Pere Subirana i Pirla, un dels periodistes esportius més coneguts a Palamós i a les comarques gironines, ha mort aquest dilluns a la tarda als 54 anys a causa d’un infart. La notícia ha commocionat el món del periodisme local, on Subirana era molt apreciat tant per la seva trajectòria com pel seu tarannà proper i amable.
Subirana va iniciar la seva carrera periodística fent ràdio a Calonge, el poble de la seva família. A la dècada dels vuitanta es va incorporar a Ràdio Palamós, on va seguir de prop l’actualitat esportiva, destacant per la seva cobertura del club de futbol Palamós en l’etapa daurada a la Segona Divisió.
El periodista també va treballar al Diari de Girona i va ser corresponsal al Baix Empordà de L’Esportiu i El Punt. A més, va col·laborar amb Ràdio Nacional d’Espanya, on va cobrir esdeveniments com la Volta a Catalunya i la Christmas Race.
En els darrers anys, Subirana treballava com a narrador per mitjans com TV Costa Brava i Esports en Xarxa. Fins i tot fa pocs dies va comentar un partit del Bisbal Bàsquet a la Segona Divisió de la Federació Espanyola de Bàsquet.
Pla general de diversos passatgers de Ryanair baixant de l'avió carregats amb maletes en direcció a la terminal de l'aeroport de Girona el 2 de juny de 2021. (Horitzontal)
L’aeroport de Girona ha tancat el 2024 amb 1.997.857 passatgers, a les portes dels 2 milions. Això suposa un increment del 25,9% en comparació amb el 2023. Bona part d’aquest creixement prové de l’aposta que fa Ryanair en la temporada d’hivern i les bones dades registrades per les diferents companyies durant els mesos d’estiu.
El conjunt d’operacions del 2024 també ha suposat un increment en comparació amb l’any passat. S’han operat 24.368 vols, un 19,4% més que l’any passat. Pel que fa a les dades del desembre, l’últim mes de l’any 48.986 passatgers han trepitjat la terminal gironina, fet que suposa un 50,9% més dels que hi havia el mateix mes de l’any anterior.
La meta dels dos milions de passatgers continua resistint-se a la terminal gironina, però aquest 2024 s’ha acabat més a prop de mai de superar-la. Només han faltat 2.143 persones per arribar-hi i tot fa pensar que el 2025 s’hi podrà arribar amb més facilitat si no es torcen les coses.
L’escenari actual compta amb l’aposta per part de Ryanair en la programació d’estiu, però sobretot en la d’hivern, que és quan la terminal menys activitat registra. De fet, en l’últim mes de l’any s’han fregat els 50.000 passatgers, mentre que a l’agost gairebé se’n van registrar 350.000.
Aquesta aposta de l’aerolínia irlandesa a la terminal gironina ha comportat que malgrat tancar el desembre amb 48.986 passatgers, l’aeroport cresqués un 50,9% en comparació amb les xifres de l’any anterior. Ryanair també ha tancat l’any amb bones dades.
La companyia irlandesa ha transportat 45.926 passatgers dels 48.986 que hi havia. El desembre del 2023, aquesta empresa va tenir 31.778 passatgers, un 44,5% menys dels que ha tingut en l’últim mes del 2024. En el global de l’any, l’aerolínia de baix cost també ha registrat un creixement, arribant als 1.634.815 usuaris. Això suposa un 29,6% més que el 2023.
De lluny hi ha altres companyies com ara Jet2 que també ha registrat un creixement, tot i que més moderat. En tot l’any ha transportat 120.855 persones, un 13,2% més que el 2023. Per contra, Transavia ha tancat l’any amb 111.905 usuaris, un 6,9% menys dels que havia tingut l’any anterior. Aquesta és una aerolínia que opera des de fa molts anys des de la terminal gironina i que ofereix connexions amb els Països Baixos.
Un de cada dos passatgers és britànic
L’èxit de Ryanair i Jet2 ha fet que el Regne Unit suposi un referent en el mercat de l’aeroport de Girona, de fet, la meitat dels passatgers que ha tingut aquesta terminal són britànics (1.095.871). En segon lloc, hi ha Alemanya, amb 676.099. El mercat belga ha tancat l’any amb 337.529 passatgers, molt a prop dels Països Baixos, amb 331.006.
Per altra banda, la ruta entre Girona i Londres Stansted és la que més passatgers ha obtingut al llarg de l’any. En tot el 2024 l’han fet servir 300.600 persones. La segueix la ruta entre la terminal gironina i Brussel·les Charleroi, amb 197.283.
Creixen els vols comercials
En operacions, l’any ha tancat amb 24.368 aterratges i enlairaments. De tots ells, 15.314 han estat vols comercials, que han crescut un 26,7%. Al desembre, però, els vols comercials han suposat gairebé una tercera part de totes les operacions. I és que s’han fet 542 operacions comercials de les 1.359 que ha tingut l’aeroport gironí. Malgrat tot, els vols comercials han crescut al mateix ritme que el nombre de passatgers de l’últim mes del 2024, amb un increment del 43,4%.
Aquest dilluns al migdia, el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha fet una visita institucional a Palafrugell, acompanyat pel subdelegat del Govern a Girona, Pere Parramon. Tots dos han estat rebuts a l’Ajuntament per l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, i pels membres del consistori.
Durant l’acte oficial, Carlos Prieto ha signat al Llibre d’Honor de l’Ajuntament, seguint la tradició protocol·lària. Posteriorment, ha mantingut una reunió amb l’equip de govern local per abordar diverses qüestions d’actualitat relacionades amb el municipi.
La visita s’ha completat amb un desplaçament fins a la residència geriàtrica Palafrugell Gent Gran, on Prieto i Parramon han estat acompanyats per Margarita Mauri, regidora d’Acció Social i Ciutadania. Aquesta trobada ha permès conèixer de prop el funcionament del centre i interactuar amb els residents. En la visita que ha fet aquest mateix dia el delegat del Govern a Palamós, destacava la importància dels canvis que s’han fet en la prestació de pensions i altres canvis socials que ha impulsat el Govern.
Narcís Llinàs: "Esperem renovar la llicència ambiental per a la planta de compostatge durant el primer trimestre d'aquest 2025"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Ja fa mésd’unany i mig que es va anunciar el tancament de l’abocador de Solius i abans que acabésaquest 2024 la Generalitat va anunciar que destinaria 7,3 MEUR per afrontar el tancamentd’aquesta infraestructura. I per parlar de l’actualitatd’aquestprocés de tancament i delspropersmesos del complexens ha visitat al Supermatí el president del Consorci de Solius i alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs.
Llinàs ha explicat que part d’aquests fons ja han estat transferits i s’estan destinant a tasques inicials de clausura i manteniment de l’abocador. No obstant això, el projecte complet encara requereix la gestió d’una part del finançament per part de l’Agència de Residus, que es farà càrrec del tancament definitiu del tercer vas que encara no està tancat.
El president del Consorci ha assenyalat els costos elevats que comporta aquest tipus d’infraestructures, sobretot pel manteniment necessari durant els pròxims 30 anys. “Estem parlant d’uns costos anuals d’aproximadament un milió d’euros, una xifra que, amb el temps, s’anirà reduint a mesura que disminueixin els lixiviats i els gasos generats pels residus”, ha detallat. Les tasques inclouen la gestió de líquids residuals, el tractament de gasos i la replantació de l’espai per integrar-lo al paisatge natural.
El tancament ha generat altres dificultats logístiques, com el transport de residus a altres zones de Catalunya, incloent llocs tan allunyats com Lleida. “És una situació insostenible que incrementa els costos de manera notable, tant pel preu d’entrada a altres abocadors com pel transport”, ha remarcat. Per fer front a aquesta situació, el Consorci treballa amb la Generalitat per accelerar l’obtenció del permís ambiental necessari per reactivar i ampliar la planta de compostatge. Aquesta instal·lació seria clau per gestionar de manera eficient els residus orgànics, especialment ara que molts municipis de la zona han començat la recollida porta a porta.
Llinàs també ha descartat el buidatge complet de l’abocador, una solució que considera “inviable i poc sostenible”. Ha destacat, però, que algunes terres procedents d’altres zones, com per exemple l’abocador de Vacamorta, s’han utilitzat per avançar en el tancament del tercer vas de Solius. “El futur passa per crear infraestructures més properes i sostenibles, una necessitat urgent per a les comarques gironines”, ha afegit.
El president del Consorci ha conclòs assegurant que es manté un diàleg constant amb l’Agència de Residus i altres institucions per trobar solucions a llarg termini. “La prioritat és assegurar una gestió sostenible, viable i que respecti l’entorn”, ha afirmat.
Marc Timón, compositor i director d’orquestra empordanès, viu un moment de contrastos entre l’angoixa personal pels incendis que afecten Santa Mònica, Califòrnia, i l’emoció d’un nou projecte cinematogràfic amb Netflix. Amb arrels a Castelló d’Empúries i una carrera internacional consolidada, Timón és un referent en la música de bandes sonores, combinant grans produccions de Hollywood amb la preservació de les tradicions musicals catalanes.
El foc que amenaça Santa Mònica
Els incendis forestals a Califòrnia han estat una font de preocupació constant per a Timón. La seva residència a Santa Mònica es troba en una zona afectada, fet que l’ha obligat a evacuar-la per seguretat. Des del desplaçament, segueix atentament l’evolució de les flames amb inquietud. “És una situació molt complicada”, explica, destacant com el clima californià i les construccions de fusta faciliten la propagació dels focs. Aquest fenomen recurrent posa en evidència els perills del canvi climàtic i les seves conseqüències devastadores.
Tot i l’impacte emocional d’aquesta situació, l’artista ha mantingut el seu compromís amb els projectes professionals. El seu equilibri entre la gestió personal i la feina exemplifica el caràcter resilient que l’ha portat a triomfar més enllà de les seves fronteres.
Un thriller per a Netflix
En paral·lel, Timón treballa en la banda sonora del thriller “Dos Tumbas”, una producció de Netflix protagonitzada per Kitty Mamberg i Álvaro Morte. Aquesta nova creació representa un desafiament artístic que encaixa amb el seu estil, que combina emoció i tècnica. Tot i que no ha revelat detalls específics de la trama, Timón ha assegurat que aquest projecte l’estimula a explorar nous territoris musicals.
Aquest treball s’afegeix a una llista de col·laboracions destacades a Hollywood, on ha treballat en produccions de gran magnitud, com les vinculades a Marvel.
El vincle amb Catalunya
Marc Timón no oblida les seves arrels empordaneses. Tot i l’èxit internacional, manté una connexió viva amb la música tradicional catalana. Destaca especialment el seu compromís amb les sardanes, un gènere que ha contribuït a modernitzar i difondre, adaptant-lo als gustos contemporanis sense perdre l’essència.
A més, la seva capacitat per dirigir orquestres simfòniques i innovar en diversos gèneres musicals l’ha convertit en un artista polifacètic. Aquest equilibri entre tradició i modernitat li permet connectar amb audiències d’arreu del món, sense deixar enrere la seva identitat cultural.
Un compositor amb emoció i arrels
Quan se li pregunta per les seves influències musicals, Timón menciona amb afecte la banda sonora d’”E.T.” de John Williams, que considera una peça clau en el seu camí cap a la composició. Aquesta inspiració, unida a la seva passió pel cinema, l’ha portat a destacar en un sector competitiu i exigent.
El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha visitat aquest matí les obres de reforma integral del passeig del Mar de Palamós, una actuació clau per a la modernització i la sostenibilitat d’aquest espai emblemàtic. Acompanyat de l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, i de tècnics responsables del projecte, Prieto ha conegut de primera mà els avenços d’aquesta primera fase de treballs, iniciada el passat mes de novembre.
Carlos Prieto admet que el passeig ja havia experimentat altres canvis en diversos punts, però que aquesta era una obra “llargament demanada”. La voluntat, tal com destaca el delegat, és la renaturalització de l’espai i les obres que s’estan fent “just a sota” del passeig del Mar de Palamós.
La reforma abasta el tram comprès entre els carrers d’Aragó i de Carmel i preveu una transformació integral del passeig, mantenint elements tradicionals com la superfície de sauló i les arcades característiques, però introduint solucions innovadores en sostenibilitat i adaptació climàtica. Un dels aspectes més destacats és la millora de la gestió de les aigües pluvials, amb la instal·lació de dos grans dipòsits soterrats amb una capacitat total de 900 metres cúbics, destinats a recollir l’aigua de la pluja i reduir-ne l’impacte en zones urbanes i a la platja Gran.
El projecte també inclou la renovació completa de l’enllumenat públic, substituint-lo per tecnologia LED amb sistemes de tele-gestió per optimitzar el consum energètic i reduir costos. A més, s’habilitarà un carril bici al llarg de tot el passeig i es crearà una àrea amb 16 punts de càrrega per a vehicles elèctrics i 10 per a bicicletes i altres mitjans de transport personal.
Amb un pressupost global de prop de 6 milions d’euros, aquesta fase compta amb el suport dels fons europeus Next Generation, que han aportat 3 milions d’euros per impulsar el turisme sostenible. Segons el calendari previst, els treballs tindran una durada de 14 mesos.
L’alcalde del municipi, Lluís Puig, ha destacat el bon “avanç del projecte” i ha destacat també que durant la visita de Carlos Prieto ja s’han assentat algunes de les bases de la segona fase del projecte – que comprèn l’espai que és propietat de Costes de l’Estat.
Abans de la visita al passeig, Carlos Prieto ha signat el llibre d’honor de la vila a la Sala Noble de l’Ajuntament de Palamós. L’acte institucional ha comptat amb la presència de Pere Parramon, subdelegat del Govern a Girona; l’alcalde Lluís Puig; i altres membres del consistori, incloent-hi la primera tinent d’alcalde, Raquel Gallego, i les regidores Yolanda Aguilar i Maria Puig.
