Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat l’alerta per fort vent, que ha superat els 100 km/h al Pirineu i l’Empordà. L’avís es manté en prealerta fins aquest dilluns per la previsió de ratxes que encara poden superar els 90 km/h a les cotes altes del Pirineu i el litoral nord de Catalunya. Els cops màxims de vent en les últimes 48 hores han arribat als 145,4 km/h a Portbou, els 121,3 km/h a Boí, els 116,3 km/h a la Tosa d’Alp, els 110,2 km/h a Salòria o els 105,5 km/h a Das, segons dades de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic. En tot l’episodi, els Bombers de la Generalitat han rebut una trentena d’avisos per incidències lleus provocades pel vent, la gran majoria per retirar elements inestables en edificis o carrers.
En paral·lel, el telèfon d’emergències 112 ha rebut 46 trucades que han generat 39 expedients. Les comarques amb més trucades han estat el Montsià (9), l’Alt Empordà (6) el Barcelonès (6) i el Tarragonès (6). Barcelona (6), Reus (4) i Salou (3) han estat les tres poblacions amb més trucades. La major part de les incidències han estat vinculades al risc estructural.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha aprovat una moció per unanimitat contra el macro parc eòlic marí Mediterraneo-1, promogut per Repsol Renovables. La iniciativa, que inclou també el rebuig a la línia terrestre prevista per connectar la instal·lació amb la subestació elèctrica de La Farga, va comptar amb el suport de totes les formacions polítiques del consistori.
La moció, impulsada per la plataforma Stop al macro parc eòlic marí, adverteix dels greus impactes mediambientals, socials i econòmics que el projecte podria causar. Es temen danys irreversibles en ecosistemes marins i terrestres, amb afectacions a espècies protegides, l’activitat pesquera i el turisme. A més, es denuncia que la línia terrestre prevista malmetria el paisatge i incrementaria l’exposició de la població a ones electromagnètiques.
El text aprovat defensa una transició energètica sostenible i descentralitzada, amb projectes que prioritzin espais ja urbanitzats com cobertes d’edificis o grans aparcaments. L’Ajuntament aposta també per fomentar l’autoproducció i iniciatives cooperatives.
Amb aquesta, ja són tres les mocions aprovades pel consistori des del 2021 en contra de projectes similars, formalitzant així el posicionament institucional del municipi en defensa del territori. L’acció se suma al rebuig manifestat per altres ajuntaments afectats, com Castelló d’Empúries, Begur o Roses, i per l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit.
El Mercat de la Carn de Palafrugell, situat al centre de la localitat, tancarà les seves portes durant sis setmanes, a partir del proper dimarts, 14 de gener de 2025. Aquest període servirà per finalitzar les obres de remodelació de la coberta, una actuació que es correspon amb la segona fase del projecte iniciat al gener de 2024.
El cost total de la reforma és d’aproximadament 150.000 euros, distribuïts entre les dues fases d’intervenció. Una de les millores més destacades ha estat la instal·lació de plaques solars durant el transcurs de les obres, un pas que s’ha pogut executar sense alterar el funcionament habitual del mercat. Aquesta actuació busca impulsar la sostenibilitat energètica de l’equipament.
Les obres s’han impulsat després que una diagnosi detallada identifiqués diversos problemes estructurals. Entre les anomalies detectades hi havia esquerdes en les soleres ceràmiques, presència d’humitats a la coberta, esquerdes en els caps de pilars de formigó i oxidació que afectava la majoria de biguetes metàl·liques.
Aquesta segona fase inclou treballs específics com el sanejament i reparació dels caps de biguetes en mal estat, la renovació de parets interiors i el pintat complet de les instal·lacions. També es construirà un nou fals sostre i es repararan esquerdes en les soleres i els pilars. L’objectiu és consolidar l’edifici i garantir-ne la seguretat i funcionalitat.
El Mercat de la Carn és un edifici de planta rectangular, amb una sola planta i coberta a dues alçades. Aquesta estructura permet l’entrada de llum natural a través dels testers, un element característic de la seva arquitectura. Amb una superfície aproximada de 460 metres quadrats, està envoltat per un perímetre de parets de totxo massís i vuit pilars de formigó que distribueixen la càrrega estructural.
Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols han detingut un home relacionat amb el robatori en 17 vehicles estacionats a la zona de Mascanada de Sant Feliu de Guíxols. Després d’una investigació conjunta van poder detenir-lo.
Roben en 17 vehicles estacionats a la zona de Mascanada de Sant Feliu de Guíxols
Detenim un dels autors després d'una investigació amb la col·laboració de la Policia Local de Sant Feliu @Guixolspic.twitter.com/5XQzVsTMbz
Aquests robatoris se sumen als actes de vandalisme que es van produir el passat 2 de gener a la zona de l’aparcament de Gas Vell, també al municipi. Durant la matinada s’hi van trencar els vidres de 17 vehicles que es trobaven estacionats a la zona.
Els pagesos gironins reclamen al Departament d’Agricultura que els deixin matar senglars durant les nits, quan els caçadors no ho estiguin fent. El sector assegura que segueixen vivint “un problema greu” amb la quantitat de porcs i cabirols i lamenten la “poca celeritat” per part del Govern en relació al decret que els permet sortir a matar. El coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch, no entén la “poca diligència” del Departament d’Agricultura amb un problema que “fa anys que dura”. Poch considera que la tramitació per donar permís als pagesos per matar senglars i cabirols és molt lenta malgrat que hi ha un decret que permet fer-ho. A més, alerta que la plaga del conill també els està començant a afectar.
Aquest dilluns es farà a Tàrrega una reunió entre el Govern i els diferents actors implicats en el control de la fauna cinegètica a Catalunya, o el que és el mateix, frenar el nombre de senglars, cabirols i conills que malmeten els camps dels agricultors. De la trobada els pagesos n’esperen “mesures concretes” que es reflecteixin en el decret que els ha de permetre ser un actor important en el control d’aquests animals. “Fa anys que fan mal i fa anys que ho estem denunciant”, assenyala el coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch.
I és que els agricultors de la demarcació estan “farts” de demanar que els hi permetin matar senglars quan els caçadors no estan actius, o sigui, principalment a les nits. De fet, Poch assenyala que en horari nocturn no es pot caçar, però sí que es pot fer control. “Nosaltres ens dediquem a fer control de població, perquè és evident que amb els caçadors no n’hi ha prou”, argumenta.
De fet, cada vegada més pagesos s’apunten als cursos per treure’s el permís d’armes i així poder matar i protegir els seus camps dels atacs dels animals. I és que, fins fa poc, s’havia de demostrar que hi havia hagut danys en algun camp per permetre al pagès disparar.
“Moltes vegades ens deien que només teníem un 10 o un 20% del camp afectat, però és que segurament allò era el benefici que tenia previst el pagès”, assenyala Poch. Des d’UP recorden que si al final d’any s’arriba amb pèrdues, especialment en finques arrendades on el pagès hi treballa, pot provocar l’abandonament de l’activitat.
No es maten els cabirols previstos
Una altra de les denúncies que fa Unió de Pagesos a les comarques gironines és que els caçadors no maten el nombre de cabirols que poden i que l’administració els permet. Cal recordar, que el Departament d’Agricultura expedeix un nombre concret de precintes per cada vedat.
Quan un caçador d’un vedat determinat mata un cabirol ha de precintar l’animal, per tal de tenir control de la població. Però la realitat és que aquests precintes mai s’acaben. “És curiós que no maten els cabirols que l’administració els permet i això ens generarà d’aquí poc un problema també amb el cabirol”, lamenta Poch.
Però, per si no n’hi ha prou, ara a les comarques gironines també hi ha preocupació pels conills. En aquest sentit, Narcís Poch, ha advertit que ja han començat a detectar diversos camps amb plagues de conills que els afecten, si bé el problema més greu en relació a aquesta espècie és a la demarcació de Lleida.
Més celeritat
Una de les principals demandes dels pagesos de les comarques gironines és que hi hagi més celeritat a l’hora de tramitar els permisos pertinents per permetre poder matar senglars o cabirols als pagesos.
“Una vegada més es demostra que el senglar és molt més ràpid que la maquinària funcionarial del Govern desenvolupant normes. Fa molt més temps que anem darrere del problema i no aconseguim avançar-lo”, ha lamentat Poch, que ha recordat que hi ha una carta del 1985 on ja s’advertia dels perjudicis que podia provocar el senglar.
