Aquest dijous, al carrer Mas Gras de Palafrugell, agents de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra han detingut un home que es trobava fora de si i amenaçava amb un ganivet. L’operació es va activar després de rebre diverses alertes sobre el seu comportament perillós.
Per garantir la seguretat de la zona, el carrer es va tallar temporalment, evitant possibles riscos per als veïns. Segons fonts policials, l’individu va reaccionar de manera agressiva inicialment, dirigint-se cap als agents, abans de refugiar-se al seu domicili.
La situació va requerir la intervenció de sis patrulles, inclosa la unitat d’ARRO dels Mossos d’Esquadra. Després de negociar amb l’individu, aquest va ser reduït sense incidents greus.
Un cop finalitzada l’operació, es va restablir la normalitat i el carrer es va reobrir al trànsit. L’home detingut ha estat traslladat als Jutjats de La Bisbal per iniciar els procediments legals corresponents.
Si si, mireu el calendari un altre cop, som al gener i aquesta setmana tenim un temps molt dolç, amb temperatures agradables, de primavera. També cal reconèixer que no és estrany trobar valors suaus durant uns dies de gener… L’hivern de vegades se’n recorda i trona al Mediterrani durant uns dies, i així ho farà a partir d’aquest cap de setmana.
Pas a pas de l’arribada de l’hivern
Avui divendres encara mantindrem una jornada, tranquil·la, suau i assolellada. Durant la matinada i matí de dissabte pot ploure una mica, poca cosa, i els núvols marxaran de pressa mar endins. Durant la tarda no es pot descartar algun ruixat o calamarsada a l’extrem sud de la comarca, fenòmens locals. La tramuntana començarà a bufar moderada, amb algun cop fort. Hi ha avisos activats del Meteocat per intensitat de vent i mal estat de la mar.
Diumenge el sol dominarà i l’aire fred començarà a notar-se, ambient fred accentuat pel vent, que lentament anirà girant a provençal i gregal, fred i persistent. S’anirà remenant la mar de fons de llevant al llarg del cap de setmana.
Setmana entrant més freda
Aquesta situació de vents de nord s’allargarà durant la setmana que ve, les temperatures màximes quedaran a ratlla, ambient d’hivern tot i el sol què dominarà com a mínim els primers dies. Mal estat de la mar. Més endavant, podrien augmentar els núvols i potser podrien arribar algunes pluges, veurem.
Aquest any, més que mai, toca posar la lectura a la llista de propòsits! No parlem de llegir només per fer la foto a Instagram, no. Parlem de submergir-nos en històries que ens enganxin, ens facin riure, plorar o fins i tot pensar (si cal, eh?). Per això, et proposo tres propòsits lectors per aquest 2025:
Dóna una oportunitat al desconegut: Surt de la teva zona de confort lectora. Mai has llegit ciència-ficció? Ara és el moment. T’avorreixen els poemes? Prova’n un de curtet, prometo que no fa mal. Els llibres són com les persones: els més sorprenents són els que no t’esperes.
Comparteix les teves troballes: El millor d’un bon llibre és recomanar-lo (o discutir-lo) amb algú. Ves al club de lectura, escriu una ressenya o passa aquell llibre que tens acumulant pols al teu millor amic. Compartir lectures fa que el món sigui una mica més ric… i una mica més xerraire.
Rasca temps d’on sigui: Sabem que la vida va a mil per hora, però sempre es pot rascar temps. 10 minutets abans de dormir, al tren o, si tens sort, en aquell moment sagrat amb el cafè del matí. La clau? Agafar el llibre i començar. Així de fàcil.
Aquest 2025, fes-te un regal: regala’t moments de lectura. Qui sap quantes aventures, emocions i reflexions t’estan esperant. Ah, i recorda: no importa què llegeixis, mentre t’ho passis bé!
El dret a l’habitatge i la lluita per un habitatge digne és un tema de vital importància a Catalunya, als Països Catalans i a l’Estat Espanyol. En els últims mesos hem vist sindicats d’habitatge organitzats en manifestacions com la del passat 23 de novembre per reclamar una baixada dels lloguers que permetessin als ciutadans tenir un habitatge digne, que cal recordar que és un dret que recull l’Estatut i la Constitució Espanyola. En concret, l’article 47 de la Constitució Espanyola apunta que, todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.
Segons l’últim baròmetre d’opinió del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’habitatge ja és el principal problema dels catalans per davant d’altres temes com la insatisfacció amb la política o la inseguretat ciutadana.
En els últims 10 anys, al Baix Empordà hi ha hagut més de 3.500 desnonaments. Si mirem els últims dos anys, la xifra és de 293. Hi ha dos factors principals que provoquen els desnonaments, l’impagament del lloguer i l’execució hipotecària. Els desnonaments que no s’emmarquen en aquests dos motius, el Consell General del Poder Judicial els classifica com a “altres”.
Últimament hem vist sindicats d’habitatge aturar desnonaments per garantir el dret a l’habitatge. El Sindicat de Llogateres amb Carme Arcarazo i Enric Aragonès al capdavant, i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya amb Marina Parés com a portaveu són els principals sindicats d’habitatge dels Països Catalans, i que al llarg dels últims mesos i anys han aturat múltiples desnonaments juntament amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
Manifestació del passat 23 de novembre per reclamar una baixada dels lloguers | Sindicat de Llogateres
3000 desnonaments i 2000 pisos buits
En paral·lel als desnonaments, cal posar de manifest la quantitat de pisos buits que hi ha, no només a la comarca sinó al conjunt del Principat.
Al Baix Empordà hi ha més de 2.000 pisos buits, molts en mans de grans tenidors. Ho vam desvelar en un reportatge publicat el passat novembre titulat Quants pisos buits hi ha al Baix Empordà i de qui són propietat?. Segons dades de l’INE, al conjunt de Catalunya hi ha més de 400.000 pisos buits, 35.000 dels quals, estan en mans de grans tenidors. A més, Catalunya és líder en desnonaments a l’Estat Espanyol.
Quants desnonaments hi ha hagut al Baix Empordà durant el 2024?
Durant els tres primers trimestres de 2024 (fins al setembre) s’han executat 116 desnonaments, 63 dels quals han sigut al partit judicial de la Bisbal d’Empordà i 53 al partit judicial de Sant Feliu de Guíxols.
Al partit judicial de la Bisbal, 51 desnonaments han sigut per impagament del lloguer i 12 per execució hipotecària, mentre que al partit judicial de Sant Feliu 44 han sigut per impagament del lloguer, 8 per execució hipotecària i 1 per causes que es desconeixen.
Cal recordar que el Baix Empordà està dividit en dos partits judicials, el de la Bisbal i el de Sant Feliu. El de Sant Feliu inclou els municipis de Calonge i Sant Antoni, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, i el partit judicial de la Bisbal inclou la resta de municipis de la comarca.
Més de 2.000 desnonaments entre 2023 i 2013 al Baix Empordà
Al partit judicial de la Bisbal d’Empordà hi va haver 2.200 desnonaments, i al de Sant Feliu de Guíxols, 1.389. En total, doncs, al Baix Empordà entre 2013 i 2023 hi va haver 3.589 desnonaments. D’aquests 3.589 desnonaments, 1.924 van ser per impagament de lloguer, 1.396 per execució hipotecària i els 269 restants per motius que es desconeixen.
Al Baix Empordà hi va haver 283 desnonaments el 2023; el 2022, 255; el 2021, 345; el 2020, 209; el 2019, 393; el 2018, 452; el 2017, 414; el 2016, 435; el 2015, 334; el 2014, 292 i el 2013, 283.
En els següents gràfics podeu consultar el motiu del desnonament i el partit judicial, any per any.
2023
2022
2021
2020
2019
2018
2017
2016
2015
2014
2013
I al conjunt de les Comarques Gironines?
A la demarcació de Girona, des de 2014, hi ha hagut un total de 16.567 desnonaments. Fraccionant els desnonaments per anys, l’any 2014 va haver-hi 1954 desnonaments; el 2015, 1910; el 2016, 1930; el 2017, 2042; el 2018, 2120; el 2019, 1793; el 2020, 977; el 2021, 1502; el 2022, 1294 i el 2023, 1045.
D’aquests 16.567 desnonaments, 9.884 van ser per impagament de lloguer, 5.795 per execució hipotecària i 888 per altres motius que es desconeixen.
Les Comarques Gironines estan dividides en 9 partits judicials: Girona, Olot, Figueres, La Bisbal d'Empordà, Ripoll, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners i Puigcerdà.
Torroella de Montgrí serà aquest dissabte, 11 de gener, l’escenari d’un acte d’homenatge a Joan Ferraté, crític literari, poeta i traductor de gran rellevància cultural. L’acte, que se celebra al Cinema Montgrí, s’emmarca en el centenari del naixement de l’intel·lectual i culmina les activitats que durant el 2024 s’han organitzat a Reus, Girona, Sant Cugat i el mateix municipi empordanès.
La jornada començarà a les 18:30 h amb una recepció al vestíbul del cinema. A continuació, a les 19:15 h, es projectarà el documental dol no hi ha més enllà ni desig entremig, dirigit per Esteve Subirah. El film explora la relació entre memòria, llegat cultural i la materialitat dels llibres, i inclou testimonis d’Amalia Ferraté Zeta, filla de Joan Ferraté, i Jordi Cornudella, marmessor literari dels germans Joan Ferraté i Gabriel Ferrater.
Després de la projecció, Amalia Ferraté Zeta protagonitzarà una acció poètica, seguida d’un col·loqui entre Jordi Cornudella i Esteve Subirah. La jornada es clourà amb una tertúlia a La Sala, on els assistents podran aprofundir en el llegat literari i intel·lectual de Joan Ferraté.
Nascut a Reus el 1924 i mort a Barcelona el 2003, Joan Ferraté està considerat un dels grans teòrics literaris catalans del segle XX. A més de la seva tasca com a crític, editor, poeta i traductor, destaca la seva obra Catàleg general 1952-1981, una referència clau en el camp de la teoria literària.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha expressat el seu agraïment als promotors de la iniciativa per posar en valor l’obra de Ferraté i la seva vinculació amb el municipi, que va custodiar durant anys la seva àmplia biblioteca personal. Amb aquest acte, Torroella tanca un any de commemoracions que han reforçat el paper de Joan Ferraté com a referent cultural i literari.
Josep Mas-Pla: "Fa més de 20 anys que la quantitat de precipitacions a Catalunya es van reduint"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
El sistema Ter Llobregat, que dona servei a prop de sismilions de persones, manté un consummitjà actual de 173 litres per habitant i dia, segons les últimes dades publicades per l’AgènciaCatalana de l’Aigua (ACA). Tot i això, les precipitacionsdurantelsdarrersmesos no han estatabundants. I per parlar de comenspot afectar això en elspropersmesosens ha visitat al Supermatí el catedràticd’Hidrogeologia de la Universitat de Girona i investigador a l’InstitutCatalà de Recerca de l’Aigua, Josep Mas-Pla.
La sequera és un problema crònic a Catalunya, amb més de 20 anys de reducció constant de les precipitacions. Així ho ha explicat Josep Mas-Pla. A més, ha remarcat que els efectes són visibles no només en els embassaments, sinó també en els aqüífers, la vegetació i els sòls, que mostren signes creixents d’estrès hídric.
El consum mitjà d’aigua a Catalunya és de 173 litres per habitant i dia, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, una xifra que baixa fins als 110 litres a l’àrea urbana de Barcelona. Tot i la conscienciació assolida per part de la ciutadania arran de campanyes anteriors, Josep Mas-Pla subratlla que encara cal reduir la demanda i optimitzar l’ús dels recursos disponibles.
La manca de nevades al Pirineu també és un factor crític. Mas-Pla ha explicat que sense el coixí de neu que es fon durant la primavera, la recàrrega dels embassaments dependrà de possibles pluges estacionals. “Cada vegada veiem menys neu natural, i això fa que les pluges de primavera siguin essencials per evitar restriccions severes”, ha advertit.
Davant d’aquest escenari, el catedràtic proposa diverses estratègies. “L’estalvi d’aigua, la regeneració d’aigües residuals i l’ús de desaladores són claus per afrontar el futur”, ha explicat. A més, ha recordat que regenerar l’aigua residual pot ser una solució viable i efectiva. “L’aigua que avui es fa servir pot tornar al cicle hídrics i ser reutilitzada moltes vegades més”, ha exemplificat amb casos pràctics com l’àrea metropolitana de Barcelona.
En relació amb el cost de la desalinització, Mas-Pla ha admès que aquesta tecnologia comporta un alt consum energètic, però ha defensat que és una inversió necessària per garantir l’aigua davant d’escenaris de sequera extrema. També ha remarcat que el canvi climàtic obliga a adoptar polítiques imaginatives i a acceptar que caldrà viure amb menys aigua: “És una realitat amb la qual ens hem d’adaptar per protegir la nostra qualitat de vida i el medi ambient”.
Finalment, Mas-Pla ha recordat que sectors com l’agricultura són especialment vulnerables i ha demanat suport institucional per implementar aquestes mesures amb celeritat. “Conviure amb menys aigua és un repte col·lectiu que exigeix compromís de tota la societat”, ha conclòs.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.