Aquest 2024 ha estat un any de grans fites esportives al Baix Empordà. Des dels èxits aconseguits pels equips locals fins a l’organització de competicions internacionals, la comarca ha vibrat amb l’esport en totes les seves formes. Hem vist com el Bisbal Bàsquet feia història amb un ascens a la LEB Plata que quedarà gravat en la memòria del basquet empordanès. També hem estat testimonis de l’espectacle del MICFootball, que ha portat el futbol base internacional als camps de la comarca, dinamitzant el territori i generant noves oportunitats econòmiques.
Les grans competicions també han estat presents arreu del Baix Empordà: el tennis femení ha brillat a la Bisbal d’Empordà amb el torneig de la Women’s Tennis Association 125, mentre que els regatistes han conquerit els mars en cites com la Palamós Christmas Race. L’atletisme, l’apnea i el ciclisme també han tingut el seu espai, amb esportistes locals que han demostrat talent i superació. Al mateix temps, l’afició pel Girona FC ha crescut, reforçant el vincle del club amb la comarca a través de les retransmissions de Ràdio Capital i Montiliving.
I, finalment, l’esport més solidari ha arribat de la mà de l’Oncotrail 2024, una cursa que ha tornat a demostrar que l’esforç i la solidaritat poden recórrer quilòmetres junts.
Aquest 2024 ha estat una any complex en l’àmbit medi ambiental. La sequera ha colpejat durament els municipis de Catalunya i, també, de l’Empordà, posant en risc els recursos hídrics i exigint mesures dràstiques. Al mateix temps, el nostre litoral ha estat al centre de les preocupacions per preservar la biodiversitat marina i frenar l’amenaça de la pressió urbanística.
Enmig d’aquesta realitat, s’han fet esforços notables per a la recuperació d’espècies en perill, protegint el patrimoni natural que ens defineix. També hem viscut el tancament de l’abocador de Solius, que ha posat de manifest la urgència de millorar el sistema de reciclatge i adaptar-nos a una nova gestió de residus. I, finalment, el debat sobre el parc eòlic marí al golf de Roses ens ha plantejat una pregunta crucial: com compaginar les energies renovables amb la preservació del paisatge i l’economia local?
És hora de repassar aquests esdeveniments, escoltar les veus protagonistes i entendre cap a on ens porta aquest any de canvis i reptes.
L’any 2024 ha estat un any intens i replet de novetats per a Ràdio Capital. La ràdio de l’Empordà ha viscut una temporada marcada per la innovació, el compromís amb el territori i una clara aposta per la cultura, la societat i la informació de proximitat.
Des de les ones, hem explicat èxits com els de la ficció sonora, Ui, si aixequés el cap. També hem imaginat el futur amb Empordà 2030, explorant els reptes sostenibles de la comarca. I hem viscut grans cites culturals a la comarca com la Diada de Sant Jordi a Calonge, el Berenar Literari a Torroella de Montgrí o la Fira Indilletres a La Bisbal.
L’any també ens ha portat moments de canvi, com el pas a una nova freqüència, una millora tècnica que ens permet arribar més lluny i amb més qualitat. Hem estat presents en esdeveniments que ens defineixen, com la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell o la Fira dels Indians de Begur. I hem viscut jornades de solidaritat i esport amb l’Oncotrail, demostrant que la ràdio és un altaveu per a totes les causes que importen.
Ràdio Capital ha estat al peu del canó durant les eleccions al Parlament de Catalunya, informant i debatent sobre els temes que preocupen a la ciutadania del Baix Empordà. Hem estat testimonis del que passa a la nostra comarca i ho hem explicat amb rigor i proximitat. Aquest 2024, a Ràdio Capital no només hem fet ràdio: hem fet comarca, hem fet cultura i hem fet comunitat. I seguirem aquí, acompanyant-vos cada dia, perquè som la veu del Baix Empordà.
Durant el 2024, Begur i Esclanyà s’ha consolidat com un municipi que combina tradició i innovació, amb una agenda plena d’iniciatives destacades. Les polítiques municipals han prioritzat la millora d’infraestructures, l’impuls d’un urbanisme sostenible i l’accés a l’habitatge, tot abordant reptes com la gestió dels recursos naturals en un any marcat per la sequera. En paral·lel, la cultura ha brillat amb festivals consolidats, tradicions arrelades i un fort compromís amb el patrimoni local.
L’esport tampoc ha quedat enrere, amb joves talents que han portat el nom de Begur a competicions destacades, demostrant el dinamisme i l’ambició de la seva comunitat. En definitiva, Begur tanca un any d’èxits i reptes que reforcen el seu paper com a referent al Baix Empordà, mantenint una identitat única que sap mirar cap al futur sense oblidar les seves arrels.
Política
L’any 2024 ha estat clau per a Begur pel que fa a la gestió municipal i les seves polítiques d’urbanisme, pressupostos i sostenibilitat. L’Ajuntament ha posat en marxa iniciatives que no només impactaran en el paisatge urbà, sinó també en la qualitat de vida dels seus habitants.
Un dels projectes més destacats ha estat la reforma i adjudicació de les obres de la Font de Baix, una actuació que havia generat controvèrsia durant mesos. Tot i que inicialment el projecte va rebre recurs, finalment es va adjudicar, i l’Ajuntament ha anunciat l’inici de les obres imminents. Aquest projecte inclou també millores a l’aparcament de l’avinguda Onze de Setembre, amb l’objectiu de facilitar l’accés als serveis del municipi.
Pel que fa a les finances municipals, el pressupost aprovat per al 2025 inclou un increment del 13,62% respecte a l’any anterior. Aquest augment s’explica per les inversions previstes en àmbits com les infraestructures, amb una destinació de més de 1,5 milions d’euros per a millores locals, i la construcció d’un camí de vianants que millorarà la seguretat i la mobilitat al municipi.
Una altra iniciativa destacada és la consulta ciutadana per al desenvolupament d’un model de turisme sostenible. Aquesta proposta vol recollir les opinions dels residents per equilibrar el turisme i la preservació del medi natural i cultural de Begur. El municipi també ha estat inclòs per la Generalitat a la llista de zones tensionades, un mecanisme que permet limitar el preu dels lloguers i millorar l’accessibilitat a l’habitatge.
Finalment, cal destacar l’aposta per la innovació tecnològica i la sostenibilitat en el comerç local gràcies als fons Next Generation. Aquesta mesura representa un pas endavant per modernitzar l’oferta comercial i fer-la més eficient.
Medi ambient
El 2024 ha estat un any decisiu per a Begur en matèria mediambiental, amb iniciatives encaminades a gestionar recursos naturals i preservar el patrimoni ecològic del municipi. La sequera persistent ha obligat l’Ajuntament a aplicar mesures dràstiques, com la limitació del consum d’aigua a 138 litres per habitant i l’encariment de la tarifa per als usuaris que excedeixen el consum raonable. A més, s’ha intervingut en empreses amb un alt impacte hídric, com una que havia utilitzat 32 milions de litres per omplir piscines, evidenciant la determinació per protegir aquest recurs essencial.
Per garantir una millor gestió de l’aigua a llarg termini, s’han dut a terme actuacions de millora i renovació de la xarxa de subministrament. Aquesta inversió ha permès augmentar l’eficiència del sistema i assegurar-ne la fiabilitat en un context de crisi hídrica.
Pel que fa als residus, Begur ha assolit un rècord històric en la recollida selectiva, amb un 74,62% del total dels residus gestionats de manera correcta. Aquesta fita reflecteix l’esforç col·lectiu de la comunitat i les campanyes de sensibilització promogudes per l’Ajuntament.
El compromís mediambiental també s’ha evidenciat en accions de preservació de la biodiversitat. Aquest any, s’han alliberat set tortugues marines a la platja de Sa Riera, una acció que simbolitza el compromís del municipi amb la protecció del litoral i la fauna marina.
Seguretat i successos
El 2024 ha estat marcat per diversos episodis rellevants en l’àmbit de la seguretat i els successos a Begur, que han posat a prova tant els cossos de seguretat com la comunitat local. Ho explicava l’alcaldessa del municipi, Maite Selva.
Un dels incidents més destacats va ser la persecució a gran velocitat que va protagonitzar la Policia Local per detenir un presumpte lladre. L’operació va finalitzar amb èxit, destacant la rapidesa i efectivitat de les autoritats en situacions de risc.
La tragèdia també va sacsejar el municipi amb la mort d’un jove a la platja de Sa Riera, un succés que va portar la Generalitat a clausurar temporalment un centre de busseig després de detectar-hi irregularitats. Aquesta decisió ha generat un debat sobre la necessitat de reforçar la supervisió i la seguretat en les activitats aquàtiques al municipi.
Un altre punt d’atenció ha estat la mobilització dels treballadors del servei de recollida d’escombraries i neteja viària, que es van concentrar davant de l’Ajuntament per reclamar millores en les condicions laborals. Aquesta acció posa de manifest el malestar en un servei clau per al municipi.
En l’àmbit laboral, cal destacar la investigació en curs per part de la Inspecció de Treball, que ha rebut el suport del sindicat CCOO, sobre la mort d’un treballador a Sa Riera. Aquest cas ha obert un debat sobre la seguretat laboral a les zones turístiques del municipi.
Cultura
Begur ha viscut un any vibrant pel que fa a l’activitat cultural, consolidant-se com un referent a la comarca del Baix Empordà. Festivals, tradicions i iniciatives locals han omplert el calendari del 2024 amb propostes per a tots els gustos.
El Festival Internacional de Cinema de Begur ha celebrat la seva desena edició, reafirmant-se com un esdeveniment de prestigi. Amb una programació variada i activitats paral·leles, aquest festival ha portat al municipi un aire cosmopolita, atraient amants del setè art d’arreu. De l’impacte del festival en parlava la seva directora, Clara Dato.
En el marc musical, el Festival de Música de Begur ha tornat a destacar amb 15 concerts gratuïts, celebrats entre l’1 d’agost i el 8 de setembre. Aquesta edició ha continuat apostant per la diversitat de gèneres i artistes, mantenint-se com una cita ineludible de l’estiu cultural al Baix Empordà. A més, el 7è Festival de Flamenc Carmen Amaya ha portat al novembre la passió i la tradició d’aquest gènere al cor de Begur.
L’esperit històric i tradicional també ha tingut protagonisme amb la XIX Fira d’Indians, un esdeveniment que ha tornat a transportar els assistents al llegat indià del municipi. Begur ha celebrat les seves arrels amb activitats, mercats i actuacions que han captivat veïns i visitants.
Per la seva banda, el patrimoni popular de Begur ha fet un pas endavant amb l’entrada de la bestiola festiva Bakardat, de la Colla Bakanards, a l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Aquest reconeixement reforça el vincle entre la cultura popular i la identitat local.
Esport
L’any 2024 ha estat intens per al món esportiu a Begur, amb èxits individuals i iniciatives que han posat el municipi en l’escenari esportiu català i més enllà. Un dels moments destacats ha estat la renovació del jove begurenc Erik Vázquez amb el Real Madrid, que farà el salt al Juvenil A. Aquesta fita marca un pas important en la seva trajectòria futbolística i posa de manifest el talent esportiu emergent del municipi.
En el món del trial, Alex Ortiz ha aconseguit una destacada tercera posició al Campionat de Catalunya en la seva primera temporada de competició. Aquesta proesa evidencia el potencial d’aquest esportista en una disciplina exigent i tècnica.
A més, Begur ha viscut un esdeveniment simbòlic quan es va vestir l’estàtua de Carmen Amaya amb l’equipació del Girona FC. Aquesta acció, que va generar comentaris entre veïns i visitants, és un exemple de com l’esport es pot integrar en la cultura local i connectar amb la comunitat.
Aquest 2024 ha estat un any clau per al municipi de Pals, amb moments que han marcat la seva trajectòria i han definit el seu futur en àmbits tan diversos com la política, el medi ambient, la cultura, la seguretat i l’esport. Pals ha viscut debats sobre infraestructures i sostenibilitat, una forta aposta per la cultura i el patrimoni, i una evident preocupació per garantir la convivència i preservar el seu entorn natural.
Des del consistori, les decisions sobre projectes com el Vial Nord o el Camí Verd han generat debat entre els que prioritzen el desenvolupament i aquells que reclamen una major protecció ambiental. Alhora, la sequera ha obligat a prendre mesures innovadores en la gestió de l’aigua, un recurs essencial tant per a la vida quotidiana com per a l’agricultura, motor econòmic del municipi.
Les festes, els festivals i la promoció de l’arròs han posat en relleu l’enorme vitalitat cultural de Pals, mentre que l’esport ha consolidat el municipi com un lloc idoni per a la pràctica física, des del futbol local fins al cicloturisme o les marxes populars. Tot això, combinat amb esforços per garantir la seguretat i preservar el patrimoni, fa d’aquest 2024 un any intens i transformador per a Pals.
Política
La política local a Pals ha estat marcada aquest any per moviments al consistori, grans projectes urbanístics i debats sobre temes mediambientals. L’alcalde del municipi, Carles Pi, i altres veus rellevants han protagonitzat aquestes discussions, que han tingut un impacte significatiu en el futur del municipi. Aquest any, Pals ha viscut un canvi polític amb la renúncia de dos regidors del consistori: van ser la regidora Marisol Perea Martín (Coalició per Pals) i el regidor Sergi Brull Costa (Som poble – Junts). Així explicava Marisol Perea la seva decisió.
En l’àmbit de l’habitatge, Begur ha estat inclòs a la llista de zones tensionades pel Govern de Catalunya, una decisió destinada a limitar el preu del lloguer en municipis amb una elevada pressió turística, com és el cas del Baix Empordà. Aquesta mesura ha estat rebuda amb cert optimisme per part de veïns i associacions de la zona.
D’altra banda, l’alcalde de Pals, Carles Pi, ha posat al centre del debat el projecte del Vial Nord, una infraestructura que considera imprescindible per al municipi. En declaracions a Ràdio Capital, Pi ha defensat el projecte amb fermesa i ha destacat els beneficis que podria aportar.
Aquest projecte no ha estat exempt de polèmica. Salvem la Platja de Pals s’hi ha oposat, argumentant que aquesta infraestructura podria alterar l’entorn natural. El mateix col·lectiu també ha expressat el seu rebuig al parc eòlic marí projectat per Repsol, que preveu fer passar una línia d’evacuació pel municipi.
Finalment, s’ha aprovat inicialment la segona fase del projecte del Camí Verd de Pals, una iniciativa pensada per connectar millor el municipi i promoure la mobilitat sostenible, en sintonia amb les necessitats dels veïns. Aquesta obra es presenta com un pas endavant per harmonitzar les connexions urbanes amb el respecte pel medi ambient.
Medi ambient
El medi ambient ha estat un dels eixos centrals a Pals aquest any. La gestió de l’aigua en temps de sequera, la protecció del patrimoni natural i els projectes de conservació agrícola han generat notícies que posen de manifest els reptes i les oportunitats en la preservació del territori.
La sequera ha condicionat moltes de les accions mediambientals a Pals. Per ajustar el consum d’aigua als límits marcats per l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han implementat noves mesures d’estalvi, tant en àmbits domèstics com agrícoles. En aquest sentit, s’ha invertit més de 36 milions d’euros per modernitzar les infraestructures de les comunitats de regants de Pals i Colomers, un projecte que permet estalviar un 15% d’aigua.
Paral·lelament, el debat sobre les tales preventives contra incendis a la zona de rodors ha generat polèmica. Salvem la Platja de Pals va denunciar aquestes accions com a abusives, però el consistori ha defensat que compten amb l’aval dels agents rurals.
En l’àmbit agrícola, la campanya de promoció de l’arròs de Pals ha enfrontat els seus propis desafiaments. La sequera ha portat els productors a explorar noves alternatives, com l’arròs editat genèticament, per mantenir la varietat bomba, característica de la zona. A més, la 31a edició de la campanya gastronòmica de l’arròs ha servit per posar en valor aquest producte com a part essencial de la identitat de Pals, destacant l’esforç dels agricultors per adaptar-se a un context climàtic advers. Durant l’acte, el president de la comunitat de regants del Rec del Molí de Pals, Albert Grassot, va recordar que qui feia la feina ben feta a l’hora d’afrontar la sequera van ser els pagesos.
Seguretat i successos
La seguretat i els successos a Pals han estat protagonistes aquest any amb accions incíviques, delictes resolts gràcies a la tecnologia i casos polèmics que han posat el focus en la protecció de la fauna i el patrimoni local. Aquestes històries reflecteixen els esforços per mantenir un entorn segur i la convivència en el municipi.
Aquest any, la lluita contra l’incivisme ha estat prioritària a Pals. Durant el mes de juliol es van interposar fins a 10 denúncies per comportaments incívics, una mostra de la determinació del consistori per millorar la convivència. La videovigilància també ha jugat un paper clau en la resolució de delictes, com la identificació dels autors de tres furts al municipi, demostrant que la tecnologia pot ser una aliada en la seguretat ciutadana.
La caça furtiva ha protagonitzat una de les històries més polèmiques de l’any. A l’estany de Pals, un caçador va matar tres oques de galta blanca, una espècie protegida. Aquest acte ha estat àmpliament condemnat per la Federació de Caça, que ha reiterat el seu compromís amb la protecció de la fauna local. El cas ha despertat una forta indignació entre els veïns i les entitats ecologistes.
A més, un altre episodi destacat va tenir lloc quan es va produir el robatori d’unes joies a Llampaies. Els sospitosos van ser detinguts a Pals tres dies després, gràcies a una operació coordinada entre diferents cossos de seguretat. Aquest tipus d’accions mostren el treball conjunt que es fa per garantir la seguretat a la comarca.
Cultura
Pals ha viscut un any ple d’activitat cultural, amb esdeveniments que han combinat tradició, innovació i una clara aposta per posar en valor el patrimoni local. Des de festivals musicals fins a reformes patrimonials, el municipi ha demostrat que la cultura és un dels seus pilars fonamentals.
Un dels esdeveniments més destacats ha estat la tercera edició del Festival Clàssic Pals, que ha ofert una programació de gran qualitat amb artistes nacionals i internacionals. Emma Stratton, directora del festival, ha destacat en declaracions a Ràdio Capital la importància de consolidar aquest projecte cultural i d’aprofitar al màxim l’espai emblemàtic de l’Església de Sant Pere. Escoltem la directora del festival, Emma Stratton.
Les festes majors han estat un altre gran moment de l’any, tant al nucli antic com als Masos de Pals. Les activitats han combinat tradició amb modernitat, amb especial èmfasi en les nits joves, promogudes per col·lectius com el Bruel, que han dinamitzat l’oferta cultural i d’oci per a públics de totes les edats.
El patrimoni també ha estat protagonista amb la inauguració de la reforma de l’edifici de Ca la Pruna, un espai emblemàtic que recupera el seu esplendor i es consolida com un punt de referència per al turisme cultural. Això s’ha complementat amb èxits com la cinquena Mostra de Vins de Pals, que ha combinat gastronomia, artesania i música en directe, consolidant-se com una cita imprescindible al calendari cultural.
Esports
L’esport ha tingut un paper destacat a Pals aquest any, amb iniciatives que han posat en valor la pràctica esportiva com a eina de salut, cohesió social i promoció del territori. Des de renovacions d’infraestructures fins a esdeveniments multitudinaris, el municipi ha demostrat la seva aposta per l’activitat física i la mobilitat sostenible.
Aquest any, Pals ha renovat la gespa del camp de futbol municipal, una millora molt esperada per la comunitat esportiva local que ha modernitzat les instal·lacions i millorat l’experiència dels jugadors. La pràctica esportiva també s’ha fet visible fora del camp, amb l’obertura de la via verda que connecta Pals amb els Masos de Pals, una nova ruta que promou el cicloturisme i el senderisme en un entorn privilegiat.
Un dels moments més destacats de l’any ha estat la celebració de la 30a edició de la Marxa dels Arrossars, un esdeveniment que ha reunit més de 500 participants. Aquesta cita, que combina esport i paisatge, s’ha consolidat com una tradició local que atrau tant veïns com visitants.
L’esport de competició també ha portat el nom de Pals més enllà del municipi. El Girona FC va lluir el nom de Pals al braçal de capità en un partit destacat, reforçant el vincle entre el club i el territori, i donant visibilitat a aquesta col·laboració que enforteix el sentiment de pertinença.
El 2024 ha estat un any ple de dinamisme per a Torroella de Montgrí i l’Estartit, dos nuclis que han estat escenari de projectes i esdeveniments que han marcat la seva agenda social, política i cultural. El municipi ha reforçat el seu compromís amb els veïns en àmbits tan importants com l’habitatge social, la sostenibilitat i la participació ciutadana.
També ha estat un any de grans reptes i avenços en medi ambient, amb accions dirigides a protegir el litoral i impulsar la transició energètica. La seguretat, en canvi, ha estat a primera línia per episodis que han sacsejat la comunitat, però també per operacions policials efectives que han aportat tranquil·litat als veïns.
D’altra banda, la cultura ha estat un dels pilars fonamentals amb festivals i activitats que han reafirmat Torroella com un referent cultural al Baix Empordà, mentre que l’esport ha servit per promoure la solidaritat, la cohesió i la projecció internacional del municipi.
Política
Aquest any 2024, la política municipal de Torroella de Montgrí i l’Estartit ha estat marcada per l’impuls de projectes enfocats a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i la sostenibilitat del territori. Entre els punts més destacats, trobem la creació d’habitatge, l’augment de l’autosuficiència hídrica i energètica, i l’aposta per una gestió més participativa dels recursos municipals. Alhora, els pressupostos participatius i l’adaptació a noves normatives urbanístiques han posat a debat temes essencials per al futur del municipi. Ara us n’oferim un repàs detallat.
Aquest any, Torroella de Montgrí ha consolidat el seu compromís amb l’habitatge social. L’Ajuntament ha impulsat promocions d’habitatges compartits, una fórmula pionera que ha ajudat moltes persones en situació de vulnerabilitat a accedir a un habitatge digne. En paral·lel, l’empresa Convivalis ha gestionat amb èxit tres promocions d’habitatges al municipi, que ja estan completament ocupades, i ha obert noves llistes d’espera per a projectes futurs.
En l’àmbit de la gestió econòmica, Torroella ha apostat per maximitzar els recursos disponibles. L’Ajuntament ha creat una nova àrea destinada exclusivament a captar fons europeus, una iniciativa clau per finançar projectes estratègics. A més, els pressupostos municipals de 2025 han estat dissenyats amb una clara visió de futur, prioritzant inversions sostenibles i participatives. Un exemple és la partida de 40.000 euros dedicada a projectes proposats i votats per la ciutadania. Els habitants de Torroella i l’Estartit han escollit 15 iniciatives finalistes, que reflecteixen les necessitats i els interessos del territori.
A l’Estartit, l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) ha centrat els esforços en la seva estabilitat financera. Amb un dèficit de gairebé 245.000 euros, s’ha aprovat un pla de sanejament per reduir aquesta xifra abans del 2027. A més, els pressupostos de l’EMD per al 2025 preveuen gairebé dos milions d’euros d’inversió, posant un èmfasi especial en l’eficiència econòmica i la millora dels serveis. Ho explicava el seu president, Genís Dalmau.
La ciutadania també ha estat protagonista activa en la presa de decisions. Per exemple, els pressupostos participatius de l’EMD han assignat una partida específica perquè els veïns puguin escollir inversions concretes, fomentant així la implicació col·lectiva en la gestió pública.
Finalment, cal destacar la millora en les infraestructures bàsiques. Torroella ha reforçat la seva autonomia hídrica amb la construcció d’un nou pou i l’ampliació de la capacitat d’altres ja existents. Això garantirà un millor abastament d’aigua potable, especialment en períodes de sequera.
Medi ambient
El 2024 ha estat un any clau per al medi ambient a Torroella de Montgrí i l’Estartit, amb una clara aposta per la sostenibilitat i la protecció del patrimoni natural. Projectes d’energies renovables, neteja d’espais naturals i la conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic han estat eixos centrals de l’acció municipal. Però també s’ha afrontat l’impacte de problemàtiques globals, com la regressió del litoral, que posa en risc zones emblemàtiques del municipi. A continuació, repassem com s’ha treballat per fer del Baix Empordà un espai més verd i sostenible.
Aquest any, Torroella ha fet un pas endavant en la transició energètica amb l’entrada en servei de la seva primera comunitat energètica local, un projecte que ha permès reduir la dependència de fonts d’energia convencionals. En paral·lel, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques a diversos equipaments municipals, inclosa la seu de la Policia Local, i s’ha aprovat un pla per ampliar aquestes instal·lacions a altres espais públics.
En aquest mateix sentit, l’Ajuntament també ha encarregat un estudi per determinar com implementar de manera més eficient l’energia solar al municipi, assegurant-se que el projecte tingui el màxim impacte positiu tant en termes econòmics com ambientals.
Pel que fa a la protecció del litoral, aquest any ha estat especialment preocupant. Segons un informe de Greenpeace, zones com l’Estartit i Mas Pinell es troben en risc a causa de la regressió del litoral provocada pel canvi climàtic. Per combatre’n els efectes immediats, l’Ajuntament ha activat un dispositiu d’emergència per netejar les platges afectades per algues i residus acumulats pel riu Ter després de fortes pluges. Aquesta acció ha comptat amb el suport de voluntaris i personal municipal.
D’altra banda, la Fundació Philippe Cousteau ha iniciat el redisseny del centre de l’Estartit, un projecte que pretén integrar la sostenibilitat en el desenvolupament urbà de la zona. Tot i que no es preveu que estigui acabat abans de cinc anys, es tracta d’una iniciativa ambiciosa que busca enfortir la relació entre l’espai urbà i el patrimoni natural del territori.
Seguretat i successos
Aquest 2024 ha estat un any intens a Torroella de Montgrí i l’Estartit pel que fa a seguretat ciutadana. Des de tràgics successos que han commogut el municipi fins a operacions policials i mesures per reforçar la fermesa contra la delinqüència multireincident, el municipi ha viscut moments que han posat a prova la seva capacitat de resposta. Repassem els fets més destacats que han marcat aquest àmbit.
Un dels episodis més impactants ha estat l’assassinat d’una veïna de 44 anys a Torroella de Montgrí, un cas de violència masclista que ha commogut la comunitat. Els Mossos d’Esquadra van detenir el presumpte autor dels fets, que posteriorment ha ingressat a presó preventiva sense fiança. L’Ajuntament i les entitats locals han condemnat fermament aquest crim i han organitzat minuts de silenci per mostrar el rebuig a qualsevol forma de violència masclista. Escoltem l’alcalde de Torroella, Jordi Colomí, en declaracions a Ràdio Capital:
D’altra banda, la seguretat ciutadana també ha estat notícia pel reforç en les actuacions contra delinqüents multireincidents. Municipis com Torroella de Montgrí, la Bisbal d’Empordà o Calonge han reclamat mesures més fermes per garantir la seguretat dels veïns. Aquest tema s’ha tractat en reunions amb els cossos de seguretat i s’ha destacat la necessitat d’un treball conjunt per reduir els índexs de criminalitat.
En paral·lel, la Policia Local ha protagonitzat diverses actuacions significatives aquest any. Entre aquestes, la detenció d’un home acusat de robatori amb força al Passeig de Catalunya i la captura d’un motorista que circulava sense permís de conduir i va intentar fugir d’un control de seguretat. Aquests casos mostren l’eficàcia dels agents en la seva tasca diària.
En l’àmbit administratiu, l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit ha anul·lat sancions relacionades amb el radar de la carretera de Torroella, després de detectar-se errors en una revisió administrativa. Aquesta decisió, segons fonts municipals, s’ha pres per garantir la justícia i la transparència en les mesures aplicades.
També cal destacar que, en un altre episodi violent, un home va apunyalar un jove de 31 anys amb qui convivia, deixant-lo ferit de gravetat. Els fets van succeir a Torroella i, ràpidament, els Mossos van intervenir per evitar conseqüències més greus.
Cultura
El 2024 ha estat un any replet d’activitats culturals a Torroella de Montgrí i l’Estartit, reafirmant el municipi com un referent al Baix Empordà. Festivals, exposicions i iniciatives musicals han enriquit l’oferta cultural, consolidant tradicions i incorporant propostes innovadores. Entre els moments més destacats hi trobem l’èxit de festivals com el FIMAG i el Festival de Torroella, així com accions per preservar el patrimoni cultural i històric.
Un dels esdeveniments més destacats ha estat la 44a edició del Festival de Torroella de Montgrí, que ha programat 18 concerts amb una acollida excepcional per part del públic. Aquest festival continua sent un dels referents de la música clàssica a Catalunya, oferint actuacions d’artistes reconeguts tant a nivell nacional com internacional. Paral·lelament, el FIMAG, el festival de màgia de Torroella, ha superat les expectatives amb més de 3.000 entrades venudes i espectacles en una desena d’espais del municipi.
La cultura popular també ha tingut el seu espai amb la celebració de la 630a edició de la Fira de Sant Andreu, un esdeveniment que combina tradició agrícola amb activitat econòmica i cultural. Aquesta fira és una de les més antigues de Catalunya i continua sent un punt de trobada per als veïns i visitants.
En el camp de les arts visuals, Torroella ha acollit l’exposició d’homenatge a Joan Salvat-Papasseit, una mostra que ha rebut elogis per la seva capacitat de transmetre la força de l’obra d’aquest poeta emblemàtic. També s’ha anunciat la rehabilitació del Cinema Montgrí i la Sala, gràcies a un estudi preliminar impulsat per l’Ajuntament per recuperar aquests espais com a centres culturals actius.
Un altre punt destacable ha estat la declaració del Palau Solterra com a Bé Cultural d’Interès Nacional, una decisió que reafirma la importància del patrimoni històric del municipi. A més, la Casa Masó ha estat reconeguda com a Bé Cultural d’Interès Local, reforçant l’aposta per preservar els elements més valuosos del patrimoni arquitectònic de Torroella.
Pel que fa a les iniciatives musicals, l’11a edició del Fringe ha reunit una setantena de joves músics amb vint concerts gratuïts, apropant la música a tots els públics.Aquests esdeveniments, sumats a l’aposta constant pel foment de les arts i la cultura, han fet del 2024 un any inoblidable per a Torroella de Montgrí i l’Estartit.
Esport
L’any 2024 ha estat marcat per importants esdeveniments esportius a Torroella de Montgrí i l’Estartit, que han demostrat un cop més la vitalitat i la diversitat de l’activitat física al municipi. Des de curses solidàries fins a competicions internacionals, l’esport ha actuat com un catalitzador per a la comunitat, fomentant valors com l’esforç, la solidaritat i l’amor per l’entorn natural. A continuació, repassem els moments clau d’aquest any.
Un dels esdeveniments destacats d’aquest any ha estat la participació de Torroella de Montgrí en la cursa solidària Run4Cancer, que també s’ha celebrat a Palafrugell i altres municipis de la demarcació. Aquesta prova ha combinat esport i solidaritat per recaptar fons destinats a la lluita contra el càncer, i ha comptat amb una gran participació ciutadana.
D’altra banda, l’Estartit s’ha preparat per acollir un esdeveniment esportiu de talla mundial. El municipi serà la seu del Campionat Mundial de Fotosub i Videosub l’any 2025, una competició que atraurà participants d’arreu del món. Aquesta activitat no només promou la fotografia i el vídeo subaquàtic, sinó que també ajuda a posar en valor la riquesa marina de la zona.
