Resum 2024 – La Bisbal d’Empordà

Per
Redacció
-
Resum de l'any de la Bisbal d'Emprodà

La Bisbal d’Empordà ha viscut un any 2024 marcat per diferents decisions polítiques, activitat cultural i reptes en termes de seguretat i successos. Aquest 2024 ha estat una mostra de com La Bisbal afronta els reptes del present amb visió de futur, impulsant projectes que reforcen el benestar de la seva ciutadania i la sostenibilitat del territori. Des de la política local fins a les tradicions i l’esport, el municipi ha continuat consolidant la seva identitat i contribuint al dinamisme de la comarca.

Política

La Bisbal d’Empordà ha viscut un any ple de grans decisions polítiques. L’any 2024 començava amb una fita clau: l’aprovació d’un pressupost municipal de 15 milions d’euros. Aquesta quantitat, definia un full de ruta amb una aposta decidida per millorar les infraestructures locals, enfortir els serveis socials i donar resposta a les necessitats d’habitatge. Aquest últim punt ha estat una de les prioritats del govern local, amb iniciatives destacades com l’impuls del lloguer social, un projecte que pretén garantir que els col·lectius més vulnerables tinguin accés a una vivenda digna. Ho explicava el batlle, Òscar Aparicio, durant el plenari d’aprovació.

Pel que fa als serveis bàsics, s’ha posat en marxa un dels projectes més complexos i a llarg termini: la municipalització de l’aigua. Aquest procés, previst per als propers tres anys, suposarà un canvi estructural en la gestió d’aquest recurs essencial. En aquest context, la resolució definitiva del contracte amb Agbar, declarat nul pel Tribunal Suprem el 2010, ha estat una victòria per al consistori, que no haurà d’assumir els 25 milions d’euros que reclamava l’empresa. L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, explicava la rellevància de l’acord.

La fiscalitat també ha estat al centre del debat polític. El consistori ha optat per mantenir congelades les principals taxes municipals, incloent-hi l’IBI. A més, l’Ajuntament ha acordat que, a partir del 2025, la Diputació s’encarregui de la recaptació d’impostos locals, una mesura destinada a millorar l’eficiència administrativa i reduir costos.

D’altra banda, aquest any ha estat marcat per canvis dins del govern municipal. La regidora d’Urbanisme, Marta Carol, va anunciar la seva sortida del consistori, deixant una etapa de lideratge en projectes clau com la planificació urbanística i la millora de l’espai públic. Gaetan Chapel, regidor del PSC, ha assumit aquestes responsabilitats juntament amb l’àrea de comunicació. Entre els projectes destacats de la seva nova etapa, el consistori ha aprovat una inversió de 45.000 euros per rehabilitar l’edifici de l’antic Ajuntament, que es vol convertir en un espai de serveis i trobada per a la ciutadania.

La seguretat viària també ha generat inquietud, especialment a la zona comercial de l’Aigüeta, una de les més transitades de la Bisbal. L’Ajuntament ha demanat a la Generalitat que impulsi mesures per millorar la seguretat en aquest punt crític, incloent-hi la revisió de senyalització i infraestructures, per tal de reduir el risc d’accidents i garantir una mobilitat segura.

Aquest 2024 també ha estat un any d’acció decidida en favor de la sostenibilitat financera. Una de les grans preocupacions del consistori ha estat el dèficit acumulat de la residència geriàtrica Zoilo Feliu, un servei fonamental per al municipi. El govern ha impulsat mesures per redreçar aquesta situació, assegurant-ne la viabilitat a llarg termini sense comprometre la qualitat de l’atenció als usuaris.

Seguretat i successos

Aquest 2024, la Bisbal d’Empordà ha viscut un any intens en matèria de seguretat. Els cossos policials, tant locals com els Mossos d’Esquadra, han hagut de fer front a incidents de gran impacte social, des de casos de delinqüència organitzada fins a conflictes derivats de les ocupacions d’habitatges. Amb una col·laboració reforçada entre institucions i una ciutadania cada cop més conscient de la necessitat de convivència cívica, el municipi ha pres mesures per millorar la seguretat i l’ordre públic.

Un dels casos més tràgics de l’any va ser el descobriment d’un nadó mort dins d’una paperera al municipi, un succés que va commocionar tota la comunitat. Gràcies a una ràpida investigació policial, es va identificar i detenir la mare, així com altres implicats en aquest terrible incident.

Un altre focus de preocupació han estat les ocupacions conflictives. Actualment, el municipi registra al voltant d’una cinquantena de casos, molts d’ells vinculats a situacions de risc per la convivència. Aquesta realitat ha portat a l’Ajuntament a obrir, l’octubre passat, una oficina antiocupacions per oferir suport als veïns afectats i buscar solucions davant d’aquest fenomen creixent. En paral·lel, es va dur a terme un operatiu conjunt entre la Policia Local i els Mossos d’Esquadra que va culminar amb l’expulsió de set ocupants d’habitatges en situació irregular.

Els robatoris també han estat al centre de l’activitat policial. Els Mossos van desmantellar tres plantacions de marihuana al municipi i van detenir quatre persones implicades en el negoci il·legal. Així mateix, es va detenir un delinqüent multireincident amb més de cinquanta antecedents que havia estat una amenaça constant per a la seguretat dels veïns. La lluita contra aquest tipus de delinqüència ha estat una prioritat per a les autoritats, que han reforçat la col·laboració per abordar casos d’alta reincidència.

Pel que fa a les mesures per fomentar la convivència, la Policia Local ha impulsat campanyes per combatre l’incivisme, amb accions que han resultat en 33 sancions durant el mes de juliol. Aquesta iniciativa busca conscienciar la ciutadania sobre la importància del respecte mutu i el compliment de les normatives municipals.

També ha estat un any amb èxits destacables, com la desarticulació d’un punt de venda de drogues situat en dos habitatges ocupats al municipi. Aquests operatius mostren la capacitat dels cossos policials de donar una resposta ràpida i efectiva a problemes que afecten la qualitat de vida dels habitants.

Medi ambient

El record de la pedregada de 2023, que va causar greus danys materials i la pèrdua d’una vida a la Bisbal d’Empordà, ha estat molt present aquest 2024. Investigadors catalans han publicat un estudi pioner en una revista internacional que aprofundeix en les causes i les conseqüències d’aquest fenomen.

Els científics han analitzat les condicions meteorològiques que el van provocar i han aportat dades clau per entendre millor l’impacte del canvi climàtic en episodis d’aquest tipus. Aquest estudi no només té una rellevància científica, sinó que també pot ajudar a prendre mesures preventives i de mitigació a nivell local.

Cultura

Aquest 2024, la Bisbal d’Empordà ha comptat amb una agenda plena de festivals i activitats que han reflectit la diversitat i la riquesa cultural del municipi. Des del circ fins a la literatura, passant per l’art contemporani i la música, la Bisbal ha demostrat que la cultura és molt més que oci: és identitat, cohesió social i una eina de dinamització econòmica.

Un dels moments més destacats de l’any ha estat la declaració del Drac i l’Àliga de la Bisbal com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquestes dues figures, símbols de la cultura popular local, han estat protagonistes de festes i celebracions que han atret centenars de visitants al municipi. La distinció, atorgada pel Govern de la Generalitat, també suposa un pas important per garantir la preservació i la continuïtat d’aquest patrimoni, que uneix tradició i modernitat.

Entre els festivals, el Brava Arts Weekend ha estat una de les grans apostes culturals de l’any. Amb més de 2.000 assistents, aquest esdeveniment ha transformat la Bisbal en un aparador d’art contemporani, utilitzant espais històrics i emblemàtics com a escenaris. La combinació de creativitat i patrimoni ha captivat visitants d’arreu i ha demostrat el potencial del municipi per acollir propostes d’avantguarda.

La 29a Fira de Circ al Carrer ha fet un pas més en la seva aposta pel circ inclusiu i sostenible. Els espectacles han destacat per la seva qualitat artística i pel compromís social, amb actuacions adaptades a públics diversos i un fort èmfasi en la sostenibilitat. Aquest model ha consolidat la Bisbal com una de les principals capitals del circ a Catalunya, oferint activitats que han omplert carrers i places i reforçat el teixit comercial local.

El municipi també ha estat escenari del Festival Itinerant de Cinemes Africans, una proposta única que ha portat al Baix Empordà una selecció de films que exploren narratives africanes contemporànies. Aquesta iniciativa ha obert un espai per a la reflexió social i cultural, amb debats i activitats paral·leles que han enriquit l’experiència dels assistents.

Pel que fa a la literatura, la 7a Fira Indilletres ha reafirmat el seu lideratge com a punt de trobada per a autors, editorials i lectors. Amb més de 30 activitats i 40 editorials participants, la fira ha ofert presentacions de llibres, taules rodones i espectacles literaris que han captivat grans i petits. Aquesta edició ha destacat per la seva diversitat temàtica, des de literatura juvenil fins a narrativa d’autor, i per la presència d’editorials emergents. Ho explica un dels organitzadors, Xavier Cortadellas.

Un dels grans esdeveniments a la Bisbal va ser l’Empordà Music Festival on Oques Grasses, Els Catarres, La Fúmiga, Figa Flawas, Coco, Carles Pérez i Dj Dolça, entre altres artistes, van passar per l’escenari del festival. El president de l’Associació Cultural Els Voltors, Jordi Lladó, reconeixia que la voluntat era ser “més competitiu” en comparació amb altres festivals de la zona.

Esport

Aquest 2024, l’esport ha estat un dels grans protagonistes a la Bisbal d’Empordà, no només com una activitat de lleure, sinó com un element clau per a la salut, la cohesió social i la dinamització del municipi. Amb inversions en infraestructures, esdeveniments esportius d’alt nivell i èxits destacats, el municipi ha reforçat el seu paper com a referent esportiu a la comarca i més enllà. Des del suport als esportistes fins a la millora d’equipaments, aquest ha estat un any ple de moviments i ambiciosos projectes de futur.

Un dels grans projectes esportius del 2024 ha estat l’aprovació d’una inversió de 250.000 euros destinada a la millora de les instal·lacions esportives del municipi. Aquest finançament inclou la reforma de pavellons, la millora dels camps d’entrenament i l’adaptació d’espais esportius perquè siguin més accessibles i segurs per a tothom. A més, s’ha donat llum verda a la redacció del projecte per a un nou pavelló esportiu, una obra que es preveu licitar a finals de 2025 i que suposarà una millora significativa per als equips locals i els usuaris.

Un altre punt destacat de l’any ha estat la inauguració de la nova piscina coberta del Club Esportiu Tennis la Bisbal, una infraestructura esperada que ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Girona. Aquest nou equipament no només millorarà l’oferta esportiva, sinó que també es convertirà en un punt de referència per a activitats aquàtiques a la comarca. A més, l’Ajuntament ha aprovat una bonificació del 95% per a la construcció d’aquesta piscina, demostrant el compromís amb el foment de l’esport local.

En l’àmbit de la competició, La Bisbal ha estat seu de tornejos d’alt nivell. Destaca el torneig WTA 125, on la tennista Maria Lourdes Carlé es va endur el títol, atraient l’atenció d’aficionats i mitjans internacionals. Aquest esdeveniment ha posicionat el municipi al mapa del tennis professional i ha tingut un impacte positiu en el turisme esportiu de la zona.

A més, el Sol Gironès Bisbal Bàsquet ha celebrat una temporada històrica, amb una victòria destacada a la Segona FEB que ha portat alegria i entusiasme a l’afició local. Aquest èxit ha reforçat la projecció del club i ha motivat el suport continuat per part del consistori.

 

 

Resum 2024 – Santa Cristina d’Aro

Per
Redacció
-

Santa Cristina d’Aro ha viscut un 2024 intens, marcat per transformacions clau i projectes destacats. L’aprovació del nou POUM ha desclassificat grans àrees protegint el territori, mentre s’han restaurat infraestructures com els ponts de Canyet, afectats pel temporal Gloria. La cultura ha estat protagonista amb esdeveniments com la Santa Market i les Nits d’Il·lusió Internacionals, que han consolidat el municipi com un centre cultural i turístic.

A més, la seguretat ha estat un focus amb operacions policials contra el tràfic de drogues i el frau energètic. També han destacat les mobilitzacions ambientals, amb veïns exigint un control més rigorós de l’activitat industrial i l’ús de recursos naturals. Santa Cristina ha demostrat ser un municipi dinàmic, capaç d’afrontar reptes amb decisió i mirada al futur.

Política

Aquest any, l’abocador de Solius ha estat en el punt de mira. L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, ha advertit que el seu tancament repercutirà en el rebut d’escombraries dels ciutadans. El batlle del municipi reconeixia que amb el canvi de govern des del consistori esperaven poder-se reunir amb el nou govern de la Generalitat per veure com es podia gestionar el tancament de l’abocador.

Un dels altres grans temes a Santa Cristina d’Aro ha estat l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Un document que desclassifica gairebé 200 hectàrees i elimina projectes controvertits, com urbanitzacions previstes en zones de valor ambiental.

Santa Cristina també ha fet passos cap endavant amb la col·laboració extramunicipal. Aquest municipi, juntament amb Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Sant Feliu de Guíxols han arribat a un acord de col·laboració per tirar endavant un pla estratègic que promogui l’ocupació i dinamitzés l’economia.

Pel que fa a infraestructures, Santa Cristina ha completat la reparació dels ponts de Canyet, que el temporal Gloria va destruir fa quatre anys, tancant un episodi llarg i difícil per als veïns.

Medi ambient

El medi ambient ha tornat a ser una prioritat a Santa Cristina d’Aro, amb diversos fronts oberts que reflecteixen tant els reptes com les iniciatives locals per preservar el territori. El 2024 ha estat un any marcat per conflictes sobre la gestió dels abocadors, denúncies per mal ús dels recursos hídrics i exigències ciutadanes per un millor control ambiental.

L’abocador de Solius ha estat un dels temes centrals. L’empresa concessionària ha emès un ultimàtum per aclarir la seva situació, mentre que el Consorci ha apujat les taxes de gestió de residus degut a l’increment de costos en transport i tractament. Isaac Peraire, director de l’Agència Catalana de Residus, ha instat el Govern a abordar de manera urgent la situació dels abocadors de Solius i Vacamorta, remarcant que és un problema que no pot esperar més.

Entre d’altres notícies, dues entitats ecologistes han elevat denúncies pel deteriorament de l’Estat del riu Ridaura, i a Santa Cristina, un veí ha estat denunciat per utilitzar un imant per evitar registrar el consum d’aigua. A més, els veïns han reclamat més control ambiental sobre la planta de formigó Suberolita.

Seguretat i successos

Aquest any, Santa Cristina d’Aro ha viscut episodis intensos en matèria de seguretat i successos. El cultiu de marihuana, els accidents de trànsit i la lluita contra el frau han estat temes recurrents a Santa Cristina d’Aro.

Els cossos de seguretat han intervingut en diverses operacions contra el cultiu de marihuana. En només quinze dies, els Mossos d’Esquadra van desmantellar dues plantacions amb més de 1.300 plantes i van detenir diverses persones relacionades amb aquests casos. També es va detectar un alt nivell de frau energètic vinculat a aquests cultius, equivalent al consum anual de municipis com Pals.

Entre altres incidents, Santa Cristina ha viscut la detenció d’un fugitiu buscat pel Perú per tràfic de drogues. A més, la policia local ha actuat contra els autors d’incendis intencionats. També cal recordar el tràgic accident a la C-65, que va provocar la mort d’una menor.

Cultura

Santa Cristina d’Aro ha estat protagonista amb dues fites destacades en el món cultural. La Santa Market ha tornat a triomfar, atraient 90.000 visitants i consolidant-se com un referent del lleure estival a la Costa Brava. A més, el municipi ha celebrat les 25 Nits d’Il·lusió Internacionals, una cita que ha posat la màgia en el centre de l’escena cultural.

Paral·lelament, Santa Cristina ha iniciat les obres de consolidació i museïtzació de l’església paleocristiana i la necròpolis, un projecte que busca posar en valor el patrimoni històric i fer-lo accessible als visitants.

Resum 2024 – Palafrugell

Per
Redacció
-
Palafrugell resum de l'any

Acaba l’any i fem balanç dels moments més destacats d’aquest 2024 a Palafrugell. A Ràdio Capital, ens submergim en aquest viatge per recordar els esdeveniments que han transformat el territori, tant en el dia a dia com en la projecció cap al futur. En aquest viatge passarem per la política local fins a l’impacte de la cultura i l’esport, passant pels avenços en seguretat i medi ambient.

Política

El 2024 ha estat un any intens a Palafrugell en l’àmbit polític, amb projectes clau per a l’habitatge, la salut i la participació ciutadana. També s’ha viscut un relleu important a l’alcaldia, amb Juli Fernández deixant el càrrec per donar pas a Laura Millán, la primera alcaldessa del municipi.

L’any començava amb la presentació del pressupost municipal de 2024 per part de Juli Fernández en un acte, davant d’una cinquantena de persones. Fernández subratllava les inversions en habitatge social, sostenibilitat i participació ciutadana com a prioritats clares per al pressupost de 2024, que superava els 52 milions d’euros. Poc després, es tancava la liquidació del pressupost de 2023 amb un romanent positiu de més de 6 milions d’euros. Aquesta quantitat es destinaria a projectes pendents.

Una altra fita destacada va ser la jornada participativa del Pla de Salut 2024-2028, que va involucrar ciutadans i tècnics per definir les prioritats en salut pública. Aquest projecte reflectia el compromís del consistori amb la implicació ciutadana en les decisions clau.

En l’àmbit de l’habitatge, Palafrugell va fer passos importants. Es va aprovar el Pla Local d’Habitatge amb mesures per fomentar el lloguer social i evitar l’especulació. El projecte del Cohabiting de Primera Residència també va posar-se en marxa per revitalitzar el municipi. A més, es va signar el primer conveni amb la Sareb per cedir habitatges per al lloguer social i es va ampliar la borsa de mediació fins a 20 habitatges.

Paral·lelament, Palafrugell avançava en transparència i eficiència amb el reconeixement com a Administració Oberta. L’Ajuntament també va impulsar el procés participatiu per configurar l’Agenda Estratègica 2040, un full de ruta per establir els pilars de la transformació del municipi en els pròxims anys. Ho explicava l’exalcalde del municipi, Juli Fernández.

A l’equador de l’any, Fernández anunciava que deixaria l’alcaldia per assumir un càrrec a la Generalitat, destacant el llegat del seu equip. Va proposar Laura Millan com a successora, i aquesta, en un ple municipal extraordinari, va ser elegida com a nova alcaldessa. En el seu discurs, Millán posava èmfasi en la importància de la rehabilitació d’infraestructures per reactivar els barris i garantir l’equitat al municipi.

Seguretat

La seguretat ha estat una de les prioritats del 2024 a Palafrugell. Aquest any, la Policia Local ha reforçat la seva presència i accions preventives per garantir l’ordre i la convivència al municipi. Operacions contra la delinqüència, controls de trànsit i mesures per millorar la proximitat amb la ciutadania han estat els pilars de la gestió.

Un dels grans passos d’aquest 2024 ha estat la inauguració de la nova oficina de la Policia Local a Calella de Palafrugell. Aquest espai, actiu durant la temporada d’estiu, buscava millorar la proximitat amb els veïns i visitants, gestionant denúncies i incidents a les zones de platges. Durant el primer mes de funcionament, es van registrar 18 denúncies, principalment relacionades amb actes incívics.

En paral·lel, la Policia Local va intensificar els controls de trànsit i seguretat a tot el municipi. En un mes d’agost especialment actiu, un 25% dels vehicles aturats en controls d’alcoholèmia van donar positiu, evidenciant la necessitat d’aquestes mesures. També es van instruir 7 atestats per infraccions amb patinets elèctrics, reforçant la vigilància en l’ús d’aquests vehicles.

Les accions policials van continuar amb operacions contra la delinqüència. A principi d’any, es va detenir un home que acumulava 18 detencions per robatoris i furts. Aquest cas posava en relleu el problema de la reincidència delictiva. També es van dur a terme intervencions destacades contra el tràfic de drogues, amb la identificació de 64 persones i cinc denúncies per tinença en operacions a diversos establiments del municipi.

Al llarg de l’any, altres accions policials van incloure la detenció d’un lladre que va agredir greument tres dones grans, així com l’arrest de dues dones que intentaven robar oli d’oliva amb violència en un supermercat. A més, es va detectar l’ús de matrícules falsificades en vehicles estrangers i es va denunciar un grup de joves per utilitzar bengales en espais no autoritzats. D’altra banda, en el marc de la prevenció, es van destinar recursos a intensificar el control d’actes incívics. Això incloïa operacions en què es van identificar dotzenes de persones i es van imposar sancions per tinença de drogues i conducció sota els efectes de l’alcohol.

Cultura

El 2024 ha estat un any replet d’activitat cultural a Palafrugell, consolidant el municipi com un pol d’atracció artística i creativa. Grans esdeveniments, com el Festival de Cap Roig, el Festival Ítaca o la Cantada d’Havaneres, s’han combinat amb iniciatives locals i homenatges a figures emblemàtiques. També s’han posat en marxa projectes culturals amb una clara aposta per la descentralització i l’accessibilitat.

El calendari cultural començava amb la presentació de la 62a edició del Carroussel Costa Brava, conegut com el Carnaval dels Carnavals. Aquesta festa, punt culminant de les Festes de Primavera, va mantenir la seva essència amb desfilades plenes de color i participació popular.

Paral·lelament, la Biblioteca de Palafrugell inaugurava un espai dedicat a l’escriptor Tom Sharpe, una figura literària molt vinculada al municipi. A més, aquest equipament cultural va destacar amb un projecte pioner: oferir 150 obres d’art en préstec, una proposta que ha estat molt ben rebuda per la comunitat. A finals d’any també es va anunciar el tancament temporal de la Biblioteca per obres, amb l’objectiu de millorar les instal·lacions per continuar oferint serveis de qualitat.

A l’estiu, la música va prendre el protagonisme amb la tradicional Cantada d’Havaneres de Calella, que enguany va comptar amb una retransmissió especial a Ràdio Capital de l’Empordà en llengua de signes. L’acte també va incloure un homenatge emotiu a figures vinculades a la tradició marinera. Un altre moment destacat va ser el Festival Ítaca, on Sílvia Pérez Cruz, una de les veus més reconegudes del territori, va protagonitzar el concert de cloenda del festival a l’escenari de la cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell, exhaurint totes les entrades.

Un dels èxits més notables de l’any va ser el Festival de Cap Roig, que va finalitzar la seva 24a edició amb gairebé 50.000 assistents. Aquest esdeveniment, un dels més prestigiosos del país, va portar al Baix Empordà artistes de renom internacional com Estopa, Sopa de Cabra, Raphael o The Corrs. El director del Festival de Cap Roig, Juli Guiu destacava durant la presentació d’enguany l’èxit de l’edició del 2023.

Per la seva banda, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, en la seva 13a edició, va descentralitzar la seva programació per arribar a més espais del municipi. A més, va oferir una programació variada que es va complementar amb xerrades i col·loquis amb grans fotògrafs.

Finalment, Palafrugell va tancar l’any cultural amb l’entrega del Premi Peix Fregit a Albert Juanola, en reconeixement a la seva trajectòria al municipi. I com passa en cada edició es va presentar l’edició del 2024 de l’anuari Crònica d’un Any, a càrrec del filòleg Fèlix Pérez Diz, director de la Coral Mestre Sirés. Aquesta publicació recull els fets més destacats del darrer any a Palafrugell i serveix de memòria històrica del municipi.

Medi Ambient

Aquest 2024 el municipi també ha fet passos importants per millorar la gestió de residus, conscienciar sobre l’estalvi d’aigua i preservar el patrimoni natural. No obstant això, també ha hagut de fer front a polèmiques relacionades amb urbanisme i desenvolupament.

L’any començava amb una decisió que va generar controvèrsia: l’aprovació de la construcció d’un hotel a la zona d’Aigua Xelida, una de les més emblemàtiques de Palafrugell. Aquesta resolució va provocar les protestes de SOS Costa Brava, que alertaven sobre l’impacte ambiental que aquest projecte podria tenir en el litoral. L’exalcalde del municipi, Juli Fernández, explicava, però que s’havia aconseguit minimitzar l’impacte del projecte en el paisatge.

En paral·lel, es van impulsar diverses mesures per millorar la gestió de residus al municipi. Es va ampliar el sistema de recollida porta a porta i es va licitar un nou contracte de gestió amb un pressupost de 7 milions d’euros. Però tal com passa en altres municipis de la comarca, el tancament de l’abocador de Solius té un pes rellevant sobre la recollida de residus al municipi.

Un altre dels temes clau de l’any ha estat la gestió de l’aigua, una qüestió especialment crítica en un context de sequera. L’Ajuntament va suspendre temporalment les llicències per construir piscines privades i va impulsar una campanya informativa per conscienciar sobre l’estalvi d’aigua. També es va crear una comissió tècnica per redactar una nova ordenança d’estalvi hídric que reguli el consum en l’àmbit municipal.

En l’àmbit de la preservació de la fauna, el consistori, amb la col·laboració de l’àrea de Medi Ambient, va impulsar un projecte per a la conservació del duc, una espècie emblemàtica de l’Empordà. Aquesta iniciativa s’ha convertit en un referent per a la protecció de la biodiversitat local.

També cal destacar les accions de SOS Costa Brava contra projectes urbanístics que consideren invasius, com els 22 habitatges que podrien afectar els Jardins Rubió i Tudurí, a Calella de Palafrugell. Aquest col·lectiu ecologista ha presentat al·legacions per evitar que aquest espai singular es vegi afectat.

Esports

L’esport ha estat un motor de cohesió social i èxits al llarg del 2024 a Palafrugell. Amb esdeveniments que han reunit centenars de persones i esportistes locals que han destacat en competicions d’alt nivell, el municipi ha demostrat el seu compromís amb la promoció de l’activitat física i la millora de les seves instal·lacions.

L’any va arrencar amb bones notícies en l’àmbit de l’handbol. Quatre jugadors i dues jugadores de Palafrugell es van proclamar campions al Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques, un èxit que reafirma la qualitat de la formació esportiva al municipi.

Una altra fita destacada va ser la celebració de la 30a edició del Míting d’Atletisme de Palafrugell, que va reunir uns 500 esportistes d’arreu. Aquest esdeveniment va ser especial perquè es va estrenar la nova pista d’atletisme, una infraestructura llargament esperada per la comunitat esportiva. Aquesta millora va permetre que el míting comptés amb un format renovat i més atractiu per als participants i el públic.

Pel que fa a les infraestructures, es va iniciar el debat sobre la reforma del camp de futbol del Gregal, una demanda històrica de les famílies del futbol base del CF Palafrugell. Els equips i els pares van expressar la necessitat de poder fer ús d’aquest espai en comptes d’entrenar majoritàriament a l’Estadi. El regidor d’esports, Isidre Tenas, explicava que des de l’Ajuntament ja estaven buscant solucions per millorar la situació per al futbol base del municipi.

L’any esportiu també ha estat marcat per l’edició 2024 de l’Oncotrail, una de les proves més solidàries del Baix Empordà, es retransmetria conjuntament per Ràdio Capital i Ràdio Palafrugell. Aquesta col·laboració posa en relleu el compromís del territori amb l’esport i la solidaritat. Finalment, Palafrugell va celebrar la seva primera edició de la Cursa de Sant Silvestre, una iniciativa que ha fomentat la participació ciutadana i ha consolidat l’esport com a eix vertebrador del municipi.

Resum 2024 – Calonge i Sant Antoni

Per
Redacció
-
Calonge i sant antoni

El 2024 ha estat un any clau per a Calonge i Sant Antoni. L’any ha estat marcat per moments significatius, com l’aposta per la sostenibilitat mediambiental i la protecció del litoral, el canvi en l’equip de govern, la dinamització cultural amb esdeveniments de gran envergadura i l’organització de competicions esportives que han traspassat les fronteres locals. En paral·lel, la seguretat ciutadana i la resposta a situacions d’emergència han estat eixos centrals d’un any ple de reptes.

Des de la cultura fins al medi ambient, passant per la política i l’esport, aquest especial de Ràdio Capital repassa els moments més destacats que han definit Calonge i Sant Antoni aquest 2024. Un any en què el municipi ha sabut trobar l’equilibri entre tradició i innovació, mirant cap al futur sense perdre l’essència que el caracteritza.

Política

Aquest 2024, Calonge i Sant Antoni també ha patit canvis dins el govern local, s’han fet reformes en la gestió dels recursos públics i s’han posicionat davant de problemàtiques socials com l’habitatge o la sostenibilitat econòmica. El consistori ha treballat per trobar l’equilibri entre les necessitats immediates dels veïns i la planificació a llarg termini.

L’any va començar amb l’entrada de Guanyem Calonge al govern municipal. Elena Montiel, portaveu del grup, va justificar aquest pas com una decisió per aportar estabilitat i capacitat resolutiva a l’executiu. Aquesta entrada, però, va suposar l’expulsió de Montiel del grup Guanyem Calonge.

El govern de coalició ha facilitat l’aprovació dels pressupostos del 2025, valorats en gairebé 31 milions d’euros. Aquests pressupostos donen prioritat a la sostenibilitat, les inversions en infraestructures i la millora dels serveis bàsics. A més, s’han destinat més d’un milió d’euros del romanent de tresoreria al pressupost del 2024, una mesura que reforça l’atenció a necessitats urgents com l’habitatge i les infraestructures locals.

Precisament, l’habitatge ha estat un altre dels temes centrals de l’any. L’Ajuntament ha presentat al·legacions a la declaració del municipi com a zona de mercat residencial tensionat. Segons el govern, aquesta mesura podria tenir conseqüències negatives, especialment per als veïns amb menys recursos. Per alleujar aquesta pressió, el govern ha optat per una congelació de taxes i impostos per al 2025. Aquesta decisió busca donar un respir fiscal a les famílies, alhora que s’assegura la sostenibilitat financera de les arques municipals.

En l’àmbit normatiu, també destaca l’aprovació de la primera ordenança de platges de Calonge i Sant Antoni. Aquesta regulació, que ja ha entrat en vigor, posa un marc clar per a l’ús i la conservació del litoral. Entre altres mesures, s’ha establert un sistema de vigilància i sancions per garantir el respecte a l’entorn i la seguretat dels banyistes.

Seguretat i successos

El 2024 ha estat un any intens en l’àmbit de la seguretat a Calonge i Sant Antoni i altres municipis del Baix Empordà. Tot i que les dades mostren una reducció significativa de robatoris amb força al municipi, els successos més destacats han evidenciat la complexitat de garantir la seguretat ciutadana. D’altra banda, la cooperació entre ajuntaments i cossos policials ha estat clau per afrontar problemàtiques com la multireincidència, els delictes violents i l’ocupació il·legal.

Aquest any, una de les notícies que més impacte ha generat ha estat la condemna a 32 anys de presó per a un home acusat de matar un altre d’un tret i d’haver violat una dona a Calonge. Aquest cas, que va sacsejar la comunitat, va posar de manifest la gravetat dels delictes comesos, però també la contundència judicial. Alhora, un altre cas destacat ha estat la rebaixa de la condemna a 2 anys i 10 mesos per al veí que va calar foc a la seva casa amb els pares a dins.

Paral·lelament, la policia local i els Mossos d’Esquadra han protagonitzat diverses operacions destacades. Una de les més notòries ha estat el desmantellament d’una plantació de marihuana en una casa ocupada a Calonge. Aquest operatiu forma part d’un esforç coordinat per abordar les ocupacions il·legals, que sovint van associades a activitats delictives. També es va detenir un home per diversos robatoris amb força en habitatges del municipi, en una operació que va posar fi a setmanes d’inquietud entre els veïns afectats.

En aquest context, la col·laboració entre municipis ha estat essencial per abordar la multireincidència, una problemàtica creixent en l’àmbit de la seguretat. Ajuntaments com els de La Bisbal d’Empordà, Forallac, Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols han fet front comú per reclamar més fermesa contra aquest tipus de delinqüents. El regidor de seguretat, Alberto Mas, explicava que “els municipis estem fent un esforç als nostres pressupostos per dotar de mitjans i efectius les policies locals, i allò que demanem és que aquí també hi hagi corresponsabilitat per part de la Generalitat”.

Pel que fa als robatoris amb força, les estadístiques són més positives. Segons dades dels Mossos d’Esquadra, aquestes infraccions han disminuït un 45,8% en els darrers quatre anys a Calonge i Sant Antoni. Aquesta tendència positiva és fruit de les estratègies policials combinades amb la col·laboració ciutadana, que han permès identificar punts crítics i actuar de manera preventiva.

Tanmateix, no tot han estat bones notícies. Un dels episodis més tràgics de l’any ha estat la desaparició d’un pagès del municipi. Malgrat els esforços per trobar-lo, el cos va ser localitzat sense vida mesos després.

Medi ambient

Aquest 2024, el medi ambient ha ocupat una posició central a l’agenda política i social de Calonge i Sant Antoni. Les accions per combatre els efectes del canvi climàtic, preservar la biodiversitat marina i recuperar espais degradats han estat protagonistes. També s’ha posat en marxa un nou model de gestió de residus i s’han fet esforços per fer front als danys provocats pels temporals marítims, que cada vegada són més freqüents i intensos.

Una de les iniciatives més innovadores d’aquest any ha estat la creació d’una àrea verda marina a Calonge i Sant Antoni. Aquest projecte té com a objectiu protegir els ecosistemes del fons marí i fomentar la biodiversitat en una zona afectada per l’activitat humana i els efectes del canvi climàtic. Paral·lelament, s’ha impulsat un programa per conservar i preservar la fauna i flora marina propera al litoral, una aposta clara per l’ecologia i la sostenibilitat.

Els temporals de mar han continuat deixant empremta al municipi. Aquest any, la platja de Torre Valentina ha estat especialment afectada, amb pèrdues significatives de sorra i danys a les infraestructures del passeig marítim. En resposta, l’Ajuntament ha activat treballs d’arranjament a la platja de Sant Antoni i ha tallat temporalment el trànsit en algunes zones per garantir la seguretat. L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, valorava les afectacions del temporal.

Una altra novetat destacada ha estat la posada en marxa del nou contracte de recollida i neteja de residus, amb un pressupost superior als 5,6 milions d’euros per nou anys. Aquesta inversió inclou l’adquisició de quatre furgonetes elèctriques per als serveis municipals, un pas endavant cap a la descarbonització de les activitats públiques. A més, s’ha implementat un servei de deixalleria municipal amb atenció 24/7, fet que facilita la gestió responsable dels residus per part de la ciutadania. El batlle del municipi explicava la importància d’aquest nou contracte i de la incorporació d’aquests nous serveis.

No obstant això, aquest canvi no ha estat exempt de reptes. El tancament de l’abocador de Solius ha obligat el municipi a augmentar la taxa d’escombraries, un fet que ha generat cert malestar entre els veïns. Segons l’Ajuntament, aquesta mesura era inevitable per garantir la continuïtat del servei.

Finalment, destaca un estudi de la Universitat Rovira i Virgili que ha identificat fins a 15 varietats úniques de vinya a Calonge. Aquesta troballa no només posa en valor la riquesa biològica de la zona, sinó que també obre la porta a potenciar l’enoturisme i l’agricultura sostenible al municipi.

Cultura

La cultura ha estat present durant tot el 2024 a Calonge i Sant Antoni. L’aposta per festivals, activitats literàries i esdeveniments artístics ha convertit el municipi en un pol d’atracció tant per a creadors com per a visitants. En aquesta nova etapa, el suport a la tradició i la innovació ha anat de la mà, creant un calendari ple d’activitats diverses que han reforçat la identitat cultural de la zona.

Un dels moments més emblemàtics de l’any ha estat la celebració del 25è aniversari del Mercat Medieval de Calonge. Aquest esdeveniment, que combina història i cultura popular, va oferir més d’una cinquantena d’activitats, incloent-hi espectacles de carrer, concerts i demostracions d’oficis antics. L’ambient als carrers del municipi va transportar els visitants a una altra època, consolidant el Mercat com una cita imprescindible al calendari cultural de la comarca.

En l’àmbit literari, Calonge ha continuat la seva trajectòria com a “Poble de Llibres”. Aquest any, el municipi ha inaugurat tres noves llibreries i una escola d’escriptura que va obrir portes coincidint amb la diada de Sant Jordi. La tècnica de l’Ajuntament encarregada de Calonge, poble de llibres, Montse Darnaculleta, explica el canvi que ha suposat l’obertura de les llibreries al nucli del municipi.

A més, Calonge va celebrar el tercer aniversari de la seva transformació en Poble de Llibres amb una gran festa del conte. Aquest esdeveniment va incloure activitats familiars, presentacions literàries i la participació de destacats escriptors, reafirmant el municipi com un referent literari a Catalunya.

En l’àmbit musical, la recuperació dels festivals de música ha estat una de les grans notícies de l’any. Després de tres anys d’aturada, aquests esdeveniments han tornat amb força, oferint una programació variada que ha combinat artistes locals i internacionals. D’altra banda, el Festival L’Aparador ha reunit més de 200 joves artistes, posant en valor el talent emergent i consolidant-se com un espai per a la creació i l’experimentació.

També s’ha celebrat la quarta edició del Festiu de Calonge i Sant Antoni, una proposta que s’ha guanyat un lloc entre les grans cites culturals de l’estiu empordanès. I per als amants de l’humor, el nou Festival Riures s’ha estrenat amb gran èxit, convertint-se en una cita anual dedicada a l’humor en català.

El municipi ha apostat també per activitats pensades per a un públic familiar, com la transformació del Festival Diverland en “L’Univers dels Caçafantasmes” o la Diverbeach que serveix per tancar la temporada estival al municipi.

Esports

El 2024 ha estat un any intens per als esports a Calonge i Sant Antoni, amb esdeveniments que han posat el municipi al centre de l’activitat esportiva del Baix Empordà. Des de competicions internacionals fins a iniciatives locals que fomenten la participació ciutadana, l’esport s’ha convertit en un element clau per dinamitzar la vida comunitària i reforçar el posicionament de Calonge com a seu de grans esdeveniments.

Una de les cites esportives més importants de l’any ha estat el Campionat d’Europa de Korfbal, que va reunir vuit seleccions de diferents països a Calonge i Sant Antoni. Kira Menén, presidenta de la Federació Catalana de Korfbal, destacava la paritat de l’esport i l’absència de violència, i ha subratllat l’atractiu de la Costa Brava per a les seleccions del nord d’Europa.

L’esport femení també ha tingut un protagonisme destacat aquest any. L’Spar Girona, un dels equips de bàsquet més rellevants del panorama català, va triar Calonge i Sant Antoni per fer la seva presentació oficial. Aquesta elecció no només destaca l’atractiu del municipi com a punt de trobada esportiva, sinó que també posa en valor el suport a l’esport femení.

D’altra banda, les activitats populars han tingut un gran èxit. La segona edició de la cursa Correpoble de Calonge, una cursa popular que recorre els indrets més emblemàtics del municipi, ha consolidat aquest esdeveniment com una cita esportiva anual. Amb una participació creixent, aquesta cursa no només promou l’activitat física, sinó que també connecta la comunitat local i els visitants amb el patrimoni natural i cultural del territori.

Resum 2024 – Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró

Per
Redacció
-

Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha estat protagonista de fets que han marcat l’agenda local en àmbits tan diversos com la política, la seguretat, el medi ambient, la cultura i l’esport. Aquest any, el municipi ha consolidat el seu paper com un dels epicentres d’activitat al Baix Empordà. Les decisions polítiques, les accions en matèria de seguretat, la resposta davant els reptes mediambientals i una agenda cultural i esportiva plena han dibuixat un panorama vibrant i ple de contrastos.

Política

Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró és un dels municipis del Baix Empordà que a nivell polític s’ha mantingut de manera estable. Tot i això, hi ha hagut temes tan rellevants com la polèmica sobre la Llei de Costes, la nova ordenança de civisme i l’impuls d’habitatge assequible, aspectes que han dividit l’opinió pública. També parlarem dels esforços per reforçar les infraestructures locals i els projectes d’urbanisme que s’han aprovat aquest any.

Aquest any, Platja d’Aro s’ha consolidat com el municipi amb més creixement del Baix Empordà, segons les dades de padró del 2023. Aquesta evolució demogràfica contrasta amb la situació d’Ullastret, que ha perdut habitants, posant de manifest les desigualtats entre municipis.

La gestió del litoral ha estat un tema candent amb la Llei de Costes al punt de mira. Propietaris de cases afectades a primera línia han protagonitzat protestes contra l’aplicació de la normativa, mentre l’Associació del Passeig Marítim ha expressat optimisme per resoldre el litigi. Paral·lelament, Junts ha presentat una proposta al Congrés per regularitzar aquestes propietats.

En paral·lel, l’Ajuntament ha aprovat un pressupost de 47 milions d’euros per al 2025, amb inversions destacades com la construcció d’un nou dipòsit d’aigua per reforçar el subministrament. També han incrementat la taxa d’escombraries, una mesura que ha generat crítiques, però que es defensa com a necessària per sostenir el sistema, tal com apuntava l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, tenint en compte que no hi ha cap infraestructura a les comarques gironines que pugui absorbir el volum de residus que creen els municipis que anaven a abocar a Solius.

L’accés a l’habitatge ha estat un altre dels eixos centrals. El Govern ha declarat Begur zona tensionada per limitar els preus del lloguer, i Platja d’Aro ha anunciat un pla per mobilitzar 200 pisos buits per a lloguer assequible, a més de reformar el passeig marítim.

Finalment, la nova ordenança de civisme ha entrat en vigor aquest estiu. Tot i les controvèrsies inicials, des de l’Ajuntament asseguren que la mesura ha ajudat a reduir conflictes durant la temporada turística.

Seguretat i successos

La seguretat i els successos han estat protagonistes destacats a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró durant aquest 2024. L’activitat policial al municipi ha anat en augment, amb múltiples actuacions que han reflectit tant la complexitat de gestionar la convivència en un destí turístic tan popular com els reptes específics derivats de la multireincidència delictiva. Les accions han inclòs des de la resolució de robatoris amb força fins a operatius contra delinqüents buscats arreu del país.

Durant l’any, Platja d’Aro ha estat escenari d’importants intervencions policials. La Policia Local i els Mossos d’Esquadra han actuat amb rapidesa davant situacions com la detenció d’un home amb vuit ordres de cerca i captura i diverses condemnes pendents. Altres operatius van incloure l’atenció a incidents més quotidians, però no menys significatius, com la detenció de persones multireincidents que portaven objectes robats o les intervencions per robatoris en establiments i habitatges. Destaquem el cas d’un home enxampat mentre dormia al sofà d’una casa que no era seva. Tot i l’absurditat aparent de la situació, el fet demostra la persistència d’actes delictius fins i tot en circumstàncies insòlites.

Pel que fa a la crònica judicial, cal destacar que el jutjat d’instrucció 3 de Sant Feliu de Guíxols va citar a declarar com a investigats un constructor i un treballador de manteniment per la mort d’una nena de 9 anys, que es va ofegar en una piscina privada de Platja d’Aro el 31 de març del 2023. Aquesta acció s’ha produït després d’un recurs presentat per la família de la víctima L’Audiència de Girona va argumentar que el jutjat havia dictat el sobreseïment basant-se en “conclusions policials”, sense prendre declaracions i sense tenir en compte un informe tècnic que apuntava a una possible “infracció” de la normativa de la piscina.

Pel que fa a la residència Bellamar, les denúncies constants pel mal funcionament del centre van derivar en un expedient informatiu. Les queixes d’usuaris i treballadors van posar en evidència la situació que es vivia a la residència. Finalment, el centre va tancar les seves portes i l’edifici es troba en venda.

En l’àmbit del civisme, s’ha notat un augment de les denúncies per incompliment de l’ordenança de convivència. Aquest fet coincideix amb l’aplicació d’una nova normativa impulsada per l’Ajuntament durant la temporada alta. Ho explicava el cap de la Policia Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, David Puertas.

Finalment, no podem oblidar els episodis de piròmans, robatoris amb força i altres delictes significatius. La detenció d’un individu conegut com “El Legionario” per cremar contenidors va ser un dels moments més destacats en matèria de seguretat.

Medi ambient

El 2024 ha estat un any intens en matèria de medi ambient a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, amb esdeveniments que han posat en evidència la vulnerabilitat del territori davant dels fenòmens meteorològics i la necessitat d’una gestió ambiental més proactiva.

Un dels episodis més significatius va ser l’ensorrament parcial de l’edifici de l’Escola de Vela, que va quedar greument afectat per un temporal. L’ajuntament va reaccionar amb rapidesa ordenant el seu enderrocament per evitar riscos per a la seguretat de les persones. Aquesta mesura, tot i ser necessària, ha deixat un buit en l’oferta d’activitats marítimes al municipi. Per això, ja s’estan plantejant opcions per reubicar aquesta instal·lació en una ubicació més segura i adequada per garantir la continuïtat d’un servei clau per a la vila. Ho explicava l’alcalde, Maurici Jiménez.

Aquests fenòmens no són fets aïllats. L’aiguat que va afectar la zona també va generar problemes importants, amb carrers completament inundats i la necessitat de tallar una sortida de la C-31. Aquests episodis posen de manifest la urgència de reforçar les infraestructures locals, especialment aquelles relacionades amb el drenatge i el control de les aigües pluvials, per evitar que es repeteixin situacions similars en el futur.

A banda dels fenòmens naturals, l’activitat humana també ha posat el medi ambient en risc. És el cas de la venda il·legal de garoines, detectada al municipi. Aquesta pràctica no només atempta contra la normativa mediambiental, sinó que posa en perill la conservació d’un recurs natural que forma part del patrimoni gastronòmic de la zona. Les autoritats han intensificat les accions de vigilància per posar fi a aquestes activitats, que no només degraden l’ecosistema marí sinó que també desestabilitzen el mercat local.

Cultura

La cultura ha estat un pilar essencial per a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró durant aquest 2024, consolidant-se com un motor de cohesió social i projecció turística. El municipi ha destacat per una agenda plena d’esdeveniments, adaptada a públics diversos i que ha sabut superar adversitats meteorològiques per garantir l’èxit de les activitats.

El Carnaval, una de les celebracions més emblemàtiques del municipi, es va veure afectat per la pluja, però ni tan sols això va impedir que les comparses desfilessin pels carrers, tot i que ho van fer amb un retard d’una hora. Aquesta resiliència de les entitats locals ha estat clau per mantenir viu l’esperit festiu i l’atractiu turístic de l’esdeveniment.

Però un dels esdeveniments més destacats de l’any ha estat la commemoració del centenari de S’agaró. El tret de sortida es va donar el mes de maig amb la inauguració de la nova estàtua de Josep Ensesa. Però durant els mesos d’estiu i tardor es van desenvolupar altres activitats en el marc d’aquesta celebració com una regata, la projecció de diverses pel·lícules o exposicions que parlen sobre la història d’aquest indret únic al Baix Empordà.

En l’àmbit artístic, les Jornades Fotogràfiques de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró han tingut un enfocament innovador aquest any, centrant-se en la visibilització de la dona en el món de la fotografia. Aquesta proposta ha posat en valor el paper de les creadores visuals, oferint espais d’exposició i debat per reivindicar la igualtat en un camp sovint dominat per homes.

Paral·lelament, la FiraFan, una cita consolidada en el calendari cultural, ha arribat a la seva 12a edició amb una gran afluència de públic. Aquesta fira no només promociona la cultura popular, sinó que també dona suport a creadors locals, convertint-se en un punt de trobada per a aficionats i professionals.

Un tema que ha generat debat ha estat el futur de l’escultura dedicada a Ortega i Monasterio, ubicada al municipi. L’ajuntament ha anunciat que s’està replantejant què fer amb aquesta obra, en un context de reflexió sobre el patrimoni públic i la memòria històrica. Ho explicava Maurici Jiménez.

Esport

Una de les apostes que fa el municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró és la promoció de l’activitat esportiva, reafirmant-se com a referents en l’organització d’esdeveniments que promouen un estil de vida actiu i atreuen esportistes d’arreu.

En el món del ciclisme, la VolCAT Costa Brava ha tingut una parada destacada al municipi, reunint ciclistes de gran nivell i aficionats en una competició que combina esport, natura i paisatge. Aquesta prova, molt esperada en el calendari esportiu, ha tornat a posar el municipi al mapa dels esdeveniments de bicicleta de muntanya.

El tennis també ha estat protagonista, amb competicions de gran rellevància que han portat al municipi esportistes de primera línia. Entre elles, el Campionat d’Espanya Sènior, que s’ha disputat entre Platja d’Aro i Llafranc, ha estat una de les cites més prestigioses, consolidant l’àrea com un punt clau per a aquest esport. També s’ha organitzat un torneig que ha enfrontat clubs de la Bisbal d’Empordà i Platja d’Aro, fomentant una competitivitat saludable i la connexió entre municipis.

L’Open Maxxis de BTT ha estat una altra competició que ha despertat gran interès, atraient tant professionals com amateurs al món de la bicicleta de muntanya. Aquest esdeveniment, celebrat al setembre, ha reforçat l’aposta de Platja d’Aro per posicionar-se com un destí privilegiat per als amants de l’esport a l’aire lliure.

Amb tot, la implicació del municipi en l’organització d’activitats esportives no només ha impulsat l’esport de competició, sinó també el turisme esportiu i l’activitat econòmica local.

Palafrugell arriba a un acord amb Sostre Cívic per impulsar l’habitatge cooperatiu

Per
Redacció
-
privat:-la-borsa-de-mediacio-per-al-lloguer-social-de-palafrugell-incorpora-un-nou-habitatge
Privat: La Borsa de Mediació per al Lloguer Social de Palafrugell incorpora un nou habitatge

L’Ajuntament de Palafrugell ha fet un pas important per promoure l’habitatge cooperatiu al municipi amb la signatura del primer conveni amb Sostre Cívic. L’acord inclou la cessió d’un solar públic ubicat dins del Patrimoni Públic de Sòl i Habitatge, que serà destinat a la construcció de 33 habitatges protegits.

El conveni, aprovat aquest desembre per la Junta de Govern Local, estableix que la cessió del solar es farà mitjançant un dret de superfície. Aquesta fórmula permet a l’entitat utilitzar el terreny sense adquirir-ne la propietat, assegurant que es mantingui l’ús públic i social del sòl. Per avançar en el projecte, Sostre Cívic disposa d’un termini de sis mesos per dur a terme els estudis de viabilitat tècnica i econòmica. Si els resultats són positius, es procedirà a la formalització de la cessió i a la redacció del projecte tècnic.

L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és garantir l’accés a un habitatge digne i assequible per a persones en situació de vulnerabilitat social, especialment aquelles amb dificultats per assumir els preus del mercat privat. Els habitatges que es construeixin s’inclouran al registre d’habitatges protegits que gestiona l’àrea municipal.

A més d’aquest projecte concret, el consistori ja està valorant la possibilitat d’oferir altres terrenys a entitats del tercer sector i a promotors públics o privats. Aquesta línia d’actuació vol ampliar l’oferta d’habitatge assequible a Palafrugell i donar resposta a la demanda creixent de llars a preus accessibles. Les previsions actuals marquen que les obres dels 33 habitatges podrien iniciar-se un cop es completi la viabilitat del projecte i finalitzarien al llarg de l’any 2027.

1...816817818...6.936Pàgina 817 de 6.936