Resum 2024 – Palamós i Sant Joan

Palamós i Sant Joan resum

Palamós ha estat protagonista d’un any ple de transformacions. En política, la reforma del passeig del Mar ha estat el centre de tensions al consistori, mentre que en medi ambient s’ha lluitat per preservar espais com la pineda de la Fosca i d’en Gori, i per mantenir un model sostenible a la pesca. La seguretat també ha estat un dels temes destacats al municipi. En cultura, Palamós ha brillat amb esdeveniments com el White Summer i el Festival Terra de Mar, mentre que en esports, la Christmas Race i les gestes d’Adel Mechaal han posat el nom del municipi al mapa internacional.

Política

Aquest 2024, Palamós ha viscut un any intens en l’àmbit polític, amb decisions clau i canvis significatius que marcaran el futur del municipi. Comencem parlant de l’actuació estrella del mandat: la reforma integral del passeig del Mar. Aquest projecte ha estat motiu de debat constant i ha generat tensions importants dins del consistori.

L’Ajuntament va apostar per un pla ambiciós, pressupostat en uns 8 milions d’euros, que prometia renovar completament aquest emblemàtic espai. Tot i això, no va estar exempt de polèmica. El projecte va rebre crítiques de Junts per Palamós, que es va oposar frontalment i va demanar la seva suspensió. I tot i que es va ratificar el pacte de Govern, la desfeta es va produir el passat mes d’octubre. Llavors, Junts va decidir abandonar el govern municipal deixant Esquerra Republicana i el PSC en minoria. El portaveu de Junts per Palamós, Raimon Trujillo, justificava la decisió.

Aquesta controvèrsia també ha propiciat canvis a les files polítiques. Josep Coll, del PSC, va renunciar al seu càrrec de regidor per desacords amb el govern. En el seu lloc, ha pres possessió Pere Deulofeu Garcia, que s’ha compromès a mantenir l’estabilitat institucional en un moment delicat.

La minoria en el Govern municipal també ha tingut impacte en les decisions polítiques que s’han de prendre des del consistori. L’aprovació de les ordenances fiscals no va ser plàcida, com tampoc ho van ser l’aprovació dels pressupostos pel 2025. Es va haver de convocar un ple extraordinari per poder aprovar els comptes pel proper any. Finalment, l’aprovació es va fer després de sotmetre a una qüestió de confiança a l’alcalde, Lluís Puig. Tot i això, aquesta qüestió de confiança – que hagués permès a l’oposició teixir una majoria alternativa en el termini de 30 dies – no va tirar endavant amb els vots a favor dels regidors del govern (ERC i PSC) i l’abstenció de la CUP. Això sí, l’alcalde va haver d’utilitzar el vot de qualitat en una segona votació. Per la seva banda, Som-hi per Palamós, Junts per Palamós i Sant Joan i Vox hi van votar en contra. La portaveu de Som-hi per Palamós, Teresa Ferrés, criticava “l’acció improvisada del govern”.

El passeig del Mar no és l’únic gran projecte d’enguany. L’Ajuntament ha començat a implementar un pla de xoc per millorar la neteja del municipi, centrant-se en cinc punts crítics. Així mateix, s’han iniciat les obres per adaptar les parades d’autobús a persones amb mobilitat reduïda i s’ha avançat en la dinamització del sòl industrial del polígon de la Pietat, una petició històrica dels empresaris locals. Un altre tema destacat ha estat la col·laboració entre el consistori i Salut per posar en marxa la comissió de coordinació del nou hospital. Aquesta infraestructura és molt esperada per la població i es preveu que modernitzi l’atenció sanitària de la comarca.

Medi ambient

Aquest 2024, Palamós també ha estat un municipi on el medi ambient ha centrat diversos debats. Un dels temes més polèmics ha estat la preservació de la pineda de la Fosca. L’Ajuntament va decidir aturar unes obres al sector després que la propietat excedís el nombre d’arbres autoritzats per talar, fet que va comportar una sanció immediata. Paral·lelament, la controvèrsia sobre la pineda d’en Gori s’ha reactivat amb força. L’associació Salvem la Pineda d’en Gori ha interposat un recurs contra la sentència que permet la construcció de dos edificis a la zona, alertant del risc de perdre un espai de gran valor natural i simbòlic per al municipi.

Pel que fa al mar, la pesca de la gamba vermella, símbol de Palamós, ha continuat sent un exemple de gestió sostenible. Experts com Joan Lluís Alegret van elogiar aquest model de pesca com un referent internacional que combina tradició i sostenibilitat.

Tot i aquests èxits, el sector pesquer ha viscut moments de tensió. Els pescadors de Palamós i del Baix Empordà es van sumar a la vaga convocada arran de la proposta de la Comissió Europea de reduir els dies de pesca. Aquesta mesura, especialment restrictiva amb la pesca d’arrossegament, va provocar protestes visibles al port de Palamós. Finalment, un acord amb Brussel·les permetrà mantenir gairebé tots els dies de feina a canvi d’adoptar mesures més sostenibles. Aquesta decisió ha estat ben rebuda, ja que garanteix l’equilibri entre el manteniment de l’activitat pesquera i la cura del medi ambient. Ho explicava el Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Miquel Mir.

Seguretat i successos

La seguretat i els successos a Palamós també han estat un dels temes centrals a Palamós aquest 2024. Un dels episodis més impactants de l’any va tenir lloc a la zona de la Fosca, on es va investigar la mort d’un home en circumstàncies del tot úniques. L’individu participava en un ritual amb gallines decapitades quan va patir una aturada cardíaca.

En l’àmbit de la seguretat pública, l’Ajuntament de Palamós ha fet esforços significatius per millorar les eines disponibles per a la Policia Local. Una de les inversions més destacades ha estat l’adquisició d’un dron valorat en 20.000 euros, que permet reforçar les tasques de vigilància i control. Aquest nou recurs ha estat especialment útil per garantir la seguretat en esdeveniments massius i zones de difícil accés.

Les campanyes preventives també han tingut protagonisme aquest any. La Policia Local ha impulsat iniciatives per fomentar un ús segur dels vehicles de mobilitat personal i ha desplegat accions dirigides al comerç local per prevenir robatoris i estafes durant l’època nadalenca. A més, els agents han gestionat més de 9.700 actuacions, destacant l’augment d’operatius orientats a millorar la convivència i la seguretat ciutadana.

Malgrat aquests esforços, hi ha hagut incidents greus que han sacsejat la vila. Els Mossos d’Esquadra han investigat dos casos d’abusos sexuals durant la revetlla de Sant Joan, un fet que ha posat de manifest la importància de reforçar les mesures de seguretat en actes multitudinaris. També s’han registrat delictes rellevants, com la detenció d’un home amb més de 500 grams d’heroïna i altres drogues, i un cas de violència de gènere amb atemptat contra l’autoritat. En l’àmbit judicial, el Tribunal Suprem ha anul·lat l’absolució d’un jove jutjat per agressions sexuals durant la Festa Major de Palamós.

D’altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconeixia el dret d’un policia local de Palamós a cobrar els plusos per torns de nit i festius durant les seves vacances, un afer que ha estat seguit de prop pel col·lectiu de treballadors municipals. Finalment, cal recordar accions concretes com la campanya informativa per als usuaris de patinets i bicicletes, que busca millorar la seguretat viària, i la reducció al mínim de la sanció imposada a un agent de la Policia Local relacionat amb l’anomenat “cas de la multa”, un afer que va despertar controvèrsia a principis d’any.

Cultura

Aquest 2024, Palamós ha estat un escenari vibrant per a la cultura, amb esdeveniments i iniciatives que han reforçat el seu paper com a referent cultural al Baix Empordà. La diversitat d’activitats i el reconeixement de figures destacades han estat protagonistes d’un any ple de moments memorables.

Entre els esdeveniments més esperats, el White Summer de Palamós ha continuat creixent com una experiència única. Pol Pérez, organitzador de l’esdeveniment, ha destacat la voluntat de fer que cada visita al festival sigui més que una activitat, una vivència completa. Aquest esperit innovador ha consolidat el White Summer com una cita imprescindible a l’estiu empordanès.

En l’àmbit marítim, el festival Palamós Terra de Mar ha estat dedicat enguany a l’esport de la vela, amb una atenció especial a la Copa Amèrica. Aquesta connexió amb l’univers nàutic no només celebra la tradició marinera de la vila, sinó que també projecta Palamós a escala internacional.

Aquest any també ens hem acomiadat de figures emblemàtiques de la societat palamosina. Entre elles, destaca Enric Castelló, cantautor i professor de literatura que va marcar diverses generacions amb la seva obra i passió per les lletres. La seva mort als 69 anys deixa un buit irreemplaçable al panorama cultural de Palamós.

La memòria històrica també ha tingut el seu espai. En el marc del Dia Internacional dels Arxius, s’ha commemorat el 30è aniversari del referèndum de la Platja de Castell, una fita cabdal per preservar aquest espai natural. Aquesta celebració ha estat una oportunitat per recordar l’esperit de lluita dels palamosins per protegir el patrimoni. La cultura visual ha trobat a Palamós un espai privilegiat. La Capella del Carme ha acollit una exposició de la reconeguda il·lustradora Marta Bellvehí, amb una proposta artística que ha captivat els visitants i que reafirma el municipi com un epicentre cultural a la comarca.

Esports

L’esport ha tingut un paper destacat aquest 2024 a Palamós, amb esdeveniments d’alt nivell, gestes individuals i apostes per al futur que han reafirmat la vila com un referent esportiu a la comarca i més enllà.

Un dels projectes més ambiciosos d’enguany és l’aposta per un nou estadi autofinançat. L’acord entre l’Ajuntament i la UE Cornellà busca garantir un equipament esportiu modern i sostenible, que permeti potenciar el futbol local i atraure activitats d’interès general. Aquesta iniciativa s’alinea amb l’objectiu de reforçar les infraestructures esportives del municipi.

En l’àmbit de les competicions nàutiques, Palamós ha estat un any més una parada destacada en l’escena internacional. La Palamós Christmas Race, que aquest 2024 ha arribat a la seva 48a edició, ha reunit 239 tripulacions de 16 països, consolidant-se com una cita clau del calendari de regates. Aquesta edició ha comptat amb 400 regatistes inscrits, i els organitzadors han afegit noves activitats per apropar l’esport al públic general. Així ho explicava Anna Cuixart, directora de la regata.

A més, Palamós ha estat una de les seus del Trophy Tour de la 37a edició de la Louis Vuitton America’s Cup, un esdeveniment que ha portat la prestigiosa competició nàutica a prop dels habitants i visitants de la vila.

L’esport solidari també ha tingut protagonisme. El ciutadà belga Jean-Marie Van Butsele ha completat un repte extraordinari, arribant a Palamós després de caminar més de 1.200 quilòmetres per recaptar fons per a una causa benèfica. Aquest tipus d’iniciatives mostren com l’esport pot ser un motor de solidaritat i connexió social.

En el món de l’atletisme, l’atleta palamosí Adel Mechaal ha deixat la seva empremta internacional. Aquest any, Mechaal s’ha classificat per a la final dels 1.500 metres al campionat europeu, reafirmant-se com un dels grans noms de l’atletisme a nivell estatal.

Per als aficionats a l’esport amateur i d’aventura, Palamós ha acollit esdeveniments com l’OncoGravel, que en la seva segona edició ha reunit 70 equips, i el torneig de Beach Water Polo Costa Brava, que ha atret 425 esportistes de 14 països, batent rècords de participació.

Resum 2024 – Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una de les localitats més dinàmiques del Baix Empordà i on el 2024 ha estat carregat de grans passos en política local, problemàtiques en termes de seguretat i preocupació per l’accés a l’habitatge. Les decisions polítiques han impulsat projectes ambiciosos, com el Museu Carmen Thyssen, i han obert debats sobre transparència i governança. En matèria d’habitatge, s’han plantejat solucions davant l’augment dels preus del lloguer i s’han impulsat projectes innovadors com el Walden XXI.

La seguretat també ha estat un punt central, amb operacions policials destacades i crítiques per la gestió de recursos. Pel que fa a la cultura, el municipi ha reafirmat el seu lideratge amb esdeveniments com el Festival de la Porta Ferrada i iniciatives per posar en valor el patrimoni local. I en l’àmbit esportiu, les competicions internacionals i els desafiaments en les instal·lacions han marcat un any de contrastos.

Política

Sant Feliu de Guíxols ha estat protagonista d’un any intens pel que fa a projectes, però també per algunes controvèrsies. Un dels temes més rellevants ha estat l’aprovació del projecte pel futur Museu Carmen Thyssen, un projecte cultural que es preveu que dinamitzarà el municipi i atraurà visitants. El batlle del municipi, Carles Motas, explica que el projecte s’ha de dividir per poder executar-ne les diverses fases.

Malgrat la magnitud del projecte, l’oposició ha denunciat manca de transparència en la gestió del govern de Carles Motas, acusant-lo d’una comunicació deficient sobre els processos relacionats amb les obres i la gestió dels recursos. A més, els grups de l’oposició han decidit unir-se per crear un portal informatiu que asseguri la pluralitat i garanteixi un accés alternatiu a la informació.

D’altra banda, el consistori ja ha iniciat els estudis de l’estructura de l’edifici de Can Rius, que ser un espai cultural. El debat s’ha intensificat amb la proposta de trasllat del nou asil Surís a la Fàbrica Surera Buscars, un projecte que busca integrar la regeneració urbana amb la cura de la gent gran.

En paral·lel, l’Ajuntament, conjuntament amb Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro, ha impulsat un pla estratègic per fomentar l’ocupació i l’economia conjunta. Aquest projecte, que pretén potenciar les sinergies entre els tres municipis, marca un pas important en la cooperació intermunicipal al Baix Empordà, però ha estat analitzat amb certa prudència per part de l’oposició.

Un altre punt clau de l’any han estat les ordenances fiscals per al 2025, que inclouen un augment de la taxa d’escombraries. Aquesta decisió ha generat crítiques de l’oposició i ha reforçat les tensions en els debats del ple municipal. L’alcalde del municipi, però, reconeixia que el tancament de l’abocador de Solius impactaria de ple en la pujada d’aquesta taxa.

D’altra banda, la Generalitat ha tret a subhasta tres immobles procedents de l’herència dels germans Anlló. Aquesta operació ha posat sobre la taula la necessitat de definir amb claredat el futur del patrimoni històric i immobiliari del municipi, generant debat sobre la seva destinació i impacte.

Habitatge

Un dels temes que ha ocupat el debat local a Sant Feliu de Guíxols ha estat l’habitatge. L’augment en el preu dels lloguers, la manca d’habitatge i els lloguers de temporada han estat els temes centrals. Per això, s’ha posat sobre la taula la necessitat de buscar i oferir solucions per garantir un accés digne a l’habitatge.

Durant el 2024, el preu mitjà del lloguer a la zona de Sant Feliu de Guíxols i Palamós ha registrat un augment notable. Aquesta situació ha provocat una gran pressió sobre moltes famílies i ha encès els debats sobre com garantir l’accés a un habitatge digne en un context de creixent demanda i poca oferta assequible.

Com a resposta, el ple municipal de Sant Feliu va aprovar un paquet de mesures per fer front a l’augment dels preus del lloguer. Entre aquestes accions, destaca la compra de tres finques amb un cost de 916.000 euros, que permetran construir 70 habitatges públics de lloguer. Aquesta aposta és una de les més significatives en anys recents per reforçar el parc públic d’habitatges al municipi.

Paral·lelament, l’Ajuntament ha adquirit un habitatge finançat gairebé íntegrament, en un 90%, per la Diputació de Girona. Aquest immoble es destinarà a polítiques socials i se suma als esforços per proporcionar solucions a les persones més vulnerables. L’objectiu és, no només atendre les emergències socials, sinó també garantir una oferta estable i a llarg termini.

Un dels projectes més innovadors de l’any ha estat la posada en marxa del Walden XXI, el primer cohabitatge cooperatiu per a gent gran a Catalunya. Aquesta iniciativa combina sostenibilitat, convivència i autonomia per als seus habitants, oferint una alternativa al model tradicional de residències. Les obres ja han començat i s’espera que aquest projecte serveixi de referent en l’àmbit de les polítiques d’habitatge col·laboratives.

Seguretat i successos

Aquest any, els cossos policials han dut a terme diversos operatius importants a Sant Feliu de Guíxols, incloent-hi el desmantellament d’un punt de venda de drogues considerat clau a la comarca. També s’han registrat múltiples detencions, com la d’un home amb 500 grams de marihuana i la de sis individus acusats de robar 90.000 euros en efectiu.

Els robatoris violents també han generat alarma. Un dels casos més greus ha estat la condemna a 15 anys de presó per un intent d’assassinat amb ganivetades, un fet que va commocionar els veïns. Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra han protagonitzat accions destacades, com el rescat d’un home a una milla mar endins.

Un tema que ha generat polèmica ha estat la situació del polígon industrial, amb denúncies per robatoris recurrents. Això ha motivat una demanda per instal·lar més càmeres de seguretat per part del grup municipal de Junts. A més, el Sindicat Independent de la Policia Local ha estat crític amb el govern municipal per la negativa a pagar les hores extres realitzades durant la temporada d’estiu, la qual cosa ha posat en evidència tensions en la gestió dels recursos humans del cos policial.

També cal destacar la col·laboració entre diversos municipis del Baix Empordà, com la Bisbal d’Empordà, Calonge i Torroella de Montgrí, per reclamar mesures més contundents contra els delinqüents multireincidents. Aquesta unió respon a la preocupació per l’impacte d’aquests delictes en la qualitat de vida dels habitants.

Finalment, la Policia Nacional ha expulsat un delinqüent multireincident del municipi, en un moviment que busca reduir la reincidència i millorar la seguretat. Aquestes accions mostren que, tot i les dificultats, hi ha un esforç constant per enfortir la seguretat al municipi.

Cultura i festivals

L’any 2024 ha estat molt intens en l’àmbit cultural a Sant Feliu de Guíxols. Festivals, iniciatives museístiques i esdeveniments populars han marcat el calendari, consolidant el municipi com un referent cultural al Baix Empordà. La cultura ha esdevingut no només una eina d’entreteniment sinó també un motor econòmic i social, amb projectes que aposten per la continuïtat i la innovació.

Sant Feliu de Guíxols ha començat l’any amb el seu Carnaval, un dels més esperats de la comarca. La rua va comptar amb gairebé 60 colles participants, un èxit rotund que va omplir els carrers de música, color i una gran assistència de públic. Aquest esdeveniment és un dels màxims exponents de la tradició popular al municipi.

Pel que fa a l’oferta museística, destaca la reobertura del Museu d’Història de la Joguina, que ha ampliat l’exposició amb el doble de peces. Aquesta renovació suposa una gran oportunitat per reforçar el patrimoni cultural i atreure visitants. També cal mencionar l’avanç en les obres del futur Museu Carmen Thyssen, que vol situar Sant Feliu com un destí imprescindible per als amants de l’art i la cultura.

En l’àmbit dels festivals, Sant Feliu consolida el seu lideratge amb la confirmació que l’Idilic Festival continuarà al municipi fins al 2027. A més, el Festival de la Porta Ferrada es prepara per desestacionalitzar la seva activitat, amb concerts fora de la temporada d’estiu. Això forma part d’una estratègia per dinamitzar l’agenda cultural durant tot l’any. Aquesta mateixa aposta es reflecteix en la decisió de licitar el contracte de gestió del festival pel 2026 per 10,5 milions d’euros, reafirmant el compromís municipal amb la continuïtat i l’excel·lència artística. Així, el consistori va acabar prorrogant la gestió del festival a The Project un any més. Ho explicava el regidor encarregat del Festival, Josep Saballs.

També hem de recordar la figura de Quimeta Serra, ceramista i pintora de gran renom, que va morir aquest any als 96 anys. El seu llegat artístic és un recordatori de l’impacte que tenen els creadors locals en el panorama cultural.

Esports

L’activitat esportiva a Sant Feliu de Guíxols ha comptat amb competicions d’alt nivell, però també amb esdeveniments populars. Malgrat alguns desafiaments, com el manteniment d’infraestructures, aquest any ha consolidat l’aposta per promoure l’activitat física i l’esport de competició.

El 2024 ha estat un any intens per als amants de l’esport a Sant Feliu de Guíxols. Un dels esdeveniments més destacats ha estat l’acollida de la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, en què 175 ciclistes van pedalar per la ciutat. Aquest esdeveniment no només posa Sant Feliu al mapa del ciclisme internacional, sinó que també atrau aficionats i impulsa el turisme esportiu.

Un altre moment important ha estat la celebració de la Marnaton eDreams, que va reunir gairebé 700 nedadors en una competició que combina esport i respecte pel medi marí. També cal mencionar la 53a edició de la Guíxols-Medes, on Luis Torn en altura i Xavier Rocas en la categoria A Dos es van proclamar guanyadors. Aquestes proves han reforçat el vincle de la ciutat amb l’esport nàutic.

Tanmateix, no tot han estat bones notícies. L’estat de la piscina municipal ha estat motiu de controvèrsia, amb denúncies persistents per problemes de manteniment. D’altra banda, dos recintes esportius van patir robatoris i destrosses, un fet que va generar preocupació entre els usuaris i va reobrir el debat sobre la seguretat a les instal·lacions municipals.

El Departament d’Agricultura destina 3,2 MEUR en ajuts a les confraries per pal·liar els efectes de la proposta de la Comissió Europea

privat:-els-pescadors-de-palamos-criden-a-la-participacio-a-la-concentracio-en-desacord-amb-la-proposta-de-regulacio-de-la-comissio-europea
Privat: Els pescadors de Palamós criden a la participació a la concentració en desacord amb la proposta de regulació de la Comissió Europea

El Govern català ha anunciat un increment substancial dels ajuts destinats a les confraries i federacions de pescadors, que el 2025 sumaran un total de 3,2 milions d’euros. Aquesta xifra representa un augment d’1,2 milions respecte al pressupost actual. L’increment inclou el reforç de la línia d’ajuts anuals, que passarà de 2 a 2,5 milions, i una bonificació del 80% de la taxa que les confraries paguen per l’ocupació del domini públic. Aquestes mesures tenen com a objectiu garantir la viabilitat econòmica del sector davant la reducció de dies de pesca imposada per la Unió Europea.

Com a part del paquet de mesures, s’ha posat en marxa la subvenció del 100% del cost per al canvi de malles selectives, una acció necessària per recuperar dies de pesca. A més, els pescadors podran optar a ajuts de fins al 75% per incorporar portes voladores a les xarxes d’arrossegament, que redueixen l’impacte ambiental sobre el fons marí i el consum de combustible. Totes dues mesures, cofinançades amb fons europeus, estan pensades per facilitar la transició cap a una pesca més sostenible i eficient.

El Departament d’Agricultura establirà una oficina tècnica permanent a Brussel·les per defensar els interessos del sector pesquer català davant la Comissió Europea. Aquesta oficina treballarà per incloure les necessitats del sector en les decisions europees, en col·laboració amb l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i la Federació Nacional Catalana de Confraries Pesqueres. Entre les seves prioritats, hi haurà la revisió del Reglament de pesca europeu i el càlcul dels estocs pesquers.

El Govern també ha reforçat les campanyes de comunicació per fomentar el consum de peix i destacar la importància del sector pesquer per a les economies locals. La iniciativa “I tota la pesca”, actualment en emissió, subratlla el valor dels professionals de la pesca i la seva contribució al desenvolupament de les comunitats costaneres.

Per entendre millor la situació del sector, el Govern encarregarà un estudi sobre l’estat socioeconòmic de les confraries de pescadors, amb resultats previstos per al primer semestre de 2025. Aquestes dades serviran de base per defensar una distribució més justa dels dies de pesca a nivell europeu. A més, Barcelona serà la seu del segon Congrés de Pesca del Mediterrani, un esdeveniment clau per debatre el futur de la pesca sostenible amb la participació d’institucions europees i mediterrànies, comunitats autònomes, científics i representants del sector.

Junts per Palamós presenta un recurs i qüestiona l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals

Ple municipal Palamós

El grup de Junts per Palamós i Sant Joan ha presentat un recurs de reposició on qüestiona l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals pel 2025 i demana la seva nul·litat. Tal com al·leguen en un comunicat, el grup municipal denuncia “irregularitats en el procediment d’aprovació d’aquestes ordenances, que podrien vulnerar la legalitat vigent i afectar els drets dels ciutadans”.

Des de la formació apunten diversos defectes en el procediment d’aprovació com la “manca de transparència i participació ciutadana”; “augments impositius desproporcionats que podrien no respectar els principis de justícia tributària, proporcionalitat i capacitat econòmica dels ciutadans”; i “les taxes que excedeixen el cost real dels serveis que financen”.

En el comunicat la formació destaca que les anomalies detectades durant el procés d’aprovació de les ordenances van ser, primer, l’increment desmesurat de la taxa de residus urbans “amb un augment del 40%, sense mesures d’eficiència que el justifiquin”. Afegeixen també “els augments en l’IBI i l’IVTM (Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica) sense justificació econòmica suficient”. Apunten també que durant el ple extraordinari del 4 de novembre de 2024 hi va haver “defectes formals en la convocatòria, manca de justificació de la urgència i anomalies en la documentació presentada”.

El portaveu de Junts per Catalunya – Palamós i Sant Joan, Raimon Trujillo, apuntava en el comunicat que “no podem permetre que els ciutadans de Palamós i Sant Joan pateixin una pressió fiscal injustificada i desproporcionada. Denunciem una manca de transparència i de rigor en la gestió de les finances municipals, i exigim que es garanteixi el respecte a la legalitat i als drets dels contribuents”. Per això, la formació demana la “revisió immediata del procediment d’aprovació de les ordenances i, en cas de constatar-se les irregularitats denunciades, demana la nul·litat de l’acord per garantir un procés ajustat a la legalitat vigent”.

Cal recordar que les ordenances fiscals del 2025 es van aprovar amb el vot de qualitat de l’alcalde i el suport parcial de la Candidatura d’Unitat Popular. La sessió extraordinària ha fet palesa la divisió en el govern local.

L’Ajuntament de Palamós aprova les ordenances fiscals de 2025 gràcies al vot de qualitat de l’alcalde

Estudiar i divertir-se donant la volta al món. Aquesta és la història d’un jove de Torroella.

Aleix Balastegui és un jove de Torroella de Montgrí, de 21 anys, que porta estudiant i viatjant pel continent asiàtic, des de fa mig any. L’aleix ha estudiat a la universitat vietnamita de Hanoi un Erasmuns d’administració i direcció d’empreses. Ara és a Balí per passat el cap d’any, segons ha explicat a TARDA CAPITAL, de Joan Bosch

Agustín Soto: “Volem oferir una proposta nadalenca per tota la família”

Parc de Nadal els 7 Follets Vall-llobrega Agustín Soto
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Agustín Soto: "Volem oferir una proposta nadalenca per tota la família"
Loading
/

Ja fa uns dies que Vall-llobrega va inaugurar una de les propostes nadalenques al Baix Empordà. El parc de Nadal Els 7 Follets va obrir les seves portes a principis de desembre, però fins al 6 de gener mantindrà obertes les seves portes per aquelles persones que la vulguin visitar. Per parlar una mica més del que podrem trobar en aquest parc de Nadal i de com ha anat aquesta primera edició ens visita un dels seus impulsors i creadors, Agustín Soto.

Soto explicava que passen unes 800-1.200 persones al dia. Al recinte, tal com apunta Agustín Soto, hi podem trobar activitats pels més petits i, alhora, propostes per als més grans. “La voluntat és oferir oci durant l’època nadalenca per a tota la família”, afirmava l’organitzador. El projecte, desenvolupat per un grup d’amics de la zona, inclou una àmplia oferta d’activitats: des de pistes de patinatge, atraccions infantils i espectacles musicals, fins a paradetes amb productes nadalencs i gastronomia local. Tot això s’emplaça en un entorn decorat per crear un ambient màgic i familiar.

A part d’oferir aquesta proposta d’oci nadalenc, Soto recorda que la fira dona feina a una cinquantena de persones de manera directa o indirecta. A més, la feina sorgeix en una època en què al Baix Empordà no hi ha tantes oportunitats laborals com durant la temporada estival.

Els organitzadors ja pensen en el futur, amb el compromís de repetir i millorar el parc durant els pròxims cinc anys. La intenció és que el Parc Nadal Els Set Follets es converteixi en un referent nadalenc no només al Baix Empordà, sinó també a les comarques gironines.