El pressupost general de la Diputació de Girona arriba als 200 MEUR pel 2025 i augmenta un 5,07%

El pressupost general de la Diputació de Girona per al 2025 ascendeix a 207,12 milions d’euros, un 5,07% més respecte a l’any anterior, marcant un nou rècord històric. La xifra inclou els comptes de la corporació i quatre organismes participats al 100%: Dipsalut, que gestiona temes de salut pública amb 17,5 milions; Xaloc, dedicat a la gestió tributària amb gairebé 15 milions; el Conservatori de Música Isaac Albéniz, que compta amb 4 milions; i Semega, que gestiona fires i mercats amb prop de 800.000 euros.

El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha destacat l’increment com a resultat de les majors aportacions provinents de l’Estat, que representen més del 90% dels ingressos. Tanmateix, Noguer ha anunciat que es reserva un fons de contingència de 25 milions d’euros. Aquesta decisió respon a un “criteri de prudència” davant la incertesa sobre l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, assegurant així l’estabilitat financera de l’ens.

El pressupost consolidat del grup institucional, que inclou altres organismes com el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, el Consorci de les Vies Verdes, el Consorci de les Gavarres, el Patronat de Turisme i Sumar, arriba als 304 milions d’euros, un 6,5% més que el 2024. Aquest increment reforça les inversions en àmbits clau per al territori.

El vicepresident primer, Pau Presas, ha detallat les línies mestres del pressupost, amb un 27% destinat a despeses de personal, un 26% a béns corrents i serveis, i gairebé un 26% a subvencions i transferències. Les inversions reals, que suposen el 12% del total, inclouen projectes destacats com 4 milions per a la millora de la xarxa viària, 2,3 milions per a la renovació d’edificis i 2,2 milions per a l’estesa de la fibra òptica, amb l’objectiu d’afavorir la connectivitat a les zones rurals.

Un dels punts forts del pressupost és el suport als ajuntaments. Es destinen 28,5 milions al fons de cooperació econòmica i local, que permetrà finançar activitats i projectes municipals. Les línies principals d’ajuda inclouen el foment de l’activitat física, la promoció cultural, l’eficiència energètica, la prevenció d’incendis i el Pla de monuments. També es preveu la compra d’habitatges per destinar-los a lloguer social. “No és una competència directa de la Diputació, però és fonamental per garantir un accés a l’habitatge digne”, ha afegit Noguer.

En aquest context, Junts i Esquerra Republicana, que formen l’equip de govern i compten amb majoria al ple, esperen sumar suports d’altres grups polítics en el ple extraordinari convocat aquest dimarts per aprovar el pressupost.

Famílies del futbol base del CF Palafrugell volen tornar els entrenaments al Camp del Gregal

Camp del Gregal

Les famílies del futbol base del CF Palafrugell volen tornar a entrenar al Camp del Gregal. Aquesta setmana passada pares, mares, familiars i entrenadors dels equips de futbol base de l’equip palafrugellenc van reunir-se al Camp de Futbol del Gregal per demanar el trasllat dels entrenaments en aquest equipament esportiu, ja que, actualment, el futbol base està fent gran part dels entrenaments a l’estadi Municipal Josep Pla i Arbonès.

L’Alba i la Sònia són dues mares de jugadors de futbol base del C.F. Palafrugell. L’Alba explica que l’estadi Municipal no està adaptat perquè els més petits del club puguin jugar i fer els seus entrenaments de futbol. “Són uns 6 o 7 grups de futbol 7 entrenant a l’estadi que no té ni les marques ni porteries pels jugadors”, expliquen les dues mares. L’Alba afirma que, a diferència del futbol 11 (que entrena 3 dies al camp de futbol), els jugadors de futbol 7 només entrenen un dia al camp del Gregal.

Per això, demanen que es reparteixi aquest espai d’entrenament al camp del Gregal entre els diferents equips que formen part del CF Palafrugell. Les dues mares expliquen que aquest repartiment d’espai també els comporta problemes amb l’equip d’atletisme i jabalina.

L’Alba explica que van canviar d’espai d’entrenament l’any passat, perquè s’havia de canviar la gespa del camp del Gregal. Apunten que era un trasllat temporal, però amb la gespa ja canviada, encara no han recuperat la totalitat dels entrenaments al camp de futbol.

El regidor d’Esport de l’Ajuntament de Palafrugell, Isidre Tenas, reconeix que són conscients de la saturació que tenen diversos espais esportius al municipi. Recorda, però, que és el club qui decideix com repartir els equips pels espais esportius del municipi. En el seu moment, es va decidir que els jugadors del futbol formatiu anéssin a entrenar a l’estadi, ja que aquest és d’herba natural i es malmet menys amb el joc. Tenas apunta que els camps de gespa natural es marquen quan hi ha un partit oficial, però no en el cas dels entrenaments.

El regidor explica, però, que una de les demandes que fa temps que arrosseguen són les porteries perquè els nens puguin jugar. “Les tenim demanades des del mes de juny i no arriben”, admet Tenas, tot i que apunta que estan a punt d’arribar.

Isidre Tenas reconeix que la voluntat és arreglar aquesta problemàtica amb les noves porteries i amb el nou marcatge del camp. Aquesta millora anirà acompanyada de les futures reformes als vestuaris del camp del Gregal. Aquesta remodelació dels vestuaris, i d’altres espais del camp, està prevista que comenci el proper mes de gener. El regidor, però, ha volgut reconèixer la feina que fa el FC Palafrugell per mirar de treballar per l’equip i, alhora, promoure l’esport entre els més joves del municipi. Isidre Tenas explica també que si els pares, mares o tutors tenen algun dubte o qüestió poden demanar una reunió amb ell per poder parlar.

OneRepublic presenten una nova gira sense parada a Catalunya

onerepublic-presenten-una-nova-gira-sense-parada-a-catalunya
OneRepublic presenten una nova gira sense parada a Catalunya

Fa una bona colla d’anys que OneRepublic passa de llarg de Catalunya en les seves gires mundials i el 2025 no en serà una excepció. Des d’aquell llunyà 2014 que el grup no visita el nostre país.

L’any vinent la formació ha anunciat la gira “Escape to Europe” i només han inclòs una data a l’estat, serà el 14 de novembre, al Palacio Vistalegre, de Madrid.

La gira comptarà amb Ella Henderson com a artista convidada.

Les entrades surten aquest divendres a Ticketmaster, a partir de 60 euros. Hi haurà prevenda abans a LiveNation.

L’entrada OneRepublic presenten una nova gira sense parada a Catalunya ha aparegut primer a Primera Fila.

Jamiroquai començaran gira el 6 de novembre de 2025 a Barcelona

jamiroquai-comencaran-gira-el-6-de-novembre-de-2025-a-barcelona
Jamiroquai començaran gira el 6 de novembre de 2025 a Barcelona

Jamiroquai ha anunciat una nova gira que començarà el 6 de novembre de 2025 al Palau Sant Jordi, de Barcelona, en l’única parada que faran al nostre país l’any vinent.

La gira “The Heels of Steel Tour” començarà a la capital catalana i s’allargarà fins el desembre de l’any vinent passant per països com França, Àustria, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica o el Regne Unit.

Les entrades es posen a la venda el 22 de novembre a Ticketmaster, mentre que dos dies abans hi haurà prevenda a LiveNation.

PREUS

PL1 GRADA 95€ + 12,50€
PL2 PISTA 85€ + 11,50€
PL3 GRADA 75€ + 10€
PL4 GRADA 60€ + 8€
VIP Jamiroquai Best Seat Package 215€ + 28,50€
VIP Jamiroquai First Entry Package 205€ + 27,50€

L’entrada Jamiroquai començaran gira el 6 de novembre de 2025 a Barcelona ha aparegut primer a Primera Fila.

Les immobiliàries gironines avisen que el mercat de lloguer de pisos d’estudiants ”està saturat”. Una habitació d’un pis a Girona costa de mitjana 300€

 

El col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona avisa que el mercat de lloguer de pisos d’estudiants a la ciutat “està saturat” i consideren “preocupant” la situació en matèria d’habitatge dels universitaris.El principal motiu que hi troben és “la falta de mobilitat” que hi ha en aquests habitatges. La majoria dels estudiants viuen en pisos d’entre tres i quatre habitacions i paguen entre 870 i 1.100 euros al mes. En parlem a, TARDA CAPITAL, amb Joan Company, President del col.legi d’APIS de Girona

Les exportacions gironines cauen un 5% al setembre però ja superen els 6.200 milions en l’acumulat de l’any

exportacions comarques gironines

Les exportacions gironines capgiren tendència i cauen un 5% al setembre, empeses pel descens que han registrat les farmacèutiques i les càrnies. Segons l’estadística del Ministeri, al setembre les empreses gironines han exportat per valor de 655,63 milions d’euros (MEUR). Dels sectors motor de l’economia a la demarcació, tan sols se’n salven els fabricants de maquinària. Aquesta indústria tanca el mes augmentant un 5% les vendes a l’exterior, però això no permet decantar la balança (perquè les farmacèutiques i les càrnies registren descensos del 20 i del 7%). Sigui com sigui, en l’acumulat del 2024 els registres continuen essent positius. Durant els tres primers trimestres les exportacions han crescut un 2,5% i ja superen els 6.200 MEUR.

Allò que ja s’intuïa a l’agost -quan el creixement es va atenuar- es fa evident al setembre: les exportacions gironines cauen i tanquen el mes en negatiu. Segons recullen les dades que periòdicament publica el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, al setembre les firmes de la demarcació han fet vendes per valor de 655,63 MEUR.

Traslladat en percentatges, això suposa un descens del 5% en comparació amb el mateix període de l’any passat. Una baixada que s’explica, sobretot, per la davallada en exportacions que han registrat dos sectors considerats motor de l’economia gironina. Per una banda, l’agroalimentari (dins el qual hi ha les càrnies); i per l’altra, les químiques (que, al seu torn, inclouen la indústria farmacèutica).

Al setembre, l’agroalimentari gironí ha fet exportacions per valor de 305 milions. Comparat amb l’any passat, això suposa un descens del 2,1%. A més, cal tenir en compte que, dins el global de vendes a l’exterior, les seves indústries són les que més pes hi tenen (perquè representen fins al 46,5% de tot allò que la demarcació envia cap a l’estranger).

Si es passa la lupa per subsectors, l’anàlisi de les dades evidencia també com les càrnies continuen a la baixa. Perquè al descens d’exportacions que ja van viure a l’agost, ara n’hi sumen un altre. En concret, aquest setembre el clúster gironí ha exportat carn i despulles d’animals per valor de 170,95 milions, xifra que si es compara amb la d’un any enrere representa una baixada del 7% (perquè aleshores va situar-se en 183,97 MEUR).

Percentualment, però, al setembre els descensos més alts es donen amb el sector químic. De fet, segons recullen les dades del Ministeri, durant aquest mes les vendes de les farmacèutiques a l’exterior han caigut fins a un 20% (passant dels 49,37 als 39,21 MEUR).

I si a més d’aquesta indústria se’n miren d’altres, hi ha baixades que encara són més acusades. És el cas, per exemple, de les empreses gironines que fabriquen components químics orgànics. Al setembre del 2023 les seves exportacions van situar-se en 25,96 MEUR; aquest 2024, durant el mateix mes, la xifra ha arribat a davallar fins als 4,54 milions.

La maquinària, a l’altra banda

La situació que viu l’agroalimentari i el químic gironí, però, no es trasllada a un altre dels sectors motor de l’economia: el dels fabricants de maquinària. Aquest setembre, la indústria dels béns d’equip ha crescut un 5% en exportacions (i ha tancat el mes fent vendes a l’exterior per valor de 90,6 MEUR). Un creixement, però, que no permet capgirar la balança, perquè les davallades dels altres sectors arrosseguen el balanç i fan tancar el setembre en negatiu.

Pel que fa a destins, per proximitat i com ja és habitual, França continua essent el principal mercat exterior dels productes gironins (155,97 milions). Per volum, dins el rànquing d’exportacions, al país gal el segueixen Itàlia (62,45 milions), Alemanya (48,41), Portugal (37,06), la Xina (26,38), el Regne Unit (25,48) i Polònia (24,64).

Més de 6.200 milions

Tot i que el creixement exportador s’ha refredat, en el global de l’any la bona tònica que es va registrar en mesos anteriors fa que aquest 2024 les exportacions gironines continuïn a l’alça. Segons recull l’informe del Ministeri, durant aquests tres trimestres les vendes a l’exterior han crescut un 2,5 i ja superen els 6.200 MEUR. En concret, s’han situat en 6.219,7 milions.

Per productes, el que més s’ha exportat és carn fresca; aquí, de gener a setembre, se n’han fet exportacions per valor de 1.582,3 MEUR. A la carn la segueix la maquinària (431,36 MEUR), els productes farmacèutics (386,03), els preparats alimentaris (320,55) i el paper i cartró (281,95).

Pel que fa a destins, els països on s’ha exportat més segueixen el mateix patró que el llistat d’aquest setembre. Són, per aquest ordre, França (1.487,15 MEUR), Itàlia (578,24), Alemanya (465,77), Portugal (340,89), la Xina (253,19) i Polònia (236,58 milions).