L’Ajuntament de Palamós, a través de l’Àrea de Medi Ambient, ha dut a terme la restauració d’una zona inundable a la Plana de Castell, situada dins l’espai protegit Castell-Cap Roig. Aquesta actuació busca potenciar els hàbitats aquàtics i fomentar la presència d’espècies autòctones, tant animals com vegetals, consolidant l’espai com un referent en conservació mediambiental.
Dins del mateix projecte, s’han instal·lat caixes niu destinades a aus protegides i poc comunes, com l’òliba, el mussol banyut, el gaig blau i el mussol. A més, també s’han implementat refugis per a quiròpters, coneguts per ser grans consumidors d’insectes i essencials per al control de plagues en entorns naturals.
Una altra línia d’actuació ha estat la millora de l’ordenació de l’ús públic. Per aconseguir-ho, s’ha renovat la senyalització dels itineraris principals i s’han col·locat nous cartells informatius per fomentar una millor convivència entre els visitants i l’entorn. Aquestes mesures també busquen incrementar la sensibilització ambiental, promovent un ús sostenible de l’espai.
El projecte, que té un cost de 52.000 euros, ha estat finançat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i pels fons europeus destinats al desenvolupament rural. Aquesta iniciativa s’inscriu en el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2022.
A més, altres accions de millora en l’àmbit agrícola de Castell inclouen l’abandonament del llaurat en determinades zones, deixant-les a evolució natural per promoure la vegetació espontània i la biodiversitat. També s’han eixamplat marges de camps i s’han fet sembres amb espècies autòctones per convertir aquests espais en refugis per a la fauna, especialment insectes.
En paral·lel, s’han portat a terme actuacions de recuperació de sistemes dunars i conservació de praderies de posidònia oceànica, essencials per als hàbitats marins. Altres mesures inclouen la prevenció d’incendis forestals i l’ordenació dels accessos i aparcaments per minimitzar l’impacte humà durant les èpoques de més afluència.
Els representants de quatre països europeus productors de suro (Espanya, Portugal, França i Itàlia) es van reunir al municipi francès de Sorède. L’objectiu principal de la trobada va ser establir línies de col·laboració i definir un pla de treball per a la promoció dels territoris surers a mitjà i llarg termini.
En el marc d’aquesta reunió, es va presentar el projecte Cork Experience, una iniciativa innovadora que té com a finalitat crear productes i experiències turístiques sostenibles basades en el suro. Aquest projecte pretén posar en valor el potencial turístic dels territoris productors.
La reunió va ser presidida per Yves Porteix, alcalde de Sorède, juntament amb Francisco Oliveira, alcalde de Coruche i President de la Comissió Executiva, i Andrés Hernáiz, alcalde de San Vicente de Alcántara i President de l’Assemblea General de la Xarxa.
Altres participants destacats van incloure Fabio Albieri, alcalde de Calangianus; Luc Panabières, de Maureillas-La Illas; i Renaud Piazzetta, Director de l’Institut Mediterrani del Suro. També hi van ser Carmen González, Directora de CICYTEX; Albert Ros, Regidor de Calonge i Sant Antoni; i Guillem Genover, Regidor de Palafrugell. Representants de Ponte de Sor, l’Institut Català del Suro i AECORCK van participar via videoconferència.
La jornada va finalitzar amb una visita a la nova exposició permanent del Museu del Suro de Catalunya, un espai que contribueix a preservar i divulgar la història i el valor del suro.
Josep Ensesa i Gubert, l’ideòleg de l’exclusiva urbanització de s’Agaró va néixer l’any 1892 a Sarrià de Ter i va morir el 1981 a s’Agaró.
Fill de Josep Ensesa Pujadas i Carme Gubert Prat, va tenir tres fills. Ensesa venia d’una família gironina molt vinculada als negocis comercials i industrials.
Empresari i industrial, va ser conegut per haver estat el promotor de l’exclusiva urbanització de s’Agaró.
Primers anys
Josep Ensesa i Gubert va néixer a Sarrià de Ter el 20 d’abril de 1892, fill de Josep Ensesa Pujadas i Carme Gubert Prat. La família del seu pare era establerta al municipi del Gironès.
Quan Ensesa Gubert tenia set anys va morir la seva mare, Carme Gubert del barri de Pont Major de Girona, a causa d’una infecció i pocs mesos després la seva germana petita amb tres o quatre anys.
Explica el seu net, que Ensesa no recorda tenir cap joguina quan era petit.
Després de la tragèdia, el seu pare el va enviar a estudiar a França en un internat al municipi de Foix. Més tard, va estudiar mecànica de vapor i electricitat a l’escola industrial de Terrassa. Amb la llicenciatura acabada, el seu pare el fa anar a treballar a Escòcia. Després de l’estada a Escòcia, Ensesa va viure dos anys a Londres, fet que li va permetre perfeccionar, encara més, l’anglès que havia après a Escòcia.
Josep Ensesa de jove | Fotografia cedida per Lluís Sibils
Joventut
Després de viure a França i Anglaterra, Josep Ensesa comença a treballar a la fàbrica de farines del seu pare. El net de Josep Ensesa, Lluís Sibils Ensesa, explica que el seu avi tenia un gran respecte i estima pel seu pare.
Durant la seva joventut, Ensesa gaudia anant amb espardenyes i pantalons de cotó a calar i a fer sortida amb la barca a pescar. Anys més tard, va promoure l’exclusiva urbanització de s’Agaró i es va aficionar a convocar-hi actes esportius i culturals.
Empresari, catalanista i antifranquista
En paraules del net d’Ensesa, la vida empresarial d’aquest “va ser exitosa durant vàries dècades”. L’empresari va heretar el conglomerat d’empreses del seu pare. Josep Ensesa tenia una empresa de fabricació de farines i d’àcid tartàric que exportava arreu del món.
Ensesa es converteix en industrial quan se separa de la farinera Teixidor per muntar la seva pròpia farinera que va anomenar La Montserrat.
Políticament parlant, Josep Ensesa era catalanista, antifranquista, liberal i simpatitzant de la Lliga Regionalista. Guardava una gran amistat amb el president Josep Tarradellas, al qual va ajudar durant la seva època d’exili. Quan Tarradellas va arribar de l’exili “va anar a abraçar-lo només tornar”. El net de Josep Ensesa, Lluís Sibils Ensesa, explica que el seu avi tenia visió de futur i una estimació immensa pel seu país.
Josep Ensesa | Fotografia cedida per Lluís Sibils
A més, Ensesa va ser un dels primers presidents de la Unió Deportiva Girona i un dels fundadors del diari catalanista La Publicitat.
Pare de família i un casament accidentat
L’any 1915, Ensesa va contraure matrimoni amb Josefina Montsalvatge Iglesias en una església, sense haver celebrat matrimoni civil abans, a causa de la Primera Guerra Mundial. Degut a la guerra, Ensesa estava mobilitzat militarment i va desplaçar-se fins El Pertús per poder casar-se. Quan va néixer la filla petita del matrimoni i la van anar a inscriure, el funcionari del Registre Civil va recordar al matrimoni que no estaven casats pel civil. Ensesa i Montsalvatge van contraure matrimoni civilment després que naixessin els seus fills.
Josep Ensesa va tenir tres fills, fruit del seu matrimoni amb Josefina Montsalvatge. Montsalvatge era filla d’una família gironina molt coneguda que eren banquers i historiadors.
El primogènit del matrimoni entre Ensesa i Montsalvatge va ser Josep Ensesa Montsalvatge, que va néixer l’any 1916. Dos anys més tard, el 1920 va néixer la segona filla del matrimoni, Carme Ensesa Montsalvatge. La tercera i última filla del matrimoni, Anna Ensesa Montsalvatge, va néixer el 1922.
Josep Ensesa amb la seva esposa Josefina Montsalvatge | Fotografia cedida per Lluís Sibils
Promotor de s’Agaró
L’any 1924 Ensesa va posar la primera pedra del que actualment es coneix com a s’Agaró. Heretant les terres del seu pare, Josep Ensesa Pujadas, Ensesa Gubert va tirar endavant el projecte de la Senya Blanca, el primer xalet de s’Agaró. La Senya Blanca va ser obra de Rafael Masó i va definir la personalitat d’aquesta urbanització que forma part del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
Josep Ensesa havia estiuejat a l’Estartit i era un aficionat a la pesca. Quan se li va acabar el contracte del pis a l’Estartit va decidir construir-se la casa Senya Blanca a s’Agaró amb l’ajuda de l’arquitecte gironí.
La frase per excel·lència d’Ensesa era, “que la cobdícia d’uns pocs no malmeti el que és de tots”, en referència a s’Agaró i una possible especulació.
Característica foto de Josep Ensesa | Fotografia cedida per Lluís Sibils
La dedicació d’Ensesa per s’Agaró va provocar un distanciament amb el seu germà Joaquim.
El gener de 1932, Ensesa va obrir les portes de l’hotel de luxe “L’hostal de la Gavina”, un allotjament de cinc estrelles que actualment porten els seus nets.
En la seva obertura, l’Hostal de la Gavina tenia 11 habitacions, però, al principi, Josep Ensesa no volia que fos un hotel, sinó un xalet més de s’Agaró. Igual que el xalet d’Ensesa, l’arquitecte de l’hotel va ser el gironí Rafael Masó.
Avui, l’Hostal de la Gavina és un luxós hotel de 5 estrelles amb 74 habitacions, un spa, una piscina i restaurants del qual s’encarreguen els nets d’Ensesa, Virginia, Júlia, Carina i Josep, la quarta generació de la família.
Els tres fills de Josep Ensesa, Josep, Carme i Anna | Fotografia cedida per Lluís Sibils
Uns últims anys complicats
Els darrers anys de la vida de l’empresari gironí van ser complicats. La seva farinera va quedar fora del mercat per grandària. L’empresa de tartàric es va veure afectada per la comercialització del cítric, un producte sintètic de més fàcil obtenció.
En aquestes circumstàncies cal afegir-hi les dues crisis del petroli els anys 1973 i 1980, i els efectes de la guerra entre Iran i Iraq, fet que va propiciar una gran crisi en la qual es van veure abocades moltes empreses, entre elles la d’Ensesa.
Anys després, Josep Ensesa Gubert moria als 88 anys, a causa d’un atac de cor, a s’Agaró l’1 de gener de 1981.
“Calonge, poble de llibres” celebra tres anys com a primera booktown estable de Catalunya amb una gran festa del conte que es durà a terme del 5 al 15 de desembre. Sota el lema “Un aniversari de conte”, el programa inclou més de deu dies d’activitats dedicades a la literatura, amb exposicions, tallers, espectacles, lectures i una jam session d’escriptura en viu. L’objectiu és reforçar el municipi com a referent cultural i comercial en l’àmbit del llibre.
La celebració es vertebra en dos caps de setmana temàtics. Del 6 al 8 de desembre, el protagonisme serà per al públic familiar, amb una programació centrada en la literatura infantil i juvenil. El segon cap de setmana, els dies 14 i 15 de desembre, es dedicarà als contes per a adults.
Activitats destacades
Les activitats començaran el dijous 5 de desembre amb la inauguració de l’exposició “100 anys d’en Massagran” i la presentació de la nova edició recopilatòria de Les aventures d’en Massagran, a càrrec del prologuista Oriol Izquierdo, a la Biblioteca Pere Caner.
El divendres 6 de desembre obrirà les portes al castell de Calonge una altra exposició: “Un refugi de llibres”, un homenatge a la Mostra Internacional de Literatura Infantil i Juvenil que va organitzar Jella Lepman a Alemanya amb l’objectiu de mostrar els millors llibres, els més bells i els més importants per a nens i adults de molts dels països participants a la Segona Guerra Mundial. Aquell mateix matí es podrà veure a la Plaça de la Doma La casa per la finestra, un muntatge de la Cia. Roseland Musical que barreja dansa, música i narració i que reflexiona sobre la diferència i l’amor. I a la tarda, sis de l’imaginari popular dels contes recorreran els carrers del nucli antic amb l’espectacle Sortits dels contes, de la Cia. Eudald Ferré. Més enllà dels espectacles, aquell dissabte es faran a la Plaça Major dos tallers relacionats amb dos best sellers de la literatura infantil catalana: El monstre de colors. Doctor d’emocions, d’Anna Llenas, i Una casa de por, de Meritxell Martí i Xavier Salomó.
Al llarg del dissabte 7 de desembre es podrà visitar als jardins del castell la instal·lació participativa El laberinto del cuco, una proposta vivencial, fresca i insòlita que reflexiona sobre l’impredictible pas del temps. Un còmic de gran format del reconegut dibuixant Max. A la Plaça de la Doma es podrà veure també durant tota la jornada Lilliput, juguem a contes?, una instal·lació plena de fantasia, sorpreses i emocions per a tothom. La cèlebre Roser Capdevila protagonitzara una altra de les cites del dia. A les 12h es representarà al castell Ai!, ai!, els meus cabells, de la Cia. Pampallugues. Capdevila conversarà després amb l’actriu que teatralitza el seu conegut conte. A la tarda serà el torn d’Artur Laperla, autor d’una de les sagues de contes més conegudes pels infants catalans: Superpatata. Laperla dinamitzarà el taller How to make your own superpatata. Al vespre hi haurà un concert de la banda Els Atrapasomnis.
Una altra de les jornades centrals serà la del dissabte 14 de desembre, Calonge acollirà la presentació de Mercè i Joan, d’Eva Comas-Arnal, VI Premi Proa de Novel·la. Aquell mateix matí hi haurà una conversa entre els autors Sandra Hernández i Linhart sobre el procés d’adaptació d’obres literàries a còmic, a més d’un concert de swing. A la tarda, els editors de contes Rosa Rey (Angle Editorial), Ricard Planas (Editorial Males Herbes) i Miquel Adam (La Segona Periferia) conversaran sobre Per què editar contes podent ser normal?. A més, hi haurà una lectura de contes per a adults amb quatre autors reconeguts dins el panorama català actual: Irene Pujades, Víctor García Tur, Roser Cabré-Verdiell i Albert Pijuan. I el castell de Calonge serà l’escenari d’una proposta única: una jam session d’escriptura en viu que fusionarà l’art de crear històries en directe de Jordi Campoy, Albert Pijuan, Irene Pujades i Víctor García Tur amb la música de Defensa Lenta, el nou projecte de Pau Rodríguez (Za!). Una cercavila dels gegants i un concert de la banda The Best Of completaran la jornada.
Una aposta consolidada per la cultura i l’educació
En aquests tres anys, el projecte “Calonge, poble de llibres” ha esdevingut un pilar fonamental per al municipi. Amb set llibreries operatives i un programa cultural estable, el projecte no només ha revitalitzat el comerç local sinó que també ha enfortit la cohesió social a través de la cultura.
L’escola d’escriptura del municipi, dirigida per Alba Dalmau, ofereix tallers i cursos amb figures destacades del panorama literari català com Jordi Puntí, Màrius Serra i Carlota Gurt. A més, el Projecte Educatiu Poble de Llibres, impulsat aquesta tardor, col·labora amb les escoles locals per fomentar la lectura i l’escriptura entre l’alumnat, amb un total de 60 activitats subvencionades per l’Ajuntament.
Aquest matí han començat les obres per asfaltar i refer el ferm del tram inicial de la carretera C-65, que uneix Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro. Aquesta via, a més, dona accés al municipi a la connexió amb l’autovia cap a Girona i Palafrugell. Tal com avança El Punt Avui, les obres està previst que s’allarguin durant dues setmanes.
Des de les 8 del matí fins a les 19 h de la tarda els obrers estaran treballant els dies laborables, de dilluns 18 a divendres 22 de novembre i de dilluns 25 a divendres 29 de novembre. El dispositiu preveu oferir només un carril únic de circulació i donar pas alternativament per aquest vial. Aquesta mesura, tal com apunten des del compte d’X de trànsit dedicat a la C-65, ja ha provocat alguns problemes de retencions.
OBRES. Circulació amb retencions (Retenció): C-65 | SANTA CRISTINA D'ARO | Sentit Nord cap a LLAGOSTERA | Punt km. 1.5-0.5 | 09:27
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.