Efectius de la Policia Local de Palamós viatgen fins a València per donar suport en seguretat i trànsit

efectius policia local de Palamós

Tres membres de la Policia Local de Palamós han iniciat avui el viatge cap a València per col·laborar en les tasques de suport als municipis afectats per les riuades. L’equip està format per un sotsinspector i dos agents, que s’hi desplacen amb un vehicle d’atestats del parc mòbil local. La seva missió serà dur a terme tasques de seguretat ciutadana i control del trànsit en les zones més afectades.

Aquests agents formen part d’un contingent més ampli de policies locals de comarques gironines, entre els quals hi ha representants de Palafrugell, Platja d’Aro, Torroella de Montgrí, Caldes, Hostalric, Vidreres, Tordera i Riells i Viabrea. El grup treballarà al País Valencià des d’avui fins diumenge per donar suport a la població i a les autoritats locals.

Inicialment, els agents de Palamós s’incorporaran a les tasques al municipi de Sedaví, a la comarca de l’Horta Sud. No es descarta que puguin ser requerits en altres localitats segons les necessitats.

A més del suport policial, Palamós ha impulsat altres accions solidàries per ajudar els damnificats. Diverses escoles, entitats i empreses locals recullen aliments no peribles, productes sanitaris, d’higiene i materials de treball per enviar-los als municipis afectats. Paral·lelament, Creu Roja anima la ciutadania a fer aportacions econòmiques a través del seu web, de l’aplicació BIZUM o enviant SMS solidaris.

Els preus de lloguer a la Costa Brava centre s’enfilen fins els 745€ de mitjana

habitatges preu

Els preus del lloguer a la Costa Brava, especialment entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós, han arribat a un màxim històric. Segons l’informe del segon trimestre del 2024 de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, el preu mitjà d’un habitatge en aquesta zona costanera és de 745 euros mensuals. Aquesta xifra suposa un increment del 5% respecte al mateix període de l’any passat i reflecteix una tendència alcista sostinguda malgrat les mesures de regulació aprovades recentment.

En una entrevista al programa Tarda Capital de Ràdio Capital, conduït per Joan Bosch, el president de la Cambra Immobiliària de Girona, Miquel Costa, ha atribuït aquest increment a diversos factors estructurals. “L’escassetat de pisos de lloguer és el principal motiu d’aquesta situació”, ha afirmat Costa. “Això no és nou, fa anys que avisem que la manca d’oferta en el mercat de lloguer és un problema greu que no s’ha abordat amb suficient determinació”.

L’impacte de la regulació de preus
La regulació de preus dels lloguers, vigent des del març del 2024, pretenia frenar l’escalada de preus en zones de gran demanda com la Costa Brava. No obstant això, segons l’informe, les mesures no han aconseguit el seu objectiu. De fet, han contribuït a reduir encara més l’oferta d’habitatges. Miquel Costa ha destacat que les normatives actuals “espanten els propietaris”. Això es deu, en part, a l’obligació d’oferir lloguer social si es considera que tenen la condició de “grans tenidors”.

Aquest concepte, segons Costa, s’ha ampliat de manera desproporcionada. “Ara mateix, una persona que té quatre pisos, incloent-hi el seu apartament d’estiueig, ja és considerada gran tenidor i està sotmesa a una sèrie d’obligacions que la fan pensar-s’ho dues vegades abans de posar un pis en lloguer”, ha explicat al programa.

Escassetat d’habitatge i l’augment de la demanda
Aquesta situació s’agreuja amb l’increment de la demanda, impulsat per una millora de l’economia i l’augment de la població. Segons Costa, “l’economia creix, la demografia també, però el parc d’habitatges de lloguer es manté pràcticament estancat des de fa anys”. Aquesta combinació de factors fa que cada cop sigui més difícil trobar pisos a preus assequibles. “Les persones que busquen un habitatge s’enfronten a moltes dificultats, no només per trobar un lloc que s’ajusti a les seves necessitats, sinó també pel preu”, ha assegurat.

L’escassetat no només afecta la Costa Brava. A la ciutat de Girona, el preu mitjà del lloguer és encara més elevat, arribant als 781 euros mensuals. Figueres i Olot, tot i tenir preus més baixos, també reflecteixen una pressió considerable amb lloguers mitjans de 546 i 520 euros, respectivament.

Normatives dissuasòries per als propietaris
A més de les limitacions de preus, Costa ha destacat altres aspectes normatius que han contribuït a la situació actual. Per exemple, les dificultats per desnonar inquilins en cas d’impagament o els contractes de lloguer de temporada, cada vegada més restringits. “Això afecta especialment propietaris que lloguen a estudiants, professors o professionals que necessiten un pis temporalment”, ha explicat.

També ha fet referència a una nova proposició de llei que busca eliminar aquests contractes, una mesura que, segons ell, “només farà que empitjorar la situació”. Per a molts propietaris, l’alternativa més segura davant aquestes restriccions és retirar els seus habitatges del mercat de lloguer i invertir en altres opcions, com ara les lletres del tresor, que ofereixen una rendibilitat estable sense riscos ni complicacions.

Solucions insuficients per un problema crònic
Costa ha insistit que les mesures adoptades fins ara han atacat només les conseqüències, però no les causes del problema. “Des del 2007-2008, quan els lloguers van baixar per la crisi, no hem tornat a construir habitatges de protecció oficial de lloguer en la mesura necessària”, ha dit. Durant dècades, institucions públiques i privades han estat responsables de desenvolupar aquest tipus d’habitatge, però actualment la seva oferta és pràcticament inexistent.

Segons Costa, recuperar aquestes polítiques seria essencial per equilibrar el mercat i oferir una alternativa real a l’habitatge privat. “No tot ha de recaure en el sector públic, però cal fomentar la col·laboració amb entitats sense ànim de lucre i altres agents del sector privat”, ha apuntat.

745€ el preu mitjà de lloguer d’un pis a la Costa Brava centre

La Unitat de Drons de la Policia Local de Palafrugell col·labora amb la situació d’emergència al País Valencià

Dron València DANA

Des de dimarts, la Unitat de Drons de la Policia Local de Palafrugell col·labora a Catarroja, al País Valencià, una de les zones més afectades per la DANA. L’objectiu és reforçar les tasques de rescat, recuperació i seguretat. Els agents treballen amb equips especialitzats per fer front a les necessitats del territori.

Al dispositiu s’hi han afegit dotze efectius voluntaris de Palafrugell, entre caporals i agents, amb dos vehicles carregats de material de primers auxilis i rescat. Es preveu que aquesta missió solidària es prolongui durant diverses setmanes, amb relleus regulars per garantir un suport continu.

Paral·lelament, l’Ajuntament de Palafrugell ha activat un punt de recollida de material de primera necessitat i productes d’higiene a la comissaria de la Policia Local. La resposta ciutadana ha estat massiva, amb aportacions suficients per omplir fins a tres camions diaris. Les donacions es gestionen segons les indicacions de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que determina les necessitats prioritàries a la zona afectada.

745€ el preu mitjà de lloguer d’un pis a la Costa Brava centre

 

 

 

 

Els preus del lloguer a la costa gironina arriben a un màxim històric malgrat la regulació dels lloguers

L’informe del segon trimestre de 2024 de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona revela que els preus del lloguer a la zona de costa, entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós, han assolit un màxim històric de 745 euros. Aquest augment, del 5% respecte a l’any anterior, es produeix malgrat la limitació de preus del març de 2024. En parlem a, TARDA CAPITAL, amb Miquel Costa, president de la cambra de la propietat urbana de Girona.

Caganer.com amplia el seu catàleg fins a les 700 figures amb personatges com Dani Olmo, Miki Núñez o Jimi Hendrix

caganers novetats

Caganer.com ha presentat aquest dimecres les seves noves creacions per a la temporada 2024-2025, amb gairebé mig centenar de figures noves que ampliaran un catàleg que ja suma 700 peces. L’empresa gironina, amb seu a Torroella de Montgrí, manté el seu compromís d’innovar cada any, convertint en caganers figures emblemàtiques del món de l’esport, la música, el cinema i la cultura.

Entre les novetats esportives destaquen Dani Olmo, fitxatge recent del FC Barcelona, i Vinicius Júnior, davanter del Reial Madrid. A més, s’hi afegeixen figures històriques com Pelé, Johan Cruyff i Diego Maradona, que es presenten amb les samarretes de les seves seleccions nacionals. L’atacant del Girona FC, Cristhian Stuani, i els germans Iñaki i Nico Williams, de l’Athletic Club, completen l’aposta per l’esport. En l’àmbit esportiu destaca la presència dels caganers dels regatistes dels sis equips que van participar a la Copa Amèrica de vela que ha tingut lloc aquest any a Barcelona; una noia practicant ioga, una figura fent paddle surf i tres versions diferents de motoristes. Complementa aquest apartat de la col·lecció la Mosca Sisa, mascota del Girona FC. Segons Marc Alós, escultor i membre de l’empresa, “el futbol és un dels sectors amb més demanda, especialment gràcies a la popularitat de clubs com el Barça, el Madrid i l’Athletic”.

En l’àmbit musical, destaca la incorporació dels quatre membres de The Beatles, representats en l’escena de Abbey Road. També s’han creat figures de Jimi Hendrix, caracteritzat per tocar la guitarra amb l’esquerra, i del cantant català Miki Núñez. Pel que fa al cinema i la televisió, els caganers d’aquest any inclouen personatges com Darth Maul (La Guerra de les Galàxies), Buzz Lightyear (Toy Story), Fiona (Shrek), i Robocop, entre d’altres. També s’incorporen figures més clàssiques com el Discòbol grec, el faraó Tutankamon i l’Home de Vitrubi, obra de Leonardo da Vinci.

També creix l’apartat d’oficis (aviador. ertzaintza i metge equipat amb Clyype®, un innovador dispositiu de protecció respiratòria), a part de de les peces dels periodistes i comunicadors Elisenda Carod i Toni Cruanyes. Completen l’apartat de novetats els caganers d’en Poppy, el gos fet de flors que hi ha instal·lat a tocar del Museu Guggenheim de Bilbao; el noi i la noia castellers; i els caganers tradicionals, amb versions de diferents mides (des dels 3 fins als 25 centímetres) i disponibles en ambdós sexes.

L’empresa també treballa per desestacionalitzar la figura del caganer. Marc Alós afirma que aquesta estratègia els ha portat a obrir botigues físiques a Barcelona, Madrid, Bilbao i Platja d’Aro. “Tenim botigues en llocs estratègics i això ens permet arribar a més públic. A més, la nostra botiga online segueix creixent i distribueix caganers arreu del món”, explica Alós.

Un dels reptes de Caganer.com ha estat mantenir viu l’interès per aquestes figures tradicionals. L’èxit de vendes dels caganers de Messi amb la Pilota d’Or i de Donald Trump, així com la popularitat de figures clàssiques com el pagès amb barretina, demostra que el producte segueix tenint una gran acceptació. “Cada temporada treballem per afegir novetats i respondre a les demandes del mercat. No ens posem límits perquè volem mantenir la col·lecció viva i interessant”, conclou Alós.

Teia Puigvert: “Ja hem detectat cries de tortugues nascudes en el medi natural, però cal mantenir el riu net”

Pla obert del pont de la C-252 sobre el riu Ter a Verges
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Teia Puigvert: "Ja hem detectat cries de tortugues nascudes en el medi natural, però cal mantenir el riu net"
Loading
/

El Consorci del Ter ha alliberat deu exemplars de tortuga d’estany a l’espai protegit de la xarxa Natura 2000, a les “Riberes del Baix Ter”. Aquestes reintroduccions, iniciades el 2015 amb el projecte LIFE Potamo Fauna, han permès alliberar més de 220 tortugues en diferents zones del Baix Ter amb la voluntat de preservar l’espècie. I per parlar-nos-en una mica més ens visita la directora del Consorci del Ter, Teia Puigvert.

Teia Puigvert destaca que aquesta acció no s’entén sense la col·laboració entre les diverses entitats. Una part clau de l’èxit d’aquest programa rau en la col·laboració amb el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, situat a Garriguella. Aquest centre va començar un programa de cria en captivitat de tortugues d’estany el 1992, després de capturar els últims exemplars que quedaven al Baix Ter. Les tortugues es crien fins a assolir una mida que en permeti la supervivència en llibertat, moment en què són alliberades en espais naturals seleccionats per la seva adequació a les necessitats de l’espècie.

El projecte té una especial rellevància per la preservació de la biodiversitat en els espais fluvials, que segons l’informe “Estat de la Natura a Catalunya 2020”, són els ecosistemes que han perdut més diversitat biològica. Els anys setanta i vuitanta, marcats per una contaminació intensa i la manca de polítiques de sanejament d’aigües, van afectar greument el riu Ter. Avui, la reintroducció de les tortugues forma part de l’esforç per restablir l’equilibri natural, contribuint a augmentar la presència d’espècies autòctones i evitar-ne l’extinció.

Teia Puigvert explica que en el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera fa una feina molt “complicada”, ja que reprodueixen i fan créixer aquests exemplars de tortugues per poder-les alliberar en aquests espais del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i en altres espais de la riba del Ter. Aquesta feina ha fet que en diverses poblacions alliberades al medi natural hi hagi cries de tortugues nascudes en llibertat. Teia Puigvert admet, però, que encara hi ha molta feina a fer.

A més de l’alliberament de tortugues, el Consorci del Ter ha organitzat una jornada de neteja fluvial el cap de setmana del 9 i 10 de novembre per ajudar a mantenir l’entorn net i adequat per a les espècies reintroduïdes. Aquesta jornada compta amb la participació de diversos municipis del Baix Ter, com Sant Julià de Ramis, Torroella de Montgrí, Canet d’Adri i molts altres. La iniciativa, emmarcada dins el projecte europeu Let’s Clean Europe, busca sensibilitzar la població sobre la importància de mantenir nets els espais naturals.

Segons el Consorci, la participació ciutadana és clau per millorar l’estat de conservació del medi natural, ja que les deixalles acumulades al riu poden causar problemes a la flora i la fauna locals. Teia Puigvert admet que tot i que cada cop hi ha més consciència a l’hora de mantenir nets aquests espais naturals, hi ha persones que no són conscients que cal recollir aquests residus quan anem als espais naturals.