La Carnisseria – Xarcuteria Pelai va ser fundada l’any 1933 per Pelayo Navarra Roca. Als anys 70 és la Pilar Navarra, filla d’en Pelayo qui agafa les regnes juntament amb el seu marit Joaquim Torrent. Avui, i des de fa una bona colla d’anys està en mans de la tercera generació amb el mestre artesà Enric Torrent Navarra al capdavant del negoci familiar situat al carrer Espolla número 14 de Sant Climent Sescebes. Quin és el secret d’un negoci amb tanta història? Ens ho explica el mateix Enric!
SOS Costa Brava reclama una revisió urgent dels plans urbanístics per evitar construccions en zones de risc d’inundació
La federació SOS Costa Brava ha fet una crida a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments de la Costa Brava per revisar els plans urbanístics en zones de risc d’inundació amb l’objectiu d’evitar noves construccions en àrees vulnerables. Segons l’entitat, és imprescindible modificar amb urgència els plans actuals per garantir que espais com els marges de rius, rieres, torrents, zones de desembocadura i fronts litorals es preservin de l’activitat urbanística, ja que qualsevol intervenció especulativa pot agreujar els riscos de catastròfiques inundacions.
Aquest comunicat arriba després de la recent DANA a València, un episodi que ha posat de manifest, amb greus conseqüències, el perill de construir en espais naturals exposats. SOS Costa Brava expressa la seva solidaritat amb les persones afectades, però remarca que aquest tipus de tragèdies són evitables si es limita la pressió urbanística en zones naturals, especialment aquelles amb risc d’inundació. “No es tracta de casos aïllats o inevitables, sinó d’un resultat directe de la falta de previsió en la planificació urbanística i territorial, que no ha tingut en compte els riscos climàtics cada vegada més intensos”, declara l’entitat.
SOS Costa Brava denuncia que diversos projectes urbanístics continuen posant en perill el litoral de Girona, ja que ocupen zones inundables o interrompen els cursos d’aigua naturals. La federació subratlla la importància de mantenir les ribes, les rieres i els sòls forestals intactes, ja que el desboscament per facilitar la urbanització deixa els terrenys desprotegits davant la intensificació de les pluges. Això fa que el sòl no pugui absorbir l’aigua de manera natural, augmentant el risc d’erosió i d’inundacions catastròfiques.
Entre els casos més preocupants, SOS Costa Brava destaca l’ampliació de la Marina Port d’Aro, un projecte de Castell-Platja d’Aro que preveu 350 habitatges, un hotel i nous amarratges. Aquest desenvolupament afecta una pineda de 13 hectàrees i una zona de dunes a la desembocadura del riu Ridaura, la qual, segons informes de l’Agència Catalana de l’Aigua, és una zona inundable. “Aquesta obra no només destrueix un dels últims trams de litoral natural amb dunes a Platja d’Aro, sinó que, a més, posa en risc la seguretat de les persones en cas d’avinguda d’aigua”, denuncia l’organització.
A més de Platja d’Aro, SOS Costa Brava esmenta altres zones de la Costa Brava on els plans urbanístics vigents preveuen nous desenvolupaments en espais d’alt risc d’inundació, com la riera de Tossa de Mar, la riera del Mas Llor a Tamariu, i la riera de Portlligat a Cadaqués, entre d’altres. L’entitat demana a les administracions que revisin totes aquestes àrees i suspenguin els projectes que amenacin el medi ambient o suposin un perill per a la població.
Finalment, la federació urgeix a les autoritats a restablir les mesures de protecció que limitaven la construcció en zones inundables, eliminades en reformes anteriors de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. Segons SOS Costa Brava, recuperar aquestes restriccions és imprescindible en el context actual de crisi climàtica, on episodis de pluges torrencials són cada vegada més habituals i poden tenir efectes devastadors en zones mal planificades.
Es manté el cel majoritàriament tapat aquest dimecres
Avui dimecres mantenim el mateix tipus de temps què aquests dies, amb menys probabilitat de precipitació.
Alguna clariana veurem de cara la tarda.
Temperatures sense canvis, ambient suau per l’època.
Vent de gregal fluix i un xic de mar de fons de llevant.
Demà esperem un dia força semblant.
Torna aquest cap de setmana la 4a edició del Palamós Outdoor Sports Festival
El Palamós Outdoor Sports Festival torna aquest dissabte amb activitats programades durant tot el cap de setmana, els dies 9 i 10 de novembre. La proposta, que forma part del programa de turisme actiu promogut pel Centre Trail Palamós Empordà-Costa Brava, busca oferir a la ciutadania l’oportunitat de provar esports a l’aire lliure en contacte amb els espais naturals de la vila.
Organitzat per l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Palamós amb la col·laboració d’entitats locals i provincials sense ànim de lucre, el festival proposa activitats accessibles per a tots els públics, com ara la cursa Oncogravel i la Cursa de la Dona. Dissabte, a les 8 h, es donarà el tret de sortida a l’Oncogravel, una cursa ciclista solidària en què els beneficis es destinaran a l’atenció de persones amb càncer. El recorregut inclou dues opcions: una de 225 quilòmetres i una altra de 120. Diumenge, a les 9:30 h, es farà la Cursa de la Dona, amb un itinerari de 10 quilòmetres que tindrà com a destinataris de la recaptació els Centres d’Educació Especial.
A més, el festival ofereix altres disciplines esportives, com escalada en rocòdrom, caiac, marxa nòrdica, zumba, body combat, parc d’aventura i curses d’orientació. Les inscripcions per participar en aquestes activitats es poden realitzar a través de la pàgina web palamossportsfestival.cat.
El punt neuràlgic del festival serà a la zona de l’estenedor de xarxes del port, on es concentraran les sortides i arribades de les competicions. També hi haurà una zona de fira amb estands informatius, un espai gastronòmic amb foodtrucks i una àrea d’activitats infantils amb tallers i jocs. L’oferta musical inclou el “tardeo musical” de dissabte, amb actuacions de diversos discjòqueis, i el “vermut musical” de diumenge al migdia.
25 municipis del Baix Empordà encara tenen pendent de revisió el pla d’actuació municipal per risc d’inundació
Les pluges sobtades a la comarca cada cop són més presents i els efectes de la dana a València i Castella la Manxa ens han mostrat els efectes que poden tenir les riuades en es nuclis de població. Per mirar d’evitar els efectes d’aquest tipus de fenòmens meteorològics a Catalunya existeixen els Plans d’Actuació Municipal per risc d’inundació (INUNCAT). Després de l’episodi de la dana, el Govern ha obert la porta aquest dimarts a revisar les activitats que es desenvolupen en aquestes zones i ha anunciat 20 MEUR per garantir que tots els municipis de Catalunya tinguin un pla de Protecció Civil homologat en dos anys, que inclogui el risc d’inundacions i tots els altres.
Concretament, al Baix Empordà hi ha 34 municipis que han de tenir actualitzats aquests plans de protecció civil per risc d’inundació i dues de les poblacions no necessiten tenir aquest tipus de plans (Vall-llobrega i Rupià). Però només n’hi ha nou que compten amb el pla d’actuació municipal per risc d’inundació homologat, segons dades del mapa de protecció civil. Aquests municipis són Albons, Bellcaire d’Empordà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Mont-ras, Palafrugell, Santa Cristina d’Aro, La Tallada d’Empordà, Ullà i Verges.
Cal destacar que entre els municipis que tenen pendent la revisió d’aquests plans de protecció civil davant les possibles inundacions n’hi ha que es troben en risc molt alt de patir-ne. Alguns d’ells són Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Calonge i Sant Antoni, La Bisbal d’Empordà, Palamós, Pals, Sant Feliu de Guíxols o Torroella de Montgrí, entre altres.
Aquest tipus de plans permeten salvar vides i, alhora, reduir les pèrdues materials al territori. Un cop s’han aprovat aquests plans, protecció civil els ha de revisar cada quatre anys. Alguns dels efectes de les pluges sobtades i localment intenses són les inundacions dels nuclis de població. El darrer cop que vam tenir un episodi intens d’aquets tipus de pluges va ser el passat mes de setembre quan diversos carrers de Platja d’Aro van quedar negats d’aigua.
