24.2 C
Pals
Dijous, 10 juliol 2025
- Publicitat -

Només 4 municipis del Baix Empordà hauran de posar topall als pisos turístics

Passeig Platja d'Aro
Pla general del passeig marítim de Platja d'Aro el 7 de setembre de 2020

ERC i el PSC han acordat modificar la regulació dels pisos turístics perquè siguin els ajuntaments els que regulin el topall als apartaments turístics. El projecte de llei, que s’ha aprovat també amb els vots dels Comuns i la CUP, no comptarà amb el topall de 10 habitatges turístics per cada 100 habitants als municipis amb una gran demanda d’habitatge.

El nou text farà que només sigui obligatori tenir una llicència prèvia només en 140 municipis, i no en els 262 tal com volia ERC. Aquesta és la rebaixa que ha hagut de fer el govern per arribar a un acord amb el PSC per tirar endavant aquesta regulació.

Això, al Baix Empordà es tradueix en que, finalment, dels vuit municipis afectats pel primer text d’aquesta regulació, només en quedaran afectats quatre. Aquests municipis són Sant Feliu de Guíxols, Palamós, la Bisbal d’Empordà i Palafrugell.

Aquests municipis tensionats en el mercat de l’habitatge hauran d’aprovar un planejament urbanístic i hauran de remetre’l a la Generalitat, que l’aprovarà sempre que les llicències d’habitatges turístics previstes no posin en risc l’accés a l’habitatge. El que sí que es manté del text inicial és el límit de cinc anys per renovar les llicències, que es podran prorrogar en períodes d’igual durada sempre que el planejament urbanístic ho permeti.

El text pactat entre ERC i el PSC preveu que els canvis s’aprovin abans que acabi el mes de març a través de la tramitació del decret com a projecte de llei. La voluntat d’aquesta regulació és unificar la normativa sobre els apartaments turístics a tot Catalunya, ja que fins ara eren 85 els ajuntaments que ho havien regulat de forma diferent.

La Cerdanya, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, entre les 10 comarques més emprenedores de Catalunya el 2022

La gironina és la demarcació catalana que ha tingut un creixement més elevat després de la pandèmia

El tercer informe de l’Observatori de l’Emprenedoria constata que hi ha quatre comarques de la demarcació de Girona que es troben entre les deu més emprenedores de Catalunya durant el 2022. Es tracta de la Cerdanya, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès. El rànquing relaciona les societats mercantils constituïdes a cada comarca amb la seva població i, d’aquesta manera, es pot establir una dada comparativa entre elles. A més, les comarques gironines són les demarcació catalana amb un creixement més elevat després de la pandèmia. En concret, han experimentat un augment del 46,8% amb 542 noves societats mercantils que s’han constituït entre el 2021 i el 2022.

Per posicions, la Cerdanya ocupa el tercer lloc, amb 24,2 societats per cada 10.000 habitants en edat laboral (dels 18 als 64 anys). La segueix l’Alt Empordà, amb 21,9 societats; el Gironès, en el novè lloc amb 17,7, i el Baix Empordà, el desè amb 16,6. Aquest rànquing comarcal l’encapçala el Barcelonès, amb 28,5 societats per cada 10.000 habitants en edat de treballar. La mitjana catalana és de 18,7.

Les dades globals confirmen la recuperació després de l’impacte negatiu provocat per la covid-19. En dos anys (2020-2022), la creació d’empreses ha crescut un 46,8 % (542 més), i ha passat de les 1.157 a les 1.699. Quant al sector d’activitat d’aquestes noves empreses, el gruix el formen els serveis (77,6 %), i el comerç a l’engròs i al detall, l’hostaleria i la construcció són les activitats més representatives.

La demarcació gironina no només és la que ha patit un augment més pronunciat en l’etapa postpandèmia, sinó que és l’única que ha tingut una variació positiva en el 2022. De fet, en el global de Catalunya, el nombre de societats mercantils ha caigut un 1,1 i se situa en 18.979 empreses, davant de les 19.191 del 2021.

El vicepresident primer i diputat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Girona, Pau Presas, afirma que són dades que “evidencien la recuperació i la fortalesa del teixit empresarial gironí” i que ajuden a “obtenir una informació de qualitat, molt valuosa, que contribuirà a enfortir, millorar i donar més visibilitat al nostre sistema emprenedor”.

Entitats de suport

En aquest tercer informe, s’han interpel·lat setanta entitats de suport a la creació i la consolidació empresarials que ofereixen, generalment de manera gratuïta, algun servei de suport a les persones que volen iniciar un negoci o estan en fase de consolidar-lo.

L’administració pública és l’agent més representat en l’ecosistema emprenedor gironí, amb pràcticament el 80% dels actors. Principalment, són ajuntaments, seguits de consells comarcals i consorcis. Totes les comarques de la demarcació compten amb un mínim de tres entitats de suport a l’emprenedoria, de les quals el Gironès i el Baix Empordà, amb dotze cadascuna (entre les dues, el 34% del total), són les que en tenen més.

Pel que fa als serveis que presten les entitats del territori, cal destacar-ne tres per sobre la resta: informació i orientació a persones emprenedores, que l’ofereixen el 79,3% de les entitats; la formació per a emprenedors o empreses, amb un 74,1% de les entitats, i la dinamització empresarial, amb el 63,8%.

Aquests serveis de suport van dirigits majoritàriament a persones amb la idea de negoci ja definida o que estan elaborant un pla d’empresa (fase d’ideació), i a empreses constituïdes però de menys de tres anys i mig (fase de creació).

El suport en el creixement i la consolidació –empreses constituïdes de més de tres anys i mig– no és tan estès. Durant el 2022, aquestes entitats van atendre 4.433 iniciatives empresarials. El Gironès és la comarca amb més iniciatives ateses (30,9 %), seguida de la Selva, amb el 28,4 %, i el Ripollès, amb el 18,3 %. En tot cas, quan es relacionen les iniciatives ateses amb la població en edat de treballar, el Ripollès se situa en primera posició, molt per damunt de la resta de comarques, amb 523 iniciatives per cada 10.000 habitants d’entre 18 i 64 anys, i la Cerdanya, amb 188 iniciatives, ocupa la segona posició.

D’uns quaranta anys i sense feina

L’estudi també analitza el perfil sociodemogràfic dels emprenedors. Aquest perfil correspon a una persona d’entre 41 i 43 anys, amb estudis superiors –el 76 % han cursat un grau o un postgrau– i que inicia un negoci com a alternativa a la manca de feina. De fet, en un 42% dels casos és per aquest motiu.

Pel que fa al gènere, continua havent-hi majoria d’homes, però les distàncies cada cop es redueixen més. Ara els percentatges són d’un 53% (homes) i un 47% (dones).

La creació de l’Observatori de l’Emprenedoria és una iniciativa del Servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Girona, en el marc del programa CO-CREIX Emprenedoria, que treballa amb l’objectiu d’oferir als ens locals eines i recursos que serveixin per enfortir i dinamitzar les seves economies locals.

El document conté dades socioeconòmiques del 2022 que proporcionen l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la base de dades Camerdata i els resultats de l’enquesta de l’Observatori durant el 2023 a les entitats de suport a l’emprenedoria.

Genís Dalmau: “Tot i la gestió de l’anterior mandat, hem aprovat un pressupost amb diverses inversions per millorar l’Estartit”

privat:-l’emd-de-l’estartit-aprova-un-pressupost-de-2,1-milions-d’euros-per-al-2024
Privat: L’EMD de l’Estartit aprova un pressupost de 2,1 milions d’euros per al 2024
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Genís Dalmau: "Tot i la gestió de l'anterior mandat, hem aprovat un pressupost amb diverses inversions per millorar l'Estartit"
Loading
/

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit ha aprovat els pressupostos per un valor d’uns 2,1 MEUR. Aquests comptes recullen els acords que es van adoptar en el nou conveni administratiu aprovat fa unes setmanes. Per parlar-nos dels pressupostos i aquest nou acord interadministratiu amb l’Ajuntament de Torroella ens ha visitat el president de l’EMD de l’Estartit, Genís Dalmau.

Cal recordar que durant l’últim mandat el conflicte entre l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit havia nascut per diversos desacords amb l’anterior conveni. L’aprovació d’aquest nou conveni suposa recuperar les bones relacions entre aquests dos ens, tal com apunta Genís Dalmau. El nou president recorda que l’últim govern de l’EMD havia posat diversos contenciosos a l’Ajuntament de Torroella i apunta que la gestió de l’anterior govern no s’havia fet de manera correcta.

Fins ara l’EMD de l’Estartit tenia un pressupost basat en la despesa, tal com apunta el president, i “no s’havien actualitzat prou els imports”. Genís Dalmau remarca que la gestió, tant tècnica com política, no es va fer de manera correcta durant el mandat 2019-2023. El president recorda que un EMD no té les competències que podria tenir un ajuntament, tot i que tenen molt més pressupost que alguns consistoris de la comarca. Per això, en aquest nou conveni també s’han ampliat les competències d’aquest ens: en promoció econòmica, llicències d’obertura i comunicació prèvia d’obres.

Els pressupostos

Aquesta setmana la junta va aprovar els pressupostos per gairebé 2,1 MEUR pel 2024. Genís Dalmau apunta que quan obtinguin els resultats de l’auditoria, que s’ha de resoldre properament, veuran com “cal posar el comptador a zero respecte als darrers exercicis”. El president explica que encara hi ha una sèrie de factures que s’han de pagar de l’anterior mandat. Tot i això, Genís Dalmau destaca que els pressupostos tenen en compte diverses inversions que cal fer a l’Estartit.

Una de les inversions destacades ha estat la que es vol fer en la renovació de l’eix comercial. En el mandat de 2015-2019 es va fer una auditoria per observar quines eren les mancances en aquest espai. Genís Dalmau ha destacat que hi ha unes ajudes que ha tret la Generalitat on volen presentar un projecte de renovació de part de la zona comercial. El president reconeix que cal dinamitzar el centre de l’Estartit i, per això, volen impulsar diverses actuacions per promoure l’activitat en aquesta zona.

Aquesta renovació de la zona comercial ha d’anar acompanyada amb les inversions a la zona del passeig Marítim. “Cal millorar la façana marítima a l’Estartit”, admet Genís Dalmau.

Les entitats de l’Estartit

Una de les altres problemàtiques que hi va haver durant l’anterior mandat a l’EMD va ser el no pagament de diverses ajudes a les entitats de l’Estartit. Genís Dalmau afirma contundent que “les entitats són les ànimes de qualsevol poble i el que no pot fer un ens municipal és anar-hi en contra”.

Genís Dalmau explica que durant l’anterior mandat s’havien modificat diversos elements de les bases per accedir a aquestes subvencions. Però, el president és partidari d’ajudar a aquestes entitats que fan feina voluntària per organitzar diversos actes per l’Estartit.

L’institut escola Vila-romà començarà el 2024 amb noves aules pel cicle de secundària

Institut escola Vila-romà Palamós noves aules

Les obres d’adaptació dels espais de l’institut escola Vila-romà es troben amb marxa amb l’objectiu de convertir aquests àmbits en les noves aules de secundària. Es tracta de l’adequació provisional de l’edifici mentre no s’iniciï la construcció del nou equipament que ha d’acollir tot el cicle de secundària. Es preveu que les feines puguin estar enllestides a finals del mes de gener de 2024.

El projecte que s’està executant actualment va a càrrec de la Generalitat, i permet ampliar el nombre d’aules que té actualment l’edifici antic. Es destinaran principalment als alumnes de quart, completant d’aquesta manera tot el cicle de secundària del centre.

Les obres afecten l’espai que actualment ocupa l’antic gimnàs i també la sala que va acollir el dipòsit de documentació de l’Arxiu Municipal, situats al costat de l’edifici escolar. L’Arxiu té la seva seu administrativa i de consulta a l’edifici de la Casa Montaner (parc dels Països Catalans). L’Ajuntament de Palamós va traslladar tot el fons del dipòsit de documentació, a una nova sala, que es va habilitar en un annex de l’equipament municipal de la Nau dels 50 metres.

Les noves aules del Vila-romà se situaran doncs en aquest espai alliberat (240 m²) annex a l’edifici de l’antiga escola que en l’actualitat ja acull les classes de primer a tercer d’ESO i les dependències de l’Aula d’Aprenentatge.

El nou edifici per l’institut escola Vila-romà

Aquesta, però, és una solució provisional per la manca d’espais que hi ha al centre, a l’espera que la Generalitat iniciï la construcció del nou edifici que ha d’acollir tot el cicle de secundària. El nou equipament permetrà superar situacions de manca d’espais que s’han reivindicat des del Vila-romà, aconseguint un centre educatiu, funcional, modern i adequat a les necessitats actuals.

La Generalitat de Catalunya aportarà el pressupost necessari per a la construcció d’aquest equipament, mentre que l’Ajuntament cedeix els 1.300 m² necessaris per a l’ampliació.

Palamós impulsa una campanya per potenciar la seguretat

Agents de la Policia Local de Palamós visitant els comerços del municipi durant aquesta campanya informativa
Agents de la Policia Local de Palamós visitant els comerços del municipi durant aquesta campanya informativa

Tal i com informa el Diari de Girona, la Policia Local de Palamós ha començat una campanya informativa adreçada als comerços de la ciutat aquest mes de desembre. L’objectiu principal és reduir els robatoris en aquestes dates festives.

Durant el període de Nadal, la Policia Municipal de Palamós, augmenta durant el període festiu de Nadal les patrulles d’agent a peu i en vehicle.

Els agents visiten els comerços i establiments del municipi i informen de possibles perills i mesures de seguretat bàsiques que han de tenir en compte els propietaris i propietàries d’aquests.

Josep Santamaria, regidor de Seguretat i Mobilitat de Palamós, ha explicat a Ràdio Capital quines mesures s’han de tenir en compte de manera general.

La campanya s’allargarà fins al 6 de gener i pretén ser una acció preventiva i proactiva amb l’objectiu d’evitar delictes i furts i augmentar la seguretat en el sector comercial.

 

La Generalitat flexibilitza les restriccions per sequera a pagesos, ramaders i viveristes que fan un ús eficient de l’aigua

Sequera estalvi d'aigua Generalitat ACA Vivers Pagesos

La Generalitat permetrà flexibilitzar les restriccions per sequera als pagesos, ramaders i viveristes que justifiquin que fan un ús eficient de l’aigua. La mesura s’aplicarà cas per cas i, per aconseguir més volum del que fixa el Pla de Sequera, les diferents explotacions, negocis i comunitats de regants han de presentar un pla d’estalvi davant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, insta tots aquells que hagin fet els deures a “presentar ja les sol·licituds” davant l’entrada imminent en emergència (quan la dotació d’aigua per a reg agrícola, per exemple, es reduirà fins al 80%). A Girona, un dels qui ja ho tenen autoritzat és Vivers Planas de Púbol.

“Avui ens fa especial il·lusió comunicar que Vivers Planas és el primer viver que aconsegueix una resolució per part de l’ACA dels plans d’estalvi d’aigua”, ha afirmat Guillaumes. Els plans d’estalvi els poden presentar els titulars d’una concessió per a l’aprofitament d’aigües a les conques internes de Catalunya. Són, essencialment, comunitats de regants, comunitats d’usuaris d’aigua o explotacions agrícoles o ramaderes. La intenció és que aquells “que han fet els deures”, no hagin de reduir tant el consum d’aigua en funció de les restriccions que marquin l’alerta per sequera.

La directora general d’Agricultura i Ramaderia ha subratllat que es tracta de “premiar” els titulars de concessions que han anat adoptant mesures eficients per reduir l’ús d’aigua i evitar que el Pla de Sequera es converteixi en un “tarifa plana” que afecti a tothom per igual: “Permet que la reducció d’aigua sigui menor per als que hagin implantat mesures d’eficiència”.

Un exemple pràctic és el de Vivers Planas de Púbol. En la situació actual d’excepcionalitat, la reducció homogènia sobre el paper és d’un 40%. La resolució de l’ACA la redueix al 17% gràcies a l’estalvi de recursos hídrics que fa anys que venen fent amb sistemes de modernització de reg per degoteig. “Han implementat moltes mesures i no seria del tot just que haguessin de tenir les mateixes reduccions que qui no ha adoptat mesures d’estalvi d’aigua”, ha afegit Guillaumes.

I si la situació s’agreuja i el Govern declara l’emergència per sequera, el viver no hauria de reduir l’ús d’aigua el 80% que estableix el pla, sinó que seria el 57%. El propietari de Vivers Planas Púbol, Joaquim Planas, ha afirmat que haver aconseguit el pla d’estalvi “és bàsic” per al futur de l’empresa. “Amb una reducció del 40% pràcticament només ens donava per a supervivència de planta i, en canvi, el 17% ens permet produir planta amb la qualitat suficient per poder anar als mercats més exigent d’Europa”, ha afirmat Planas que remarca que més de 30% de la planta que comercialitzen va al mercat europeu més enllà de les fronteres estatals i més d’un 40% al mercat internacional.

Crida a la presentació de plans

Guillaumes ha fet una crida als titulars de concessions perquè presentin plans d’estalvi: “Que els demanin ja perquè, si entrem en emergència, a partir de l’endemà ja hauran de reduir l’ús d’aigua encara que hagin fet els deures”. Per això, Acció Climàtica està treballant conjuntament amb l’ACA en uns models de plantilla per facilitar la presentació de sol·licituds als titulars.

Les peticions es reben i es valoren cas per cas i també vol ser un revulsiu perquè els titulars implementin més mesures d’estalvi d’aigua per afrontar la situació “crítica” que viu el país per la sequera: “Es fa una resolució individualitzada en funció de les mesures adoptades”.

En relació a les comunitats de regants, la directora general ha precisat que, encara que la situació no sigui homogènia, poden precisar els plans d’estalvi recollint el percentatge de reducció de l’ús d’aigua i això permetrà “ajustar” les restriccions en funció de la situació.

El Pla de Sequera estipula, en l’escenari d’excepcionalitat, una reducció del 40% per al reg agrícola, del 30% en usos ramaders, del 15% per a usos industrials i del 50% per a usos recreatius. En un estat d’emergència, es rebaixa fins al 80% en reg agrícola, un 50% en explotacions ramaderes, un 25% en els usos industrials i es prohibeixen els recreatius.