/
RSS Feed
El regidor de Tots pel Poble, Raoni Molina, s’incorpora a l’equip de govern de Calonge i Sant Antoni
El govern de Calonge i Sant Antoni incorpora el regidor de Tots pel Poble, Raoni Molina, a l’equip. Aquesta setmana s’ha tancat l’acord que suma un nou grup municipal a l’equip de govern. Des del consistori reconeixen que aquest acord reforça l’estabilitat del govern de Calonge i Sant Antoni, que des d’avui estarà format per 10 regidors.
Així, l’equip de govern el formen des d’ara els grups municipals de Junts (6), PSC (2), PP (1) i Tots pel Poble (1). Aquesta nova incorporació suposa una remodelació de les competències, de manera que Raoni Molina assumirà les regidories de Platges i Salut.
Raoni Molina és tècnic superior en guiatge, informació i assistència turística, tècnic en salvament i socorrisme esportiu i tècnic en emergències sanitàries, gestiona una empresa de lleure i esport i treballa en tasques comercials i de direcció en una empresa especialitzada en la manutenció.
La tramuntana
/
RSS Feed
Quan vaig començar a escriure aquestes ratlles la tramuntana no parava de bufar a pertot. Era divendres. Bufava des de dimecres. Semblava que bufaria encara alguns dies més. Cada dematí havia estat igual: a primera hora, el cel era clar. La tramuntana arribava tard, cap a les deu, si no a quarts d’onze. La vida funciona d’aquesta manera, té aquestes coses: tothom parla de pluja des de fa mesos, tothom vol que plogui des de fa mesos, però no només no ha plogut o ha plogut ben poc, sinó que la tramuntana va venir a eixugar el país, a assecar les últimes basses, a vinclar els arbres, a arrossegar fulles i papers, a tornar boja o a enerbar la gent i a fer la feina que sovint els escombraires, no, els escombriaires, sinó els escombriaires no tenen temps de er. I la brigada municipal tampoc.
La tramuntana sempre ha portat un bon pretex per encetar una conversa. Se’n queixen els últims pagesos, que aquest any han sembrat molt tard, se’n queixa molta gent, de tant en tant sembla un bon recurs per a alguns columnistes com jo. La setmana passada, estimats oients de Ràdio Capital, bufava la tramuntana, quan jo començava a escriure i a pensar en aquesta columna.
-Heu vist quin vent? –devia dir més d’un quan entrava en un lloc.
-És tramuntana –li devia contestar algú que sabia de què va i que tenia ganes de fer-la petar una estona.
Fa temps que sento gent que elogia la tramuntana. Són gent que van d’empordanesos i que potser no ho són o que no en són tant, gent que imita Pla i que, com Pla, vol impressionar els de Barcelona. I, si pot ser, de passada, són gent que vol aprofitar que impressionen perquè els altres, barcelonins o no, paguin alguna cosa i ells en puguin viure.
Va haver-hi un temps que en aquest país la tramuntana tenia una mica més de sentit. El país era ple de basses i del que en el Baix Empordà en dèiem aiguamoixos i no aiguamolls. I aiguamoixos, basses, rieres, rierols, sèquies i torrents eren plens de rantells, vulgus mosquits, del que encara no en dèiem ni microbis ni virus i del que no en dèiem mala olor, sinó bafarada, pudor, ferum, catipèn i fins i tot pestazu o pestarada. La tramuntana s’enduia tot això amb molta més eficàcia que no ho fan avui molts remeis naturals, molts ambientadors i molts insecticides. I de passada, en un temps que els abrics eren escassos i cars i que la gent sabia que abrigar-se amb una saca és més aviat incòmode, la tramuntana feia que tothom es quedés a casa i que les famílies no necessitessin que arribés el Nadal per tornar a trobar-se. Potser no hi havia tanta joia i tanta alegria com tots ens posem d’acord a dir que hi haurà aquests dies, però em fa l’efecte que hi havia una mica més de sentit comú: el pa tenia gust de pa, el vi els graus que ha de tenir un bon vi, i la tramuntana era un vent fred, encara amb més graus, que podia bufar una setmana seguida. I la gent no l’elogiava o la criticava, sinó que hi convivia. Tal com alguns fem encara amb totes les misèries i les poques alegries que hi ha en aquest món, sabent que la vida és això i que hi podem fer el que hi podem fer perquè les solucions fàcils tenen molt més de fàcils que no pas de solucions. I també se les emporta ben fàcilment qualsevol tramuntanada. O el pas del temps, que és el que celebrarem també d’aquí a uns dies.
L’Ajuntament de Palafrugell cedeix la propietat de la finca del Centre Tramuntana al Consell Comarcal
L’Ajuntament de Palafrugell cedeix la propietat de la finca del Centre Tramuntana al Consell Comarcal del Baix Empordà. Aquest dijous s’ha formalitzat aquest pas amb la instal·lació d’una placa en senyal d’agraïment a l’entrada del centre. El Consell Comarcal reconeix que aquest és un pas crucial per al futur del Centre Tramuntana, dedicat a l’acompanyament i la inserció de persones amb diversitat funcional.
La cessió en propietat d’aquesta finca, actualment arrendada, és fonamental per assegurar la sostenibilitat i el desenvolupament del Centre Tramuntana. La presidenta del Consell Comarcal del Baix Empordà, Glòria Marull, ha agraït la cessió al consistori i, a més, ha destacat la importància d’aquest pas que permetrà accedir a cofinançament de diferents instàncies i servirà com a base de futurs projectes i iniciatives que volen enfortir el paper del Centre Tramuntana com a actor clau per a la inclusió i el suport a les persones amb diversitat funcional al Baix Empordà.
L’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, ha destacat la tasca que realitza el Centre Tramuntana en la societat de la comarca. A més, ha destacat que la cessió de la propietat ha de ser un pas per “normalitzar” la situació d’aquesta entitat.
El director gerent del Centre Tramuntana, Pere Cañigueral, també ha destacat la importància d’aquesta cessió. Aquest pas permetrà fer diverses reformes i impulsar projectes com el Parc Tramuntana, que enguany ja té una partida als pressupostos del Consell Comarcal.
El Centre Tramuntana
El Centre Tramuntana té una història que es remunta a l’any 1986, quan es va crear la Mancomunitat Intermunicipal del Baix Empordà per a Discapacitats Psíquics. Des de llavors, ha estat un referent essencial per a la integració laboral i social de les persones amb discapacitat intel·lectual a la comarca. Després de la seva dissolució el 1993, el Centre es va integrar al Consell Comarcal del Baix Empordà, que ha treballat per reestructurar i ampliar les seves instal·lacions, així com per crear nous serveis i mòduls del Centre Ocupacional i Especial de Treball.
Malgrat els reptes financers i les dificultats experimentades des del 2009, el Centre Tramuntana ha mantingut el compromís amb la societat i les persones amb diversitat funcional. La congelació de subvencions i altres desafiaments econòmics no han minvat la seva dedicació a proporcionar serveis essencials, com la jardineria, la senyalització urbana, els cultius ornamentals i altres activitats que no només ofereixen ocupació, sinó també un sentit de pertinença i realització social.
Només 4 municipis del Baix Empordà hauran de posar topall als pisos turístics
ERC i el PSC han acordat modificar la regulació dels pisos turístics perquè siguin els ajuntaments els que regulin el topall als apartaments turístics. El projecte de llei, que s’ha aprovat també amb els vots dels Comuns i la CUP, no comptarà amb el topall de 10 habitatges turístics per cada 100 habitants als municipis amb una gran demanda d’habitatge.
El nou text farà que només sigui obligatori tenir una llicència prèvia només en 140 municipis, i no en els 262 tal com volia ERC. Aquesta és la rebaixa que ha hagut de fer el govern per arribar a un acord amb el PSC per tirar endavant aquesta regulació.
Això, al Baix Empordà es tradueix en que, finalment, dels vuit municipis afectats pel primer text d’aquesta regulació, només en quedaran afectats quatre. Aquests municipis són Sant Feliu de Guíxols, Palamós, la Bisbal d’Empordà i Palafrugell.
Aquests municipis tensionats en el mercat de l’habitatge hauran d’aprovar un planejament urbanístic i hauran de remetre’l a la Generalitat, que l’aprovarà sempre que les llicències d’habitatges turístics previstes no posin en risc l’accés a l’habitatge. El que sí que es manté del text inicial és el límit de cinc anys per renovar les llicències, que es podran prorrogar en períodes d’igual durada sempre que el planejament urbanístic ho permeti.
El text pactat entre ERC i el PSC preveu que els canvis s’aprovin abans que acabi el mes de març a través de la tramitació del decret com a projecte de llei. La voluntat d’aquesta regulació és unificar la normativa sobre els apartaments turístics a tot Catalunya, ja que fins ara eren 85 els ajuntaments que ho havien regulat de forma diferent.
La Cerdanya, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, entre les 10 comarques més emprenedores de Catalunya el 2022
El tercer informe de l’Observatori de l’Emprenedoria constata que hi ha quatre comarques de la demarcació de Girona que es troben entre les deu més emprenedores de Catalunya durant el 2022. Es tracta de la Cerdanya, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès. El rànquing relaciona les societats mercantils constituïdes a cada comarca amb la seva població i, d’aquesta manera, es pot establir una dada comparativa entre elles. A més, les comarques gironines són les demarcació catalana amb un creixement més elevat després de la pandèmia. En concret, han experimentat un augment del 46,8% amb 542 noves societats mercantils que s’han constituït entre el 2021 i el 2022.
Per posicions, la Cerdanya ocupa el tercer lloc, amb 24,2 societats per cada 10.000 habitants en edat laboral (dels 18 als 64 anys). La segueix l’Alt Empordà, amb 21,9 societats; el Gironès, en el novè lloc amb 17,7, i el Baix Empordà, el desè amb 16,6. Aquest rànquing comarcal l’encapçala el Barcelonès, amb 28,5 societats per cada 10.000 habitants en edat de treballar. La mitjana catalana és de 18,7.
Les dades globals confirmen la recuperació després de l’impacte negatiu provocat per la covid-19. En dos anys (2020-2022), la creació d’empreses ha crescut un 46,8 % (542 més), i ha passat de les 1.157 a les 1.699. Quant al sector d’activitat d’aquestes noves empreses, el gruix el formen els serveis (77,6 %), i el comerç a l’engròs i al detall, l’hostaleria i la construcció són les activitats més representatives.
La demarcació gironina no només és la que ha patit un augment més pronunciat en l’etapa postpandèmia, sinó que és l’única que ha tingut una variació positiva en el 2022. De fet, en el global de Catalunya, el nombre de societats mercantils ha caigut un 1,1 i se situa en 18.979 empreses, davant de les 19.191 del 2021.
El vicepresident primer i diputat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Girona, Pau Presas, afirma que són dades que “evidencien la recuperació i la fortalesa del teixit empresarial gironí” i que ajuden a “obtenir una informació de qualitat, molt valuosa, que contribuirà a enfortir, millorar i donar més visibilitat al nostre sistema emprenedor”.
Entitats de suport
En aquest tercer informe, s’han interpel·lat setanta entitats de suport a la creació i la consolidació empresarials que ofereixen, generalment de manera gratuïta, algun servei de suport a les persones que volen iniciar un negoci o estan en fase de consolidar-lo.
L’administració pública és l’agent més representat en l’ecosistema emprenedor gironí, amb pràcticament el 80% dels actors. Principalment, són ajuntaments, seguits de consells comarcals i consorcis. Totes les comarques de la demarcació compten amb un mínim de tres entitats de suport a l’emprenedoria, de les quals el Gironès i el Baix Empordà, amb dotze cadascuna (entre les dues, el 34% del total), són les que en tenen més.
Pel que fa als serveis que presten les entitats del territori, cal destacar-ne tres per sobre la resta: informació i orientació a persones emprenedores, que l’ofereixen el 79,3% de les entitats; la formació per a emprenedors o empreses, amb un 74,1% de les entitats, i la dinamització empresarial, amb el 63,8%.
Aquests serveis de suport van dirigits majoritàriament a persones amb la idea de negoci ja definida o que estan elaborant un pla d’empresa (fase d’ideació), i a empreses constituïdes però de menys de tres anys i mig (fase de creació).
El suport en el creixement i la consolidació –empreses constituïdes de més de tres anys i mig– no és tan estès. Durant el 2022, aquestes entitats van atendre 4.433 iniciatives empresarials. El Gironès és la comarca amb més iniciatives ateses (30,9 %), seguida de la Selva, amb el 28,4 %, i el Ripollès, amb el 18,3 %. En tot cas, quan es relacionen les iniciatives ateses amb la població en edat de treballar, el Ripollès se situa en primera posició, molt per damunt de la resta de comarques, amb 523 iniciatives per cada 10.000 habitants d’entre 18 i 64 anys, i la Cerdanya, amb 188 iniciatives, ocupa la segona posició.
D’uns quaranta anys i sense feina
L’estudi també analitza el perfil sociodemogràfic dels emprenedors. Aquest perfil correspon a una persona d’entre 41 i 43 anys, amb estudis superiors –el 76 % han cursat un grau o un postgrau– i que inicia un negoci com a alternativa a la manca de feina. De fet, en un 42% dels casos és per aquest motiu.
Pel que fa al gènere, continua havent-hi majoria d’homes, però les distàncies cada cop es redueixen més. Ara els percentatges són d’un 53% (homes) i un 47% (dones).
La creació de l’Observatori de l’Emprenedoria és una iniciativa del Servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Girona, en el marc del programa CO-CREIX Emprenedoria, que treballa amb l’objectiu d’oferir als ens locals eines i recursos que serveixin per enfortir i dinamitzar les seves economies locals.
El document conté dades socioeconòmiques del 2022 que proporcionen l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la base de dades Camerdata i els resultats de l’enquesta de l’Observatori durant el 2023 a les entitats de suport a l’emprenedoria.
