Junts ha abandonat el govern de Palamós (Baix Empordà) per desavinences i deixa ERC i el PSC en minoria. Tal i com ha avançat el PuntAvui i ha confirmat l’ACN, la sortida s’ha precipitat aquesta tarda en una reunió que han mantingut les tres formacions on Junts els ha comunicat la decisió. Entre els motius que esgrimeix Junts hi ha diversos desacords que han tingut en els darrers mesos i la tramitació del pressupost municipal i les ordenances. En concret, la desaviença es produeix per una diferència de 350.000 euros en el capítol 1 dels comptes municipals. Amb la marxa del partit amb tres regidors, l’equip de govern es queda amb els vuit regidors d’ERC i el PSC, que els deixa en minoria davant els nou que sumen Som-hi, Junts, la CUP i VOX.
Dilluns que ve el ple de Palamós ha de decidir si aprova o no les ordenances fiscals. De fet ho decidirà el regidor de la CUP, Alexandre Weltz, que s’ha convertit en decisiu, després que Junts per Catalunya hagi decidit abandonar el govern al que va entrar fa encara no un any i ja hagi anunciat que hi votarà en contra. El motiu ha estat una desavinença en el pressupost que està previst que s’aprovi el mes de novembre i que ha fet que els tres regidors de la formació, entre ells el d’Hisenda, Raimon Trujillo, hagin abandonat l’executiu que lidera Lluís Puig.
Segons ha explicat Trujillo a l’ACN, els comptes públics s’enfilaven aquest exercici a 30 milions d’euros, dels quals 12 corresponien als sous que es destinen als treballadors municipals. El problema segons Trujillo és que l’alcalde ha demanat ampliar 350.000 euros la partida per tal de poder quadrar els números.
Tot això a només quatre dies d’aprovar les ordenances fiscals que caldrà votar dilluns que ve. Trujillo assenyala que si continuaven al govern es veia obligat a retallar despeses d’una altra partida o bé incrementar els impostos. Un fet al que s’ha negat en rotund ja que l’increment que preveia el pressupost abans de la desavinença era ja “desmesurat”.
En concret, l’Impost sobre béns immobles (IBI) pujava un 12%, les plusvàlues un 33% i les escombraries un 47%. Trujillo s’ha negat a repercutir aquests 350.000 euros extres en incrementar aquests impost i, per això, han decidit sortir del govern.
“A dos dies d’un ple per aprovar les ordenances fiscals ens falten 350.000 euros en contra del que ens havia dit l’alcalde. Si continuem al govern serem còmplices d’aquesta situació i de la mala gestió. Seguirem a l’oposició”, ha reblat.
Privat: Èxit en la primera campanya de recollida i reciclatge de neoprè a la Costa Brava: 464 kg de material recuperat
La Costa Brava és una de les icones més representatives de les Comarques Gironines. Els seus paisatges, les seves platges i la seva fauna dibuixen un medi natural del tot únic. Si bé és un espai en el qual es poden desenvolupar activitats que connecten amb la seva natura, cada cop hi ha una voluntat més arrelada de preservar el territori, tal com passa en altres espais naturals de l’àmbit nacional i d’arreu del món.
La iniciativa “Dive in Blue”, impulsada per l’Associació de Submarinisme de la Costa Brava, n’és un exemple: es tracta d’una campanya de reciclatge i reutilització de vestits de neoprè usats, que pretén disminuir la petjada de carboni de l’activitat i promoure les bones pràctiques entre els clients i els professionals del sector del busseig.
La primera campanya de reciclatge de neoprens s’ha dut a terme durant l’agost d’enguany, i s’han recollit més de 450 kg de material. En concret, més de 250 vestits de neoprè. Un total de 38 centres d’immersió hi han participat en forma de punts de recollida. Els neoprens han estat separats, classificats i destinats a diferents usos. Una trentena dels vestits recol·lectats, per exemple, s’han destinat a la Unitat de Zoologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per als alumnes que estan fent pràctiques. Part del material s’ha enviat, també, a l’empresa TerraCycle per tal de ser reciclat.
La reutilització i el reciclatge de neoprè: un projecte compromès amb demanda i futur
La presidenta de l’Associació de Centres d’Immersió de la Costa Brava, Míriam Prat, valora molt positivament els resultats de campanya i el grau d’implicació dels centres que hi han col·laborat. Prat, a més, destaca que hi havia una necessitat de reutilitzar i reciclar el neoprè, que la demanda hi era i que hi continua sent. És per aquest motiu que ara s’està pensant en maneres de mantenir l’acció activa.
L’operació ha estat cofinançada pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA), amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea. La presidenta afirma que “el finançament d’aquests projectes ens ajuda a anar més enllà i portar a terme accions que no podrien fer ni les empreses individualment, ni en conjunt com a associació. L’impacte positiu que es genera és molt gran i va més enllà de cada acció concreta.”.
La reutilització i el reciclatge de neoprè: un projecte responsable, representatiu i divulgador
A més, en la mesura que la immersió necessita el fons marí, el fons marí la necessita a ella: cal que el sector sigui responsable amb el medi amb el qual es mou. És per això que els que practiquen aquesta activitat tenen la responsabilitat i el deure de reflexionar al voltant de formes sostenibles i ètiques de busseig. “Dive in Blue”, explica Prats, és un reflex perfecte dels valors que promou l’associació des de fa anys. Aquesta pràctica, a part de ser il·lustrativa, també és divulgativa, ja que també busca “sensibilitzar tant a professionals com a clients sobre la necessitat de ser més conscients dels residus que es generen i incorporar pràctiques més sostenibles en el dia a dia”.
El Dive Center Palamós és un dels centres d’immersió que han col·laborat en aquest projecte. El seu propietari, Jordi Galvany, també posa èmfasi en el fet que com a agents que treballen en el mar, si més no han de ser els primers en mantenir i millorar la situació de brutícia del medi marí. Explica que en el mar s’hi passen moltes hores i veuen clarament els residus que circulen pel medi marítim. El seu centre, a part d’acompanyar i formar bussejadors, promociona les pràctiques de reciclatge i conscienciació sobre la necessitat de cuidar la natura.
De fet, el passat 12 d’octubre, van col·laborar en la neteja que es va fer al port mariner del municipi de Palamós. La iniciativa “Dive in Blue”, doncs, sintonitza a la perfecció amb els ideals del centre, el qual no va dubtar en adherir-s’hi. Segons Galvany, s’ha d’aconseguir que el missatge de conservació del territori arribi a la gent per frenar la degradació i poder continuar gaudint del mar. La divulgació i la publicitat són necessàries per suscitar interès i inquietuds. Tant és així que el seu centre ha experimentat com moltes persones han preguntat per aquesta iniciativa de reciclatge de neoprens.
Un reciclatge que aposta per l’educació: peces de neoprè destinades a graus universitaris
Els neoprens amb més bon estat s’han enviat a la Unitat de Zoologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per tal que els alumnes que estan fent pràctiques els puguin fer servir. El coordinador actual de la Unitat de Zoologia, Francesc Muñoz, es mostra satisfet amb aquest projecte. Explica que “per a l’alumnat és un material molt útil, ja que la majoria no disposa de neoprè i adquirir-lo per a una o dues pràctiques és una despesa molt important. Sense aquest material de préstec, les úniques opcions que no passin per la compra, o bé són un préstec particular d’un amic, amiga o familiar, o el lloguer”. Amb tot, la iniciativa és valorada molt positivament, ja que allarga la vida del material tot oferint un servei a l’alumnat. De fet, la seva Unitat gestiona, des de fa temps, un préstec de neoprens de segona mà per a qui no en té. L’objectiu és posar-los a la disposició dels alumnes amb major necessitat econòmica. La rebuda d’aquestes peces, doncs, permet que el servei arribi a més persones.
Muñoz explica que “el material s’utilitza en pràctiques de mostreig i estudi del medi marí que s’imparteixen en nombroses assignatures de diversos graus, principalment de la Facultat de Ciències i Biociències. En aquestes pràctiques el que fa l’alumnat bàsicament és aprendre tècniques d’estudi i mostreig del medi marí alhora que aprèn també a identificar els principals grups i espècies d’animals marins.”. Les peces de neoprè es fan servir en matèries de primer curs, com la Zoologia dels graus de Biologia i Biologia Ambiental, i en matèries de cursos més avançats, com seria l’Oceanografia de la carrera de Ciències Ambientals. Els neoprens també es destinen a assignatures de Biologia Marina, Ictiologia i Biologia i diversitat d’invertebrats no artròpodes del grau de Biologia Ambiental.
El coordinador defineix la conservació de la natura i la conscienciació de la preservació el medi com l’ADN de la seva Unitat. Tal com expressa, “no cal dir que com a centre dedicat a la docència i a la recerca de la diversitat animal, la conservació de la natura i la conscienciació de la societat sobre la necessitat de preservar el medi que ens envolta (els animals, les plantes, tots els organismes, etc.) forma part de la nostra tasca diària i dels nostres valors, són l’ADN de la Unitat.”. De manera que “reutilitzar un material per, a més a més, formar uns professionals que el dia de demà hauran de vetllar per preservar aquest medi, ens sembla una idea fantàstica”. Muñoz està encantat amb la idea que el material estigui al servei de l’alumnat perquè pugui aprendre.
El neoprè: un material contaminant difícil de processar
El neoprè és un cautxú sintètic derivat del petroli que conté elements com el carbó negre i altres contaminants. Encara que la seva durabilitat és superior a la de les peces de roba convencionals, també necessita ser renovat de manera periòdica. Pel que fa a la campanya de reciclatge, ha enviat part del neoprè a TerraCycle, una empresa reconeguda en l’àmbit mundial en la gestió de reciclatge de materials difícils de processar. Té programes propis de reciclatge, però el de neoprè l’han fet conjuntament amb l’Associació de Submarinisme de la Costa Brava.
Recentment, l’empresa de reciclatge ha comunicat a l’Associació que han rebut els vestits de neoprè i que han estat registrats a les seves instal·lacions de recuperació de materials, llestos per a ser reciclats. En el procés de reciclatge pel qual passen les peces proveïdes pels seus recol·lectors, el neoprè i els seus accessoris se separen per materials. El metall es recicla i el neoprè, per la seva banda, es recicla en forma de molles de neoprè. Aquestes molles es comprimeixen en un producte nou. La molla de neoprè es pot convertir en productes com panells per a terres de parcs infantils.
La petita borrasca al sud de la Península ens vol acompanyar durant uns quants dies més. Després de les pluges d’ahir, avui dijous no acabarà de fer net.
D’aquesta manera, avui esperem un altre dia amb domini dels núvols baixos. Encara algun ruixat o tempesta fins a mig matí. Durant la tarda alguna clariana es permetrà veure el sol.
Mar de fons de Xaloc,entre un i dos metres d’alçada. Vents de Gregal i Llevant.
Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital. Ja sabeu que aquí fem comentaris que tenen a veure sovint per no dir sempre, amb la realitat de l’Empordà, dels empordans, al Baix Empordà, etc. Però avui seria innoble parlar de nosaltres perquè avui d’aquí hem de parlar i on hem de tenir el cor, la mirada, el cap i tots els bons desitjos del món és cap al País Valencià.
Heu vist aquests dies, segur, segur, heu vist moltes imatges a les notícies, a les xarxes socials les riuades, els cotxes, s’emportaven tot, l’aigua emportant-s’ho tot, un pont esfondrant-se, rescats de pel·lícula una senyora amb un helicòpter etcètera. Hi hauràs d’ara, jo, mentre us estic fent el comentari es parla de 51-52 morts i diversos desapareguts.
Ha estat culpa d’aquest fenomen que et diuen a Dana, ja us haig confessar que és un nom que he hagut d’anar a buscar a internet i llavors he vist que era la gota freda de tota la vida. En fi, per poc que pugueu… Dediqueu un pensament un pensament positiu d’esperança o si teniu parents, amics, coneguts doncs els envieu un missatge, els hi feu un truc perquè realment la situació és terrorífica és una cosa terrible des de Ràdio Capital el comentari avui el comentari i el cor el tenim tots i totes al País Valencià vinga que vagi bé, gràcies
El Consorci del Ter ha alliberat deu exemplars de tortuga d’estany a l’espai protegit de la xarxa Natura 2000, a les “Riberes del Baix Ter”. Aquestes reintroduccions, iniciades el 2015 amb el projecte LIFE Potamo Fauna, han permès alliberar més de 220 tortugues en diferents zones del Baix Ter amb la voluntat de preservar l’espècie.
El projecte va començar amb la reintroducció de 160 tortugues entre 2015 i 2017, i va continuar gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona i la Fundació Bancària “la Caixa”, amb 30 més alliberades entre 2018 i 2019, 17 el 2020, i sis més el 2022.
La tortuga d’estany, considerada espècie en perill d’extinció pel Catàleg de Fauna Salvatge Autòctona de la Generalitat, afronta grans reptes per la seva supervivència. A més d’hàbitats molt limitats, la desaparició del seu entorn, la depredació i la competència amb altres espècies de tortugues són factors que compliquen la seva recuperació al Baix Ter.
Les tortugues són criades en captivitat al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, amb un programa específic per a l’espècie Emys orbicularis des de 1992. Cada exemplar alliberat porta un xip subcutani per facilitar-ne la identificació i el seguiment a llarg termini.
El projecte de reintroducció va aconseguir els primers èxits de reproducció en llibertat el 2021, quan es van detectar tres cries nascudes al seu hàbitat natural, fet que consolida els esforços de recuperació de l’espècie a la comarca.
Xavier Cortadellas: "La Fira Indilletres ens permet posar en valor la literatura catalana i el treball de les editorials independents"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
La Bisbal d’Empordà es prepara per celebrar la setena edició de la firaIndilletres, una cita de referència per a les editorialsindependents en llengua catalana, elspropers 29 i 30 de novembre, 1 de desembre. Enguany, l’esdevenimentreunirà 43 editorialsd’arreudelsPaïsosCatalans i ocuparà 180 metres linealsd’aparadors de llibres al PavellóFiral. Per parlar-ne una mica mésens ha visitat al Supermatí un dels membres de l’organització, XavierCortadellas.
Aquest any, la Fira celebra la seva setena edició amb una agenda carregada d’activitats culturals. Un dels actes destacats d’aquesta edició serà la tarda temàtica dedicada a l’autora Víctor Català, amb una programació que inclou recitals, debats i una intervenció conjunta dels escriptors Adrià Pujol i Carles Sanjosex. “Hem volgut recuperar aquesta figura clau de la literatura catalana, i fer-ho a través d’una conversa i música relacionada amb l’Empordà”, explica Cortadellas. A més, el programa també inclourà la participació d’Enric Casasses, que oferirà un recital dedicat a l’obra de Català, i un col·loqui amb la filòloga Agnès Prat, que aprofundirà en la relació de l’autora amb la literatura moderna.
L’acte inaugural anirà a càrrec de Joan Lluís Bozzo, figura destacada de la cultura catalana i membre fundador de Dagoll Dagom, companyia teatral amb més de 50 anys de trajectòria. Cortadellas ha remarcat que la seva presència representa un reconeixement a la contribució de Bozzo en la difusió de la cultura i la llengua catalanes. “És un homenatge just a una persona que sempre ha estat compromesa amb la nostra llengua i cultura”, afegeix.
Un altre dels actes serà l’homenatge a Dolors Figueres, una de les impulsores més compromeses d’Indilletres, que va morir recentment. “La Dolors era una persona discreta, molt treballadora i sempre pendent de cada detall”, recorda Cortadellas, qui destaca el buit que deixa la seva absència en l’organització. L’homenatge, que es durà a terme durant la inauguració de la Fira, comptarà amb l’actuació del grup Les Vox, que interpretarà cançons que Figueres estimava especialment i que, segons Cortadellas, “segur que li haurien agradat”.
Durant tot el cap de setmana, la Fira Indilletres també oferirà presentacions de llibres, debats sobre la literatura i la cultura catalana actual i l’esperada actuació de Julian, el cantant nord-català i finalista del programa Eufòria. Cortadellas assegura que la fira manté l’essència dels inicis amb una visió més ambiciosa: “La diversitat de propostes culturals i editorials fa que cada any sigui especial. És un espai on les editorials petites també tenen veu i on la literatura catalana té el protagonisme que es mereix”.
