TRACKLIST
WEEZER – ISLAND IN THE SUN
LINKIN PARK – IN THE END
SIMPLE PLAN – TAKE MY HAND
BOWLING FOR SOUP – 1985
THE OFFSPRING – HIT THAT
FRANZ FERDINAND – TAKE ME OUT
ARCTIC MONKEYS – MARDY BUM
RISE AGAINST – HELP IN ON THE WAY
NICKELBACK – SOMEDAY
HOOBASTANK – THE REASON
YOU ME AT SIX – LIVED A LIE
SATELLITE STORIES – KIDS AREN’T SAFE IN THE METRO
BLINK-182 – ALWAYS
STAIND – SOMETHING TO REMIND YOU
STONE SOUR – THROUGH GLASS
KAISER CHIEFS – COMING HOME
L’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura presenta demà el projecte “La veu de les nostres àvies” a les 17.45 h a Can Geronès. Aquesta iniciativa, organitzada per l’empresa navarresa Gaia, busca posar en comú experiències de vida i fer valdre la saviesa de les generacions més grans de la nostra societat. Qualsevol persona pot participar en el projecte, tot i que es prioritzarà a les dones de més edat vinculades al municipi.
L’objectiu principal és recuperar el patrimoni material i personal de les àvies a través de compartir vivències i inspirar les unes a les altres. A més, les experiències es recolliran posteriorment en un documental audiovisual. El seu impulsor, Josu Puerta, ha explicat més detalls.
Aquest projecte vol ser un reconeixement en vida a les persones grans i, fins ara, s’havia dut a terme només en petits pobles de Navarra. Per tant, aquest és el primer cop que es realitzarà a Catalunya.
Diumenge passat al matí va morir a Buenos Aires, a l’edat de 85 anys, la Casiana Josefina Ahumada, per a la majoria de gironins la Casiana del restaurant la Riera de Sant Martivell. Un restaurant obert el 1979, que va aplegar durant anys no només a gent de la cultura com Vázquez Montalban, Joan Manuel Serrat, Antonio Gades, o Lluís Llach, sinó també a gent del mon polític com Pasqual Maragall, Antoni de Senillosa, Antoni Castells o Quim Nadal.
Recordo l’inici del restaurant amb la Casiana fent de perfecte amfitriona, oferint una carta diferent, innovadora i afrancesada, propiciada en part per la presencia als fogons del primer xef del restaurant, el francès André Bonnaure, gran especialista en ànec i fetge gras.
Aquella primera carta de la Riera, oferia a banda del “foie” amb confitures, la “quiche lorraine” de pernil i formatge, el pastis de porros, el filet a l’estragó, els agredolços com el conill amb raïms, el “magret” d’ànec amb gerds i maduixes de bosc, el pollastre a la menta, les crepes i el flams de cafè o de poma.
Recordo aquella ínfima cuina de l’establiment que més tard van dirigir, primer Arnald Bosch després durant molts anys la Jimena Pérez Apellaniz. A la porta de la cuina un petit mostrador des d’on la Casiana controlava aquell menjador de volta catalana amb poca llum, o millor dit amb una intima llum.
També en aquella terrassa enrajolada, envoltada de flors i dels arbres de la riera, que filtraven elegantment la llum del sol, quan queia a ponent a l’hora de la sobretaula.
Però abans d’obrir el restaurant a Sant Martivell la primavera del 1979, aquesta Casiana xerraire i afable, va tenir un important passat cultural, intel·lectual i polític a l’Argentina.
Filla d’una família catòlica, de classe alta, culta, il·lustrada i poc polititzada, la Casiana va esdevenir una important defensora dels drets socials. Un compromís que li va comportar primer la presó i després l’exili a España el 1974, amb la seva filla Llum de només quatre anys.
Acollida inicialment per la parella de l’Antonio Gades i la Marisol a la seva casa d’Altea, dos anys més tard, deixava Alacant per Sant Martivell, on va viure, treballar i repartir felicitat entre amics, treballadors i clients, durant més de quaranta anys i a on tornarà ben aviat, per reposar-hi per sempre.
Aquest capítol compta amb el suport del Festival Portal Blau, de l’Escala i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Al tercer capítol, la figura literària de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, és transportada des del passat fins al present per l’Esperit de l’Empordà.
Desconcertada per la seva nova realitat, es troba en una Catalunya de 2024, on els canvis culturals i socials són palpables. El viatge inicia amb una discussió divertida i irònica amb l’Esperit, que intenta convèncer-la a explorar el món modern. Víctor Català, amb la seva perspicàcia i humor característic, observa els canvis en el paisatge i la societat catalana, reflexionant sobre el progrés i la preservació de la cultura.
La interacció amb un jove d’Ullà, Moha, proporciona una visió fresca i actual, contrastant amb les perspectives tradicionals de Català. Aquest capítol és un viatge a través del temps i la cultura, explorant temes com la identitat, el canvi i la perennitat de l’esperit català.
Amb les veus de Sílvia Pedret, Midu Boukhrisi, Miquel Curanta i Xavier Serrano. Idea original, Miquel Curanta Girona. Assessorament editorial i direcció d’actors, Toni Sellas Güell. Guió, Adrià Pujol Cruells. Disseny de so i muntatge sonor, Salvador Massó. Enregistrament i edició de veus, Martí Saguer Capell. Coordinació del projecte, Maria Alsina Carmona. Producció, Anna Salvadó Figueras. Disseny de la imatge, Alba Cunillera Font.
Una producció de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà, per a Ràdio Capital de l’Empordà, amb el suport del Festival Portalblau, de l’Escala i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
A les portes de les Festes de Nadal Ràdio Capital estrena cada dia un nou capítol de la sèrie, Ui, si aixequés el cap, una ficció sonora que ressuscita sis personatges il·lustres de l’Empordà en plè Segle XXI. Però aquesta és només una de les propostes que es podran escoltar aquestes festes a la ràdio de l’Empordà.
La programació Nadalenca de Ràdio Capital comptarà també amb l’emissió de programes especials que resumeixen tot el que ha passat durant el 2023 al Baix Empordà, gràcies a la redacció de l’emissora i els Vuit contes de Nadal, de Pere Calders tornaran a sonar a Ràdio Capital en aquests dies.
La programació musical també té un pes protagonista amb diversos programes especials. El plat fort l’encapçala el resum musical del bo i millor de la Primera Llista, que resumeix el responsable del programa i coordinador musical de la ràdio, Marc Clapés. D’ell també dependrà la selecció musical que sonarà a tot l’Empordà la nit de Nadal o durant la revetlla de cap d’any.
I finalment i perquè l’actualitat no descansa, la redacció de Ràdio Capital seguirà pendent del que pugui passar a casa nostra i us ho explicarà, com sempre, abans que ningú al radiocapital.cat i en forma de butlletins informatius els dies no festius a les vuit del matí.
Bones festes i bona ràdio!
Ja ha començat la 47ena edició de la regata de vela Christmas Race a Palamós. La participació d’enguany es comptabilitza amb 232 vaixells de 18 països diferents. Per donar-nos alguns detalls més de la cursa d’enguany ens ha visitat el director de la regata, Carles Palomares.
Tot i que els regatistes no van poder sortir ahir per la falta de vent, la jornada d’aquest dimecres es preveu que sigui més bona. Carles Palomares, explica que intentaran recuperar alguna de les proves al llarg del dia d’avui. El director de la regata reconeix que les condicions per navegar són millors durant la primavera, l’estiu i la tardor.
I tot i que provaran de recuperar les proves que no es van poder fer aquest dilluns, Carles Palomares reconeix que és millor fer “menys curses i que aquestes siguin en bones condicions”. “Has de buscar l’equilibri entre que la prova sigui còmoda i que sigui justa”, explica el president de la regata.
Carles Palomares reconeix que la gran majoria de països que participen a la Christmas Race són d’Europa, tot i que enguany han aconseguit recuperar regatistes australians, mexicans i canadencs. “Tenim també dos regatistes espanyols que han guanyat el campionat mundial”, apunta Carles Palomares.
Les proves que es disputen en l’edició d’enguany són la 420, la 29er, l’ILCA4 i l’ILCA6. Carles Palomares explica que enguany hi ha campionat del 420 al Brasil, i els han baixat les inscripcions per aquesta part. Tot i això, han aconseguit pujar el nombre d’inscrits amb la 29er.
Carles Palomares reconeix que aquest tipus de proves ajuden a promocionar i omplir un municipi com Palamós en dates fora de la temporada turística a través del turisme esportiu.
