Entre les valls i serres de les Gavarres, just abans de tocar mar, el paisatge de la vinya de Calonge ens desvetlla tresors del territori que fins fa poc temps eren poc coneguts. Fa uns mesos, un estudi de l’àrea de Biologia de la Vinya del grup de recerca TECNOL de la Universitat Rovira i Virgili va catalogar 15 noves varietats de ceps de les vinyes de Calonge. Abans que passés això, però, investigadors de la Universitat de La Rioja ja n’havien detectat set. Però aquest descobriment era un secret a veus entre els pagesos del municipi. Ells tenien clar que a Calonge hi havia varietats del tot úniques de ceps.
Un dels masos on es van descobrir aquestes noves varietats de ceps va ser Mas Molla. Tradició i futur s’uneixen en aquesta masia que des del 1338 treballa els camps. Una de les membres més joves que treballa la terra de la finca de Mas Molla és la Montse Molla, tècnica agrícola i enòloga. Tot i els dies plujosos que hi ha hagut aquest mes d’agost, el sol de finals d’estiu encara crema. Però no goso malgastar l’oportunitat de trepitjar vinyes centenàries per parlar de ceps, vi i història.
“Moltes vegades posem un nom propi a varietats que ja existeixen en altres parts del territori”, explica Montse Molla. Les Denominacions d’Origen van anar limitant les varietats de ceps i de vinya en funció de la seva qualitat i productivitat. A Calonge i Vall-Llobrega la tendència no va ser reconvertir aquest conreu, sinó que es van anar conservant varietats de ceps que no havien de complir estrictament amb aquests criteris de qualitat i productivitat. Va ser llavors i a través de la Fundació Remença XXI que es van decidir estudiar aquestes varietats que podien ser úniques al món.
A Calonge i Vall-Llobrega hi ha varietats que es troben únicament en aquesta zona. En aquell punt, es va decidir engegar un segon estudi amb la Universitat Rovira i Virgili, amb el suport de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, per veure si es podrien localitzar noves varietats úniques de ceps. Se’n van localitzar 15 d’úniques i, a més, es van trobar 56 varietats minoritàries en les terres calongines.
Montse Molla admet que això suposa “una gran responsabilitat”, ja que aquestes varietats s’han de conservar. A més, reconeix que ara tenen un gran repte des de la Fundació Remença XXI per estudiar el terreny i les possibles varietats que hi ha a part de les que s’han trobat.
Passat i futur
Aquesta voluntat de preservar les varietats de cep a Calonge ha permès conservar varietats com el Mullí, la Picapolla moscatella o el Cargol. “Vi de Mullí, vi de Gatí”, explica Montse Molla, que admet que aquest és un vi que s’ha de beure ràpid i que ve molt de gust, “per tant, emborratxa”. Montse Molla també explica que els vins que es creen a Calonge no tenen cap mena de conservants, “és vi de pagès”. Detalla que moltes d’aquestes varietats fa un temps es descartaven pel tipus de graduació i gust que donaven al vi. Però en un context de canvi climàtic i de sequera hi ha varietats, com per exemple el Mullí, que són molt interessants.
Montse Molla explica que el contacte amb les generacions més grans de Calonge es pot aprendre coses úniques de la vinya. “Amb el què explicàven els més grans vam poder ubicar diverses varietats de ceps”, explica Montse Molla.
L’aigua i el canvi climàtic
Cal recordar que les vinyes, tot i ser un conreu de secar, fa més de tres anys que pateixen sequera. Montse Molla explica que durant la verema de l’any passat l’estrés hídric va estar més controlat. Enguany, però va ploure a la primavera i l’estiu ha estat sec. “Hem de començar a entendre com funcionen les varietats i entendre-les en un context de sequera, que cada cop estaran més presents”, explica Montse Molla.
Una de les característiques del cultiu a Calonge és el policultiu que han desenvolupat els diversos masos. A Mas Molla, per exemple, cultiven olivera i arbres fruiters, entre altres conreus, per fer promoure aquesta biodiversitat. “Som una peça clau del paisatge de Calonge”, apunta Montse Molla. La feina dels pagesos molts cops no es veu a simple vista i aquest és el cas de molts agricultors a Calonge. Fan les tasques de manera manual i això acaba impactant en el paisatge que els envolta.
Per això, molts cops, tot i que saben que tenen varietats úniques i que cal estudiar, necessiten col·laboració per poder dur a terme aquesta tasca. Per això, des de la Fundació Remença XXI estan treballant per poder promoure la conservació d’aquesta manera de fer.
