Concretament, seran Maite Selva (Junts+) i Mònica Ríos (PSC) les dues candidates que es mantindran la representació de la comarca al Parlament de Catalunya.
A comarques gironines, la participació ha augmentat un 4,36 % respecte a les anteriors eleccions, que cal recordar que van ser en pandèmia, arribant fins al 57,10%.
Aquest diumenge 12 de maig arriben les eleccions al Parlament de Catalunya i després de parlar amb candidats i veure les diverses propostes que presenten a Ràdio Palafrugell i Ràdio Capital volem fer una breu anàlisi de les propostes i els possibles pactes. Per això, ens ha visitat el doctor en ciències polítiques, Andreu Paneque.
S’acosten les eleccions pel proper 12 de maig al Parlament de Catalunya i per parlar dels projectes a les comarques gironines i al Baix Empordà ens visita el cap de llista per les comarques gironines de Comuns–Sumar, Eloi Badia.
Al debat hi han participat el número 2 de lca candidatura del Partit Popular, Daniel Ruiz (PP); el número 3 de la candidatura de Comuns Sumar per Girona, Jordi Lloveras (Comuns Sumar); també de la segona candidata de la Candidatura d'Unitat Popular - Defensem la Terra, Montserrat Vinyets (CUP); la candidata número 5 de Junts+Carles Puigdemont per Catalunya, Maite Selva (Junts + Carles Puigdemont per Catalunya); la candidata 3 d'Esquerra Republicana per Girona, Anna Torrentà (ERC); i la candidata 3 del Partit Socialista de Catalunya per Girona, Mònica Rios.
S'acosten les eleccions pel proper 12 de maig al Parlament de Catalunya i per parlar dels projectes a les comarques gironines i el Baix Empordà ens visita el cap de llista per les comarques gironines de la Candidatura d'Unitat Popular - Defensem la Terra, Dani Cornellà.
S'acosten les eleccions pel proper 12 de maig al Parlament de Catalunya i per parlar dels projectes a les comarques gironines i també al Baix Empordà ens visita la cap de llista per les comarques gironines d'Esquerra Republicana de Catalunya, Laia Cañigueral.
Els xalets Teixidor de Girona, obra de Rafael Masó, van ser enderrocats el 1973 sense permís en ple franquisme. Formaven part del conjunt de la farinera i eren un exemple d’habitatge noucentista innovador. Avui només resten la Farinera i la Casa Teixidor (la Punxa), restaurades, mentre el solar dels xalets ha desaparegut sota habitatges anònims.