Som novament en un altre moment de la història trist, amarg i extraordinàriament delicat. Des de l’atac sorpresa de Hamàs contra Israel de mitjans d’octubre, i l’anunci de la posterior reacció israeliana, tots vivim, crec, en un estat de tristesa, inquietud, i una certa por al present.
El món i les persones no tenen manual d’instruccions, i els conflictes tampoc. I aquest manual d’instruccions, en un món complicat, ens fa falta sovint.
Precisament és una de les feines maques del periodisme, contextualitzar les situacions, explicar-les de forma entenedora, tot repassant sobretot els antecedents.
Ja va passar amb el Procés català, ja va passar amb Ucraïna i està passant avui a Gaza. En un moment tecnològic en el qual es podria disposar d’informació immediata, contrastada, i veraç, sovint ens trobem que només podem assegurar la immediatesa, però no el contrast ni la veracitat. I no dic que els periodistes no facin bé la seva feina, al contrari, sort d’ells. Sinó que veig que estem novament entrant en un caos informatiu brutal on cada dia que passa surten noves xarxes, vídeos de ves a saber d’on venen, fotos que avui hi són i demà no, fonts interessades, fake news, informacions procedents de ves a saber quin cunyat i ja només faltava aquí al mig el robot de la intel·ligència artificial refregint historietes amb continguts de qualitat dubtosa. Un caos.
Ja els grecs indicaven que a les guerres la veritat és la primera víctima. Doncs a dia d’avui, i molt especialment gràcies a les xarxes socials, la veritat està molt tocada. No només a les guerres.
Per sort, el periodisme diríem clàssic està fent bé la seva feina. Em refereixo als bons periodistes, les bones capçaleres, els mitjans que porten anys i estel.la reputacional i no s’alteren si no són els primers en dir les coses, sinó que la seva aposta passa per ser els més fiables. Fiables, entenedors i contextualitzadors seran, per mi, alguns dels valors del periodisme que m’agradaria que triomfés.
Ens cansarem dels col·lectors de clics, als sensacionalistes o als sonats que van afegint benzina a un foc incontrolable. I agraïrem el que fan alguns mitjans, sobretot ho veig en diaris, que fan una pràctica que m’agrada molt, que és recomanar llibres que tractin de l’assumpte. Recomanar llibres seleccionats sobre una temàtica és un dels més savis procediments que veureu en bons mitjans, i és una pràctica que elimina els digitals obscens, que no sabrien ni per on començar.
El mestre, Carles Porta, ho resumeix en cinc paraules: posar llum a la foscor. Si es pot, posem-hi també context, mestre.
