El proppassat 18 de gener es va celebrar la darrera funció dels Pastorets de Pals, que s’han representat de manera ininterrompuda en l’època de Nadal dels darrers 40 anys. S’ha acabat. Ja no es faran més. El seu impulsor, Francesc Roig, va decidir que plegava perquè la tasca és cada vegada més feixuga, cada vegada costa més engrescar la gent i no hi ha relleu i perquè 40 anys són molts anys. És una llàstima, perquè aquestes manifestacions de cultura popular i tradicional són magnífiques eines de transmissió de cultura i de cohesió social. Els castellers, els esbarts dansaires o els pastorets, desproveïts aquests en la seva majoria de la càrrega que se’ls consideri una manifestació religiosa i tombin més cap a l’espectacle familiar, fan una tasca d’inclusió bàsica. Són col•lectius amb un gran sentit de la solidaritat, del treball en equip i de la cooperació, que protegeix als seus, més enllà de qualsevol condicionant com pot ser l’extracció social, l’origen, la raça o el gènere. Tot passa a un segon terme. És allò que en diuen els valors. Hi ha alguns paral•lelismes amb els clubs esportius amateurs. Així doncs, des del 18 de gener, Pals és, socialment i culturalment, un xic més pobre.
Els consistoris, especialment dels pobles petits, però també de les ciutats, haurien de vetllar pel manteniment d’aquestes expressions de cultura popular, fent possible que es donin les condicions adients per a la seva continuïtat. I no estic parlant de posar-hi diners, no es tracta d’això, sinó de crear un entorn propici per dur a terme aquestes activitats. També cal que l’entitat o associació que les promou habiliti mecanismes interns per tal que hi hagi continuïtat i fer veure -i viure- als més joves, als que han d’agafar el relleu, que allò que fan té un valor, per ells i per a la societat, i que s’hi poden trobar compensacions de tota mena si parlem de creixement personal. És fàcil dir-ho, però és complicat aconseguir-ho. D’exemples n’hi ha uns quants, però pastorets històrics com els de Mataró en serien el paradigma. Podem recórrer també si voleu a allò tan sabut i tan cert que, a més, els Pastorets són el primer contacte que tindrà moltíssima gent amb un escenari. I llavors, a uns quants, se’ls inocularà el tan esmentat i beneït verí del teatre i s’hi voldran dedicar professionalment a això de la faràndula. El món és dels valents.
