24.1 C
Pals
Dilluns, 26 octubre 2020

Viure confinat no és normal

Portem tants dies confinats que alguns ens hem oblidat de com és d’excepcional que estiguem confinats. És una mesura extrema. I l’hem acatat -almenys a casa- amb una disciplina a prova de bomba. Ho hem fet pensant en el bé comú, perquè ens han dit que, si no fèiem bondat, el sistema sanitari podia col-lapsar del tot. I tots hem ajudat, i tant.
Entenc que pels governants aquest no ha estat un moment fàcil. Parar el cop, la primera missió, no era senzilla i no tenien precedents que permetessin encarar-la. Assaig i error. Vull pensar que tothom, des del seu càrrec ho ha fet el millor que ha sapigut.

Però hi havia -hi ha- una segona missió tant o més important: posar a punt el sistema sanitari per poder fer front amb garanties a aquest tipus de situacions d’ara endavant. I és aquí on tinc dubtes que els governants estiguin fet els deures. Volem saber d’on treuran els diners per fer-ho. Perquè pensen fer-ho, oi? Quines partides retallaran perquè tinguem els respiradors, epis i ucis que ens calen d’ara endavant? Per pagar com es mereixen els sanitaris que ho han donat tot? Voldria que tots els partits donessin per fet que el pressupost ordinari en sanitat s’ha de disparar. I voldria pensar que tots ens volen als carrers de nou, amb nens jugant als parcs, i no pas eternament confinats i consumint des de casa.

Temps de lectura: < 1 minut

Més àudios