El defensor del Ciutadà de Palafrugell, Francesc Almagro, va presentar durant el ple ordinari d’aquest mes d’abril la memòria de l’any 2023. Almagro va posar sobre la taula les principals qüestions que ha treballat durant el darrer any, i sobretot va posar de manifest que, en determinades circumstàncies, la problemàtica que existeix en la relació entre la ciutadania i l’administració local.
Cal destacar que de les actuacions dutes a terme aquest any 2023 pel Defensor han estat un total de 66 i es desglossen de la següent manera: s’han acceptat 36 queixes; 16 han estat resoltes a favor del ciutadà; 7 han estat resoltes desfavorablement pel ciutadà; 2 s’han derivat al Síndic de Greuges de Catalunya; 1 s’ha derivat al Defensor del Pueblo; 8 estan pendents de resolució; 2 no s’han acceptat; s’han fet 11 consultes; 12 assessoraments i 7 recomanacions.
Dins aquestes darreres set recomanacions, les temàtiques afectaven temes com les inscripcions al padró d’habitants; el Mercat Municipal; el Campus esportiu de l’estiu; un Pla plurianual de voreres i barreres arquitectòniques; la Commemoració del 75è aniversari de la DUDH; els habitatges d’ús turístic i el Cementiri Municipal.
Cal destacar que Francesc Almagro es va convertir en Defensor del Ciutadà de Palafrugell ara fa aproximadament un any, va ser al mes de març de 2023 quan va rellevar a l’anterior persona en aquest càrrec, Josep Esteba. Almagro, en la seva intervenció durant el plenari municipal no només va parlar de les actuacions que la seva figura va dur a terme durant l’any passat, sinó que també va intervenir en la tasca de fer més esforços per donar a conèixer la seva figura al conjunt d ela ciutadania i en la seva participació en àmbits de debat i de participació en la vida pública del municipi.
Finalment, el Defensor del Ciutadà, en la seva memòria anual, recull una recomanació, en la qual apunta que l’Ajuntament de Palafrugell ha de prendre les mesures necessàries en la seva gestió administrativa per oferir els dos canals de relació amb la ciutadania: la cita prèvia i l’atenció presencial sense cita prèvia. La cita prèvia mai no pot ser l’única via. Així mateix, ha de garantir la inscripció al padró d’habitants en un termini de temps raonable, especialment quan afecta drets humans fonamentals, que no alteri la vida quotidiana de les persones.
