19.2 C
Pals
Dissabte, 16 octubre 2021
- Publicitat -

La felicitat de començar en un lloc i no saber on acabes

Els dilluns són barreja de rutina però també d'aquells amics que es regeixen per la seva filosofia de vida del Carpe Diem

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img

Tornem un dilluns més i per molts de nosaltres tornem a la rutina. Per molts altres, no. Són aquells amics nostres que no tenen cap problema per anar improvisant i canviant els plans a últim minut. Si es que hi havia algun pla ja previst. Tot i això, sempre que li preguntes, et contesta Carpe Diem. Una resposta que avui en dia més que filosòfica sembla un eslògan publicitari.

És cert però que tots som una mica més Carpe Diem del que ens agradaria reconèixer. Jo, ara faré una mica el “he venido a hablar de mi libro”. Quan quedo amb amics sé on començo però no on acabo. Per exemple, amb el Nacho he arribat a organitzar un viatge amb una setmana d’antel·lació de només fer un cafè o amb un altre amic, l’Albert, amb qui quedo a la tarda per fer una cervesa i ja no trepitjo casa meva fins l’endemà al matí.

Són plans totalment improvisats però espectacularment divertits. Només funciona si ens ho passem bé. La rutina d’un dilluns sempre és la mateixa. Sempre ens costa despertar-nos, i sempre acabem amb la mateixa frase tan famosa del Garfield: “Odio els Dilluns”.

Vinyeta del Garfield, publicada el 20 de febrer de 1984 | Imatge de Jim Davis
Vinyeta del Garfield, publicada el 20 de febrer de 1984 | Imatge de Jim Davis

Tot i això, encara que la rutina torni un dia més, celebrem aquells petits moments d’improvisació. Per tots aquells que saben on es desperten, però no on aniran a dormir. Per ells. Són les 8:03 del matí.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Paula Badosa, a un sol pas del seu primer títol Masters 1000

La tennista baixempordanesa ha aconseguit classificar-se per disputar la final del torneig d'Indian Wells, derrotant la tunisiana Ons Jabeur per un doble 6-3.
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -