Pobles baixempordanesos: Sant Miquel de Cruïlles

Aquest dimecres hem viatjat fins a Sant Miquel de Cruïlles, on només hi ha 15 persones censades.

El castell de Calonge acull les exposicions de Quim Corominas i Montserrat Costa

El castell de Calonge acull les exposicions de Quim Corominas i Montserrat Costa

El castell de Calonge acull des del passat cap de setmana la segona doble exposició d’art de la temporada d’estiu. Es tracta de ‘RE-(VISIÓ)’, de Quim Corominas, i ‘Moments i obres’, de Montserrat Costa, visitables fins a l’1 de setembre, de dimarts a diumenge de 18 a 21 hores. Aquestes mostres agafen el relleu a les exposicions ‘Art Garriri’, de Javier Mariscal, i ‘Crossed fields’, de Víctor Pérez-Porro.

A la Sala Major i al Saló Gòtic del castell es presenta ‘Moments i obres’ de Montserrat Costa. La mostra inclou obres dels anys vuitanta que no havien estat exposades anteriorment i representen una etapa d’experimentació de l’expressionisme abstracte amb la “gestualitat controlada”. També s’exposen treballs dels últims deu anys de l’artista, descrits per ella mateixa com a “creats a foc lent” i més madurs.

Paral·lelament, la Sala Gran acull ‘RE-(VISIÓ)’ de Quim Corominas, on es pot gaudir d’obres que inclouen pintures, collages i mosaics. Aquesta exposició revisita el passat en clau de present, mostrant la maduresa d’un artista que comunica a través de l’art.

Montserrat Costa és coneguda per la seva obra pluridisciplinària, iniciada als anys setanta. Sense formació reglada, es va decantar per l’expressionisme abstracte. Ha combinat la creació visual amb la docència artística a Girona, treballant en pintura, cartells, obra gràfica, llibres artístics i gravat.

Quim Corominas, autodidacta, ha destacat en pintura, collage i assemblatge, utilitzant una gamma cromàtica àmplia amb colors com el blau Montserrat i el vermell, característics del seu estil energètic i juganer.

Intenten suplantar la identitat de l’Ajuntament de Palafrugell reclamant pagaments de l’IBI

privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-destina-prop-d’un-milio-d’euros-en-un-nou-paquet-de-mesures-economiques-destinades-a-palliar-la-crisi-provocada-per-la-covid

L’Ajuntament de Palafrugell ha alertat a través de la xarxa X (antic Twitter) que s’han detectat trucades falses i missatges en nom de l’Ajuntament de Palafrugell reclamant el pagament de l’Impost de Béns Immobles. Aquesta suplantació d’identitat, alerten des del consistori, és una estafa.

Així, l’Ajuntament de Palafrugell recorda que les reclamacions de pagaments de tributs o impostos només es fan a través de notificacions electròniques o correu certificat. A més, apunten que en cas de dubte sobre el pagament d’impostos es pot trucar al telèfon 972 61 31 00 per demanar més informació.

Cal destacar, però que l’Ajuntament de Palafrugell no ha estat l’únic al qual l’ha afectat aquesta problemàtica. En els darrers mesos i en diverses ocasions, l’Ajuntament de Palamós també ha hagut de desmentir que utilitzava canals telefònics o de WhatsApp per cobrar impostos com la taxa d’escombraries.

Una descoberta per tots els castells del Baix Empordà (II)

Baix Empordà és sinònim de terra de castells. Els més coneguts són el castell del Montgrí i el castell de la Bisbal d’Empordà, però la comarca és plena de castells i ruïnes d’antics castells que anirem descobrint a poc a poc en aquesta sèrie d’articles. En total, a la comarca del Baix Empordà hi ha més de 30 castells.

En aquest segon article parlarem dels castells de Palau-sator, Jafre, Esclanyà o Colomers.

Perquè els pugueu visitar o localitzar tots, al final de l’article trobareu un mapa del Baix Empordà amb tots els castells senyalitzats.

 

Castell d’Esclanyà

Ubicat a la part vella d’aquest poble que pertany municipalment a Begur, el castell d’Esclanyà està datat des de l’any 1362, tot i que la construcció és més antiga. Es troba al costat de l’església de Sant Esteve d’Esclanyà.

Actualment, només en resta una torre de planta rectangular que és coneguda com “la Torre d’Esclanyà”. La Torre data del segle XII i al nord en queden poques restes dels merlets.

El castell d’Esclanyà pertanyia a la baronia de Begur, la qual, l’any 1309 fou donada pel rei Jaume II a Bernat de Cruïlles-Peratallada, amb motiu de la seva participació en el setge d’Almeria.

És d’estil romànic i està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

La Torre d’Esclanyà, les restes que es conserven de l’antic Castell d’Esclanyà

 

Castell de Jafre

El Castell de Jafre es va construir on avui hi ha el nucli urbà, en un turonet rocallós. Des de dalt de les torres del castell es podien veure els pobles de Colomers, Verges, Ultramort o Pals i Begur.

Actualment, només es conserva una paret del castell, que data dels segles XIII-XIV. En el castell, hi vivia la família Jafre que exercien de senyors feudals del territori. Està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Les restes del castell de Jafre es troben al costat de l’església del municipi. Durant el setembre de l’any 2020, en unes obres de remodelació i excavació es van trobar diverses estructures antigues, com murs, canals de desaigüe, enllosats i un pou.

Les restes del castell de Jafre

 

Castell de Colomers

L’edifici del Castell de Colomers és més semblant a un casal dels segles XVII-XVIII que no pas a un castell. Havia sigut propietat dels abats d’Amer.

Actualment, serveix com a seu de l’Ajuntament de Colomers i es troba adossat a l’absis de l’església parroquial de Colomers.

Es tracta d’un edifici de dues plantes irregulars i a la façana es poden veure fragments de finestres coronelles gòtiques. Presenta una porta d’accés d’arc de mig punt amb grans dovelles de pedra.

Restes del Castell de Colomers, que actualment serveixen com a seu de l’Ajuntament de Colomers

 

Castell de Peratallada

El Castell de Peratallada situat al mig del nucli antic del poble ja surt esmentat l’any 1065 com a castro de Petra Taliata, tot i això, algunes estructures arquitectòniques podrien ser de temps anteriors. Presenta parts arquitectòniques de diferents èpoques i estils.

Aquest castell havia estat abandonat i posteriorment venut per descendents dels Cruïlles-Peratallada. Els últims propietaris, els comtes de Torroella de Montgrí van començar a rehabilitar-lo l’any 1965.

Es tracta d’un dels castells més interessants de Catalunya i protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Castell de Peratallada

 

Castell de Peralta

Del Castell de Peralta només en queden ruïnes. Es tractava d’un castell de torre de planta rectangular i notables murs. Va ser construït entre els segles XI – XIV i estava dalt d’un petit turó poc enlairat. Es trobava documentat amb el nom de Castrum de Peralta.

El Castell de Peralta es trobava documentat el 1395. El que queda conservat avui en dia, és la Torre de l’Homenatge. Es tracta d’una construcció de planta rectangular allargada que només conserva una de les voltes de canó.

Les restes del que queda del Castell de Peralta

 

Castell d’Ullastret

Del Castell d’Ullastret no en queda cap resta, actualment, només les muralles que van ser aixecades després de la destrucció del castell. Es creu que el castell estava a l’esplanada de davant de l’església de Sant Pere d’Ullastret.

El Castell d’Ullastret es trobava documentat des de l’any 1225 amb el nom de Castrum de Oleastreto. Sempre va estar vinculat al comtat emporità. Durant el segle XV va ser propietat de la família dels Sant Feliu.

El que actualment es pot veure al poble d’Ullastret són les muralles que envolten el nucli antic del municipi. Les muralles tenen elements de diferent datació entre els segles XIII i XVI. Es conserven deu torres, de les quals només una és de planta circular, les altres són de planta rectangular.

Muralles d’Ullastret, on antigament hi havia hagut el castell

 

Castell de Corçà

Les restes del Castell de Corçà estan ubicades al bell mig del nucli antic de la població. El castell està documentat des de l’any 1065.

El castell, del segle XVIII, era propietat dels bisbes de Girona i actualment només en queden les restes.

Les restes del castell es troben darrere l’església parroquial de Corçà.

La muralla que queda del castell de Corçà

 

Castell de Pals

El Castell de Pals va ser un castell del qual avui només en queda una resta, la torre principal, coneguda com a Torre de les Hores, la qual compta amb un campanar i és de planta circular 15 metres d’alçada.

La construcció data del segle IX i està documentat des de l’any 889 en un precepte del rei carolingi Odó on s’esmenta amb el nom de castell de Mont Aspre. L’any 994 els comtes de Barcelona i Girona, Ramon Borrell i Ermessenda, van donar-lo, amb l’església de Sant Pere de Pals, al bisbat de Girona.

El castell va ser destruït per ordres rei Joan II, l’any 1478, per aprofitar les pedres en les obres de reparació de l’església. Es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Nacional.

La Torre de les Hores, el que resta del Castell de Pals

 

Castell de Vulpellac

El Castell de Vulpellac és una mostra d’arquitectura goticorenaixentista. Es manté bona part de l’estructura construïda durant el segle XIV. La torre mestra va ser alçada al segle XIII. Posteriorment, el castell ha patit diverses reformes.

Està documentat des de l’any 1269, quan el bisbe de Girona va signar un conveni amb els senyors de Vulpellac. La nissaga dels Vulpellac està documentada des de l’any 1137.

L’edifici, de dues plantes, està format per tres crugies, i forma un pati interior trapezial amb la paret de l’església. El castell de Vulpellac està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El Castell de Vulpellac, al costat de l’església parroquial

 

Castell de Palau-sator

El de Palau-sator, és un castell situat al centre del poble i construït entre els segles X i XI. Es tracta d’una mostra d’art preromànic que més endavant va ser convertit en arquitectura gòtica.

Originalment, el castell estava dividit en tres plantes. El castell surt documentat l’any 994 en una donació dels comtes de Barcelona al bisbe de Girona. Al segle XIV va ser propietat de la família Senesterra fins que l’any 1380 va ser adquirit per Bernat de Miquel, la família del qual en mantindria la senyoria fins al segle XVI.

Es tracta d’un castell de planta rectangular que l’any 1485 va ser ocupat per pagesos de remença. Està considerat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Castell de Palau-sator

 

 

Una descoberta per tots els castells del Baix Empordà

[AGENDA] Què puc fer avui, 7 d’agost?

Des de Ràdio Capital, fem una selecció de les millors activitats culturals i esportives que hi ha per la zona. L’agenda cultural de l’Empordà és un veritable festival de diversió i entreteniment. Deixa’t emportar per la seva màgia i descobreix perquè aquesta regió és un dels destins culturals més atractius de la Costa Brava.

A continuació, t’expliquem les activitats més destacades per la redacció que pots fer al llarg del dia d’avui! Prepara’t per passar-ho d’allò més bé!

Comencem des de Calella de Palafrugell, on segueix al 41è Cicle de Concerts d’Estiu Joventuts Musicals de Palafrugell. Avui podrem tornar a sentir les veus de Luciano Pavarotti, Plàcido Domingo i Josep Carreras, és a dir, els Tres Tenors, amb un concert tribut a l’Església de Sant Pere, sota la batuta de Zubin Metha. Malauradament, però, els que no tinguin entrada no podran assistir-hi, ja que fa fe dies que estan totes exhaurides.

I ens movem ara cap a Palamós, on segueix el festival Amb So de Cobla, que començava ahir. Aquesta nit ens visita La Principal de la Bisbal amb el grup Els Montgrins. Tot això a partir de les 22:00 h, però afanyeu-vos, perquè encara queden algunes poques entrades.

Baixem ara una mica per la costa per anar a Sant Feliu de Guíxols, on avui a les 19:00 h està programada una Visita guiada al barri de Vilartagues. L’activitat és gratuïta i requereix d’inscripció prèvia a l’Oficina de Turisme.

I acabem aquest repàs des de la mateixa localitat, perquè com ja sabreu, segueix el Festival Port Ferrada. Aquesta nit ens visita un dels artistes més representatius de l’escena independent iberoamericana, Xoel López. Avui a l’Espai Port a partir de les 22:00 h.

La Policia de la Bisbal tanca la campanya contra l’incivisme amb 33 sancions durant el mes de juliol

policia local bisbal

La Policia Local de la Bisbal d’Empordà va imposar 33 denúncies durant la campanya contra l’incivisme realitzada el mes passat a tota la ciutat. Aquesta campanya es va desenvolupar en diversos horaris i va implicar un reforç dels efectius diaris amb dos agents més, dedicats exclusivament a aquestes tasques durant unes hores. L’operació responia a les queixes veïnals per activitats incíviques, que sovint trenquen la convivència ciutadana i tenen conseqüències administratives segons l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència Ciutadana.

Dels 33 casos, 17 sancions es van imposar per incompliments de l’ordenança de civisme, 9 per infraccions de la Llei 4/2015 sobre substàncies estupefaents, 5 per circular incorrectament amb patinet i 2 per infraccions relacionades amb la conducta dels gossos. La campanya es va centrar en la neteja dels espais públics, l’ús inadequat d’aquests espais per activitats com jocs de pilota, la circulació de bicicletes i patinets en zones de vianants i pertorbacions del descans dels veïns. També es van sancionar conductes com no recollir les deposicions dels gossos i el consum de drogues.

Segons el regidor de Via Pública i Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de la Bisbal, Xavier Dilmé, “la valoració que en fem és positiva i l’experiència amb agents de paisà ens ha permès controlar situacions en que és complicat fer-ho quan s’actua amb agents uniformats ja que les conductes infractores són difícils de poder acreditar”. Dilmé assenyala que aquest tipus de campanyes s’aniran repetint en el futur i espera que tant això, com l’increment de l’import de les sancions que incorporarà la modificació de l’ordenança que s’està preparant, “actuïn com a element dissuasori”. “Tenim poques eines al nostre abast per poder acabar amb aquestes conductes incíviques, però les farem servir totes amb la màxima contundència”, ha explicat.

L’Ajuntament està treballant en la modificació de l’ordenança de Civisme, centrada en tres eixos principals: incrementar substancialment les sancions per dissuadir les conductes incíviques, incloure noves conductes incíviques no contemplades en el text actual i adaptar l’ordenança perquè els Mossos d’Esquadra també la puguin aplicar.