Concert de Di-Versiones / Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Des de Ràdio Capital, fem una selecció de les millors activitats culturals i esportives que hi ha per la zona. L’agenda cultural de l’Empordà és un veritable festival de diversió i entreteniment. Deixa’t emportar per la seva màgia i descobreix perquè aquesta regió és un dels destins culturals més atractius de la Costa Brava.
A continuació, t’expliquem les activitats més destacades per la redacció que pots fer al llarg del dia d’avui! Prepara’t per passar-ho d’allò més bé!
I comencem amb des de Sant Feliu de Guíxols, on avui comença la Festa Major. Per avui dimecres, està programada la passada de Gegants i Cap grossos cap a les 6 de la tarda, seguit del pregó d’inici de Festes, davant l’Ajuntament. Més tard a la nit, tindrem “mascletà” a la platja, seguit de festa de la mà de l’“ORQUESTRA DI-VERSIONES” I “DJ DOLÇA”. Tot això a partir de les 23:00 h.
I a Pals segueixen de Festa Major. Avui hi haurà Cercavila a partir de les 18:00 h, seguit del pregó des del balcó de l’Ajuntament, a càrrec del Veí de Pals i actor, Àlex Brull. A la nit, a partir de les 00:00 h, hi haurà música en viu a l’aparcament de l’entrada sud del municipi, amb les actuacions de Santa Mandra, Banda neon i Dj Arandeit.
Seguim amb música des de La Bisbal, on avui hi ha nova edició del Festival Internacional del Terracota Museu. Aquest vespre, a partir de les 20:00 h, hi actuarà Soweto amb Koko-Jean & The Tonics, seguit de l’Espardenya Crew
I acabem aquest repàs des de Calella de Palafrugell, on continuem amb el 41è Cicle de Concerts d’Estiu Joventuts Musicals de Palafrugell. Aquesta nit des de les 8 de la tarda, actuarà en duet Dmitry Yablonsky com a violoncel i Laia Martin des del violoncel, amb un repàs de les obres oblidades de Franz Schubert i Pau Casals.
Inaugurada la nova piscina coberta del Club Esportiu Tennis la Bisbal, construïda amb el suport de la Diputació
El ple municipal de la Bisbal d’Empordà ha aprovat aquesta setmana passada la bonificació del 95% de l’impost de construcció, instal·lació i obres de la nova piscina del Club Esportiu Tennis la Bisbal. L’alcalde i regidor d’hisenda, Òscar Aparicio, ha manifestat que “la voluntat del govern municipal és impulsar i ajudar totes les entitats esportives de la ciutat”.
Les obres a les instal·lacions del club esportiu de la Bisbal compten amb una subvenció directa de 200.000 euros de la Diputació de Girona. L’equip de govern argumenta que, atès que el club ha estat declarat entitat d’utilitat pública tant pel govern central com per la Generalitat de Catalunya, les obres tenen subvenció de la Diputació de Girona, i cobreixen un buit en l’oferta esportiva de la ciutat, el govern havia de col·laborar amb aquesta entitat que, a diferència d’altres entitats esportives de la ciutat, no disposa d’instal·lacions municipals.
A més, l’alcalde ha ressaltat la col·laboració recent entre el consistori i el club esportiu, que ha permès al club assumir activitats esportives, organitzar el primer torneig de pàdel ciutat de la Bisbal, i continuar col·laborant en l’Open Internacional Femení Solgironès de la Bisbal d’Empordà.
El Baix Empordà està format per 36 municipis. Darrere els municipis, però, s’hi amaguen petits pobles amb molt d’encant i que, malauradament, són poc coneguts, fins i tot, per les mateixes empordaneses i empordanesos.
Des de Ràdio Capital de l’Empordà ens hem proposat donar visibilitat a tots aquells pobles i entitats de població del Baix Empordà que tenen poca anomenada.
En el primer article hem parlat de Fonolleres, Sant Iscle d’Empordà, Llabià, Casavells, Maranyà, Sant Pol de la Bisbal, Canet de la Tallada, Gaüses, Matajudaica, Cassà de Pelràs, La Sala, Sant Miquel de Cruïlles i Romanyà de la Selva, ara és el torn de Pedrinyà, Castell d’Empordà, Santa Susanna de Peralta, Sant Climent de Peralta, Ermedàs, Santa Margarita, Les Olives, Fontclara, Sant Julià de Boada, Tor, Sant Llorenç de les Arenes i Canapost.
Al final de l’article trobareu un mapa del Baix Empordà amb tots els pobles marcats.
Pedrinyà
Pedrinyà pertany al municipi de la Pera i, actualment, té prop de 20 habitants. Se situa a la riera de la Pera. El poble surt esmentat en un document l’any 971 on surt amb el nom de Petrinianus. Anys més tard, l’any 1064 se cita l’església de Pedrinyà com a Parochia sancti Andree de Petriniano en el testament del capíscol Ponç.
L’església parroquial de Pedrinyà està dedicada a Sant Andreu i és d’estil romànic. Anys enrere havia tingut la categoria de parròquia i fins als anys 40 va tenir sacerdot propi. Havia tingut l’absis decorat amb frescs romànics que actualment resten guardats al Museu Diocesà de Girona. Les pintures de l’interior de l’església de Sant Andreu són les més ben conservades de tot el Baix Empordà. Compta amb una porta meridional d’arc de mig punt.
Església de Sant Andreu de Pedrinyà
Castell d’Empordà
El nucli de Castell d’Empordà forma part del terme municipal de la Bisbal d’Empordà i compte amb 45 habitants. Antigament s’anomenava Llaneres. L’any 1973 es va annexar a la Bisbal.
Cal destacar-ne el castell, que donà nom al nucli. Va ser construït per ordre de Ponç IV d’Empúries La població es va anar formant al voltant del castell. Actualment, el castell forma part d’un luxós hotel.
L’església de Castell d’Empordà és Sant Martí de Llaneres i ja l’any 1101 és esmentada. L’església va patir importants reformes a causa de l’augment de població.
L’any 1486, Castell d’Empordà -en aquella època s’anomenava Llaneres- va ser assaltat per remences.
Castell d’Empordà
Santa Susanna de Peralta
Santa Susanna de Peralta és una petita població que pertany al municipi de Forallac i que té uns 75 habitants. En el nucli hi ha l’església homònima i el castell de Peralta, que està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, del qual avui només en queden ruïnes.
A Santa Susanna s’hi han trobat restes d’un forn ibèric -preromà-. Aquestes restes es troben prop d’una pedrera en desús. A més, prop de les ruïnes del que havia sigut el castell de Peralta, també s’hi han trobat fragments de tègules de tipus romà i de ceràmica iber-romànica.
L’església de Santa Susanna de Peralta es troba al nord de les restes del castell de Peralta i és d’època romànica. Es tracta d’una església amb una nau i amb un absis semicircular que ha patit diverses reformes durant els segles XVII i XVIII.
Església romànica de Santa Susanna de Peralta
Sant Climent de Peralta
El poble de Sant Climent de Peralta forma part del terme municipal de Forallac i té poc més de 70 habitants.
El segle XVIII es va abandonar l’església del monestir vell i se’n va construir una de nova, l’actual. De l’antiga església -coneguda com a església vella del Mas Vidal- només se’n conserven poques restes que contenen sepultures excavades. L’actual església és d’estil barroc i compte amb una nau amb capçalera poligonal i capelles laterals.
És molt popular la seva carbonera, que cada 12 d’octubre s’encén i manté viu l’ofici de carboner, que anys enrere va ser molt important. Durant el temps de la carbonera està activa, sempre hi ha un carboner de guàrdia. És típic que grups escolars i colles de la zona hi vagin a dinar i aprofitin per visitar la carbonera.
Sant Climent de Peralta
Canapost
Igual que Santa Susanna i Sant Climent de Peralta, Canapost forma part de Forallac i el seu nombre d’habitants aproximat és de 67.
La primera vegada que s’esmenta Canapost és pels volts de l’any 901 amb el nom de Caneposto. L’església de Canapost és dedicada a Sant Esteve, tot i que no es descarta que anteriorment estigues dedicada a Sant Clet, el tercer papa. Es tracta d’un edifici dividit en dos temples d’una nau bastits un al costat de l’altre i que es comuniquen per tres arcs formers.
A Canapost hi ha restes de poblament romà i s’hi conserven elements de gran interès històric com el sepulcre alt medieval o els Clots de Sant Julià, unes pedreres que van ser explotades en una època anterior a la romanització.
El darrere de l’església de Sant Esteve de Canapost
Santa Margarida
El petit poble de Santa Margarida forma part del terme municipal de Palafrugell i està format per unes cinc masies situades al cim d’un turonet i a prop de l’església. El nom del poble de Santa Margarida és el mateix que el de la patrona de Palafrugell i a qui està dedicada la festa major.
L’església de Santa Margarida de Vilarnau és de triple estil, preromànic, romànic i barroc. Datada entre els segles IX i X, consta d’una sola nau capçada al cantó de llevant per un absis poligonal. El 1640 els terços castellans van saquejar la capella i anys després, el 1936 va ser cremada.
A part de l’església, cal destacar les dues torres de defensa de Santa Margarida, molt properes a l’antic mas de Santa Margarida, que havia sigut propietat de la família Borrull.
Una de les torres de Santa Margarida
Ermedàs
Ermedàs és una petita població que forma part del terme municipal de Palafrugell i té prop de 45 habitants. Es tracta d’un nucli agrícola des dels seus orígens.
El seu possible origen rau en els habitants de Llafranc durant l’època romana, que fugien d’atacs dels pirates i van fundar aquesta petita població.
La seva església és la de Sant Ramon d’Ermedàs. Es tracta d’una obra del segle XVI i que està situada a l’esquerra del camí que va a Ermedàs des de Palafrugell. L’església d’Ermedàs té un edifici d’una sola nau amb absis semicircular i volta apuntada.
La majoria de les masies del nucli compten amb torres de defensa, ja que aquests masos havien servit com a refugi dels atacs dels pirates.
Església de Sant Ramon d’Ermedàs
Les Olives
Les Olives pertany al municipi de Garrigoles, del qual n’és el cap de municipi i és on hi ha serveis com ara l’Ajuntament. Té poc menys de 150 habitants.
La seva església està dedicada a Sant Vicenç. L’església de les Olives, d’època romànica, està formada per una sola nau i només hi ha un arc, apuntat, sobre pilastres, que separa la nau del presbiteri.
A part de l’església de Sant Vicenç de les Olives cal destacar Can Ros, una obra de grans proporcions que està situada a ponent del poble. L’edifici va ser bastit durant el segle XVIII.
Plaça de les Olives
Fontclara
El petit nucli de Fontclara forma part de Palau-sator i té prop de 50 habitants. En els seus orígens, Fontclara es troba documentada com a cenobi benedictí. El nucli de població es va anar formant al voltant de l’església.
L’església de Santa Pau de Fontclara és un edifici d’estil barroc i romànic que antigament havia servit de casa monàstica. Consta d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i capçada amb un absis semicircular El seu primer abat va ser Saborell. La seva època de monestir va ser molt curta, ja que, aviat es va dissoldre la comunitat benedictina. L’absis està decorat amb pintures murals del segle XIII.
Sant Pau de Fontclara
Sant Julià de Boada
El poble de Sant Julià de Boada pertany municipalment a Palau-sator i té una població de 30 habitants.
Sant Julià té una de les esglésies més antigues del Baix Empordà. És d’estil preromànic i durant l’època medieval va tenir categoria parroquial. L’any 1638 va ser unida a la parròquia de la població veïna, Fontclara, i anys més tard va ser privatitzada i serví com a celler. L’any 1931 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i la Diputació de Girona la va adquirir el 1958. Es tracta d’un edifici d’una nau capçada a llevant per un absis trapezial.
Sant Julià de Boada
Tor
Tor forma part del poble de la Tallada d’Empordà i actualment té 135 habitants. Va rebre el nom de Tor en referència a una torre de la qual no en queda cap resta. És un poble d’estructura compacta que està ubicat a un petit turó.
De Tor cal destacar-ne l’església, Sant Climent de Tor, d’estil romànic i que pertany a la parròquia de Marenyà. Conserva l’absis de planta semicircular i les parets de nord i ponent. La portalada és del segle XVIII. Al llarg del segle XX es va ampliar l’església amb la construcció d’una nau.
Cal no confondre el poble de Tor del Baix Empordà amb Tor del municipi d’Alins al Pallars Sobirà, i que recentment s’ha fet famós per la sèrie de true crime de TV3, presentada per Carles Porta i que investiga el crim d’un dels propietaris de la muntanya de Tor.
El poble de Tor
Cassà de Pelràs
Cassà de Pelràs forma part del municipi de Corçà i compta amb poc més de 60 habitants.
L’any 882 té un primer esment com a Basilicam sancti Martini prope Perulas. Durant el segle IX, Cassà de Pelràs va pertànyer a la baronia de Púbol i va passar per herència a mans d’Arnau de Llers, senyor de Llers i de Cervià, a la segona meitat del segle XII. De Cassà és característic l’ús de la pedra basàltica, grisa i negra, per a la construcció.
Les cases que conformen el poble de Cassà de Pelràs es troben al voltant de l’església, que està dedicada a Sant Martí. És una església d’estil romànic que està composta per una nau i un absis semicircular.
Un dels camins de Cassà de Pelràs
Sant Llorenç de les Arenes
El poble de Sant Llorenç de les Arenes pertany al terme municipal de Foixà i té prop d’uns 41 habitants. Tot i que el nucli està situat molt a prop de pobles de la comarca del Gironès com Flaçà o Sant Jordi Desvalls, pertany al Baix Empordà.
De Sant Llorenç cal destacar-ne el conjunt arqueològic de Sidillà i l’església de Sant Llorenç de les Arenes.
Sidillà és un jaciment arqueològic situat a 3 kilòmetres de Sant Llorenç, format per un poblat i una església. Data entre finals de l’època romana i principis de l’Edat Mitjana. El nom original és Sidillanum i s’esmenta per primera vegada en textos de finals del segle X. És important l’església preromànica de Sant Romà de les Arenes o Sant Romà de Sidillà.
Pel que fa a l’església de Sant Llorenç, va ser donada pel comte d’Empúries Ponç-Hug II a l’orde dels templers a finals del segle XII. Es tracta d’una nau amb absis semicircular i que més tard s’hi van afegir dues capelles al costat nord.
Arribem al punt àlgid de l’episodi de calor, i podem parlar amb propietat d’onada de calor. El termòmetre tornarà a fregar els 40 ºC a l’interior i nord del Baix Empordà i a la costa la temperatura assolirà valors de 32 a 35 ºC, en funció de si la marinada entra prou endins o no i ajuda a suavitzar una mica la temperatura als municipis del litoral.
El vent de component sud, que pot arribar sec i reescalfat a l’interior de l’Empordà, bufarà amb més intensitat entre migdia i tarda, amb cops de 50 km/h. Temps assolellat però el cel pot presentar un aspecte calitjós o a estones enterbolit per la presència de pols en suspensió.
Les temperatures extremes que s’assoliran avui aniran de baixa a partir de demà i sobretot divendres, continuarà fent calor, però aquesta serà més suportable.
Un estudi recent indica que els espanyols són els quí tenen més bona relació amb els seus pares, a nivell europeu. En parlem amb la piscòloga, Montserrat Ferraro, a TARDA CAPITAL.
L’ABS La Bisbal d’Empordà celebrarà el seu 30è aniversari els dies 27 i 28 de setembre de 2024. L’esdeveniment compta amb la imatge guanyadora del concurs de dibuix organitzat per l’ABS al juny, amb la participació d’alumnes de 1r de batxillerat de l’IES La Bisbal d’Empordà. El dibuix guanyador és obra de Maria Canal.
Les activitats començaran la tarda del 27 de setembre al Museu de la Terracota, amb una taula rodona que reunirà professionals de l’ABS, usuaris i usuàries, i representants institucionals de SSIBE, la Regió Sanitària i l’Ajuntament. La jornada conclourà amb un sopar de celebració.
El 28 de setembre, les activitats es traslladaran als jardins de Torre Maria, on se celebraran esdeveniments gratuïts per a adults i infants durant tot el dia: sessions de zumba, tallers de maquillatge i ceràmica, dinar musical, màgia i tastet de pastissos, entre altres. També hi haurà servei de bar solidari i food trucks.
En el marc de l’aniversari, també es realitzarà el Concurs de fotografia “Maria Pons” sota el lema “Què és per tu la salut”. Les fotografies es poden enviar fins al 22 d’agost.
30 anys de funcionament
L’1 d’abril de 1994 es va posar en funcionament l’àrea bàsica i durant aquests 30 anys ha prestat els serveis d’atenció primària de salut als municipis de La Bisbal d’Empordà, Corçà, Casavells, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura, Foixà, Forallac, Palau-Sator, Parlavà, Rupià, Ullastret i Ultramort. Des de l’any 2021 és unitat docent i ofereix residència de medicina familiar i comunitària.
La seva activitat s’ha vist augmentada al llarg dels anys i si bé el 2003 es realitzaven 100.781 visites, el 2023 l’activitat va ser 132.421 visites durant l’any, un 31% més. Pel que fa a la població a qui dona cobertura, també s’ha ampliat i ha passat dels 16.805 del 2014 als 17.573 habitants el 2023 i un 18% d’aquesta és població immigrada. A l’estiu la població incrementa un 15%.
Els professionals de l’ABS també han augmentat: dels 40 del 2015 als 64 actualment. Al capdavant de l’ABS de La Bisbal d’Empordà han passat 7 directors diferents. Montserrat Figuerola va ser la primera directora i la van seguir per ordre cronològic Pere Plaja, Jordi Coderch, Gregorio Bueno, Sara Rodríguez, Jesús Sánchez, i José Miguel Villar, que n’és l’actual director.
L’edifici té una superfície de 2.400 m2 i actualment ofereix els serveis de medicina familiar i comunitària, pediatria, ginecologia i obstetrícia, odontologia, rehabilitació, farmàcia, anàlisis clíniques, psicologia, psiquiatra i urgències. Les urgències estan obertes les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. També està prevista la seva ampliació properament.
Cartell de celebració del 30è aniversari de l’ABS de la Bisbal d’Empordà
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.