Fil, agulla i passió. Un viatge per la restauració dels vestits de la Gala

Gala exposició fil restauració
Reportatges
Reportatges
Fil, agulla i passió. Un viatge per la restauració dels vestits de la Gala
Loading
/

Va ser el passat mes de juliol quan el Castell de Púbol va presentar la segona de les tres exposicions que farà la Fundació Dalí de manera conjunta amb la Roca Village dins de la mostra ‘El despertar del mite: Gala Dalí’. En aquesta segona part, a diferència de la primera, es va decidir rebuscar a l’armari de Gala grans vestits i peces d’alta costura de dissenyadors com Elsa Schiaparelli, Christian Dior o Jean Dessès, entre altres. 

Els busts exposats al Castell de Púbol, on s’hi poden observar les peces portades per Gala, es poden veure després d’una feina que no es veu a simple vista. Gala tenia una gran varietat d’estils, peces, roba i complements. No se la pot encasillar en un estil concret”, tal com admet Carme Masdeu, una de les conservadores i restauradores a qui la Fundació Dalí ha confiat de nou la restauració de diverses peces de l’armari de Gala. Amb Mari Luz Morata, una altra conservadora i restauradora, i la coordinadora de la Fundació Dalí, Elisenda Aragonès, els visitants poden gaudir d’algunes de les millors peces d’alta costura de l’armari de la Musa de Dalí. 

Analitzar i estudiar la peça

El primer pas a l’hora de configurar una exposició d’aquest tipus, a part de fer la selecció de les peces, és coordinar la relació entre les restauradores i les comissaries d’aquesta exposició. “És important que es faci aquesta selecció de peces per configurar el discurs de la mostra, però alhora, veure quines peces són aptes per ser exposades”, apunta Elisenda Aragonès.

Carme Masdeu apunta que abans de començar a treballar amb les peces “cal saber on van destinades i com es conservaran”. Per saber tot això, cal fer un informe sobre quin és l’estat de la peça i quins seran els tractaments que caldrà aplicar per mirar de restaurar-los. A més, Mari Luz Morata detalla que també es fixen si hi ha hagut alguna alteració de la peça. Totes dues admeten que tot i fer aquests estudis tècnics previs, algun cop han de canviar el tractament que li donen a la peça. Aquesta anàlisi prèvia que fan també serveix per contextualitzar històricament la peça. 

Les peces exposades al Castell de Púbol, per aquells ulls inexperts del visitant, sembla que acabin de sortir de l’atelier dels dissenyadors. Però tan Carme Masdeu com Mari Luz Morata reconeixen que hi ha peces que s’han exposat que han hagut de ser intervenides per poder ser exposades de manera excepcional. Carme Masdeu reconeix que el desgast per l’ús de les peces i el lloc on han estat emmagatzemades (abans que fossin peces de museu) han afectat el seu estat de conservació. Masdeu posa d’exemple la casa de Portlligat, on el clima humit no ajuda a la preservació d’aquestes peces. 

La feina de restauració

Després de fer aquest anàlisi de l’estat de conservació i les teles de la peça, Carme Masdeu i Mari Luz Morata apliquen diverses tècniques de tractament per mirar de restaurar i conservar les peces. A grans trets, hi ha tres tractaments principals que les restauradores fan servir a l’hora de restaurar aquestes peces. El primer és la microaspiració, que serveix per eliminar de manera molt concreta la pols o els possibles residus que pot presentar una tela. D’altra banda, també treballen per eliminar les possibles taques que hi ha a la tela, una neteja que es fa en pla i en un medi aquós (aigua gelificada). Per veure com cal eliminar aquestes taques, Carme Masdeu, reconeix que és important haver fet aquest anàlisi previ de les teles. 

El tercer punt que apunten les restauradores a l’hora de tractar aquestes peces i restaurar-les, és el procés de consolidació. Això passa quan una peça està trancada, descosida o malmesa. Es col·loquen suports i es fan punts de sutura de restauració perquè aquestes peces es puguin mantenir. “Un ull expert ha de poder veure la restauració que fem en aquest tipus de peces”, admet Masdeu. 

Mari Luz Morata apunta que algun cop s’han de deconstruir les peces per poder-hi actuar i, per això, han de poder documentar la composició de la peça per poder-la tornar a reconstruir. Pel que fa a l’eliminació d’arrugues i deformacions en les peces, totes dues restauradores reconeixen que l’ús de la planxa “el tenen prohibit”. Per això, miren de fer servir altres tècniques per mirar l’eliminar aquest tipus de deformacions en el vestuari. 

Tant Carme Masdeu com Mari Luz Morata o Elisenda Aragonès han destacat la importància del treball conjunt que s’ha fet entre la Fundació Dalí i la Roca Village per poder exsposar aquestes peces de l’armari de Gala al Castell de Púbol. A més, a través d’aquesta col·laboració s’han descobert modificacions en les peces o, també, elements que no s’havien vist fins que s’han fet aquests estudis, tal com apunta Mari Luz Morata. 

Adaptar-se a la peça

“Qui s’ha d’adaptar a la peça a l’hora d’exposar-se en un museu és el maniquí”, apunta Carme Masdeu. Per això, l’equip que ha preparat aquesta mostra al Castell de Púbol també han hagut de ser del tot creatius per poder crear maniquís que s’adaptin a les teles i vols dels vestits i peces exposades. Mari Luz Morata reconeix que el cos de la Gala també va anar canviant al llarg dels anys, per això, van veure necessari adaptar els maniquís a les peces.

Carme Masdeu ha recordat que un cop s’acabi l’exposició aquestes peces de roba s’han de guardar. Per això, han creat caixes i penjadors aptes perquè les peces pateixin el mínim desgast possible. A més, i tot i que el clima i la pols estan controlades en aquest espai de la Fundació Dalí, s’han creat fundes per preservar les peces. 

Abans de marxar i tancar la porta del taller al Castell de Púbol és inevitable preguntar per la peça que els agrada més a cadascuna. Carme Masdeu admet que és complicat, però ella escull el vestit Museé du Louvre de Christian Dior. D’altra banda, Mari Luz Morata es decanta pel vestit de Jean Dessés fet amb la col·laboració de Salvador Dalí. Elisenda Aragonès té encara més dubtes a l’hora d’escollir, però també es decanta per un model de Jean Dessès de color vermell. 

Rescaten un home després de patir un infart mentre es banyava a la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols

infart sant feliu de guíxols

Un home ha estat a punt d’ofegar-se aquest dimecres a la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols. Els fets han passat pels volts de quarts de set de la tarda quan la víctima ha patit un infart mentre estava dins de l’aigua. Al adonar-se de la situació, diversos banyistes han anat a ajudar-lo i han aconseguit treure’l de l’aigua i portar-lo a la platja, amb l’ajuda de la Policia Local. Un cop allà, s’ha avisat de seguida els equips d’emergència que han arribat al cap d’uns minuts i han fet maniobres de reanimació a l’home. Els efectius d’el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) han aconseguit reanimar-lo i l’han traslladat de seguida a l’hospital Josep Trueta de Girona on ha ingressat.

Nova jornada canicular a l’Empordà

Nova jornada de calor canicular i també nit d’intensa calor nocturna, tal com avisa l’avís de perill del Servei Meteorològic de Catalunya que afecta a l’Empordà per temperatura mínima elevada que s’ha situat entre els 19 i 23 ºC

El dia serà assolellat, algun petit núvol d’evolució diürna poc important entre migdia i tarda, i el termòmetre assolirà valors de 32 a 35 ºC de màxima. A la tarda amb vent entre fluix i moderat de component sud i a la platja, en general bon estat de la mar, a tot estirar moments de lleugera maror onades màximes al voltant del mig metre. 

Els darreres dies de mes pocs canvis, sol i calor que fins i tot es pot intensificar la darrera setmana de juliol. 

La gran novel·la del Baix Empordà – Capítol 1: BLAU

Després d’haver-nos introduït el personatge protagonista de la Novel·la Empordanesa —Plutarc Cuplés— i el conflicte principal —la desaparició d’un col·laborador de Ràdio Capità—, l’Adrià Ibáñez s’ha llençat finalment als carrers a recollir paraules dels passejants per a poder continuar la seva història.

La primera, proposada per una turista mexicana a la platja La Fosca de Palamós, ha sigut «BLAU». A continuació podeu llegir (i escoltar) el primer capítol, que hem comentat i discutit a Matí Capital:

 

I

Blau

(Platja La Fosca, Palamós)

 

Res. Dins del sobre blanc, una altra nota en blanc. El col·laborador, esvaït; desaparegut. Soroll blanc a la ràdio. En Plutarc va decidir acabar allà la transmissió. Aleshores va pensar en una altra possibilitat que donés sentit al malentès de la carta, una de punyetera: devia estar escrita amb un bolígraf de tinta blava, un color que en Plutarc mai havia pogut identificar. Efectivament, el nostre protagonista sofreix acianoblèpsia: no-percepció del color blau. Imagineu el calvari que li ha suposat des de petit! I a més a més havent-se criat a l’Empordà, on, pel que s’ha dit sempre, tot està tenyit d’un blau poderosíssim: el mar, que sembla tot ell d’un blau que respira i creix, que muta i reneix —ara blau indi, ara turquesa, segons manin els corrents—; el cel, inabastable, esmicolat en matrioixques de núvols també blaus, escorredissos, bategants; l’aigua de les fonts, les façanes d’algunes cases… fins i tot el logotip de la ràdio! (o era morat?).

Ai, però en Plutarc no podia gaudir de res de tot això. No se n’havia sortit ni amb la Viagra, de la qual un dels efectes secundaris, es diu, és veure el món tenyit de blau (té a veure amb una proteïna del penis que té alguna similitud amb una proteïna de la retina, s’ha dit*). En qualsevol cas, a en Plutarc li agradaven així, les coses, no-blaves, que era una altra forma d’haver-se convençut a ell mateix que l’Empordà que l’envoltava era seu i tan sols seu. Que ningú altre el veia com el veia ell, endinsat en una mena de pel·lícula, a cavall entre el blanc i negre i el tecnicolor, que discriminava els blaus. El desavantatge, això sí, era que no podia llegir els textos escrits en blau. Així que la raó per la qual el seu nou col·laborador havia desaparegut (o no-aparegut) ara mateix li era vedada a ell i la seva acianoblèpsia. Va córrer a demanar ajuda. Amb compte, això sí, vigilant de no xocar ni enredar-se amb res d’aquell enrenou de micròfons, cables, tovalloles. No fos cas que es fes cap blau.

*Bluets (Maggie Nelson, 2009; trad. de Míriam Cano)

Ressenyes curioses, amb Blai Corpas

Una setmana més en Blai ens trasllada fins a Google per descobrir ressenyes que persones anònimes i amb noms curiosos fan d’establiments del Baix Empordà.

Traslladen un home a l’Hospital Josep Trueta després del xoc entre una moto i un cotxe a Platja d’Aro

xoc moto cotxe platja d'aro

Aquesta tarda s’han produït dos accidents de trànsit a Platja d’Aro, tal com apunten fonts de la Policia Local a Ràdio Capital. Els dos ferits sorgits d’aquests dos accidents han estat traslladats amb ambulància fins a l’Hospital Josep Trueta.

El primer accident s’ha produït a l’avinguda s’Agaró, a l’altura del KFC, quan un cotxe ha frenat i un patinet ha xocat per darrere amb aquest vehicle. El conductor del patinet, que anava sense casc, ha resultat ferit pel xoc. S’ha activat l’helicòpter per atendre el ferit, però, finalment ha estat traslladat amb una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques cap a l’Hospital Josep Trueta.

L’altre accident, que s’ha produït a l’avinguda s’Agaró, a l’alçada de la rodona de l’ànec, s’hi han vist implicats un cotxe i una moto. En aquest cas el motorista ha acabat ferit i també s’ha activat l’helicòpter del SEM per atendre l’emergència. Tot i això, s’ha acabat traslladant el motorista amb ambulància fins a l’Hospital Josep Trueta.