Va ser el passat mes de juliol quan el Castell de Púbol va presentar la segona de les tres exposicions que farà la Fundació Dalí de manera conjunta amb la Roca Village dins de la mostra ‘El despertar del mite: Gala Dalí’. En aquesta segona part, a diferència de la primera, es va decidir rebuscar a l’armari de Gala grans vestits i peces d’alta costura de dissenyadors com Elsa Schiaparelli, Christian Dior o Jean Dessès, entre altres.
Els busts exposats al Castell de Púbol, on s’hi poden observar les peces portades per Gala, es poden veure després d’una feina que no es veu a simple vista. Gala tenia una gran varietat d’estils, peces, roba i complements. No se la pot encasillar en un estil concret”, tal com admet Carme Masdeu, una de les conservadores i restauradores a qui la Fundació Dalí ha confiat de nou la restauració de diverses peces de l’armari de Gala. Amb Mari Luz Morata, una altra conservadora i restauradora, i la coordinadora de la Fundació Dalí, Elisenda Aragonès, els visitants poden gaudir d’algunes de les millors peces d’alta costura de l’armari de la Musa de Dalí.
Analitzar i estudiar la peça
El primer pas a l’hora de configurar una exposició d’aquest tipus, a part de fer la selecció de les peces, és coordinar la relació entre les restauradores i les comissaries d’aquesta exposició. “És important que es faci aquesta selecció de peces per configurar el discurs de la mostra, però alhora, veure quines peces són aptes per ser exposades”, apunta Elisenda Aragonès.
Carme Masdeu apunta que abans de començar a treballar amb les peces “cal saber on van destinades i com es conservaran”. Per saber tot això, cal fer un informe sobre quin és l’estat de la peça i quins seran els tractaments que caldrà aplicar per mirar de restaurar-los. A més, Mari Luz Morata detalla que també es fixen si hi ha hagut alguna alteració de la peça. Totes dues admeten que tot i fer aquests estudis tècnics previs, algun cop han de canviar el tractament que li donen a la peça. Aquesta anàlisi prèvia que fan també serveix per contextualitzar històricament la peça.
Les peces exposades al Castell de Púbol, per aquells ulls inexperts del visitant, sembla que acabin de sortir de l’atelier dels dissenyadors. Però tan Carme Masdeu com Mari Luz Morata reconeixen que hi ha peces que s’han exposat que han hagut de ser intervenides per poder ser exposades de manera excepcional. Carme Masdeu reconeix que el desgast per l’ús de les peces i el lloc on han estat emmagatzemades (abans que fossin peces de museu) han afectat el seu estat de conservació. Masdeu posa d’exemple la casa de Portlligat, on el clima humit no ajuda a la preservació d’aquestes peces.
La feina de restauració
Després de fer aquest anàlisi de l’estat de conservació i les teles de la peça, Carme Masdeu i Mari Luz Morata apliquen diverses tècniques de tractament per mirar de restaurar i conservar les peces. A grans trets, hi ha tres tractaments principals que les restauradores fan servir a l’hora de restaurar aquestes peces. El primer és la microaspiració, que serveix per eliminar de manera molt concreta la pols o els possibles residus que pot presentar una tela. D’altra banda, també treballen per eliminar les possibles taques que hi ha a la tela, una neteja que es fa en pla i en un medi aquós (aigua gelificada). Per veure com cal eliminar aquestes taques, Carme Masdeu, reconeix que és important haver fet aquest anàlisi previ de les teles.
El tercer punt que apunten les restauradores a l’hora de tractar aquestes peces i restaurar-les, és el procés de consolidació. Això passa quan una peça està trancada, descosida o malmesa. Es col·loquen suports i es fan punts de sutura de restauració perquè aquestes peces es puguin mantenir. “Un ull expert ha de poder veure la restauració que fem en aquest tipus de peces”, admet Masdeu.
Mari Luz Morata apunta que algun cop s’han de deconstruir les peces per poder-hi actuar i, per això, han de poder documentar la composició de la peça per poder-la tornar a reconstruir. Pel que fa a l’eliminació d’arrugues i deformacions en les peces, totes dues restauradores reconeixen que l’ús de la planxa “el tenen prohibit”. Per això, miren de fer servir altres tècniques per mirar l’eliminar aquest tipus de deformacions en el vestuari.
Tant Carme Masdeu com Mari Luz Morata o Elisenda Aragonès han destacat la importància del treball conjunt que s’ha fet entre la Fundació Dalí i la Roca Village per poder exsposar aquestes peces de l’armari de Gala al Castell de Púbol. A més, a través d’aquesta col·laboració s’han descobert modificacions en les peces o, també, elements que no s’havien vist fins que s’han fet aquests estudis, tal com apunta Mari Luz Morata.
Adaptar-se a la peça
“Qui s’ha d’adaptar a la peça a l’hora d’exposar-se en un museu és el maniquí”, apunta Carme Masdeu. Per això, l’equip que ha preparat aquesta mostra al Castell de Púbol també han hagut de ser del tot creatius per poder crear maniquís que s’adaptin a les teles i vols dels vestits i peces exposades. Mari Luz Morata reconeix que el cos de la Gala també va anar canviant al llarg dels anys, per això, van veure necessari adaptar els maniquís a les peces.
Carme Masdeu ha recordat que un cop s’acabi l’exposició aquestes peces de roba s’han de guardar. Per això, han creat caixes i penjadors aptes perquè les peces pateixin el mínim desgast possible. A més, i tot i que el clima i la pols estan controlades en aquest espai de la Fundació Dalí, s’han creat fundes per preservar les peces.
Abans de marxar i tancar la porta del taller al Castell de Púbol és inevitable preguntar per la peça que els agrada més a cadascuna. Carme Masdeu admet que és complicat, però ella escull el vestit Museé du Louvre de Christian Dior. D’altra banda, Mari Luz Morata es decanta pel vestit de Jean Dessés fet amb la col·laboració de Salvador Dalí. Elisenda Aragonès té encara més dubtes a l’hora d’escollir, però també es decanta per un model de Jean Dessès de color vermell.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.