Acció Climàtica confirma nous casos de llengua blava al Baix Empordà i a 7 comarques més

Per
Redacció
-
Llengua blava ovelles acció climàtica

El Departament d’Acció Climàtica ha confirmat nous casos de llengua blava en un total de 19 explotacions distribuïdes en 8 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, la Selva, Maresme, Osona, Ripollès i Pla de l’Estany. Les confirmacions provenen del Laboratori Central de Veterinària d’Algete i s’afegeixen al cas detectat al juny en una granja d’ovelles i cabres a Vilademuls, Pla de l’Estany.

Per minimitzar els efectes d’aquesta malaltia vírica que afecta remugants domèstics i salvatges, Acció Climàtica iniciarà aquesta setmana una campanya de vacunació a les comarques més afectades i les properes per frenar-ne l’expansió. La llengua blava no afecta els humans, per tant, el consum de carn i llet és segur.

Aquesta campanya de vacunació es farà gràcies a una compra d’emergència de vacunes que permetrà immunitzar totes les ovelles i bovins de Catalunya. La direcció general d’Agricultura i Ramaderia informarà públicament dels nous focus que es puguin confirmar a través del web https://agricultura.gencat.cat/llenguablava.

A finals del 2023, la conselleria va informar el sector dels focus més propers de la malaltia i va recomanar la vacunació. A l’octubre es va notificar la presència del serotip 8 a la frontera amb França i al novembre la del serotip 4 a Astúries i Cantàbria, la qual cosa va suposar un apropament de la malaltia cap a Catalunya. El 10 de juny es va comunicar l’entrada de la malaltia a Catalunya a través de l’aplicació informàtica de gestió telemàtica ramadera (GTR) i el 17 de juny es va reforçar la informació amb l’enllaç a la web amb documentació i preguntes freqüents.

La llengua blava és una malaltia vírica que afecta remugants domèstics i salvatges, transmesa per mosquits del gènere Culicoides, però no per contacte directe. La gravetat de la malaltia varia segons l’espècie i el serotip. Els productes derivats de la carn i la llet es poden consumir sense cap problema.

Entrevista a Will X.O que triomfa amb ‘Nena catalana’

Per
Marc Clapés
-

En Will X.O fa tres anys que pica pedra i finalment Música Global li ha obert les seves portes i ha fitxat per la coneguda discogràfica catalana.

Amb la cançó Nena Catalana està triomfant a la xarxa, on el seu públic ha quedat enganxat a la melodia i a la seva lletra. És la primera de moltes més cançons que arribaran aquest any, qui sap si formaran part d’un disc o no.

N’hem parlat amb ell, com també dels propers cops que el podrem veure en directe.

Anàlisi havaneril – Lola la tavernera

Per
Marc Clapés
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Anàlisi havaneril - Lola la tavernera
Loading
/

Cada setmana en Nil Ortiz ens farà un anàlisi de les lletres de conegudes havaneres, la primera d’elles és Lola la Tavernera!

Per la Cantada d’havaneres de Calella Ràdio Capital emetrà “Una cantada diferent”

Per
Redacció
-

Aquest dissabte 6 de juliol, Ràdio Capital de l’Empordà oferirà un programa especial en directe des de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. I serà un programa diferent del què hem fet els últims anys. Ens hi posarem a les 20 h, més de dues hores abans que comencin les actuacions de la Cantada. Durant aquesta estona, entrevistarem els artistes que passaran per l’escenari i a les institucions que organitzen l’esdeveniment, però també ho farcirem amb reportatges creats per l’equip de la ràdio vinculats amb les Havaneres. I tot, amb una visió innovadora, jove i feminista.

L’objectiu d’aquest programa és donar veu a persones i temes que sovint queden invisibilitzats o en segon pla en aquest tipus d’esdeveniments. En un món tradicionalment masculí, posarem el focus en les dones i els joves. Buscarem respostes a preguntes complexes: què en pensen els joves de la Cantada d’Havaneres? El món de les haveneres continua sent masculí? Què en pensen les artistes que han pujat o pujaran aquest any a l’escenari? Es pot reinventar, el gènere de les havaneres?

Tot això mentre que també posarem en valor i parlarem, és clar, de les havaneres com a gènere musical. Per això, desgranarem l’havanera per explicar d’on ve exactament i com arriba a Catalunya, quins són els seus aspectes musicals més bàsics i indispensables i fins i tot, quin pes i té el menjar i la beguda.

I quan comenci la Cantada, la seguirem i comentarem amb unes convidades de luxe: Montse Creus (cantant del grup d’havaneres ‘Americanus’), Indira Ferrer (soprano i patrona de la Fundació Ernest Morató) i Elena Gadel (cantant que va actuar a la Cantada d’Havaneres de Calella l’any passat).

Tot plegat es podrà seguir en directe a través de la ràdio (al 93.8FM) però també en format audiovisual a la web radiocapital.cat i a les nostres xarxes socials.

L’economia gironina crea 12.527 llocs de treball al juny i assoleix un rècord històric d’ocupació

Per
Redacció
-
Atur Comarques Gironines

L’economia gironina ha creat 12.527 llocs de treball durant el mes de juny, assolint un nou rècord d’ocupació amb 382.455 afiliats a la Seguretat Social, segons dades del Ministeri de Treball. Aquesta xifra és la més alta registrada des del 2012, any en què comença l’històric del Ministeri.

Gràcies a l’entrada al pic de la temporada turística, el mercat laboral gironí ha reduït la desocupació un 2,45%, amb 717 persones sortint de les llistes d’atur, la majoria al sector serveis. Aquest descens és el més elevat de tota Catalunya en termes percentuals. Actualment, a les comarques gironines hi ha 28.596 persones que busquen feina, un 1,46% menys que el juny del 2023.

La temporada alta de turisme ha impactat positivament el mercat laboral, marcant el quart mes consecutiu de descens de l’atur. Al maig, l’atur es va reduir un 2,29%, i al juny es manté aquesta tendència. A part del sector serveis, la indústria ha reduït 41 aturats, la construcció 21 i l’agricultura 28. També, 49 persones que no tenien feina anteriorment han trobat ocupació.

Amb la reducció de l’atur, la demarcació es situa per sota dels 29.000 desocupats, amb 19.593 d’ells en el sector serveis. Comparat amb el juny del 2023, les comarques gironines tenen 424 desocupats menys, un descens de l’1,46%.

Aquest juny també s’han signat 27.069 contractes, un 13,79% més que al maig. Tot i això, respecte al juny del 2023, s’han signat un 6,87% menys de contractes.

El centenari de S’Agaró arriba al Palau Robert amb una exposició sobre els orígens i història d’aquesta ciutat-jardí

Per
Redacció
-
Mostra Palau Robert S'agaró

L’exposició “S’Agaró 1924-2024, arquitectura i cultura a la Costa Brava” arriba a la Sala 1 del Palau Robert de Barcelona fins al 3 de novembre de 2024. La mostra se centra en l’evolució urbanística i arquitectònica de S’Agaró, detallant els orígens i la història d’aquesta emblemàtica ciutat jardí de nom internacional a la Costa Brava. L’exposició ofereix al visitant una visió exhaustiva, narrada en sis actes, de com aquest indret ha esdevingut un referent des de l’any de la seva creació fins a l’actualitat.

El relat que planteja l’exposició és un recorregut pels diferents aspectes arquitectònics i urbanístics que van convertir aquest conjunt residencial en un referent català i internacional, sent una icona a escala social i cultural durant els seus 100 anys d’història. Durant el recorregut els visitants podran descobrir l’estil inconfusible de l’arquitecte Rafael Masó, qui va conceptualitzar la ciutat-jardí, o el relleu del projecte que fan executar arquitectes com Francesc Folguera i Adolf Florensa.

La mostra, impulsada i organitzada per Palau Robert en col·laboració amb la Fundació Rafael Masó, l’Associació S’Agaró 100, la Casa de Cultura de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, l’han comissariada el Dr. Jordi Falgàs i el Sebastià Roig.

El naixement i història de S’Agaró

L’arquitecte encarregat, en primera instància, de la urbanització de S’Agaró, va ser el gironí Rafael Masó, que va iniciar el projecte amb la construcció de “Senya blanca” un primer xalet encarregat per Josep Ensesa Gubert. Aquest va ser el punt de partida que Masó va fer servir com a prototip per a la resta d’edificacions futures que es volien construir.

Rafael Masó i Josep Ensesa van seguir treballant en el projecte de S’Agaró i el van veure com una oportunitat d’establir una arquitectura nacional i allunyada dels ideals polítics d’aquell temps. Va ser llavors quan es van edificar una vintena més de xalets. Seguint els ideals noucentistes, Masó va donar especial importància als espais públics de S’Agaró, reforçant la seva funció cívica amb diverses obres, com l’Escola de S’Agaró i l’església de l’Esperança, i tot i les interrupcions per la guerra, Ensesa va completar el camí de ronda el 1954, amb detalls finals acabats el 1989.

Després de la mort de Masó, diversos arquitectes com Francesc Folguera, Adolf Florensa i altres van continuar el desenvolupament de la ciutat-jardí seguint el seu llegat, mentre que als anys setanta, Josep Pratmarsó, José A. Coderch, Lluís Sibils i Àlex Sibils van introduir una arquitectura més moderna a S’Agaró.

Cinema, cultura i turisme són conceptes lligats al desenvolupament de S’Agaró i, per això, l’exposició a Palau Robert fa un recorregut pels moments més rellevants d’aquesta ciutat-jardí. La mostra posa especial èmfasi en la construcció i desenvolupament urbanístic. L’accés a l’exposició, oberta a Palau Robert fins al 3 de novembre, és lliure i gratuït. L’exposició a Girona es presentarà simultàniament a la Casa de Cultura de la Diputació i a la Casa Masó, seu de la Fundació Rafael Masó, del 16 de desembre de 2024 al 15 de febrer de 2025.

1...1.1501.1511.152...6.962Pàgina 1.151 de 6.962