Uns 500 esportistes participaran en el 30è Míting d’Atletisme de Palafrugell

2024-06-06._Presentació_30è_Míting_Atletisme_Palafrugell-1

Aquest dissabte 8 de juny, Palafrugell acollirà a les 9:30 h la 30a edició del Míting Internacional d’Atletisme EAP. Està previst que uns 500 esportistes formin part d’aquesta edició. Majoritàriament, seran catalans, tot i que també hi haurà representants d’altres països europeus. Entre els atletes internacionals hi haurà una representació d’una vintena d’esportistes irlandesos i una delegació italiana.

Una de les novetats per aquesta edició és la remodelació de la pista d’atletisme que ja funciona a ple rendiment des de la seva inauguració el passat 21 d’octubre de 2023 amb motiu de l’Encontre de l’Amistat i l’Encontre de Delegacions Territorials.

La prova d’enguany forma part del calendari del World Athletics i de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme en la categoria Internacional 1 i coincidirà amb la disputa del 29è Campionat de Catalunya sub 18, campionat que ja s’havia celebrat a Palafrugell el 2001 i el 2019. La competició forma part des dels seus orígens del Circuit EAP, abans Europe Athletisme Promotion i actualment Events for Athletics Promotion, ja que la pretesa traducció a l’anglès de l’associació no va ser autoritzada per la Federació Europea per no crear confusió.

Cal destacar que el circuit acull 14 mítings en 10 països diferents. De moment, ja han visitat Països Baixos, Letònia, Itàlia, França i Hongria, entre altres. Després de Palafrugell, el míting passarà per Itàlia, Bèlgica, Suïssa i Regne Unit.

Durant el congrés anual a Catània el passat mes de novembre, i sorgint com a iniciativa de Palafrugell, es va acordar que tots els mítings inclourien com a mínim dues proves de promoció de les categories sub 18 o més joves, per crear un sector diferenciat, ja que en categoria absoluta hi ha molta competència i molts nivells: des de la Diamond League, Gold, Silver, Bronze, Challenger, contra els quals no es pot competir sense pressupostos molt importants.

Va ser llavors quan Palafrugell va decidir especialitzar-se a partir d’ara en aquestes categories que són el bressol dels atletes del futur. La categoria sub 18 ja contempla campionats europeus i mundials. A més, s’ha negociat amb la Federació Espanyola i la Catalana que els esportistes que no participin del campionat de Catalunya ho puguin fer fora de concurs en les curses a partir de 800 metres, obstacles, marxa i tots els concursos amb classificació separada. Per poder incentivar la categoria s’ha elaborat una taula de rècords del circuit EAP. L’obtenció d’un rècord a Palafrugell tindrà la recompensa d’un obsequi i un diploma.

Calonge inaugura al públic el nou Centre d’Interpretació del Vi

Obre al públic el nou Centre d'Interpretació del Vi de Calonge

Aquest dissabte 8 de juny el nou Centre d’Interpretació del Vi de Calonge obrirà les seves portes amb regularitat. La inauguració d’aquest espai es va fer el passat 1 de juny. Actualment, aquest Centre d’Interpretació del Vi de Calonge compta amb una exposició divulgativa que posa en valor la producció vitivinícola al municipi, una activitat productiva que ha perdurat fins als nostres dies adquirint diferents modalitats: des dels pagesos que mantenen una manera de viure i treballar amb una llarga tradició, fins als cellers que elaboren vins amb preceptes moderns adherits a la Denominació d’Origen Empordà.

L’exposició vol donar a conèixer la diversitat, la significació i el valor cultural de l’activitat vitivinícola a Calonge, les qualitats que atorguen al municipi la seva singularitat. A més, es posa èmfasi en com la voluntat de continuïtat de l’activitat pagesa a Calonge ha garantit la conservació d’un reservori únic de varietats viníferes, així com la preservació de tècniques i coneixements tradicionals que situen el municipi com a referent d’interès en vitivinicultura i agricultura tradicional. S’enfoca des de diversos punts de vista temàtics. En són alguns exemples la història, el paisatge, les maneres diferents de fer vi, la biodiversitat al camp, l’època de la verema, o la feina dels cellers.

El Centre es troba al carrer Major, 5, i es podrà visitar els caps de setmana del 8 i el 9 de juny i del 15 i el 16 de juny, els dissabtes a la tarda de 18 a 20 hores i els diumenges al matí d’11 a 13 hores; els caps de setmana del 22 i el 23 de juny i el 29 i el 30 de juny, els dissabtes d’11 a 13.30 hores i de 17 a 19.30 hores i els diumenges d’11 a 13.30 hores. A partir del juliol, estarà obert cada dia de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores.

Una solució temporal

Aquest emplaçament, però, no és definitiu. L’edifici pel Centre d’Interpretació del Vi de Calonge s’està construint a l’antiga casa de les Monges, també al carrer Major. Aquest futur centre operarà com a centre de difusió del vi a Calonge i també com a promotor de productes agroalimentaris locals. Al mateix temps, comptarà amb diverses aules per a la implementació de programes de formació en gastronomia, enologia i turisme cultural.

En aquest equipament dinamitzador d’uns 1.100 metres quadrats, a més d’un pati posterior que farà alhora de plaça pública, es duran a terme jornades, exposicions i esdeveniments per impulsar els productes locals i, especialment, per donar a conèixer les particularitats del vi de Calonge. És un dels grans projectes que té entre mans l’Ajuntament per tal de dinamitzar el centre històric de Calonge i s’hi destinaran més de 2 MEUR. Està previst que l’edifici estigui pràcticament acabat un cop finalitzat l’estiu.

Divendres calorós a les portes d’un canvi de temps

Dijous la temperatura es va enfilar fins a gairebé els 33 ºC de màxima a l’interior del Baix Empordà, i avui ens espera un divendres força similar amb ambient calorós i assolellat, si bé la temperatura màxima quedarà una mica més baixa al voltant dels 30 ºC. A la tarda el vent de component sud que ahir va bufar amb cops de fins a 60 km/h, avui serà més fluix.

Dissabte estones de sol, però amb presència de núvols prims i alts que enteranyinaran el cel. L’arribada de pols en suspensió atorgarà un aspecte calitjós i enterbolit al cel. Temperatura màxima entre els 26 i 28 ºC. A partir de migdia amb maror a la costa i onades a la tarda de que poden superar 1 metre.
Aquests canvis seran premonitoris d’un diumenge amb notable descens tèrmic i temps més insegur. Pel darrer dia de la setmana pot ploure en forma de xàfecs tempestuosos entre migdia i tarda.

La setmana vinent començarà amb variabilitat al cel, risc d’algun ruixat i un ambient més fresc que el dels darrers dies.

Ningú no és perfecte – Programa 1000

El 2001 van iniciar-se les emissions del programa Ningú no és perfecte, que es pot escoltar a Capital des de fa una bona colla d’anys. Ara celebra l’edició 1000 i ho fa des del nostre estudi amb una edició molt especial.

Enric Mont: “El festival Terracotta busca apropar artistes actuals a la gent del poble”

El Festival Terracotta Museu (FITM) ja ha fet públic el cartell de la seva 12a edició, amb concerts durant tots els dimecres del mes de juliol que trenquen amb la rutina de la setmana. La programació va carregada amb ritmes de pop, rock, electrònica, soul i sons caribenys, entre molts altres. Enguany, a més, el nombre de concerts creix fins a cinc, aprofitant que el mes de juliol compta amb un dimecres més. Per parlar-nos d’aquesta edició, al Supermatí d’avui ens ha visitat un dels membres de l’organització del festival i representant de BankRobber, Enric Mont Lecocq.

La festa de presentació tindrà lloc el 3 de juliol a la plaça de la Bisbal de la mà de les Salvatges i de la Pubilla Hilton. El següent dimecres Ferran Palau + Jordi Serradell actuaran al Terracotta Museu. El dia 17 de juliol tindrà lloc la presentació del nou disc del bisbalenc B1n0 amb la Metitxell Neddermann. La nit del 24 de juliol anirà acompanyada de música més exòtica amb Tarquim + Magali Datzira i actuarà també el DJ Diego Armando. El festival tancarà el 31 de juliol amb Soweto + Koko-Jean & The Tonics. Tots els concerts tindran lloc a l’acollidor pati del Terracotta Museu.

Des dels seus inicis, el festival ha mantingut l’essència d’acostar la música al públic, tant amb propostes de fora com artistes de la terra.

El FITM cuida la música i crea un ambient proper amb el poble. “El fet que tot l’equip treballi tant a l’organització com al festival fa mantenir una relació més propera”, va reconèixer Mont Lecocq. Des de l’equip sempre intenten acompanyar cada nit amb una temàtica diferent i escollir els artistes que més s’adeqüen, tant consolidats com emergents. “Crec que hi ha una feina de creixement artístic abans de programar, que no pas només posar uns noms en un cartell”.

 

La versió d’hivern del FITM es fa al Teatre Mundial i la versió d’estiu va començar a Torre Maria i després de la pandèmia es va ampliar al Terracotta Museu, per qüestions d’aforament, i s’hi ha acabat instal·lant. “Estem contents perquè el Terracotta és un espai molt bonic i estem encantats de crear alguns lligams que portin vivacitat a la Bisbal”.

El festival es troba en una zona de fàcil aparcament. A prop hi ha dos pàrquings nous, habilitats per l’Ajuntament, i que permeten arribar al festival amb vehicle. A més, enguany el FiITM va acompanyat d’un servei gastronòmic de la mà de Can Pep, qui dissenya tota l’oferta culinària, i la Créperie.

Les entrades es poden adquirir a 10 euros les anticipades i 12 euros a taquilla. L’abonament pels 5 concerts té un cost de 32 euros i es pot adquirir a través de la pàgina web o durant l’acte de presentació a la plaça de la Bisbal.

parlem el català i revertim les dades catastrofistes

Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
parlem el català i revertim les dades catastrofistes
Loading
/

Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital, avui el meu comentari us el faig tot caminant, he anat una estona a bosc, o sigui que si sentiu ocells i fresca de vent és que sóc a fora. Mireu, avui el meu comentari té a veure amb dades, segur que heu sentit, es publiquen cada dos per tres, dades alarmants, dades preocupants, dades que pinten un futur una mica negre, Per la nostra llengua, per l’idioma, pel català, per la llengua que parlem en aquest país.

I aquestes dades tenen a veure, o sovint tenen a veure, amb que ha vingut molta gent de fora, amb que el català no s’ensenya prou bé o no es parla prou, A les escoles, a les universitats, als instituts té a veure amb que aquesta gent de fora o gent que fa força temps que viuen aquí però que no fa servir el català perquè en el fons tampoc el necessita per viure i treballar doncs tot això té a veure amb que no s’ha fet prou esforç o s’ha deixat de banda la promoció de l’ús de la llengua i també té a veure amb que no hi ha lleis Que protegeixin el català o si hi són doncs són proper mullat i una vegada més, totes aquestes dades es contraposen o s’acompanyen d’una demanda recorrent a la ciutadania, a dir que mira, just ara passa un Un cotxe.

Déu-n’hi-do. Té a veure, deia, amb carregar una mica la responsabilitat o amb recomanar a la ciutadania que també treballi en favor del català. I aquí ve el meu comentari. És veritat que tots nosaltres, catalans i catalanes, gent de fora, gent de dins… Tenim un deure, un deure simbòlic, si voleu, una mica moral, una mica de tot, polític, també històric, doncs de parlar el nostre idioma perquè no es perdi.

I aquí vaig, esclar, parlem-lo, vull dir, parlem català, dirigim-nos en català a gent que potser no l’acaba d’entendre, no sortim del català a l’hora de fer els tractes quotidians a les botigues, Amb la gent amb qui treballem, amb la gent amb qui ens relacionem, i d’aquesta manera les dades es revertirien.

Bé, tot això no és que sigui veritat, o deixi de ser veritat, és que tot això és científic. Llocs, altres llocs del món, On hi ha llengües minoritàries, si han sobreviscut o fins i tot si han crescut el número de parlants, és precisament perquè els parlants el parlen. Algun podrà dir, i ja vaig acabant, algun podrà dir que de vegades és difícil, per exemple, amb la quantitat de turisme.

Que ve al nostre país, doncs home, si els hi han de vendre habitacions d’hotel i paelles als restaurants, i han d’anar a les botigues a comprar, i han de consumir, i els hi preguem en català, no ens entendran. Bé, tot això és veritat, però també és veritat que quan aquests turistes se’n van a altres llocs on parlen altres idiomes, Doncs el problema és exactament el mateix.

Vull dir que nosaltres podem seguir parlant català, que no passa res, que no s’acaba el món, i just en el punt on veiem que no ens entenen, doncs qui sàpiga anglès que el parli, qui sàpiga castellà que el parli, i no n’hi ha per tant. Bet aquí el meu comentari d’avui, que vagi molt bé.