Volem el turisme? Sí. Ens molesta el turisme? També

Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Volem el turisme? Sí. Ens molesta el turisme? També
Loading
/

Bon dia, benvolguts oients de Ràdio Capital, avui el meu comentari és un comentari recurrent, podríem dir que des que fem comentaris a Ràdio Capital, que a principi de temporada solem dir el mateix. A veure, és un comentari que va sobre el fet del turisme. Què hem de dir sobre el turisme? Doncs bé, com cada any, no només a l’Empordà, a la Costa Brava, etcètera, Comarques de Girona, interior, rere país, sinó a la capital, a Barcelona, a les Terres de l’Ebre, etc.

Tots els països catalans, de fet Mallorca, Menorca, Eivissa s’emporten la palma, tots els països catalans estem vivint o estem immersos en una mena de paradoxa Que és que som destins turístics de molta qualitat, i a més a més estem en els circuits internacionals, hi ha gent de tot el món, i sumat a tot això no només tenim una certa…

Diguem-ne, un cert pedigrí consolidat des dels anys 50-60 fins ara, sinó que s’hi suma, doncs, bueno, que Barcelona és una capital que està força de moda, que les illes reben una carretada de turistes espectacular, no ho sé, que Girona està al mapa perquè l’equip de futbol de la ciutat, Jugarà a les Champions, etcètera, etcètera, etcètera, eh?

Vull dir, Dalí, el barri vell de Girona, no ho sé, vull dir, el Delta de l’Ebre, etcètera, no? Quin és el comentari? Bé, més que un comentari és una mena de reflexió, no? Volem el turisme? Jo diria que en general sí que el volem, sí que el volem. Això és una mica impopular, però… No es pot negar que, si més no, fins ara ho hem encarat tot cap aquí.

Per tant, volem el turisme? Sí. Ens molesta el turisme? També, també. I aquí hi ha la paradoxa. És a dir, més que un comentari és una pregunta. Avui, estimats oients, us faig una pregunta. De dir, com trobem l’equilibri… Entre aquest vol i dol, entre aquesta mena de voler que els estrangers vinguin, apreciïn el que tenim, mengin els nostres restaurants, allotgin els nostres hotels, lloguin, comprin, etc.

i alhora com ho fem per no acabar daldats O fins i tot envaïts, com és el cas amb la desfilada de buitons al Parc Güell de Barcelona. Com ho fem per no acabar baldats a final de temporada, un cop tothom se n’ha anat i a casa nostra tot queda una mica tronat, els recursos esgotats, etcètera, etcètera. Jo, evidentment, modestament, no tinc la resposta.

Sí que penso, I amb això acabaria el meu comentari, sí que penso que no podem anar ni a un extrem ni a l’altre. És a dir, no podem evitar que vinguin, no podem evitar els creuers a Barcelona, no podem evitar la marabunta a les illes, la Costa Brava, els llocs de mar, etc. No podem evitar… A la trepitjada massiva dels llocs de muntanya i alhora tampoc podem renunciar a una font d’ingressos primordial.

Deixo el dubte sobre la taula, és un comentari avui que més aviat és una mena de pregunta als oients de Ràdio Capital i amb això m’acomiado i que vagi molt bé. Moltes gràcies.

El Festival Clàssic Pals presenta la tercera edició amb 4 concerts d’artistes nacionals i internacionals

Festival Clàssic de Pals

Pals ha presentat aquets divendres el cartell de la tercera edició del Festival Clàssic Pals. Enguany, està previst que es facin 4 concerts amb artistes de renom del panorama nacional i internacional de la música clàssica a l’Església de Sant Pere de Pals. A més, el festival d’enguany manté la programació lligada a la Schubertiada, que va iniciar-se en la passada edició.

La inauguració del Festival d’enguany es farà l’11 d’agost a les 21 h amb l’espectacle líric teatral La mort de Violeta amb les veus de Laura Coll, Pepe Hannan, Xavi Vilalta, M. Àngels Puig, David Granato i Federico Figueroa. Aquest espectacle líric està lligat a la novel·la La Dama de les Camèlies i la òpera de La Traviata. Una proposta innovadora on es barreja la dramatúrgia i la música per acostar el públic poc acostumat a l’òpera als moments musicals més emblemàtics d’aquesta peça operística. Aquesta obra ja es va estrenar al Teatro Madrid.

El segon concert que acollirà el festival és el que està lligat a la Schubertiada, amb Adelphi Quartet, que es farà el 13 d’agost a les 21 h. Seran Maxime Michaluk, Esther Agustí, Adam Newman i Nepomuk Breun els encarregats de fer-nos gaudir d’aquest tastet de la Scubertiada. El tercer concert del Festival Clàssic Pals, que es farà el 18 d’agost a les 21 h, serà el concert de flauta i piano amb Elisabeth Franch i José Enrique Bagaría.

Finalment, la proposta de música clàssica acabarà amb el recital de piano impulsat per l’artista i directora del mateix festival, Emma Stratton, el 25 d’agost a les 21 h. El preu de les entrades oscil·la entre els 10 i els 15 euros, segons l’espectacle que es vulgui veure si es compren de manera prèvia.

El Festival Clàssic Pals està coorganitzat per l’Associació Cultural i l’Ajuntament de Pals. El president de l’Associació Cultural de Pals, Joan Baró, reconeix que durant els darrers anys s’està fent una millora en la qualitat dels concerts i, alhora, el festival va creixent.

La regidora de cultura de l’Ajuntament de Pals, Maria Martín, ha destacat la feina que fa l’Associació Cultural de Pals i veure que aquest festival «va creixent». La directora del Festival, Emma Stratton, ha destacat també ha volgut remarcar la rellevància que ha tingut la música clàssica en un municipi com Pals.

El preu de les entrades oscil·la entre els 10 (dies 11, 18 i 25 d’agost) i els 15 euros (dia 13 d’agost), segons l’espectacle que es vulgui veure.

Cartell Festival Clàsssic Pals 2024
Cartell Festival Clàsssic Pals 2024

Càritas Girona alerta d’una “cronificació de la pobresa” que afecta especialment dones i joves a la demarcació

privat:-caritas-girona-alerta-d’una-“cronificacio-de-la-pobresa”-que-afecta-especialment-dones-i-joves-a-la-demarcacio
Privat: Càritas Girona alerta d’una “cronificació de la pobresa” que afecta especialment dones i joves a la demarcació

Càritas Diocesana de Girona alerta d’una “cronificació de la pobresa” a la demarcació que afecta principalment les dones. De fet, el 60% dels usuaris que van a l’entitat ho són, una situació que s’ha consolidat els darrers anys.

A banda, també assenyala que cada vegada hi ha més joves que necessiten els seus servei. En concret, el 2023 una de cada tres persones usuàries tenien menys de 35 anys, fet que “preocupa” a Càritas. Un altre col·lectiu cada cop més habitual són les famílies monoparentals, que des del 2020 ha passat del 8% a prop del 25%. A més, la gran majoria són dones amb fills a càrrec que tenen com a principal obstacle l’accés a un habitatge, ja que es troben constantment amb la negativa dels propietaris a llogar-los l’immoble.
Aquest dijous s’ha presentat a Girona la memòria de Càritas Diocesana a la demarcació. En total, l’entitat ha atès 27.310 persones arreu de les comarques gironines, la majoria d’elles dones. Un fet que és habitual i que porta al responsable d’Anàlisi de l’entitat, Caye Gómez, a parlar de “feminització de la pobresa“. La realitat és que els darrers anys no ha deixat de créixer el nombre de dones que han de ser ateses per Càritas, però també ha crescut de manera significativament el col·lectiu menor de 35 anys, que ja suposa un 40% del total. Es tracta de joves que han d’acudir a Càritas perquè no arriben a final de mes, malgrat que alguns tenen feina.
De fet, els anomenats “treballadors pobres” són cada vegada més habituals, com a conseqüència de la pujada de preus de l’energia i de la cistella de la compra. Alguns dels que van a Càritas són persones amb una feina precària i en altres casos famílies monoparentals. Aquest col·lectiu, que ja suposa un de cada quatre usuaris, pateix, a més, la dificultat afegida de trobar un habitatge de lloguer.
El problema, explica la directora de Càritas a Girona, Dolors Puigdevall, és que molts propietaris opten per no llogar el pis a aquestes famílies, al veure que només compten amb un ingrés i que tenen fills a càrrec. “Això és una llàstima i ho hem de denunciar“, assenyala.
En aquest sentit, Gómez ha ressaltat que moltes d’aquestes famílies viuen en una sola habitació que és rellogada i, em molts casos, hi ha menors “amb les dificultats que suposa a l’hora de fer vida normal amb la resta dels inquilins“. Puigdevall i Gómez han ressaltat la importància de comptar amb una xarxa territorial “molt important” amb 287 punts de serveis distribuïts arreu del territori.

Set programes
La directora ha repassat els set programes que té ,l’entitat i ha destacat que “malgrat que son diferents, tots tenen com a objectiu acompanyar la persona“. El primer, el d’Acollida i Acompanyament ha atès més de 6.300 persones. El gruix dels usuaris de Càritas, però, s’han acollit al programa de Cobertura de Necessitats Bàsiques, del que se n’han beneficiat 16.369 persones, la gran majoria persones que han anat al Centre de Distribució d’Aliments.
En relació al programa d’Acompanyament de Persones Grans, el nombre d’atesos ha estat de 1.236, mentre el d’Infància i Joves ha arribat a més de 1.000 persones. El d’Assessorament Jurídic ha arribat a 3.329 usuaris, mentre que el Sense Llar i Habitatge a 289. Finalment, l’empresa de servei Ecosol ha donat feina a 126 persones.
Cal tenir en compte que dels programes no només se’n beneficien les persones ateses, sinó també el seu nucli familiar, fet que dispara el nombre de persones que han aprofitat els serveis de Càritas.

La cohesió social com a repte
A la presentació també hi ha assistit el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, que ha assenyalat la cohesió social com un dels reptes que té la societat del futur.  Vilà, ha ressaltat la feina de Càritas i remarca que es tracta d’una acció “extensa“. També ha reconegut als voluntaris i als treballadors de Càritas.
Vilà també ha destacat que l’entitat s’ha d’adaptar “a les noves realitats” sobre els perfils de persones que han d’acudir a Càritas. “Sortir del pou de la pobresa no és fàcil i un dels reptes és la cronificació de la pobresa“, ha reblat.

10,8 milions de pressupost
Finalment, el secretari general de Càritas a Girona, Martí Batllori, ha explicat que l’entitat ha gestionat un pressupost el 2023 de 10.888.047 euros. D’aquests, 4,2 milions han vingut de fons públics, 3,7 de fons privats i gairebé 3 milions més dels serveis de l’empresa Ecosol.

Inaugurada la nova estàtua de Josep Ensesa en l’inici de la commemoració dels 100 anys de S’Agaró

Aquest dissabte 25 de maig, S’Agaró ha iniciat els actes de commemoració del seu centenari amb la instal·lació d’una estàtua per retre homenatge a Josep Ensesa Gubert (1892-1981). A més, també s’ha inaugurat una exposició a l’aire lliure sobre la història de la localitat i el seu emblemàtic Camí de Ronda.

L’estàtua de Josep Ensesa Gubert, de bronze i a mida real, reprodueix un dels posats més representatius del creador del projecte residencial de s’Agaró. A part de la inauguració de l’estàtua, també s’ha presentat l’exposició “S’Agaró 1924 – 2024 Camí de Ronda”. La mostra ofereix -a través de diversos panells informatius al llarg del Camí de Ronda- un itinerari exterior amb els continguts principals que conformen la història del municipi. Aquesta doble inauguració dona el tret de sortida als actes del centenari de S’Agaró, que se celebraran al llarg de tot l’any.

La figura de Josep Ensesa

L’estàtua, de bronze i a mida real, reprodueix un dels seus posats més característics de Josep Ensesa. L’obra l’ha creat i patrocinat l’empresa catalana Benito Urban, especialitzada en disseny i fabricació d’il·luminació i mobiliari urbà. El monument a Josep Ensesa, ha explicat l’alcalde Maurici Jiménez, “és un homenatge que S’Agaró i els seus habitants li reten a un home visionari, que va impulsar un projecte residencial de referència a la Costa Brava”.

Virginia Ensesa, presidenta de l’associació S’Agaró 100 i neta de l’homenatjat, ha assegurat que l’estàtua del seu avi, que s’ha fet a partir d’una fotografia, “transmet la manera de fer d’un innovador, visionari, impulsor d’idees, creador i, sobretot, un home amb determinació. Josep Ensesa creia en les seves idees i les executava”.

Josep Ensesa (1892-1981) va ser un apassionat de l’arquitectura que es va formar a França, Anglaterra i a l’Escola Industrial de Terrassa per convertir-se en hereu del conglomerat d’empreses del seu pare, Josep Ensesa Pujades. A principis dels anys 20, va persuadir al seu pare per a que comprés les terres que s’ubicaven entre la badia de Sant Pol i la llarga platja de Sa Conca, al nord de Sant Feliu de Guíxols. La zona no tenia nom, així que la família va decidir anomenar-la com el rierol que hi descorria, l’Agaró. La joia principal del projecte era l’Hostal de La Gavina.

Compromès amb l’urbanisme responsable, Josep Ensesa admirava el concepte basat en la ciutat jardí, que combinava els corrents arquitectònics del moment amb els elements del paisatge mediterrani. Va idear una sèrie de cases pensades per atreure l’interès dels que apreciaven l’art i defugien de les pràctiques especulatives del turisme. Seva és la frase “Que la cobdícia d’uns pocs no desmereixi el que és patrimoni de tots’’.

Una exposició per commemorar el centenari

Amb la inauguració de l’estàtua, també s’ha fet la presentació de la mostra exterior «S’Agaró 1924-2024 – Camí de Ronda», que es podrà visitar fins al 15 de gener de 2025. L’exposició, que es troba en diversos espais del Camí de Ronda, s’articula al voltant dels continguts claus que conformen la història recent de S’Agaró i el seu emblemàtic Camí de Ronda. Ho explica Virginia Ensesa.

Així, seguint el Camí de Ronda, s’ha adequat un itinerari a través de panells informatius amb l’objectiu que el visitant conegui la història de S’Agaró i els seus punts més destacats a nivell arquitectònic i paisatgístic. L’objectiu d’aquest itinerari és endinsar-se en tots els aspectes d’aquest projecte residencial a través de l’arquitectura, la geografia de l’entorn, la vida social i cultural i la seva història. També estarà disponible l’opció de visites guiades grupals amb reserva prèvia, a càrrec de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

Però els esdeveniments de commemoració d’aquest centenari de la inauguració i creació d’aquest camí de ronda continuaran en els propers mesos – concretament fins a finals d’any – amb la presentació del llibre del centenari, la inauguració d’alguna altra exposició i, fins i tot, la regata del Centenari S’Agaró – Trofeu Barnes, entre altres activitats que ha destacat la presidenta de l’associació S’Agaró 100.