El testament vital o Document de voluntats anticipades, és aquell document mitjançant el qual donem instruccions mèdiques per si es donen una serie de circumstàncies, les dues principals son que ens trobem al final de la nostra vida i que hem perdut la capacitat d’expressar la nostra voluntat.
Les persones que han viscut de prop una llarga malaltia terminal d’un familiar, comprenen més fàcilment la importància del testament vital o Document de voluntats anticipades. Mitjançant aquest document, un pot manifestar abans que la malaltia li hagi pres la capacitat d’expressar-se, si en un escenari terminal irreversible,prioritza rebre tractaments mèdics que alleugin el dolor encara que puguin escurçar la vida, o no vol que es prolongui inútilment de forma artificial la seva vida mitjançant tècniques de suport vital. Les instruccions i supòsits poden ser variats, existint diferents models que podem trobar a la xarxa o consultant als professionals adequats. Generalment també es designa una persona per ser el nostre interlocutor amb el personal mèdic, atès que com hem subratllat, un mateix ja no pot expressar-se ni donar instruccions a l’equip sanitari. Finalment, també és un moment adequat per expressar si volem ser incinerats o quin tipus de cerimònia volem pel nostre comiat.
Fins l’abril de 2024, el Document de voluntats anticipades es podia atorgar només de dues formes: davant notari o bé amb un document signat amb tres testimonis dels quals dos no poden ser familiars de qui atorga el document. Però actualment, amb una petita però pràctica modificació de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, apareix una tercera forma:
«c) Davant un professional sanitari de l’àmbit de l’atenció primària, hospitalària o sociosanitària, preferentment dels centres de referència per al pacient.»
Així doncs actualment ja és possible dirigir-se al CAP per tal que s’inscrigui el nostre Document de Voluntats anticipades sense necessitat d’acudir a un notari o de que el document el signin tres testimonis.
El tancament de l’abocador de Solius torna a passar factura als municipis i consells comarcals que formen part del Consorci per al condicionament i la gestió del complex de tractament de residus de Solius. La Junta de Govern d’aquest organisme va aprovar aquest dimecres 15 de maig, en una sessió extraordinària urgent, una proposta de revisió en les tarifes de la taxa pel 2024. Aquesta revisió suposa un augment en la taxa de tractament dels diversos residus que, ara per ara, no poden passar per l’abocador de Solius.
Aquest augment de costos, tal com s’ha detallat aquest dimecres en roda de premsa per part dels alcaldes que formen part de la Junta de Govern d’aquest consorci – Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni – prové de l’augment de costos derivat per diversos canvis en el transport i tractament dels residus que no s’havien contemplat en les taxes de cara al 2024. «Vam aprovar unes taxes a finals del 2023 de cara al 2024 que no cobreixen el cost del servei i, conseqüentment, la Junta s’ha vist obligada a proposar noves tarifes per extingir el dèficit generat pel cost del servei», apunta el president d’aquesta Junta i alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs.
De moment, però, aquesta pujada dels costos de gestió del servei estan en procés d’exposició pública i, si no hi ha cap al·legació ni contratemps, entraran en vigor a partir del mes de juny. Cal detallar, també, que aquest cost sobre la taxa de tractament i gestió de residus no recaurà de manera inicial en els ciutadans. «Els ajuntaments haurem d’assumir de la manera que sigui el cost de tractament durant aquest 2024», admetia l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas.
Sí que és cert que alguns municipis ja han apujat la taxa d’escombraries durant el 2024, com és el cas de Calonge i Sant Antoni. Tot i això, a partir del 2025 aquest augment de la taxa de gestió i tractament dels residus s’haurà d’acabar repercutint en els ciutadans.
Augment en el cost del transport i gestió dels residus
«L’augment de costos prové principalment de la despesa que suposa transportar els residus en altres abocadors», destaca el batlle de Llagostera. Cal apuntar que amb el tancament «sobtat» de l’abocador de Solius el febrer del 2023, les tones de residus voluminosos es van començar a transferir a la UTE TEM – Centre de Tractament de Residus de Mataró. En aquest cas, però, la planta va comunicar aquest mes al Consorci que no pot assumir l’absorció de més residus.
Una de les altres opcions era transferir aquests residus voluminosos a l’Ecoparc 4 dels Hostalets de Pierola, però a causa d’un incendi en una de les plantes de tractament (del qual és titular l’Àrea Metropolitana de Barcelona) aquesta opció s’ha hagut de descartar. Per això, entre les opcions alternatives, el Consorci ha hagut d’escollir la que té un cost més alt: la del FORM a Griñó Ecològic, una instal·lació situada a Alguaire (Lleida). Ho explica el president del Consorci.
Aquest canvi d’ubicació ha provocat la revisió de la taxa per part del Consorci de Solius en quedar-se sense cap altra alternativa. Aquest augment en els costos, segons calculen des del Consorci de Solius, suposarà unes despeses d’uns 200.000 € mensuals que hauran d’assumir.
Els models de tractament
Cal recordar que el Consorci de Solius compta amb la representació d’una vintena d’ajuntaments, dos consells comarcals i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). «Cada municipi té la seva casuística i model de gestió dels residus», explica Narcís Llinàs. Posa d’exemple el seu municipi, Llagostera, on s’hi ha desenvolupat el porta a porta i el compara amb el model de Sant Feliu de Guíxols o Castell-Platja d’Aro on aquest model de gestió de residus seria complicat d’implementar per l’augment del turisme, sobretot, durant la temporada estival.
En aquesta reunió del Consorci on es va aprovar aquest augment de les taxes, l’ARC també va anunciar que s’està tramitant una subvenció d’uns 7 MEUR (que es repartirà entre els anys 2023 i 2025) per la clausura l’abocador de Solius. Aquesta acció està pendent de l’aprovació que s’hauria de fer des de la Generalitat.
Després de reunir-se amb l’ARC els municipis del Consoci són conscients que no hi ha cap projecte a curt termini que els pugui donar solució a aquest augment dels costos del tractament de residus. Narcís Llinàs apunta que això és «un problema de país», ja que hi ha una gran quantitat d’abocadors que estan al límit i no es donen alternatives per al tractament d’aquests residus. Per això, demanen que, mentre es troba una solució a llarg termini, es recuperi la planta de compostatge a Solius i es pugui aproximar aquest destí final dels residus per «ser més eficients, sostenibles» i, alhora, «reduir els costos».
La seu de la Societat Cercle Calongí, que es va inaugurar el 25 de maig de 1924, celebra els seus 100 anys d’història aquest cap de setmana. Per commemorar aquest aniversari, que es troba al número 5 de la plaça Major de Calonge, es faran diverses activitats al llarg de tot el cap de setmana al casc antic del municipi.
Les activitats comencen aquest divendres 24 de maig a les 20 h, amb la inauguració al castell de Calonge de l’exposició de fotografies Centenari de la Societat Cercle Calongí 1924-2024. La mostra, organitzada pel Club Motor Clàssic Calonge, es podrà visitar també el dissabte al matí i a la tarda i el diumenge al matí.
El dissabte les activitats arrencaran amb l’ofici solemne a l’església de Sant Martí de Calonge a les 11 h, acompanyat per la Cobla-Orquestra Selvatana. La Selvatana serà la protagonista de la resta d’activitats del dia: tres sardanes a la plaça Major a les 12 h, el concert commemoratiu del centenari amb repertori clàssic i de música tradicional catalana als jardins del castell a les 18 h i el ball, també als jardins del castell, a les 10 h.
“En aquest centenari de la seu social del Cercle Calongí celebrem la perseverança, la vitalitat i el paper crucial d’aquesta entitat com a nexe d’unió entre les persones”, explica l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler.
100 anys de la Societat Cercle Calongí
Els orígens de la Societat Cercle Calongí es remunten abans de la celebració d’aquest centenari. De fet, amb la fundació el 1861 de la societat recreativa amb seu al castell Casino El Calongense. L’entitat arriba a canviar el seu nom en dues ocasions més: Casino Ateneo Calongense (1867) i Casino La Fraternidad (1871). No és fins al 1908 que prendria el nom de Casino Obrer La Fraternitat, traslladant la seu a l’actual carrer d’Àngel Guimerà.
El 1922 un grup de socis se’n van donar de baixa a causa d’una sèrie de discrepàncies i van fundar una societat semblant: el Foment Agrícol Industrial, amb seu a l’antiga fonda del Centre de la Plaça Major. Dos anys més tard, s’acabaria impulsant la construcció d’un edifici de nova planta amb sala de ball davant mateix de l’anterior local. La nova seu, inaugurada el 25 de maig de 1924, és la que actualment arriba als cent anys de vida.
Amb l’arribada de la dictadura franquista, el Foment Agrícol Industrial va haver de canviar de nom per la coincidència de les seves sigles amb les de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Era el 2 de novembre de 1940 que adoptava definitivament el nom de Cercle Calongí, concretament el de Sociedad Círculo Calongense.
L’últim gran canvi destacat en aquests darrers temps va ser la cessió, el 2018, d’una part de la seu de la Societat Cercle Calongí al municipi per un període inicial de 30 anys. L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni es va quedar l’ús de tot l’edifici tret del bar, la cuina, el racó del Soci ubicat a l’altell i el magatzem. A canvi, el consistori concedia una línia de subvenció per valor de 100.000 euros dedicats a rehabilitar la part de l’immoble destinada a espai públic, recuperant així un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.
Les reformes en l’edifici, dutes a terme al llarg dels últims sis anys, han servit per renovar la teulada de l’edifici, per adequar les instal·lacions a la normativa d’activitats amb la construcció de nous lavabos adaptats, la renovació de la instal·lació elèctrica, la ignifugació de les bigues i l’adequació de la sortida d’emergències.
Programació del centenari de la Societat Cercle Calongí
Som a Mas Parnau, a Parlavà, i estem a punt de conèixer un projecte molt singular: Wagyú Empordà. Avui ens acompanya l’Aleix Parnau, un jove ramader que juntament amb en Miquel i la Lourdes, els seus pares, es dedica a la cria i engreix de vaques de la raça japonesa Wagyú, nascudes i criades a la pròpia granja.
Antoni Roviras, director de l'Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí
Aquest 26 de maig torna la Gala Pro Baix Ter, que enguany tornarà a dedicar els seus beneficis a les Associacions de Famílies d’Alumnes dels set centres d’educació infantil i primària del Baix Ter. Al Supermatí de Ràdio Capital n’hem parlat amb el director de l’Espai Ter, Antoni Roviras.
La Gala començarà el diumenge a les 17 h a l’Espai Ter, amb una activitat de portes obertes en què es vendran pomes solidàries que aporta Giropoma. També hi haurà tallers familiars que organitzaran les mateixes AFA. I, a les 18.30 h, començarà l’espectacle Dàmaris Gelabert & The Grow Up Singing Band – La gira dels 25. És l’espectacle de la gira en què Dàmaris Gelabert s’acomiada dels escenaris després de 25 anys de trajectòria. Antoni Roviras assegura que és un espectacle «molt especial».
A més, com indica el nom de l’espectacle, Dàmaris Gelabert està acompanyadad de la The Grow Up Singing Band. El director de l’Auditori explica que anirà molt més enllà de la música, ja que també hi haurà dansa.
L’objectiu:
Com dèiem a l’inici, l’objectiu d’aquesta quarta edició de la gala és ajudar les escoles del Baix Ter. Ja s’hi van destinar els beneficis de la tercera edició, i ara ho repetiran. Això permetrà, segons Roviras, que cada centre pugui fer obres de millora que consideri necessàries.
Amb tot, Antoni Roviras assegura que estan «molt contents» de poder posar el seu gra de sorra a la societat. «Aquest és el propòsit de l’Espai Ter, retornar part de la inversió en projectes socials», diu.
La iniciativa solidària Gala Pro Baix Terva néixer l’any 2021, quan va destinar els diners a les residències de gent gran. Llavors, va permetre finançar part d’un vehicle 100% elèctric i la compra de butaques adaptades. El 2022, els beneficis es van destinar a les ADF Montgrí i el Puig Segalar, i es van invertir en un vehicle de treball i un remolc-bomba amb una capacitat de 3.500 litres d’aigua. La tercera gala (com la quarta) es va destinar a les AFA del Baix Ter.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.