La supervivent del crim de Calonge va tenir sexe amb l’acusat «per por»

De blanc i custodiat pels Mossos, l'acusat del crim de Calonge. Foto del primer dia de judici amb jurat popular a l'Audiència de Girona Data de publicació: divendres 03 de maig del 2024, 15:39 Localització: Girona Autor: Marina López
De blanc i custodiat pels Mossos, l'acusat del crim de Calonge. Foto del primer dia de judici amb jurat popular a l'Audiència de Girona Data de publicació: divendres 03 de maig del 2024, 15:39 Localització: Girona Autor: Marina López

El judici contra l’acusat de matar un home d’un tret a Calonge, segrestar una dona i violar-la va començar divendres a l’Audiència amb la tria del jurat popular. El fiscal l’acusa de delictes d’assassinat, detenció il·legal, violació continuada i tinença il·lícita d’armes i demana 40 anys de presó. Pels mateixos delictes, l’acusació particular eleva la petició a 48 anys. La defensa, per contra, només admet un homicidi amb atenuants i vol una condemna de 2 anys i 6 mesos.

Les sessions s’han reprès aquest dilluns amb la declaració de, segurament, el testimoni més important del judici. La dona a qui, segons les acusacions, el processat va retenir durant hores i va agredir sexualment en dues ocasions després de perpetrar el crim.

La dona ha explicat que coneixia l’acusat d’abans perquè havia estat client seu al bordell de Platja d’Aro on exercia la prostitució. Poc després de mitjanit del 13 de setembre del 2020, l’home va arribar al prostíbul a bord d’una moto i va assegurar que «tenia diners». Aleshores, va oferir 2.000 euros a canvi de passar 24 hores amb aquesta víctima. El servei, però, no volia que fos a l’establiment i va demanar que anessin junts a casa d’ell, a Calonge.

La propietària del local ha dit que se’n va «refiar» perquè era «client habitual» i perquè vivia a prop: «Si no tenia els diners, tornaven i ja està». Com que l’acusat només tenia una moto com a vehicle, va decidir demanar a un familiar (marit de la seva cosina) que portés l’acusat i la dona amb cotxe fins a Calonge. Segons la versió de la responsable de l’establiment, aquest home feia «algunes feines» a l’establiment -com ara reparacions o portar les dones o domicilis- però no treballava com a vigilant de seguretat.

Segons ha declarat la supervivent al judici, ja cap a la una de la matinada van pujar tots tres al cotxe i van anar fins a casa del processat. Ell va pujar al domicili dient que anava a buscar els diners. Poca estona després, però, va aparèixer amb un cotxe i va dir que havien d’anar fins a una altra casa a recollir l’efectiu. Els va guiar «muntanya amunt» fins a la urbanització Sant Pere, va aturar el vehicle i va fingir que intentava entrar a una casa.

«Va dir que s’havia equivocat de claus i que havíem de tornar al pis a buscar les bones», ha assegurat la dona. Tots tres, van tornar a fer el recorregut fins a casa del processat i van tornar, de nou, a la urbanització. La supervivent ha explicat que, allà, ella va baixar un moment del vehicle per orinar i es va tornar a ficar a dins del cotxe de la víctima mortal. Va veure, però, a l’acusat rebuscant alguna cosa al maleter del vehicle que ell duia.

Cap discussió ni amenaça prèvia

Després, el conductor va baixar per anar a veure què passava. Segons ha dit, no hi va haver cap discussió prèvia, ni cap amenaça i l’home anava desarmat. «No van passar ni dos minuts i vaig sentir un ‘pam’ i al conductor caient», ha explicat la dona que ha dit que va ser un estrèpit «molt fort». Aleshores, el processat va obrir d’una revolada la porta del lloc on era ella, la va agafar amb força per les cames i la va «arrossegar» fins al seu cotxe.

La declarant no va veure la víctima mortal però ha afirmat que ja va témer que estava molt malferit o mort. Llavors, l’acusat va començar a conduir a gran velocitat i la va portar fins a una zona boscosa apartada, on tampoc veia llum ni possibilitat de demanar ajuda. Un cop allà, li va dir que volia mantenir relacions sexuals. «Jo tenia molt por, estava molt espantada, només pensava si sortiria viva o no», ha dit. Així, ha negat la versió de la defensa, que al·lega que les relacions sexuals van ser consentides.

Segons el relat de la dona, després d’aquesta primera violació, va demanar a l’acusat que la portés al prostíbul. Ell, d’entrada, hi va accedir però va veure com, en realitat, conduïa «en direcció contrària». Quan va veure que s’apartava de la carretera i enfilava un altre camí forestal, li va dir que aquell era un bon lloc per parar-se: «Jo només pensava en fugir i no volia que s’allunyés de la carretera». Amb el vehicle parat, van tornar a tenir relacions sexuals: «En cap de les dues ocasions va ser voluntari».

Fuig de dia

La supervivent ha exposat que no es va atrevir a fugir fins que va veure que s’anava fent de dia. Va aprofitar un moment en què el processat va baixar del cotxe per anar a fer les seves necessitats. «Veia que tornava. Primer vaig baixar i vaig començar a cridar-lo dient-li ‘carinyo’, li feia la pilota perquè no volia que em matés. Tenia por que pogués sortir de qualsevol lloc i estrangular-me», ha relatat. Finalment, va emprendre la fugida fins que va aconseguir demanar ajuda i que la tornessin a portar a Platja d’Aro.

Un cop allà, i quan es va retrobar amb la propietària del local, van sortir a intentar trobar la víctima mortal: «Ja sabia que estava mort perquè, sinó, hauria tornat amb el seu cotxe». No va poder refer el camí fins al lloc on, cap a un quart de vuit del matí, uns caçadors havien localitzat el cos sense vida de la víctima.

Segons el fiscal Víctor Pillado, el processat, sabent que no podria pagar els serveis de la dona, va amagar una escopeta al maleter del cotxe i va engegar un tret al vigilant per, així, acabar amb «l’obstacle» que li impedia «satisfer els seus desitjos sexuals sense abonar el preu acordat».

La defensa, al seu escrit de conclusions provisionals, argüeix que els amos del prostíbul reclamaven un deute per cocaïna de 500 euros a l’acusat i que això el va fer entrar en estat de pànic perquè no tenia diners i temia que fessin mal a la seva família com a venjança. La propietària del bordell ho ha negat, ha assegurat que no té cap relació amb drogues i que no tenen clients amb deutes perquè sempre cobren per avançat: «És un mentider».

Després de la constitució de jurat popular i les al·legacions prèvies divendres, aquest dilluns ha estat el torn dels testimonis. Segons el guió, dimarts declararan al judici, que es fa a la secció tercera de l’Audiència de Girona, els investigadors dels Mossos d’Esquadra i els perits. Dimecres es preveu la declaració de l’acusat i el tràmit de conclusions i informes, abans que el magistrat entregui l’objecte del veredicte dijous al jurat popular, que es retirarà a deliberar.

Dani Cornellà: «Si estem treballant per la descarbonització del país, hem de proporcionar les eines a la ciutadania perquè deixi el cotxe»

S’acosten les eleccions pel proper 12 de maig al Parlament de Catalunya i per parlar dels projectes a les comarques gironines i el Baix Empordà ens visita el cap de llista per les comarques gironines de la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra, Dani Cornellà.

Dani Cornellà remarca que aquest mandat s’ha acabat abans d’hora, «concretament un any abans», i destaca que les coses no han anat del tot bé. Ha destacat el trencament dels pactes amb l’actual Govern. «Nosaltres n’esperàvem molt més, tenint en compte que era un Govern majoritàriament d’esquerres», apunta Dani Cornellà.

El candidat ha destacat que el Govern no ha fet una bona feina. Tot i això, remarca els aspectes que ha impulsat la CUP des del Govern. Per exemple, en aspectes com la nova llei d’universitats, el treball impulsat en Acció Climàtica, entre altres.

La sequera

Tot i que ha plogut durant els darrers dies, la sequera encara està present a les comarques gironines. Dani Cornellà destaca que un greu error ha estat adoptar mesures i aplicar restriccions «massa tard». El candidat destaca que si s’haguessin adoptat mesures més aviat, els pantans no haurien acabat als nivells actuals. Destaca també que s’haurien d’haver aplicat mesures restrictives de manera equitativa a tots els sectors.

A més, Dani Cornellà recorda que s’haurien d’haver impulsat actuacions per assegurar l’aigua als diversos sectors com la regeneració d’aigua, entre altres exemples. De cara a un futur, Dani Cornellà destaca que cal impulsar diverses mesures i inversions per millorar la gestió de l’aigua.

El Macroparc Eòlic Marí

El Macroparc Eòlic Marí que es vol instal·lar davant el Golf de Roses, ha portat una gran controvèrsia a la zona. La CUP ha estat una de les formacions que es va oposar de manera frontal a aquest projecte. «Aquest és un projecte que cal aturar perquè ve de fora i que no vol ajudar al territori», apunta Dani Cornellà.

Per això, Dani Cornellà critica la manca de previsió i de  planificació del territori per instal·lar aquests tipus d’energies que volen promoure aquesta transició energètica.

La mobilitat al Baix Empordà

Una de les problemàtiques existents al Baix Empordà és la mobilitat, per la mancança en la xarxa de transport públic i, a més, la saturació de les carreteres a l’estiu. Per això, Dani Cornellà destaca que cal emmirallar els projectes de transport en les línies ferroviàries que ja hi havia al territori. «Si estem treballant per la descarbonització del país, hem de proporcionar les eines a la ciutadania perquè deixi el cotxe», explica Cornellà.

El candidat, però, apunta que cal impulsar aquest projecte de manera conjunta amb la millora del transport en autobús a la comarca i impulsar més inversió en la promoció d’aquest transport públic.

La sanitat

Dani Cornellà, a l’hora de parlar de sanitat, reconeix que no s’han aconseguit recuperar de les retallades en sanitat que es van fer l’any 2010. Per això, des de la CUP han reclamat i reivindicat diverses mesures per fomentar la sanitat. Reivindica que cal promoure la inversió en aquest sector.

La falta d’inversió en aquest sector acaba provocant la fugida de metges cap a la sanitat privada o, fins i tot, en altres països. Dani Cornellà ha recordat les diverses manifestacions que hi ha hagut d’infermers i metges per reivindicar els seus drets. Dani Cornellà també ha volgut destacar la feina feta pel consistori gironí, encapçalat per Guanyem Girona, que ha aconseguit desencallar el projecte del Trueta.

Els pactes

Dani Cornellà reconeix que la CUP ha estat una formació que ha anat pactant amb les diverses formacions polítiques. Tot i això, remarca que l’única condició que creuen que ha de ser la màxima per pactar és que els acords s’acabin complint. I tot i que no descarten impulsar polítiques des de fora del Govern, tampoc descarten entrar-hi, sempre amb garanties. «Hem de tenir unes garanties molt clares per veure que el que realment es pacti, es compleixi», admet Dani Cornellà.

Detinguts quatre homes per muntar una plantació de marihuana en una antiga granja de conills

Dos mossos d'esquadra amb les plantes de marihuana que creixien a l'interior de l'antiga granja de conills a Vilopriu Data de publicació: dilluns 06 de maig del 2024, 16:54 Localització: Vilopriu Autor: Cedida pels Mossos d'Esquadra
Dos mossos d'esquadra amb les plantes de marihuana que creixien a l'interior de l'antiga granja de conills a Vilopriu Data de publicació: dilluns 06 de maig del 2024, 16:54 Localització: Vilopriu Autor: Cedida pels Mossos d'Esquadra

Els Mossos d’Esquadra han detingut quatre homes que havien muntat una plantació de marihuana en una antiga granja de conills a Vilopriu. Els agents van dur a terme un operatiu a la finca dijous de la setmana passada, que va culminar una investigació iniciada al març. A dins la nau, hi van trobar 1.429 plantes de marihuana repartides en tres hivernacles, amb tota la infraestructura necessària per afavorir el creixement de la droga. Els mossos van detenir dos dels homes a la granja mateix, i els altres dos poques hores després a Palafrugell. Els detinguts tenen entre 19 i 40 anys. Al Baix Empordà, la policia també ha arrestat dos venedors de droga a l’Estartit i els ha comissat més de 10 quilos de marihuana i haixix.

Segons informen els Mossos, l’entrada i escorcoll a l’antiga granja de conills de Vilopriu va tancar una investigació que va començar al mes de març. Va ser llavors quan els agents de la comissaria de la Bisbal van tenir coneixement que a dins la finca s’hi estaria cultivant marihuana, i van començar a fer vigilàncies per la zona.

Després de convertir la sospita en certesa, la unitat d’investigació de la Bisbal va demanar una autorització judicial per entrar a la finca. L’operatiu a l’antiga granja de conills es va dur a terme a primera hora del matí de dijous passat, amb el suport d’efectius de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).

A dins la nau, i distribuïdes en tres hivernacles, els mossos van trobar 1.429 plantes de marihuana en diferents estadis, a més de tota la infraestructura i els estris necessaris per afavorir el creixement de la droga. Entre d’altres, 41 pots i bidons de fertilitzant, 32 focus amb transformador, sis transformadors i sis aparells d’aire condicionat, 50 ventiladors, 104 sacs de terra, 296 tires led amb vint focus a cadascuna i dues bàscules (una d’elèctrica i l’altra, de precisió).

Durant l’entrada i registre, els agents van detenir dos dels homes a l’interior de la granja. Als altres dos els van arrestar a Palafrugell aquella nit mateix, cap a quarts de dotze. Dos dels detinguts tenen 19 i els altres, 33 i 40. Se’ls acusa d’un delicte contra la salut pública i d’un altre de defraudació de fluid elèctric, perquè havien punxat la llum amb una connexió fraudulenta.

Segons el preu establert per l’Oficina Nacional d’Estupefaents, el valor al mercat negre de la marihuana intervinguda puja fins als 223.380 euros. Tres dels detinguts, que no tenen antecedents, ja han passat a disposició judicial; al quart se li va deixar la detenció sense efecte en espera que el jutjat que instrueix la causa el citi a declarar.

Les peces d'haixix, la marihuana i els diferents estris que els mossos van comissar als dos detinguts per vendre droga al carrer a l'Estartit Data de publicació: dilluns 06 de maig del 2024, 16:54 Localització: Vilopriu Autor: Cedida pels Mossos d'Esquadra
Les peces d’haixix, la marihuana i els diferents estris que els mossos van comissar als dos detinguts per vendre droga al carrer a l’Estartit

Droga al carrer a l’Estartit

D’altra banda, fa pocs dies els Mossos d’Esquadra també van detenir dos homes que es dedicaven a vendre droga al carrer a l’Estartit. La policia els seguia la pista des de finals de febrer i durant els seguiments els agents van poder observar com feien una desena d’intercanvis.

A finals d’abril, els mossos van dur a terme una entrada i escorcoll al domicili que els dos sospitosos compartien. A l’operatiu hi van participar agents de les unitats d’investigació i de seguretat ciutadana de la Bisbal, a més de la unitat canina dels mossos.

A dins l’habitatge, la policia va trobar-hi 4.670 grams de marihuana i 6.406 més d’haixix. També va localitzar 652 grams de parafina (que es fa servir com a precursora per elaborar les peces d’haixix). A més, al domicili també hi havia una trinxadora, una premsa hidràulica auxiliar, diferents planxes per produir plaques d’haixix, medicaments utilitzats com a substàncies de tall, bosses retallades per fer paperines i tres bàscules de precisió.

Els mossos van detenir els dos sospitosos, que tenen 42 i 40 anys, per delictes contra la salut pública. El valor de la droga comissada al mercat negre puja a gairebé 18.000 euros (en concret, 4.330 la marihuana i 13.507 l’haixix). Els detinguts, que tenen antecedents, ja han passat a disposició judicial a la Bisbal d’Empordà.

Aquest 9 de maig arriba una nova edició del festival solidari VillarFest

aquest-9-de-maig-arriba-una-nova-edicio-del-festival-solidari-villarfest
Aquest 9 de maig arriba una nova edició del festival solidari VillarFest

VillarFest, el festival benèfic sense ànim de lucre s’ha convertit en una valuosa iniciativa que recapta fons per la musicoteràpia en col·laboració amb la Fundació Sant Joan de Déu. Aquest esdeveniment utilitza la música com eina terapèutica pel tractament de diversos trastorns i disfuncions, amb l’objectiu de promoure el benestar mental, físic i emocional de les famílies necessitades. L’escola, en estreta col·laboració amb el departament de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, i en particular amb la seva campanya dedicada a la musicoteràpia, subratlla l’impacte positiu d’aquesta iniciativa en la salut i el benestar dels pacients.

El festival es durà a terme el pròxim dijous 9 de maig, a la Plaça Lesseps de Barcelona, d’11:00h a 19:30h. Comptarà amb la participació d’una selecció de bandes musicals i DJ’s emergents, a sobre d’activitats artístiques sense ànims de lucre, amb el propòsit de brindar recolzament als nens i nenes en cures pal·liatives o que enfronten malalties cròniques complexes. L’esdeveniment, amb entrada lliure i gratuïta, donarà la benvinguda a l’estiu per mitjà de la música i la solidaritat, para tots aquells que desitgin sumar-se i contribuir a aquesta causa.

L’any passat, la generositat de la comunitat va permetre superar l’objectiu benèfic amb un impressionant 11% més de la recaptació esperada. Aquest any, la col·lecta es durà a terme mitjançant la compra de polseres i activitats artístiques. Aquestes iniciatives no només enforteixen la cohesió al barri, sinó que també preparen als estudiants per a enfrontar la realitat d’un esdeveniment d’aquesta envergadura. Antonio Moraleda, director del Centre Villar, subratlla la dedicació dels estudiants en liderar iniciatives com aquesta, les quals no només posen de manifest el seu potencial tècnic, sinó també la seva qualitat humana.

L’entrada Aquest 9 de maig arriba una nova edició del festival solidari VillarFest ha aparegut primer a Primera Fila.

Laia Cañigueral: «Hem d’adaptar el país per aquest canvi climàtic que estem vivint»

S’acosten les eleccions pel proper 12 de maig al Parlament de Catalunya i per parlar dels projectes a les comarques gironines i també al Baix Empordà ens visita la cap de llista per les comarques gironines d’Esquerra Republicana de Catalunya, Laia Cañigueral. 

Laia Cañigueral fa una valoració molt positiva de la legislatura en què han encapçalat el Govern de la Generalitat, sobretot quan es parla de comarques gironines. La voluntat d’aquest govern i, concretament, des de la zona de Girona, ha estat treballar de manera transversal.

Destaca que hi ha grans temes que s’han abordat d’aquesta manera transversal. Per exemple, el nou hospital Josep Trueta, que «hem treballat conjuntament amb els ajuntaments afectats», detalla la candidata. «Hem treballat amb universitats, amb el sector econòmic i sanitari, per definir què cal passar al voltant d’aquest nou hospital Josep Trueta.

Laia Cañigueral destaca que cal impulsar un turisme de qualitat i que s’estengui al llarg de l’any. «Aquest turisme que s’estengui durant tot l’any permetrà consolidar llocs de feina més fixos», reconeix la candidata. Per això, des de la Generalitat han treballat de la mà de les diverses cambres de comerç, la Diputació de Girona, entre altres. Per complementar aquesta oferta en aquest tipus de sectors, el Govern ha impulsat la formació.

«Per tant, estem molt contents i crec s’ha fet un molt bon treball transversal i amb coordinació i amb consens amb els agents territorials», apunta Laia Cañigueral.

La sanitat

A part d’impulsar la construcció d’aquest nou pol sanitari a Girona entorn l’hospital Trueta, Laia Cañigueral ha destacat la feina que s’està fent per impulsar el nou hospital de Palamós. «La voluntat és que hi hagi una coordinació amb aquests hospitals comarcals», apunta la candidata. A més, ha destacat diverses ampliacions dels CAP.

«L’aposta d’aquest Govern en salut ha estat gran», apunta Laia Cañigueral. Destaca l’augment de personal sanitari, la reducció de les llistes d’espera, entre altres accions. Lai Cañigueral ha lamentat que no s’aprovessin els pressupostos per aquest 2024, ja que se centraven en promoure la salut, entre altres temes.

El Macroparc Eòlic Marí

Un dels projectes que ha portat més controvèrsia en els darrers mesos és la instal·lació del Macroparc Eòlic Marí al Golf de Roses. Hi ha diversos agents del territori que s’hi mostren contraris. Laia Cañigueral reconeix que cal fer una aposta per la transició energètica. Per això, ha destacat la feina que ha fet el Govern de la Generalitat per poder treballar el «com i l’on» amb els agents del territori.

Recorda que s’ha reduït la zona afectada pel POEM, però reconeix que encara hi ha feina a fer. Per això, han impulsat una plataforma d’assaig per poder negociar i treballar per mirar de minimitzar els efectes sobre el territori i el medi ambient.

Aquí, tal com apunta la candidata, s’ha de fer aquesta aposta de negociar i de condicionar perquè és així com s’aconsegueixen resultats directes per al territori.

La sequera a les comarques gironines

Aquestes darreres setmanes la pluja ha arribat a comarques gironines, però també és cert que aquí al Baix Empordà seguim en fase I d’emergència per sequera i l’Alt Empordà encara segueixen en fase II. Laia Cañigueral reconeix que els experts ja els havien advertit de la tendència seria que hi hauria sequeres més seguides i intenses. La candidata admet que no s’han de fer canvis per adaptar-nos a la sequera, sinó que cal actuar davant el canvi climàtic que ens està afectant en els darrers anys.

Laia Cañigueral recorda que dels acords que es van prendre durant l’any 2008 després de la sequera més intensa que havia assolat Catalunya, se’n van complir pocs. Per tant, hem arribat a afrontar aquest període de sequera sense les inversions fetes. «Hem executat més inversió en tres anys d’aquest govern que en els últims deu», apunta la candidata.

La voluntat des de la formació és desenvolupar aquesta nova dessalinizadora del Tordera, desenvolupar la dessalinizadora del Foix, acabar de fer les inversions necessàries per generar aigua regenerada al Besòs, entre altres actuacions.

La mobilitat a la comarca

La mobilitat és un tema que preocupa a la comarca, ja que la xarxa de transport públic no és la que s’ha desenvolupat de manera més amplia durant els darrers anys. A més, cal destacar la saturació de les carreteres del Baix Empordà, sobretot, durant l’època estival. Per això, Laia Cañigueral destaca que en els pressupostos que han quedat per aprovar volien incorporar el Baix Empordà a l’Àrea de Transport Metropolità de Girona (ATM). Destaca, però, que cal connectar les comarques gironines a través d’aquesta ATM.

Pel que fa al tren-tram, Laia Cañigueral reconeix que de moment s’estan fent diversos estudis per veure si és viable i com caldria configurar-lo. «Aquest ha de ser un projecte que sorgeixi del territori», reconeix la candidata.

Els pactes

A l’hora de parlar de pactes i acords, Laia Cañigueral admet que Esquerra Republicana és una formació que vol arribar a acords amb els diversos agents. «En política, avui dia, cal que existeixi un tarannà dialogant», apunta Cañigueral. Apunta que les majories absolutes estan obsoletes. La candidata, però, planteja dues qüestions a l’hora de parlar de pactes. El primer de tots és el referèndum, que reconeix que cal impulsar. I, en segon lloc, apunta que cal impulsar aquest finançament singular que ja ha plantejat el Govern.

Jaume Veray: «Volem recuperar la representació del Partit Popular de Girona al Parlament»

S’acosten les eleccions pel proper 12 de maig al Parlament de Catalunya i per parlar dels projectes a les comarques gironines i al Baix Empordà ens ha visitat el cap de llista per les comarques gironines del Partit Popular, Jaume Veray.

Jaume Veray posa molt bona nota a la feina feta pel Partit Popular al Parlament de Catalunya durant aquesta legislatura. Destaca que tot i que no hi havia cap representant de la formació que provingués de les comarques gironines, els representants del partit al Parlament han tingut en compte la visió i la sensibilitat dels membres d’aquesta zona. Per això, tal com apunta Veray, un dels objectius d’enguany és recuperar aquest representant del Partit Popular de les comarques gironines.

«Pensem que és una anomalia que el Partit Popular a Girona no tingui cap representant al Parlament», destaca Jaume Veray. Des de la formació volen representar a totes aquelles persones que ni han estat d’acord amb les accions que s’han dut a terme durant aquesta darrera dècada.

Demandes a les comarques gironines

Jaume Veray reconeix que quan s’aborden temes a comarques gironines, es poden treballar de manera més àmplia a Catalunya. «Per exemple, quan parlem a nivell català de sanitat, educació o seguretat, ens acaben afectant de manera directa a comarques gironines», explica el candidat.

Destaca, però que hi ha temes concrets de comarques gironines. Com, per exemple, el nou hospital Josep Trueta. «Aquest és un nou centre que és necessari per a tota la població de la regió de Girona», apunta Veray. Remarca que s’han perdut 10 anys discutint on calia ubicar aquest nou centre a Girona. Per això, explica que des del Partit Popular de Girona volen que aquestes obres per al nou hospital comencin el més aviat possible. Jaume Veray també remarca que caldria agilitar les obres del nou hospital de Palamós. Remarca que calen polítiques perquè els metges i infermers es quedin a treballar a Catalunya.

El candidat apunta que també calen inversions per promoure nous centres educatius i eliminar els barracons. O, també, donar un impuls a la indústria al Baix Empordà i a les comarques gironines.

El Macroparc Eòlic a Roses

Un dels projectes que ha portat més controvèrsia en els darrers mesos és la instal·lació del Macroparc Eòlic Marí al Golf de Roses. Hi ha diversos agents del territori que s’hi mostren contraris. «Des del primer moment, el Partit Popular de Girona s’hi va mostrar en contra», explica Jaume Veray. Destaca que aquest és un projecte «imposat» al territori.

Jaume Veray destaca, a més, que ha estat una de les representants del Partit Popular a Europa, Dolors Montserrat, que ha portat el tema al Parlament Europeu perquè es discuteixi.

La sequera

Ja fa uns anys que estem vivint una sequera extrema a la zona de comarques gironines. L’Alt Empordà es troba en un estat de fase II d’emergència per sequera i el Baix Empordà a una fase I. Jaume Veray destaca que s’han perdut 10 anys per la falta d’inversió i treball que hi ha hagut per part del Govern. «Ja ens van alertar científics i meteoròlegs durant l’any 2008», apunta Veray.

El Partit Popular de Girona explica que volen impulsar diverses mesures per pal·liar els efectes de la sequera que estem patint i, segurament, que anirem patint en els propers anys.

 

La mobilitat a les comarques gironines

La mobilitat és un dels aspectes més rellevants al Baix Empordà i un dels que presenta més problemàtiques. Jaume Veray és conscient que la mobilitat a la comarca és complicat i la implementació del tren-tram s’hauria de fer en consonància amb millorar el servei ferroviari a les comarques gironines. Torna a remarcar que en aquest tema no hi ha hagut actuacions en aquests darrers 10 anys. Jaume Veray destaca que aquesta mobilitat és complicada i que el transport privat també presenta algunes problemàtiques.

Els pactes

A l’hora de parlar de pactes, Jaume Veray es mostra obert al que votin els ciutadans de Catalunya i, també els de Girona. «No pactarem amb l’independentisme i, amb el senyor Illa ens costarà perquè és com el titella d’en Puigdemont», apunta el candidat. Per tant, des de la formació marquen les línies vermelles davant l’independentisme.