Sílvia Paneque: «És moment d’arribar a grans acords per avançar de manera conjunta a Catalunya»

S’acosten les eleccions pel proper 12 de maig al Parlament de Catalunya i per parlar dels projectes a les comarques gironines i, concretament, al Baix Empordà ens visita la cap de llista a les eleccions per les comarques gironines del Partit Socialista de Catalunya, Sílvia Paneque.

La cap de llista per Girona pel PSC ha fet una valoració molt positiva de les actuacions que ha fet la seva formació durant aquesta legislatura. «Ens vam constituir com a Govern alternatiu i cadascun dels diputats i diputades teníem temes específics per fer seguiment i presentar propostes», explica Sílvia Paneque. Gràcies a aquesta gestió, la candidata considera que han aconseguit ser propositius i no fer únicament crítica de l’actuació de Govern.

Propostes en clau gironina

Sílvia Paneque reconeix que ara mateix, però, hi ha grans temes que cal treballar a nivell català i, a més, en clau gironina. Aquesta voluntat de treballar sobre les comarques gironines, tal com apunta la candidata, neix de la intenció de ser propers al territori i, a més, conèixer les necessitats del territori. Si bé és cert, que hi ha algunes necessitats de comarques gironines que es poden aplicar a nivell català. Però n’hi ha d’altres que solen ser més específiques, tal com apunta Paneque.

Per això, la candidata posa d’exemple dues propostes del Partit Socialista de Catalunya. Una d’elles és l’aposta per augmentar les inversions en el cos de Mossos d’Esquadra i en les polítiques de videovigilància. «El nostre compromís amb Mossos d’Esquadra és d’un augment de 540 Mossos d’Esquadra cada any, en els propers 4 anys», explica Paneque. I, d’altra banda, en l’àmbit d’habitatge, el PSC fa una aposta per augmentar el parc d’habitatge públic i rehabilitar edificis perquè puguin ser habitables.

Com deia la candidata, hi ha altres temes que són més específics. Un d’ells és la creació de l’Hospital Josep Trueta. «És una obra que cal executar de manera immediata, per poder donar servei a les comarques gironines», apunta la candidata. A més, destaca el valor econòmic que suposa aquesta infraestructura pel territori.

També ha volgut destacar la falta de diverses infraestructures a la zona del Baix Empordà que ens permetrien connectar amb altres punts econòmics del tot rellevants a comarques gironines. «A part de connectar millor les línies d’autobús, cal parlar de poder desenvolupar el projecte de tren-tram a la zona de la Costa Brava», apunta Sílvia Paneque.

Sílvia Paneque destaca que en aquests pressupostos ja hi havia una partida destinada a estudiar aquest projecte del tren-tram. I, destaca, que una de les voluntats de la formació és veure si aquesta iniciativa és viable en una zona com la de la Costa Brava.

Sequera

Fa gairebé tres anys que a comarques gironines estem convivint amb aquesta sequera. Sílvia Paneque apunta que la seva formació «va advertir» al Govern que calia aplicar el pla especial de sequera perquè les reserves aguantessin encara més. Els diversos estudis ja alertaven que la pluviometria s’aniria reduint en els propers anys i que a la conca mediterrània els períodes de sequera serien cada cop més intensos.

«Hi ha hagut una manca de planificació i lideratge per generar infraestructures d’oferta», explica la candidata. Per això, creu que en el seu moment s’haurien d’haver desenvolupat projectes com la dessaladora de la Tordera, l’aigua regenerada del Besòs, entre altres projectes que no s’han desenvolupat o que s’estan desenvolupant durant els darrers mesos. «Llavors hi ha hagut una sequera d’infraestructures, no hi ha hagut nova oferta d’aigua. I això ha fet que haguem d’arribar, lamentablement, a aquesta situació d’emergència a l’Empordà», apunta Paneque. I lamenta que els grans damnificats hagin estat els pagesos i ramaders del sector primari.

«Hem d’entendre que el cicle de l’aigua i la pluviometria no estan tan lligats», explica la candidata. A més recorda que l’Agència Catalana de l’Aigua, que ara depèn de la Generalitat, compta amb 600 MEUR de romanents. Per això, remarca que cal fer inversió en aquest sector.

El Macroparc Eòlic a Roses

Un dels projectes que ha portat més controvèrsia en els darrers mesos és la instal·lació del Macroparc Eòlic Marí al Golf de Roses. Hi ha diversos agents del territori que s’hi mostren contraris. «Entenem el rebuig que generen aquest tipus d’instal·lació al territori», admet Paneque, «però cal recordar que Catalunya es troba a la cua d’Europa quan parlem d’energies renovables». Per això, considera que cal aplicar més polítiques per descarbonitzar aquest sector.

Sílvia Paneque apunta que aquesta manca d’energies renovables al territori és un problema. Per això, reconeix que hi ha diverses maneres de poder implementar aquest tipus d’energies renovables al territori. La candidata destaca que ja s’han fet estudis per mirar quin impacte té l’eòlica marina sobre el medi.

Pactes

Sílvia Paneque admet que des del PSC no han tancat la porta a formar pactes de govern. L’única línia vermella és amb els partits d’extrema dreta com Aliança Catalana i VOX. «Salvador Illa ja ha dit en múltiples ocasions que davant la complexitat del moment geopolític, o sigui en general, a nivell mundial, a nivell europeu i davant els grans reptes que tenim com a país a Catalunya, nosaltres pensem que és moment d’iniciar una nova transició o etapa a Catalunya on tots plegats puguem trobar grans consensos per avançar», apunta la candidata.

Paneque destaca que durant aquests deu anys hi ha hagut «una pèrdua d’oportunitats». Tot i això, la formació no es tanca a arribar a acords amb els partits que no impulsin polítiques d’extrema dreta i avançar en aquells àmbits on es puguin assolir acords.

La cuina de l’Empordanet presenta la nova guia 2024-2025

Guia cuina de l'empordanet
Guia cuina de l'empordanet

El col·lectiu gastronòmic La Cuina de l’Empordanet ha llançat la seva nova guia de restaurants per al període 2024-25 en un acte celebrat aquest dilluns a l’Hotel Aigua Blava de Begur. L’acte ha comptat amb la presència dels principals xefs i cap de sala dels 11 restaurants membres del col·lectiu, així com de personalitats notables com Vicenç Fajardo, president del col·lectiu; Vanessa Peiró, diputada delegada de Girona Excel·lent i Mercats de la Diputació de Girona; i Gloria Marull, presidenta del Consell Comarcal del Baix Empordà.

Guia cuina de l'empordanet
Guia cuina de l’empordanet

La guia serveix com a eina de promoció dels restaurants membres, mostrant no només les seves ofertes culinàries sinó també destacant l’entorn dels establiments i les persones darrera del servei. Publicada en català i francès, així com en castellà i anglès, la guia té com a objectiu arribar tant a visitants internacionals com a residents locals, proporcionant una finestra a l’alta cuina de l’Empordanet.

A més, aquesta nova edició posa en relleu el compromís del col·lectiu per dignificar la feina del personal de sala, donant-li la mateixa importància que al treball dels xefs. Els informadors turístics de la zona disposaran d’aquesta guia com a recurs per recomanar experiències gastronòmiques úniques, estant disponible en formats físics i digitals per facilitar el seu ús i distribució.

Platja d’Aro, Sant Feliu i Santa Cristina impulsen un pla estratègic per fomentar l’ocupació i l’economia conjunta

Pla econòmic platja d'aro, santa cristina, sant feliu

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro ja han engegat la creació del pla estratègic per fomentar el desenvolupament econòmic i la creació d’ocupació al territori. Durant aquest primer tram del 2024 els municipis ja han organitzat diversos mòduls formatius per a persones que busquen feina o que volen millorar la seva formació, sempre tenint en compte les demandes d’ocupació de la zona. El nombre de persones inscrites en aquests cursos ha superat les 300 persones i s’han treballat sectors com la jardineria, la neteja, el màrqueting digital o la restauració.

Des d’aquest mes de març, però, i amb la feina de la consultora Activa Prospect, els tres ajuntaments han impulsat la redacció d’aquest pla estratègic que ha de servir per marcar les polítiques a seguir per part d’aquests tres municipis en els propers anys. La voluntat des dels tres consistoris és col·laborar per així obtenir un benefici conjunt. L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, explica que la redacció d’aquest pla és un pas molt important pel desenvolupament de l’economia i l’ocupació d’aquesta «àrea metropolitana».

El projecte de desenvolupament del pla estratègic i, també, dels cursos compten amb una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). L’empresa que s’encarregarà de redactar aquest document serà Activa Prospect i està previst que s’enllesteixi del tot el mes de desembre.

Un pla estratègic per fomentar l’economia i l’ocupació

L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, destaca que la redacció d’aquest pla d’actuació respon a aquesta voluntat d’oferir una mirada territorial en aquests aspectes; a més, respon a la necessitat de formar els diversos agents del territori; i, alhora configurar una planificació estratègica. D’aquest darrer punt, Maurici Jiménez en destaca el desenvolupament del pla estratègic.

La voluntat dels tres municipis és fer una diagnosi socioeconòmica, que es vol complementar amb diverses taules de treball i entrevistes a empreses i agents del territori – que es volen impulsar en les properes setmanes. Amb això definit, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro podran establir quines accions fan falta desenvolupar per impulsar l’economia i l’ocupació a la zona.

L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró ha destacat que aquesta anàlisi i diagnosi es farà amb una mirada «transversal» i que es tindran en compte aspectes com la mobilitat o l’habitatge, «que afecten d’una manera o altra a l’economia i l’ocupació», tal com apunta Jiménez. El pla estratègic, però, es troba encara en una fase primerenca, ja que l’empresa Activa Prospect va iniciar els treballs de redacció d’aquest pla el passat mes de març. No serà fins al mes de desembre que es presentaran els resultats d’aquest pla estratègic.

Una formació que ja ha començat

Un dels projectes arran d’aquesta col·laboració entre els municipis ha estat els mòduls formatius que s’han anat impulsant en els darrers mesos. L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, ha explicat que hi ha dos tipus de cursos que s’han anat desenvolupant en els diversos municipis: uns centrats en la part ocupacional, en què s’han fet nou formacions en total; i l’altra centrada en la formació a empreses i emprenedors, on també s’hi han fet nou cursos. Entre els temes destacats s’hi han treballat sectors com la jardineria, la neteja, el màrqueting digital o la restauració, entre altres.

Cal destacar, però que durant aquest 2024 està previst que es desenvolupin un total de 60 mòduls d’aquests dos blocs formatius. Aquests cursos responen a les demandes de les empreses. Per això, abans de fer-los s’han fet unes 250 enquestes per veure quines eren les necessitats dels diversos sectors.

Palafrugell aprova el seu Pla local d’habitatge

Ple de Palafrugell

Palafrugell ha aprovat el nou Pla Local d’Habitatge (PLH) que s’estendrà del 2024 al 2029. Aprovat en l’última sessió del Ple municipal el 30 d’abril, el pla es desenvoluparà entre el 2024 i el 2029 amb l’objectiu d’abordar les diverses problemàtiques del sector habitatge que afecten el municipi. Margarita Mauri, regidora d’Habitatge, ha destacat que el pla aborda qüestions com el desequilibri entre l’oferta i la demanda de lloguer, els alts preus d’adquisició i lloguer, i la necessitat de millorar l’eficiència energètica dels edificis.

El PLH, que també integra directrius del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge 2022-2037, pretén ser un instrument clau per a la planificació i programació d’habitatge. El document detalla 31 fitxes d’acció que inclouen l’accés, la preservació i el correcte ús dels habitatges; la millora de la qualitat del parc residencial; i la promoció de noves formes d’accés a habitatge assequible.

Les diverses actuacions contenen accions dirigides a:
•    L’accés, preservació i ús adequat de l’habitatge
•    La qualitat de l’edificació i rehabilitació del parc residencial
•    La promoció i noves formes d’accés i tinença d’habitatge assequible
•    La gestió i ampliació del patrimoni municipal vinculat a l’habitatge
•    El planejament i gestió urbanística vinculats a l’habitatge
•    Els recursos, organització i gestió de la informació

Aquest pla s’ha enriquit amb les aportacions del Procés de Participació Ciutadana, on han intervingut diferents col·lectius, com joves, entitats, immobiliàries, promotors i polítics, per assegurar que les mesures adoptades reflecteixin les necessitats reals dels ciutadans de Palafrugell.

L’empresa concessionària de l’antic abocador de Solius dona un ultimàtum

Abocador Solius

L’empresa encarregada de gestionar el vell abocador de Solius -tancat a febrer de l’any passat- i de la planta de compostatge d’orgànica -també inactiva a l’espera que la Generalitat aprovi una nova llicència ambiental-, GBI, té un deute superior als tres milions d’euros amb el consorci públic. L’entitat, en la qual participen els cinc municipis de la mancomunitat fundadora i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) al 50%, ha confiat en els compromisos de la Generalitat per cobrir les despeses de clausura del dipòsit -1,4 milions- i el sobrecost del trasllat dels residus a altres abocadors des de fa gairebé 15 mesos. Tanmateix, els pagaments de l’ARC s’han endarrerit, i l’empresa ha amenaçat de paralitzar les seves operacions si no rep el pagament abans del 15 de maig.

Segons apunta El Punt Avui, aquest ultimàtum intensifica la pressió sobre els municipis. Narcís Llinàs, alcalde de Llagostera i president de la mancomunitat de municipis de la Conca del Ridaura, reconeix que la situació agreuja la crisi que han experimentat en l’últim any i mig. Llinàs entén les demandes de l’empresa per als sobrecostos associats a la gestió dels residus de 25 municipis, però subratlla que l’ARC s’havia compromès a cobrir aquestes despeses. Malgrat això, les autoritats no han rebut una resposta a la sol·licitud de subvencions que van presentar.

Mentre es busca una solució, s’ha hagut de recórrer a l’abocador de Puigpalter, al Pla de l’Estany, encara que de manera esporàdica. Altres abocadors catalans no estan preparats per rebre més residus. Les autoritats confien que la situació es desencalli en els pròxims dies, tot i que la campanya electoral podria complicar el procés. La incertesa es manté respecte a si GBI, com a proveïdora d’un servei essencial, podria ser obligada a continuar operant, o si s’hauran d’incrementar els viatges de camió cap a altres abocadors. Aquest últim supòsit es considera poc eficient, ja que els camions urbans no estan dissenyats per a aquest tipus de recorreguts i podrien afectar la freqüència de recollida i incrementar els costos.

Acció Climàtica contracta ramats perquè netegin els boscos de les Gavarres o el Montgrí

El Departament pagarà 400 euros per hectàrea
El Departament pagarà 400 euros per hectàrea

El Departament d’Acció Climàtica comença a desplegar un servei públic de ramats que netegen els boscos en zones estratègiques per tal de prevenir incendis i també garantir la preservació dels espais naturals. A dia d’avui ja hi ha quatre zones (dues de les quals al Baix Empordà) on hi pasturen cinc ramats contractats per Departament. Es tracta de les zones de les Gavarres i el Montgrí, i també a la serra de Prades als Rojals i Capafons.

En total hi ha unes 150 hectàrees que actualment ja compten amb aquests ramats de cabres o vaques. Per fer aquest servei, el Departament pagarà 400 euros per cada hectàrea. De fet, a diferència d’altres iniciatives similars, Acció Climàtica no ha convocat una línia d’ajudes per ramaderia extensiva, sinó que ha obert contractes de cinc anys.

Pau Figueras, pastor d’un ramat de cabres a Calonge, ha signat ara un contracte amb el Departament d’Acció Climàtica perquè el ramat surti a pasturar per una zona delimitada del massís de les Gavarres i netejar una part del bosc. Aquesta acció serveix per millorar la prevenció d’incendis i garantir la preservació dels espais naturals. Aquest és un dels cinc contractes que ha impulsat el Departament en aquest pla pilot per donar més rellevància als ramats en la neteja dels boscos.

Acció Climàtica ho planteja com un servei públic que faran aquest tipus d’animals. La voluntat del pla pilot és calcular el cost de netejar el bosc perquè el Govern contracti pastors i els ofereixi desenvolupar aquesta tasca al territori, substituint així les màquines. Ho explica la directora general d’Agricultura i Ramaderia a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Elisenda Guillaumes.

De moment el Departament ha signat cinc contractes: un a les Gavarres amb el ramat d’en Pau Figueras; un altre a la muntanya del Montgrí amb un ramat de vaques a l’Albera; un altre ramat pasturant a la serra de Querol; i dos ramats a les muntanyes de Prades, un a Rojals i l’altre a Capafons. La selecció d’aquestes zones, tal com explica el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur – en declaracions a ACN – respon al creuament de diversos plans per determinar en quin espai feia falta una gestió de la massa forestal. Per això, s’han tingut en compte aspectes com el pla de prevenció d’incendis i, també, la conservació de la biodiversitat, especialment en espais oberts en zones forestals.

Aquest pla pilot engloba unes 150 hectàrees que els cinc ramats pasturaran durant cinc anys amb una certificació anual. El Govern pagarà 400 euros per cada hectàrea al propietari del ramat per aquesta neteja. Tot i això, el Govern apunta que hi ha una superfície potencial elegible de 174.547 hectàrees. S’hi inclouen zones forestals que avui dia estan gestionades i, per tant, el bestiar podria pasturar-hi per mantenir-ho net, i d’altres que encara no estan gestionades i caldria treballar primer per garantir que els animals poden accedir-hi.