L’empresa concessionària de l’antic abocador de Solius dona un ultimàtum

Per
Carla Saló Pujol
-
Abocador Solius

L’empresa encarregada de gestionar el vell abocador de Solius -tancat a febrer de l’any passat- i de la planta de compostatge d’orgànica -també inactiva a l’espera que la Generalitat aprovi una nova llicència ambiental-, GBI, té un deute superior als tres milions d’euros amb el consorci públic. L’entitat, en la qual participen els cinc municipis de la mancomunitat fundadora i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) al 50%, ha confiat en els compromisos de la Generalitat per cobrir les despeses de clausura del dipòsit -1,4 milions- i el sobrecost del trasllat dels residus a altres abocadors des de fa gairebé 15 mesos. Tanmateix, els pagaments de l’ARC s’han endarrerit, i l’empresa ha amenaçat de paralitzar les seves operacions si no rep el pagament abans del 15 de maig.

Segons apunta El Punt Avui, aquest ultimàtum intensifica la pressió sobre els municipis. Narcís Llinàs, alcalde de Llagostera i president de la mancomunitat de municipis de la Conca del Ridaura, reconeix que la situació agreuja la crisi que han experimentat en l’últim any i mig. Llinàs entén les demandes de l’empresa per als sobrecostos associats a la gestió dels residus de 25 municipis, però subratlla que l’ARC s’havia compromès a cobrir aquestes despeses. Malgrat això, les autoritats no han rebut una resposta a la sol·licitud de subvencions que van presentar.

Mentre es busca una solució, s’ha hagut de recórrer a l’abocador de Puigpalter, al Pla de l’Estany, encara que de manera esporàdica. Altres abocadors catalans no estan preparats per rebre més residus. Les autoritats confien que la situació es desencalli en els pròxims dies, tot i que la campanya electoral podria complicar el procés. La incertesa es manté respecte a si GBI, com a proveïdora d’un servei essencial, podria ser obligada a continuar operant, o si s’hauran d’incrementar els viatges de camió cap a altres abocadors. Aquest últim supòsit es considera poc eficient, ja que els camions urbans no estan dissenyats per a aquest tipus de recorreguts i podrien afectar la freqüència de recollida i incrementar els costos.

Acció Climàtica contracta ramats perquè netegin els boscos de les Gavarres o el Montgrí

Per
Redacció
-
El Departament pagarà 400 euros per hectàrea
El Departament pagarà 400 euros per hectàrea

El Departament d’Acció Climàtica comença a desplegar un servei públic de ramats que netegen els boscos en zones estratègiques per tal de prevenir incendis i també garantir la preservació dels espais naturals. A dia d’avui ja hi ha quatre zones (dues de les quals al Baix Empordà) on hi pasturen cinc ramats contractats per Departament. Es tracta de les zones de les Gavarres i el Montgrí, i també a la serra de Prades als Rojals i Capafons.

En total hi ha unes 150 hectàrees que actualment ja compten amb aquests ramats de cabres o vaques. Per fer aquest servei, el Departament pagarà 400 euros per cada hectàrea. De fet, a diferència d’altres iniciatives similars, Acció Climàtica no ha convocat una línia d’ajudes per ramaderia extensiva, sinó que ha obert contractes de cinc anys.

Pau Figueras, pastor d’un ramat de cabres a Calonge, ha signat ara un contracte amb el Departament d’Acció Climàtica perquè el ramat surti a pasturar per una zona delimitada del massís de les Gavarres i netejar una part del bosc. Aquesta acció serveix per millorar la prevenció d’incendis i garantir la preservació dels espais naturals. Aquest és un dels cinc contractes que ha impulsat el Departament en aquest pla pilot per donar més rellevància als ramats en la neteja dels boscos.

Acció Climàtica ho planteja com un servei públic que faran aquest tipus d’animals. La voluntat del pla pilot és calcular el cost de netejar el bosc perquè el Govern contracti pastors i els ofereixi desenvolupar aquesta tasca al territori, substituint així les màquines. Ho explica la directora general d’Agricultura i Ramaderia a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Elisenda Guillaumes.

De moment el Departament ha signat cinc contractes: un a les Gavarres amb el ramat d’en Pau Figueras; un altre a la muntanya del Montgrí amb un ramat de vaques a l’Albera; un altre ramat pasturant a la serra de Querol; i dos ramats a les muntanyes de Prades, un a Rojals i l’altre a Capafons. La selecció d’aquestes zones, tal com explica el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur – en declaracions a ACN – respon al creuament de diversos plans per determinar en quin espai feia falta una gestió de la massa forestal. Per això, s’han tingut en compte aspectes com el pla de prevenció d’incendis i, també, la conservació de la biodiversitat, especialment en espais oberts en zones forestals.

Aquest pla pilot engloba unes 150 hectàrees que els cinc ramats pasturaran durant cinc anys amb una certificació anual. El Govern pagarà 400 euros per cada hectàrea al propietari del ramat per aquesta neteja. Tot i això, el Govern apunta que hi ha una superfície potencial elegible de 174.547 hectàrees. S’hi inclouen zones forestals que avui dia estan gestionades i, per tant, el bestiar podria pasturar-hi per mantenir-ho net, i d’altres que encara no estan gestionades i caldria treballar primer per garantir que els animals poden accedir-hi.

Calonge i Sant Antoni enceta la 30a edició del Menú de la Gamba

Per
Redacció
-
Menú de la Gamba Calonge i Sant Antoni

Aquest divendres 10 de maig, Calonge i Sant Antoni dona el tret de sortida a la 30a edició del Menú de la Gamba. Aquesta proposta gastronòmica, que va néixer als restaurants de Sant Antoni l’any 1994, s’ha consolidat com una de les propostes gastronòmiques del mes de maig a la zona. El Menú de la Gamba, organitzat per l’Associació de Restaurants de la Badia «El Plat Blau», compta amb vuit restaurants que oferiran el menú enguany.

El menú es podrà tastar fins al 16 de juny als restaurants de Can Roc, Costa Brava, Guillermu, Hº Restaurant de l’Hostal Olga, La Jovita per l’Esteve GV, Nautilus, Refugi de Pescadors i Valentina. El preu del menú és de 55 € i inclou pa amb tomata i anxoves, gamba mitjana fresca de Palamós (200 g), fideus rossejats amb allioli, postres i vi Perelada Inspirador.

A més, aquells que degustin un Menú de la Gamba podran entrar en el sorteig d’un àpat per a dues persones als restaurants de l’associació ‘El plat blau’. Per poder entrar al concurs, els participants hauran de completar un passaport que se’ls donarà i hauran de marcar amb el segell quatre restaurants diferents.

Cal recordar que el Menú de la Gamba va néixer l’any 1994, gràcies a la iniciativa del Patronat de Turisme de Calonge i Sant Antoni. El projecte va començar com una proposta gastronòmica que es va començar a servir als restaurants del municipi, però es va acabar estenent a restaurants de Palamós.

Cuita de gambes popular per promocionar el menú

Amb l’objectiu de promocionar el Menú de la Gamba i per donar el tret de sortida a aquesta campanya gastronòmica, aquest dissabte 4 de maig al migdia va tenir lloc al passeig de Sant Antoni una cuita de gambes popular. Els restaurants de «El Plat Blau» van oferir als visitants fins a 20 quilos de gamba de Palamós, amb vi Inspirador. Es van servir prop de 550 tastos individuals.

El Menú de la Gamba és una de les dues propostes gastronòmiques que al llarg de l’any organitza l’Associació de Restaurants de la Badia amb l’objectiu d’oferir menús amb productes locals de qualitat i a preus ajustats. El Menú de l’Escamarlà, que es pot tastar de novembre a desembre, completa aquesta oferta gastronòmica. Aquestes campanyes gastronòmiques compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, el Consell Comarcal del Baix Empordà, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i Vins i Caves Perelada.

L’Oficina Comarcal del Consumidor del Baix Empordà registra 1.536 actuacions el 2023

Per
Redacció
-
Consell Comarcal Baix Empordà

L’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor del Consell Comarcal del Baix Empordà ha realitzat aquest 2023 fins a 1.536 actuacions. La majoria han estat tractades de forma presencial a la mateixa oficina del Consell Comarcal, però també de manera telefònica, a través del correu electrònic o del formulari que es pot trobar a la plana web de la institució.

Diversos sectors econòmics han generat el nombre més alt de consultes i reclamacions. Entre elles, destaquen temes com garanties, drets de desistiment, serveis d’electricitat, gas, aigua, telecomunicacions i internet.

Es preveu un augment en les reclamacions per la devolució de despeses hipotecàries, després d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. També s’anticipa un increment en les denúncies sobre la violació dels drets lingüístics dels consumidors.

Durant l’any, s’han registrat 499 consultes, 19 queixes, 25 denúncies i 549 reclamacions. Del total de reclamacions, un 68% s’han resolt amb acords de mediació, amb una valoració econòmica d’aproximadament 119.000 €.

Principalment, els habitants de la Bisbal d’Empordà acudeixen a l’Oficina per la seva proximitat geogràfica, seguits de persones de Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Palamós, entre altres.

Supermatí – 6 maig 2024

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 6 maig 2024
Loading
/

Rècord d’ocupació a les comarques gironines: més de 9.500 nous llocs de treball a l’abril

Per
Redacció
-
privat:-sant-feliu-de-guixols-preveu-una-temporada-turistica-amb-ocupacions-d’abans-de-la-pandemia

L’economia gironina ha creat 9.579 llocs de treball a l’abril i tanca el mes amb rècord d’ocupació. La Seguretat Social ha registrat 363.079 afiliats, cosa que suposa la xifra més alta assolida durant un mes d’abril d’ençà del 2012 (fins on arriba l’històric). En paral·lel, el mercat laboral gironí també continua eixugant aturats per segon mes consecutiu. Aquest abril, la desocupació s’ha reduït un 2,29% i arreu del territori hi ha hagut 703 persones que han sortit de llistes. Sobretot, la gran majoria han estat al sector serveis, cosa que evidencia l’inici de la temporada turística. Ara mateix, a les comarques gironines hi ha 30.001 persones que busquen feina. En comparació amb l’abril del 2023, són un 1,76% menys.

L’inici de la temporada turística -aquest any, marcada per una Setmana Santa més avançada- continua deixant-se notar al mercat laboral gironí. Perquè després que al març l’atur es reduís un 2,23%, l’abril també es tanca amb un nou descens de la xifra de desocupats. I en paral·lel, el territori continua generant ocupació.

Segons recullen les dades del Ministeri de Treball, aquest abril Girona ha reduït en un 2,29% la taxa de desocupats. Si el percentatge es trasllada en xifres, al llarg del mes hi ha hagut 703 desocupats que han trobat feina. La immensa majoria -fins a 619- ho han fet al sector serveis, reflex del motor que representa el turisme per a l’economia del territori.

Percentualment, el descens d’aturats registrat a Girona és el segon més elevat de tota Catalunya i se situa lleugerament per sobre de la mitjana del país. En global, aquest abril la desocupació s’ha reduït en un 2,14% i a Catalunya el mes s’ha tancat amb 7.359 aturats menys (a Barcelona, la baixada ha estat del 2,05%; a Tarragona, del 2,58%, i a Lleida, del 2,14%).

Tot i que la majoria d’aturats que han sortit de llistes ho hagin fet al sector serveis, els altres també han reduït desocupats durant aquest abril. En concret, la indústria ho ha fet en 52 persones; la construcció, en setze, i l’agricultura en tres més. Hi ha hagut també tretze persones apuntades a llistes que no tenien cap feina anteriorment, i que ara també n’han trobada.

A la ratlla dels 30.000

Si aquest maig la tendència continua, i l’atur torna a davallar, la demarcació deixarà enrere els 30.000 desocupats. Perquè segons recullen les dades del Ministeri, en global a les comarques gironines ara hi ha 30.001 persones que busquen feina, la majoria dels quals -20.723- al sector serveis. En comparació amb l’abril del 2023, les comarques gironines tenen 538 desocupats menys (cosa que suposa un descens de l’1,76%).

En paral·lel, durant aquest abril a la demarcació també s’han signat més contractes. Al llarg del mes, segons recullen les dades del Ministeri, se n’han rubricat 21.071. En comparació amb el març, són 1.199 més (un 6,03%). Si la xifra es posa en relació amb un any enrere, però, és pràcticament idèntica a la d’aleshores. Perquè aquest abril se n’han signat un 0,74% més -en concret, 154- en comparació amb el del 2023.

Rècord d’ocupació

A més de reduir aturats, aquest abril del 2024 la creació de llocs de treball ha continuat impulsant-se a les comarques gironines. Perquè als 7.995 afiliats que la demarcació ja va guanyar al març, ara se n’hi sumen 9.579 més (cosa que suposa un augment del 2,71% en comparació amb el mateix període de l’any passat).

Segons recullen les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, a les comarques gironines ara hi ha 363.079 afiliats. Una xifra que marca un rècord d’ocupació en un mes d’abril, perquè en tot l’històric -les dades arriben fins al 2012- mai s’havia assolit.

De fet, la que queda per sota d’aquest registre és precisament la de l’abril de l’any passat, quan el mes va tancar-se amb 353.317 afiliats; és a dir, que d’un any per l’altre, ha crescut en un 2,76%.

1...1.2491.2501.251...6.968Pàgina 1.250 de 6.968