10.1 C
Pals
Dijous, 4 juny 2020

Residus

Fa temps que es va endegar la campanya de recollida de residus particulars. Com a mínim dues dècades, sinó tres. S’ha invertit en costoses campanyes televisives o cartellístiques ­–d’àmbit governamental (català, clar) i fins i tot municipals–, en contenidors, en empreses especialitzades… El balanç és ben decebedor. Per no dir catastrofista. Gairebé no reciclen ni els que reciclaven des d’un bon principi. És a dir s’ha perdut clientela.

De manera general els indrets on es recicla, o sigui els grups de contenidors, són bruts, deixats, tant brutegen els mateixos contenidors com els alentorns, sempre plens d’objectes vells, matalassos, estris de cuina, televisors, mobiliari…

La coordinació, per dir-ho d’alguna manera, entre les deixalleries i l’usuari de carrer és molt trista. Al principi de les deixalleries, la gent fins i tot hi anava amb il·lusió, com un veritable acte cívic, com qui feia un favor a la comunitat. Ara tan sols s’hi apropen petits camions d’empresaris, especialment de la construcció, a portar-hi runa sobretot… I si no vaig errat, fins fa poc a sobre se’ls cobraven diners. Els puntualíssims ciutadans de carrer que s’hi apropen ho fan feixugament en un indret erm d’indicacions i amb un tracte funcionarial que ratlla la mala educació. Clar, amb aquest tarannà lògic que no s’hi apropi ningú i tot vagi a parar arran de contenidors.

També hi ha unes petites camionetes municipals que carreguen allò que troben apilonat al volant del contenidors. S’observen molt poc sovint i van a un ritme que fa esparverar.

I ja no parlem de l’estadística inicial a l’hora de generar el residu. Són munió els qui ho posen tot plegat en una mateixa bossa. Alguns separen el plàstic, el que es genera més, alguns altres també el paper o el vidre (sobretot alguns bars, per pura lògica). Ben pocs, que podríem titllar de marginals o directament de ‘sonats’ de cares a la resta de veïnat, separen el compostatge.

Amb la crisi han proliferat algunes firetes de brocanter i objectes usats. Malauradament el seu èxit ha estat escàs. Llàstima perquè hi ha gent que té gràcia seleccionant i reparant objectes de la llar o de decoració. Però és molt més pràctic anar a un ‘outlet’, on adquirir-hi quelcom útil i que funcioni és una veritable sorpresa, o bé als nombrosos mercadillos d’entitats altruistes com Càritas.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios