La sortida de la crisi econòmica ha revifat la promoció d’habitatges a casa nostra, amparats per POUMs que en alguns casos daten dels anys 70 o 80.

Tot i l’aparició de plataformes com SOS Costa Brava i un debat ciutadà que ha aflorat, en els propers anys podrien aparèixer fins a 10.000 nous habitatges a la costa gironina, molts d’ells al Baix Empordà.

1. Platja de Pals · Pals

Després que l’actual equip de govern aconseguís reduïr de manera dràstica el número de cases que es poden edificar a la zona de Rodors, Jonquers i Roca blanca, el POUM encara reserva espai per poc més de 1000 cases i un hotel de 5000 metres quadrats, a més d’espais comercials i aparcaments. Segons la Generalitat, la comissió de Territori i sostenibilitat ha demanat a l’Ajuntament que introdueixi canvis que permetin reduïr el nombre d’habitatges fins als 288, però la plataforma Salvem la Platja de Pals ho desmenteix.

2. Cala d’Aiguafreda · Begur

Es tracta del projecte d’urbanització de la cala d’Aiguafreda i que preveu la construcció de 400 habitatges segons els ecologistes o 180 segons l’Ajuntament. Tot i que l’edificabilitat de la zona es remunta a POUMs aprovats dècades enrere, a principis de juliol del 2018 el consistori Begurenc aprovava en plè municipal la dotació de serveis d’una zona que s’havia mantingut gairebé verge fins a l’actualitat.

3. S’antiga · Begur

Obres d’urbanització de s’Antiga, vistes des de la Platja de Pals. Fotografia: E. Sagrera

L’any 2002, després de 30 anys de funcionament irregular es va clausurar la pedrera de s’Antiga i segons el conveni que existia amb l’Ajuntament, l’espai s’hauria hagut de restaurar íntegrament. El 2003 i d’acord amb el POUM i el vist i plau de d’Urbanisme i Medi Ambient es va concretar el projecte de construcció de 24 cases. A més de solucionar un problema ambiental, la promotora va abonar 414.689.35 euros a l’Ajuntament, que van ser destinats a una zona verda a l’entrada de Sa Tuna. La reactivació del projecte ha aixecat les alarmes entre els estiuejants que han vist aparèixer una “queixalada” a la muntanya, clarament visible des de la Platja de Pals

4. Pineda d’en Gori · Palamós

l’Agencia Lucas Fox ja comercialitza els apartaments de la pineda d’en Gori

2 edificis de 4 pisos amb un total de 48 apartaments de luxe ubicats a la pineda d’en Gori, a tocar de la cala s’Alguer, amenacen un terreny d’alt valor tan paisatgístic i natural com cultural. Tot i que Salvem la Pineda d’en Gori, ho ha denunciat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el promotor dels apartaments ja té els habitatges a la venda a través d’un web. Els responsables de l’entitat esperen que amb el recurs al TSJC es puguin aturar les obres, però també que els possibles compradors es facin enrere.

5. Aigua Xelida · Palafrugell

Imatge virtual del projecte Aiguacel Costa Brava, previst a la cala d’Aigua Xelida

Aiguacel Costa Brava resort, és el nom del projecte que Nest Capital Homes vol construïr a la cala d’Aigua Xelida. El projecte, que contempla 3 fases, preveu la construcció d’apartaments de luxe (amb preus superiors a 1 milió d’€). El projecte té l’aprovació tècnica de l’Ajuntament de Palafrugell des del 10 de juliol del 2018. La plataforma SOS Costa Brava ha presentat una vintena d’al·legacions al projecte demanant una moratòria per aconseguir un posterior canvi de qualificació.

6. Cap Roig · Palafrugell

La propietat del jardí botànic de Cap Roig, en mans de “La Caixa” vol contruïr un auditori polivalent per a congressos sota el castell, protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) així com altres tres edificacions incorporades al conjunt amb un increment de 1.800 metres quadrats de sostre total. Però l’entitat Salvem el golfet, s’oposa frontalment al projecte perquè considera que les noves edificacions “vulneren la Llei de Costes, el Pla Director del sistema costaner i el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines”. També afirmen que “no es respecta el límit del 20% d’ampliació de volums del sòl no urbanitzable que marquen els POUM de Mont-ras i Palafrugell” i que l’ús d’allotjament de l’ampliació del poblat “pot convertir-se en un ús hoteler encobert”. L’Ajuntament ha donat llum verda a la iniciativa.

7. El golfet · Palafrugell

El polèmic xalet. Foto: Salvem el Golfet.

És un dels culebrots urbanístics per excel·lència. Les obres del xalet del golfet han estat objecte d’anades i vingudes per la pressió que ha exercit l’entitat Salvem el golfet, però també per algunes aturades de les obres, fruit d’algunes irregularitats que s’han anat esmenant. El consistori Palafrugellenc va concedir el permís per ampliar una antiga construcció existent a la Cala del Golfet, però el resultat és un mastodòntic edifici, clarament visible des del mar. Salvem el golfet ha posat en marxa un procés de recaptació de diners per fer front als diferents processos judicials que ha emprès contra diversos projectes.

8. Alerta Sant Feliu · Sant Feliu de Guíxols

Un dels balcons del passeig Rius i Taulet que ha sigut eliminat

A principis de setembre es donava a conèixer la plataforma Alerta Sant Feliu, formada per un grup de veïns que denuncien la destrucció d’elements urbans emblemàtics de la ciutat, saltant-se el seu propi catàleg patrimonial”. Afirmen que volen “lluitar contra la turistificació, que implica un model de ciutat que acaba expulsant la població local” i critiquen el trasllat de l’escultura La Costa Brava, de Joan Rebull per instal·lar-hi una nova terrassa.

9. La pietat · Palamós

El sector de la Pietat de Palamós.

No es tracta de sòl urbanístic, sinó industrial. El polígon de la pietat és un altre dels projectes que tenen una forta afectació sobre el territori. Així ho denuncia la CUP de Palamós, però també la Generalitat de Catalunya, que va titllar d’irreversible, la transformació que suposaria un nou polígon industrial. En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, l’Alcalde de Palamós, Lluís Puig, assegurava que Palamós ja no disposa de sòl industrial per fer front a la demanda que té el municipi i defensa el projecte de La pietat alegant que no és un espai verge (actualment hi ha la fàbrica Hutchinson) i que si la Generalitat el tira enrere, l’Ajuntament buscarà una alternativa.

10. Salvem Castell · Palamós

Un bonus track per acabar aquest repàs. En aquest cas, per a un projecte d’urbanització que es va aconseguir aturar a partir de la voluntat popular impulsada per la plataforma Salvem Castell.

A partir d’un canvi normatiu aprovat l’any 1990, la zona de Castell passava a ser urbanitzable i l’any 1992 dues promotores van presentar sengles projectes per desenvolupar el sector. Però amb més de 13.000 signatures presentades per Salvem Castell, amb intenses campanyes de desqualificacions i després de més de 30 recursos presentats, el 12 de juny del 1994 l’Ajuntament de Palamós va organitzar un referèndum popular que, amb una participació superior al 50% del cens, donaria un resultat del 70% a favor de la descatalogació del sòl, per convertir-lo en no urbanitzable.

No va ser, però, fins l’any 2002, que la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat no va descatalogar els terrenys, obligada per sentencies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem. Actualment, Castell és un dels pocs espais no urbanitzats que queden al litoral gironí