28.1 C
Pals
Diumenge, 31 agost 2025
- Publicitat -

El Govern declara el Drac i l’Àliga de la Bisbal Bé Cultural d’Interès Nacional

A aquestes dues figures se n'hi sumen tres més que són el Drac de Vilafranca del Penedès, el Gegantó de Lladrefaves de Valls i la gegants de Cal Fiol de l'Arboç

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img

El Govern ha declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) cinc elements d’imatgeria festiva entre els quals es troben el Drac i l’Àliga de la Bisbal d’Empordà. Aquest és el primer cop que es protegeixen com a BCIN aquest tipus d’elements, després que el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Cultura Popular i la Direcció General del Patrimoni Cultural, iniciés l’any 2019 el projecte comú per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional d’un conjunt d’elements de la imatgeria festiva lligats a les festes i tradicions emblemàtiques de Catalunya.

A aquestes dues figures de la Bisbal d’Empordà se li sumen el Drac de Vilafranca del Penedès, el Gegantó Lladrefaves de Valls i la geganta de Cal Fiol de l’Arboç. Cal destacar que aquests elements es conserven en espais que en garanteixen la conservació i protecció, com són els de titularitat municipal (en tres d’ells) o a l’interior de l’església parroquial, en el cas dels dos de La Bisbal d’Empordà.

Les figures només surten en ocasions especials i, molts cops, se’n treuen rèpliques per minimitzar-ne els danys i el desgast. A més, se sotmeten a restauracions periòdiques per garantir-ne una bona conservació.

Una de les accions que ha impulsat el Departament de Cultura, a part de declarar-les BCIN, ha estat la digitalització en 3D per facilitar-ne la restauració i difusió. D’aquesta manera, les figures poden estar presents en exposicions sense haver de fer cap trasllat.

Les figures que s’han triat, totes lligades a la celebració del Corpus, han complert uns criteris establerts des del Departament: per l’alt valor etnològic i històric dels elements, que traspassen l’àmbit estrictament municipal; per l’alt valor simbòlic, vinculat a les festes patrimonials i tradicionals, algunes d’elles declarades d’interès nacional; i per l’alt valor artístic i l’estat de conservació, amb atenció a la seva antiguitat, autenticitat i singularitat. També s’ha tingut present que les restauracions realitzades no hagin alterat significativament l’aspecte original. Altres trets excepcionals d’aquest tipus de béns són els relacionats amb la simbologia i el lligam sentimental i identitari de les poblacions, vinculat a les tradicions ancestrals.

- Publicitat -
- Publicitat -

Els xalets Teixidor de Girona, la desaparició d’un patrimoni de Rafael Masó

Els xalets Teixidor de Girona, obra de Rafael Masó, van ser enderrocats el 1973 sense permís en ple franquisme. Formaven part del conjunt de la farinera i eren un exemple d’habitatge noucentista innovador. Avui només resten la Farinera i la Casa Teixidor (la Punxa), restaurades, mentre el solar dels xalets ha desaparegut sota habitatges anònims.

Altres notícies