Mercè Coll, responsable d’Arteca: «En dos mesos hem prestat més peces que en l’ultim any»

Fa més de 16 anys que la Biblioteca de Palafrugell va decidir apropar l’art els seus veïns i veïnes, afegint un nou servei dins del seu catàleg de préstec: obres d’art. Quadres, fotografies, o fins i tot escultures són els nous productes que ara qualsevol usuari de la biblioteca es pot endur a casa durant un període de fins a dos mesos.

El funcionament és idèntic al del préstec d’un llibre a qualsevol biblioteca. Els usuaris interessats poden consultar a la web de la biblioteca el catàleg d’obres, i un cop seleccionada la peça, només han de donar el seu carnet de la biblioteca i ja poden endur-se-la.

La iniciativa, que forma part del projecte ARTECA, va començar el 2008, però fa poc més de dos mesos que l’Ajuntament de Palafrugell va iniciar una campanya per reactivar el projecte, que després de la pandèmia de la COVID havia quedat quasi inoperatiu. Mercè Coll, responsable del projecte, assegura haver augmentat el nombre de préstecs en un 100% en aquest període de temps.

A més a més, també afirma que des que es va iniciar aquesta nova campanya, el servei ha atret per primer cop a usuaris de fora de Palafrugell.

El fons artístic de la biblioteca disposa de més de 160 obres de tota mena: art figuratiu, abstracte, retrats, paisatges, fotografia, escultura, peces grans, peces minúscules, etc. ARTECA, però, va néixer com un projecte d’intercanvi entre la biblioteca i els artistes. El 2008, davant de la dificultat de molts pintors i escultors locals de poder exposar les seves obres, la Biblioteca de Palafrugell va decidir cedir el seu espai d’exposició a diferents artistes vinculats amb Palafrugell, a canvi de què aquests donessin una peça pròpia al fons de la biblioteca.

Així, la iniciativa assoleix un doble objectiu. Per una banda, permet visibilitzar autors emergents que no es poden permetre exposar en una galeria d’art, i per l’altra, apropen l’art d’autor, rarament assequible, als veïns i veïnes de Palafrugell.

El projecte també permet una circumstància que rarament es dona en el món de l’art: la interacció directa de l’autor amb l’espectador. Amb l’ARTECA, els autors saben en tot moment qui disposa de les seves peces i tenen la possibilitat de conèixer el seu públic. De fet, la pintora Rosa Aguiló, sempre que pot, fa una visita al seu taller als usuaris que s’hagin endut a casa peces fetes per ella.

Però quin sentit té tenir una peça artística a casa per només un mes? Bé, hi ha diversos motius. La Maria, per exemple, és usuària del projecte des del 2014, i utilitza els quadres del fons de la biblioteca per decorar l’apartament que fa anys que lloga. Com ja coneix els llogaters habituals, tria les obres que considera que més els agradaran. Ara bé, no només tria les obres que agafa en préstec segons aquest criteri.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

La normativa afavoreix les grans explotacions en detriment del petit pagès? El debat sobre el futur de la pagesia catalana

La PAC ha incorporat mesures per reforçar les explotacions petites i mitjanes, però la concentració agrària continua avançant. Menys explotacions, més superfície per titular i una burocràcia cada vegada més complexa alimenten el debat sobre si les normes actuals afavoreixen indirectament les explotacions més grans. Analitzem què diuen les dades i quins factors expliquen aquesta evolució.

Qui gestiona avui el territori? Menys pagesos, més bosc i un nou escenari per als grans incendis

Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui: tràmits, costos, normativa i gestió del territori. La primera peça parteix dels incendis de les Gavarres per analitzar com la pèrdua de pagesia, l’augment del bosc i la desaparició del mosaic agroforestal condicionen el risc de grans incendis.

Quins tràmits han d’assumir avui els pagesos i com ha canviat la gestió del camp català

Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui. Aquesta primera peça analitza com ha canviat la gestió del camp català durant les darreres dècades, amb més normativa, registres i tràmits administratius. També explora la relació entre la pèrdua de pagesia, l'expansió dels boscos i el debat sobre la prevenció dels grans incendis forestals.

El foc de les Gavarres, gairebé 100 anys després del gran foc del 1928

Les Gavarres arrosseguen una llarga memòria de grans incendis. El foc de 1928, amb 1.600 hectàrees cremades, va devastar masos, boscos i patrimoni. Avui, gairebé un segle després, la recurrència del foc reobre el debat sobre la gestió del territori, l’abandonament forestal i el paper clau de pagesos i ramaders.