La Costa Brava a l’Estiu: oportunitats laborals i reptes en la contractació de personal temporals

Per
Clara Clemente
-
restaurant la gamba de palamós

Amb l’arribada de l’estiu, la Costa Brava es transforma en un dels destins més populars per als turistes tant locals com internacionals. No només això, sinó que els mateixos pobles s’omplen de festivals musicals i organitzen un sense fi d’activitats culturals que fan que es multipliquin els visitants i habitants a l’estiu. Aquesta afluència massiva de turistes, però, no només revitalitza l’economia local, sinó que també genera un augment significatiu en la demanda de treballadors temporals per cobrir les necessitats del sector turístic, de restauració i hoteler. 

Les aplicacions d’ocupació com Infojobs i Jobtoday s’inunden d’ofertes de feina per a la Costa Brava. Aquesta època de l’any marca l’inici d’un període de gran activitat en el sector laboral de la regió, amb una demanda creixent de personal per cobrir les necessitats dels nombrosos turistes que visiten la zona. Hotels, restaurants, bars, comerços i tota mena de negocis busquen intensament personal per garantir un servei de qualitat durant la temporada d’estiu. 

La varietat de posicions disponibles és notable. Els hotels necessiten recepcionistes, personal de neteja, cuiners i cambrers. Els restaurants i bars, per la seva banda, busquen cambrers, ajudants de cuina i bar tenders per gestionar l’afluència de clients durant els mesos d’estiu. A més, els comerços locals augmenten les seves plantilles amb caixers, reposadors i personal d’atenció al client per fer front a l’increment de visitants. 

Un dels atractius de treballar a la Costa Brava durant l’estiu és la possibilitat de combinar feina amb oci en un entorn privilegiat. Moltes ofertes de feina inclouen beneficis addicionals com l’allotjament gratuït, especialment en establiments hotelers i càmpings, el que facilita l’arribada de treballadors d’altres regions. Això permet als joves treballadors gaudir de la bellesa natural de la Costa Brava, les seves platges i la seva vida nocturna quan no estan treballant. 

Alguns joves com el Gerard opten per fer temporada d’estiu a la Costa Brava i aprofiten per treballar al Càmping InterPals mentre viuen amb els seus pares. “M’agrada treballar aquí perquè estàs de vacances, surto del treball i puc anar a la platja o a la piscina”, comenta. Gerard viu amb els seus pares en un bungalou que lloguen des de fa anys al mateix càmping on treballa, però afegeix que també pot aconseguir allotjament si ho demana: “m’ofereixen allotjament, el mateix càmping té un pis petit”. 

En Gerard no és l’únic que ha optat per treballar a la Costa Brava, en Roger Piella estiueja a Platja de Pals des de fa anys i ha optat per treballar al restaurant Niff-Niff durant l’estiu. El jove relata que en ser estiu, treballar al Baix Empordà no li suposa un esforç en comparació de Barcelona, ja que la resta del dia el passa amb els seus amics. 

Per als negocis de la Costa Brava, la preparació per a la temporada alta comença mesos abans de l’arribada dels primers turistes. Els responsables de recursos humans utilitzen les aplicacions d’ocupació per identificar i contactar amb candidats que compleixin els requisits necessaris. Això inclou des de la verificació d’experiència laboral prèvia fins a la comprovació de coneixements d’idiomes, que són especialment valuosos en una zona amb una presència tan alta de turistes internacionals. 

Desafiaments en la cerca de personal 

Malgrat l’atractiu de treballar a la Costa Brava, alguns empresaris enfronten desafiaments per trobar suficient personal qualificat. Segons Agustí Soto, president de l’associació de restaurants El Plat Blau, “a l’estiu sempre s’ha d’ampliar plantilla, és més treball, però en el meu cas ja tinc gent d’altres estius i els ofereixo la feina a ells”. Així i tot, també esmenta que “sí que tinc alguns companys que han hagut de reduir l’horari d’obertura del local perquè els hi faltava personal”.

 

Els empresaris de la Costa Brava valoren molt la dedicació i l’energia dels joves treballadors. Bárbara Hallé, presidenta de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria de la Costa Brava Centre, assenyala que “els joves aporten dinamisme. Son normalment joves educats, que parlen idiomes i que tenen molta versatilitat al sector serveis, poden fer de tot.”

 

La dificultat d’aconseguir lloguer: allotjament per a treballadors temporals 

Tot i aquesta dificultat de trobar treballadors, alguns càmpings i establiments ofereixen allotjament perquè els treballadors puguin fer la temporada allà. Per Bàrbara Hallé, és una pràctica que es fa des de fa anys i que cada cop creix més ”Ara no és tan exagerat, però sí que hi ha establiments que ofereixen allotjament, molts cops has de descartar candidats perquè no tenen allotjament” també afegeix que ”aconseguir un lloguer a aquesta zona és impossible, aquesta opció hi és i diria que cada cop son més i fins i tot jo em plantejo buscar alternatives pel meu hotel”.

 

Amb l’increment constant del turisme i la popularitat creixent de la Costa Brava com a destinació estiuenca, la demanda de treballadors temporals és alta any rere any. Agustí Soto detalla els desafiaments que afronten els empresaris de la Costa Brava durant la temporada d’estiu ”Al final vas buscant i trobes el personal adequat, però costa molt i a vegades fins i tot has de reduir la capacitat d’un restaurant perquè no pots donar el servei correcte.”

La Costa Brava es transforma en un destí molt atractiu durant l’estiu, generant una gran afluència de turistes que impulsa l’economia local i augmenta significativament la demanda de treballadors temporals en sectors com el turisme, la restauració i l’hostaleria. Malgrat els desafiaments en la contractació de personal qualificat i la dificultat d’allotjament, l’atractiu de la regió i les oportunitats laborals fan que tant empresaris com joves treballadors trobin maneres de col·laborar, assegurant que la Costa Brava mantingui la seva vitalitat i popularitat com a destí estiuenc.

Palafrugell insta a la ciutadania i als visitants de temporada que respectin l’espai públic i ho facin de forma cívica

Per
Redacció
-
Calella de Palafrugell Palafrugell fons next generation

L’Ajuntament de Palafrugell ha expressat preocupació per les conductes incíviques observades en les últimes setmanes, especialment en les zones properes a les platges del municipi. L’Àrea de Serveis ha realitzat tasques de reparació en aquests espais durant el mes de juliol, un procés que ha implicat un cost econòmic considerable i no previst en el pressupost municipal.

Totes aquestes tasques i reparacions tenen un cost econòmic i suposen unes despeses que no estaven previstes a nivell pressupostari. En aquest sentit, l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, fa una crida a la ciutadania “al respecte de l’espai públic que és compartit entre tots”. I al mateix temps espera que tant la ciutadania com els visitants que aprofiten les seves vacances per acostar-se a Llafranc, Tamariu o Calella de Palafrugell ho facin amb el màxim de civisme.

Els actes incívics es sancionen, però sovint és difícil identificar els autors. Per aquest motiu, es demana la col·laboració de les persones que presenciïn aquests actes, suggerint que informin als agents cívics, a la Policia Local present a les platges o a la comissaria de policia situada a la plaça de les Escoles de Calella de Palafrugell.

Préssecs i nectarines. Pere Puigbert, des d’un camp de pomes de l’Escala ens en parla

Per
Joan Bosch
-

Pere Puigbert, de l’Escala, és el nostre especialista en fruites i verdures a, TARDA CAPITAL.

Palamós impulsa una campanya informativa als comerços i restaurants sobre l’ocupació de la via pública

Per
Redacció
-
Palamós campanya informativa

L’Àrea de Via Pública de l’Ajuntament de Palamós ha iniciat aquest mes d’agost una campanya informativa dirigida als establiments de comerç i restauració que ocupen la via pública amb terrasses o espais expositius. L’objectiu és reforçar la informació sobre la normativa establerta mitjançant l’ordenança municipal i assegurar-ne el compliment, garantint la convivència entre tots els usos del carrer durant el període de màxima activitat turística i comercial al municipi.

La campanya consisteix en la distribució d’un fulletó informatiu a tots els 164 negocis de Palamós que ocupen la via pública. Aquest document recorda als comerciants i restauradors que l’autorització obtinguda especifica l’espai concret que poden ocupar. En alguns casos, aquest espai està delimitat a terra amb petites tatxes metàl·liques col·locades per l’Àrea de Via Pública.

A més, el fulletó informa que cada establiment és responsable de la neteja de l’espai ocupat al final de la jornada. També especifica que no es pot posar publicitat d’altres marques comercials en taules, cadires, tendals o para-sols. A més, cal deixar un pas ampli per als vianants entre terrasses (mínim de 2,80 metres) i respectar les dimensions màximes permeses per als expositors o altres elements ubicats al carrer (1,60 metres d’amplada i 1,50 metres d’alçada).

L’Àrea de Via Pública de l’Ajuntament de Palamós ofereix la seva disponibilitat per resoldre qualsevol dubte o aclariment sobre aquesta campanya o l’ocupació de la via pública en general, posant a disposició el telèfon 972 609 590 i el correu electrònic viapublica@palamos.cat.

La gran novel·la del Baix Empordà – Capítol 3: CATAMARÀ

Per
Adrià Ibánez
-

Cinquena entrega de la secció de Ràdio Capital “La gran novel·la del Baix Empordà”, on l’Adrià s’ha hagut d’afrontar al repte de continuar escrivint la història del Plutarc Cuplés a partir de l’element «CATAMARÀ», proposat per una turista argentina afincada a Pals. Llegim i escoltem com continua:

 

III

“Catamarà”

(Platja de Pals)

 

Gabriel García Márquez va somiar una vegada que assistia al seu propi enterrament, a peu, caminant entre un grup d’amics, amb ànim festiu. Se sentien tots contents; en especial ell, per l’oportunitat que li brindava la mort de reunir-se amb els seus amics de Llatinoamèrica. Al final de la cerimònia tots marxaven, menys ell, que s’havia de quedar. «Ets l’únic que no se’n pot anar», li exigia algú. Aleshores l’escriptor va comprendre que morir és no tornar a estar mai més amb els amics.

Potser per això, en Plutarc Cuplés s’esperava trobar-se a l’Altre Costat ni que fos un amic de la Primària. Seria divertit veure la Joana, la noia que menjava ceres a classe, o el Tomàs, a qui van expulsar per un excés d’inserció de xinxetes als seients dels professors. Però la mort era una altra cosa: l’Empordà tot desert, sense ni una sola ànima, i ell tot sol caminant sense aturar-se d’una banda a una altra, com si demanés caritat.

Fins que va arribar al port de Fornells. Allà l’esperaven una dotzena d’embarcacions disposades en filera, de la més petita, una trista xalana de fusta, fins a la més grossa de totes, un catamarà de luxe. Entremig, llaüts d’encesa, llanxes, sardinals i barques de bou.

L’encarregada del port era una parca, tota fosca, amb barret de pescador. Li va explicar que, segons els mèrits que havia acumulat en vida, el difunt s’embarcava cap al cel amb un tipus o un altre de barca. I que per haver sigut una mica ineficient, a en Plutarc li corresponia la xalana.

Va protestar. A què es devia aquella decisió?

—Els difunts sou avaluats per un jurat expert format per les principals deïtats de la religió que processàveu, així com una selecció de testimonis que al·leguen a favor o en contra de la salvació de la vostra ànima. En el teu cas, Plutarc, ni vius ni morts et tenien gaire estima. —va explicar-li la parca, inalterable.

—Vius, morts, tots uns fatxendes. En vida no he cregut ni en cap religió, ni en cap relació humana, i per tant em toca a mi mateix escollir com m’enlairaré.

D’una revolada va fúmer un cop de peu a la parca, que va caure a l’aigua com un pes mort, i va arrencar a córrer fins a l’extrem oposat del port.

 

En Plutarc Cuplés sempre havia volgut conduir un catamarà. Si no ho havia aconseguit en vida, no desaprofitaria l’oportunitat de fer-ho ara que estava mort. 

Corregint García Márquez: Morir és no tornar a trepitjar mai més terra ferma.

SOS Costa Brava presenta al·legacions a 22 habitatges que afectarien els jardins Rubió i Tudurí de Calella de Palafrugell

Per
ACN
-
sos costa brava jardins calella de Palafrugell

SOS Costa Brava ha presentat al·legacions al Pla de Millora Urbana (PMU) que afecta els Jardins Rubió i Tudurí a Calella de Palafrugell. La federació considera que el pla urbanístic, que permet la construcció de 22 habitatges amb una edificabilitat de 2.729 metres quadrats de sostre, és un “contrasentit” i podria suposar la “destrucció” i “desfiguració” d’uns jardins amb gairebé 70 anys d’història.

Segons un comunicat de SOS Costa Brava, l’estudi d’impacte i integració paisatgística és “insuficient” ja que no explora “alternatives reals i viables” per protegir aquest Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Les entitats Salvem el Golfet i SOS Palafrugell, que formen part de la federació, també han presentat al·legacions, alertant que el pla urbanístic “afectaria i envairia” part del jardí protegit, causant un impacte visual i paisatgístic molt negatiu.

Les entitats denuncien que dues de les tres alternatives presentades no compleixen els criteris del Departament de Cultura per a elements catalogats. A més de l’oposició al planejament urbanístic, la federació demana la rectificació de l’alineació del nou edifici per evitar afectar els jardins, així com l’eliminació de l’increment d’una planta d’alçada que impactaria en la imatge de l’edifici protegit. També exigeixen la cessió d’espais lliures, zones verdes i equipaments, i reclamen completar la documentació tècnica del pla amb alternatives d’ordenació amb menor edificació.

SOS Costa Brava considera una contradicció que el POUM permeti una elevada edificabilitat a la finca, mentre que el Pla Especial de Protecció i d’Intervenció en el Patrimoni Històric (PEPIPH) reconeix els jardins com a BCIL. La federació destaca que la finca està afectada per la moratòria urbanística de l’Ajuntament, la qual cosa ofereix l’oportunitat de reconsiderar les normes urbanístiques actuals en relació amb el nou Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles del litoral gironí.

En aquest context, SOS Costa Brava proposa que l’Ajuntament arribi a un acord amb els propietaris per qualificar els jardins com a parc urbà de titularitat pública i aplicar-hi una protecció integral. També suggereixen destinar les edificacions existents a equipaments públics de caràcter municipal o comarcal.

Els Jardins Rubió i Tudurí, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, ocupen una superfície de 6.823 metres quadrats i són considerats una obra rellevant de l’arquitectura de jardins de Catalunya. Aquests jardins mediterranis del segle XX són comparables a altres creacions de l’arquitecte com els Jardins de Santa Clotilde a Lloret i els Jardins del Palau Reial de Pedralbes a Barcelona.

1...1.0621.0631.064...6.953Pàgina 1.063 de 6.953