MARIOLA DINARÈS
IVAN ROSQUELLAS
JOAN ARENYES
ENTREVISTA AUDREY
ENTREVISTA JULIAN
Viu la Revetlla de Sant Joan a Ràdio Capital amb la Xalana Petarda
Un any més Ràdio Capital et salva la Revetlla de Sant Joan i t’estalvia haver de buscar quina música posar a la nit més curta de l’any.
En Marc Clapés conduirà una edició especial de “La Xalana Petarda”, la selecció musical més atrevida de la ràdio, l’únic programa on hi conviuen els grans himnes de la música més popular, amb grans hits de la tele o la ràdio de tota la vida. De pont aeri a Bola de drac i de Nino Bravo a Dua Lipa. Tot plegat, pensat perquè no paris de cantar i ballar com si t’hagués posseït un coet encès.
Aquesta revetlla de Sant Joan des de les 9 fins ves a saber quan, t’espera en Clapés a la ràdio amb una selecció de cançons que no acostumem a posar la resta de l’any. Però l’ocasió s’ho mereix!
Tu ocupa’t de la coca, del cava i dels petards, que nosaltres ja posem la música!
La Xalana Petarda, aquest diumenge 23 a les 21:00 a Ràdio Capital i a radiocapital.cat.
View this post on Instagram
L’èxit de les noves coques de Sant Joan impulsa les vendes
Les noves coques de Sant Joan, com les de ‘lemon pie’, té matxa, o les farcides de trufa, melmelada de gerds o nata, tenen èxit entre els consumidors. Segons el president del Gremi de Pastissers de Barcelona, Antoni Bellart, la gent compra tres o quatre coques, però més petites. Bellart ha destacat que la coca de brioix continua sent la més venuda, seguida de la de llardons i la de crema, que està guanyant popularitat.
Bellart preveu un augment del 5% en les vendes aquest any, arribant a gairebé dos milions de coques artesanes, amb preus mantinguts entre 18 i 22 euros. Les bones previsions es deuen també al fet que la revetlla de Sant Joan coincideix amb un cap de setmana llarg, fet que impulsarà les compres per celebrar la festa i també el dia de Sant Joan.
El canvi d’hàbits dels consumidors ha portat a preferir coques més petites i de diferents tipus. Fa 30 anys, es compraven coques grans de brioix o de llardons, però ara la gent prefereix provar diferents sabors en coques de mig quilo o tres quarts.
Malgrat congelar els preus, els guanys esperats provenen de l’augment de vendes i la contenció dels preus d’algunes primeres matèries, com els pinyons, que tot i seguir sent cars, han baixat de preu respecte a l’any passat. Bellart també ha assenyalat que la moderació dels costos de l’electricitat ha contribuït a mantenir els preus.
Antoni Bellart és també propietari de la pastisseria Triomf, al Poblenou, que enguany ha estat reconeguda per fer el millor xuixo del món. Els clients han demanat una coca de Sant Joan amb aquest producte premiat, que Bellart ha descrit com una elaboració que sembla xuixo quan es talla.
La fiscalia avala els cabals d’emergència decretats pel Govern als rius Muga, Ter i Llobregat
La fiscalia ha avalat els cabals d’emergència que va decretar el Govern als rius Muga, Ter i Llobregat durant la fase d’emergència per sequera. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el ministeri públic no ha trobat cap delicte contra el medi ambient després de la investigació derivada de la denúncia interposada per entitats ecologistes.
La fiscalia considera que l’ACA ha complert la normativa aplicable en situacions d’emergència per sequera. L’ACA ha defensat que els cabals es van establir amb l’objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes per evitar el desabastiment de la població durant la pitjor fase de la sequera.
L’acord de Govern 17/2024 va fixar nous cabals d’emergència en tres trams dels rius: al Llobregat, a Sant Joan Despí, es proposava un cabal de 250 litres per segon; al Ter, des del Pasteral fins a la desembocadura, 600 litres per segon; i a la Muga, des de Pont de Molins fins al mar, 40 litres per segon.
Durant aquesta reducció de cabals, es van establir increments controlats per mantenir condicions ecològiques adreçades a la recuperació de l’estat de les masses d’aigua, un cop superada la sequera, i un programa de vigilància i seguiment amb preses de mostres i controls analítics setmanals als trams implicats.
L’agència ha indicat que aquestes hidropuntes es feien dues vegades per setmana durant sis hores cada cop. En el cas del Llobregat, s’alliberaven 500 litres per segon; al Ter, 3.000 litres per segon; i a la Muga, 300 litres per segon.
A més, aquesta proposta de cabals es va analitzar profundament des d’una perspectiva tècnica per optimitzar la gestió de l’aigua i la conservació mediambiental. L’ACA ha assegurat que no només es garantia la disponibilitat d’aigua als embassaments, sinó també la reversibilitat de l’impacte sobre la biodiversitat dels trams afectats.
La proposta permetia endarrerir en 136 dies l’esgotament del sistema Ter-Llobregat, fins al 5 de març de 2025, incrementant les opcions de noves aportacions a la primavera i la tardor de 2024. A Darnius Boadella, l’esgotament de l’embassament s’endarreria en 240 dies, fins al desembre de 2025.
La recuperació de les reserves durant els mesos de maig i juny ha permès revertir aquesta mesura excepcional i normalitzar els cabals ambientals a les tres conques afectades, segons ha detallat l’ACA.
Oberta la via verda entre Pals i els Masos de Pals
El Consorci Vies Verdes de Girona ha licitat la construcció d’una infraestructura essencial per unir dos nuclis de Pals amb un itinerari segur i adequat, una demanda que feia anys que es reivindicava. Aquest projecte s’emmarca dins l’acció número 13 dels “Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació”, i està finançat pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea (Next GenerationEU). L’obra ha estat realitzada per Massachs Obres i Paisatge SLU. Paral·lelament, l’Ajuntament de Pals ja treballa en la redacció de la segona fase del projecte, que preveu la connexió entre els Masos i la Platja de Pals.
Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palamós celebren l’inici d’obres de l’habitatge cooperatiu Terra de Mar
Aquest dijous, Palamós va celebrar l’inici oficial de les obres del projecte d’habitatge cooperatiu ‘Terra de Mar’, impulsat per Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palamós. L’acte va reunir més de 50 persones, incloent-hi les sòcies impulsores i diverses autoritats locals, comarcals i de la Generalitat.
El projecte ‘Terra de Mar’ es desenvolupa en un solar públic de 1000 m² cedit pel consistori a l’Avinguda Catalunya i consta de 34 habitatges d’entre 39 i 67 m², dissenyats per UMMA arquitectes. Aquest model d’accés al dret a l’habitatge és pioner a les comarques gironines, i es finança amb 5 milions d’euros aportats principalment per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), a més d’una subvenció de la Generalitat.
La promoció exemplifica la col·laboració entre el sector públic i el cooperativisme sense ànim de lucre per garantir el dret a l’habitatge. Almenys un 25% dels habitatges es reserven per a col·lectius vulnerables, com persones majors de 65 anys, joves fins a 35 anys i famílies monoparentals. Els contractes de cessió d’ús són de per vida, amb quotes mensuals que oscil·len entre 490 i 780 € segons la mida dels habitatges, i una aportació de capital retornable d’entre 12.000 i 19.000 €.
La construcció dels habitatges també té una voluntat ecologista, amb estàndards d’eficiència energètica i sostenibilitat, obtenint la certificació energètica A i la certificació VERDE de construcció sostenible. Aquesta és la primera promoció cooperativa d’habitatges que obté un certificat d’aquest tipus. Es preveu que la construcció finalitzi a finals de 2025, amb l’entrada dels residents a inicis de 2026.
Un model cooperatiu d’habitatge
Durant l’acte, Sergio Parrello, soci de Sostre Cívic, va presentar l’esdeveniment i va donar la benvinguda als assistents. Fugint de la clàssica ‘primera pedra’, l’emoció dels socis cooperativistes es va reflectir en la lectura d’una carta dirigida als seus veïns del futur, esperant que algun dia la trobin futures generacions. Eva Ortigosa, representant del Consell Rector de Sostre Cívic, va ressaltar que amb el projecte de Terra de Mar “no només construïm habitatges, sinó que també reforcem la nostra aposta per un model antiespeculatiu que garanteixi l’accés a un habitatge digne i assequible per a tothom”.
Seguidament, Sílvia Grau i Fontanals, directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, en representació de la Generalitat de Catalunya, va destacar “les administracions públiques tenim l’obligació estratègica de recolzar econòmicament i legalment els projectes impulsats per les entitats socials que construeixen habitatges en sòl públic amb un compromís social i també amb la sostenibilitat. Per això hem aportat 1 milió d’euros, amb la subvenció directa de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i quasi 300 mil euros del Programa 6 dels Next Generation. L’habitatge cooperatiu és una eina que volem que sigui clau per a facilitar l’accés a l’habitatge, per això és molt important que Sostre Cívic hagi configurat un projecte que prioritza col·lectius vulnerables”.
Finalment, Raquel Gallego, primera tinent d’alcalde i regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Palamós, va subratllar que “aquest projecte suposa per als veïns i veïnes de Palamós i Sant Joan una alternativa d’accés a l’habitatge amb una concepció de convivència poc conegut al nostre territori, però que creiem que pot ser la base d’un nou model. Un model que concep l’habitatge com un bé d’ús i no com un bé d’inversió o propietat, posant les persones i les seves necessitats al centre i s’emmarca en el compromís de crear un habitatge cooperatiu, sostenible i socialment responsable”.
La darrera campanya d’incorporacions de sòcies al projecte es va tancar el passat 26 de maig, però es preveu que es torni a obrir més endavant per completar les 34 unitats de convivència. Les persones interessades poden inscriure’s a terrademar.sostrecivic.cat per rebre informació sobre futures incorporacions.
