L’Hospital de Palamós incorpora la micropigmentació de l’arèola i el mugró per a dones que han patit càncer de mama

Una professional d'infermeria de l'hospital de Palamós practica una micropigmentació de mugró a una pacient Data de publicació: dijous 23 de maig del 2024, 11:55 Localització: Palamós Autor: Imatge cedida a l'ACN per l'Hospital de Palamós
Una professional d'infermeria de l'hospital de Palamós practica una micropigmentació de mugró a una pacient Data de publicació: dijous 23 de maig del 2024, 11:55 Localització: Palamós Autor: Imatge cedida a l'ACN per l'Hospital de Palamós

L’Hospital de Palamós ha començat a oferir un nou servei de micropigmentació de l’arèola i el mugró a les dones que han patit un càncer de mama i s’han sotmès a una mastectomia. Aquest servei s’ha incorporat a la cartera de l’hospital des del mes de maig i representa l’últim pas en la reconstrucció mamària per a aquestes pacients. La micropigmentació es duu a terme una vegada finalitzats tots els tractaments oncològics i consisteix en una tècnica ambulatòria de caràcter estètic i mínimament invasiva. S’introdueixen pigments sota la pell per crear una arèola i un mugró amb una forma, mida i color molt semblants als originals, millorant significativament l’aspecte psicològic de les pacients.

A partir d’ara, totes les dones que es sotmetin a una mastectomia a l’hospital de Palamós tindran l’opció de realitzar aquesta micropigmentació. A més, aquelles que ja s’hagin fet la intervenció i hagin completat els tractaments oncològics també podran sol·licitar una cita al Servei de Ginecologia trucant a l’hospital o a través del seu metge de família.

Aquest nou servei ha estat possible gràcies a la donació de la Fundació Oncolliga, que ha aportat 36.060 euros gràcies als ingressos obtinguts en l’Oncotrail del 2023. L’hospital ha destinat 6.192 euros al servei, que s’han utilitzat per adquirir l’equipament necessari, com ara un dermògraf, agulles de micropigmentació, pigments i llapis de disseny. A més, una professional d’infermeria ha rebut la formació adequada per a la pràctica d’aquesta tècnica.

Una seixantena de persones visiten el Campus de l’Experiència de Calonge i Sant Antoni en la jornada de portes obertes

Gran interès en la jornada de portes obertes del Campus de l’Experiència de Calonge i Sant Antoni

Una seixantena de persones van passar per la jornada de portes obertes del Campus de l’Experiència de Calonge i Sant Antoni, que es va celebrar aquest dimecres 22 de maig al castell de Calonge. El Campus de l’Experiència és un programa universitari destinat a la població major de 50 anys de les comarques gironines gràcies a la col·laboració de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona).

La jornada va servir per presentar el Campus de l’Experiència per part del seu director, el doctor Jordi Miralbell. Llavors es va fer una taula rodona a càrrec d’alumnes del primer curs a Calonge i Sant Antoni que van compartir les seves experiències, seguida d’una conferència del doctor Salvador Vidal, coordinador pedagògic del campus. A la tarda, els assistents de la jornada de portes obertes es van poder quedar per formar part en una de les classes que s’imparteixen.

El Campus de l’Experiència

El Campus de l’Experiència és un programa de formació que permet obtenir un títol que s’emmarca en el projecte Campus de l’Experiència de UIC Barcelona, que fomenta l’interès per nous àmbits del saber i capacita els participants per assumir la responsabilitat de noves tasques, mitjançant l’aprenentatge continu i el treball de recerca en grup. En definitiva, mantenir-se actiu i millorar la qualitat de vida.

L’objectiu principal és la realització personal de les persones grans i la seva adaptació a l’entorn, que és constantment canviant. El Campus de l’Experiència té una durada de tres cursos, i no es requereix cap títol previ per cursar-lo. Les assignatures pertanyen als àmbits de la història, l’art, la filosofia, la literatura, la ciència, la tecnologia, el dret, l’economia, la sociologia, i la psicologia i ciències de la salut. Disposa també de seus a Barcelona, el Penedès i Andorra.

Concretament, a Calonge i Sant Antoni el primer curs va començar l’octubre del 2023 i finalitzarà el pròxim 12 de juny. Enguany hi han participat 67 alumnes. Per aquells que vulguin obtenir més informació i fer preinscripcions es poden dirigir a la pàgina web del Campus o per correu electrònic a activa@calonge.cat.

Palamós tindrà el tercer McDonalds del Baix Empordà

Palamós Mcdonalds

Palamós projecta la construcció del tercer McDonalds al Baix Empordà, tal com avança Ràdio Palamós. La Junta de Govern Local del municipi ha aprovat la concessió de la llicència urbanística per la construcció d’aquest establiment en uns terrenys que es troben entre l’autovia C-31 i el giratori de la Fosca. La llicència inclou el projecte de remodelació dels accessos d’aquest giratori per permetre la circulació en aquesta franquícia de menjar ràpid.

L’acord municipal apunta que el pressupost de referència de l’actuació és d’1.038.954,36  euros i la llicència urbanística dona un termini màxim d’un any per iniciar les obres i un topall de tres per tenir-les acabades.

Aquest no és el primer McDonalds que s’inaugura al Baix Empordà. Concretament, Platja d’Aro és l’epicentre d’aquesta cadena de menjar ràpid a la comarca: actualment, hi ha dos establiments funcionant en aquest municipi. Un d’ells va obrir el passat mes de febrer de 2022 i compta amb un McAuto, un espai que permet recollir les comandes amb el cotxe.

Imatge destacada: localització del nou McDonalds a Palamós, just al costat de l’empresa Comerco. Imatge extreta de Google Maps.

Supermatí – 23 maig 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 23 maig 2024
Loading
/

Jim i tres companys d’Eufòria pujaran dalt l’escenari en el concert de Corçà al festival Ítaca

Jim festival ítaca

El festival Ítaca escalfa motors per acollir algunes de les grans veus d’Eufòria. Corçà serà la seu al Baix Empordà durant aquest estiu on la guanyadora de la segona edició d’aquest programa, Jim, i tres concursants més – la Carla, en Carlos i l’Ethan – actuaran el proper 15 de juny. L’artista presentarà els temes del seu primer treball, però també farà versions de rock i d’un ampli ventall de clàssics amb els seus companys de programa.

Cal destacar que aquest dimecres, la cantant ha publicat ‘Dimonis’, una pça que aborda l’assetjament escolar i que és el segon avançament del seu nou EP, que veurà la llum a principis de juny. Jimena Gómez, més coneguda com a Jim, actuarà a la plaça Firal de Corçà el 15 de juny.

Més de la meitat d’entrades venudes

El festival Ítaca ja ha presentat el seu cartell i, a més, ja ha venut més de la meitat de les entrades disponibles pels diversos concerts que organitza pels municipis de l’Empordà. Alguns estan a punt d’exhaurir les localitats. La seva cita més multitudinària, la de Sant Joan a l’Estartit que es farà del 22 al 23 de juny, ja ha sobrepassat el 60% del seu aforament.

El festival ja va començar amb la seva programació a l’Escala amb l’actuació de Triqeull i Les que Faltaband i s’allargarà fins al 7 de juliol. En total hi haurà una quinzena d’actuacions a municipis d’arreu de l’Empordà com Gualta, Corçà, la Pera, l’Estartit i Calella de Palafrugell. A part de la Jim hi haurà noms com Arde Bogotá, The Tyets, Julieta, Mushka, Cala Vento, Sílvia Pérez Cruz, La Ludwig Band, entre altres.

L’Ítaca 2024 aposta pel talent femení amb 18 actuacions en sis municipis de l’Empordà

Els boscos del Baix Empordà són alguns dels més afectats per la sequera

Pla general d'una pista que porta a l'ermita de Fitor de les Gavarres aquest dijous 25 de febrer de 2021. (Horitzontal)

Els boscos de Catalunya assoleixen un nou rècord aquest 2023, registrant 66.482 hectàrees de boscos que han perdut les fulles, les han assecat o que han mort per culpa de la sequera. Aquesta xifra, que s’obté des de l’any 2012 amb el seguiment del Debosccat, es troba molt per sobre de la darrera campanya. A més, aquesta és la pitjor campanya de tota la sèrie i s’han registrat 573 episodis de sequera en total, dels quals 165 són nous del 2023.

Entre les comarques més afectades, que se situen a la part nord-est de Catalunya, hi trobem el Baix Empordà, la Selva, l’Alt Empordà, el Gironès i Osona. Aquest 2023 també, a diferència d’altres anys, s’ha vist un augment de decaïment en les coníferes que no s’havia observat encara, sobretot per l’afectació de la sequera en el pi roig arreu del territori i al decalatge dels efectes de la sequera en coníferes.

Greus afectacions en els pins

Aquesta sequera que ja fa mesos que arrosseguem, ha afectat greument la massa forestal de Catalunya i ha provocat un estrès hídric que ha afectat molts arbres. Sabem que la resposta de planifolis (alzina, roures, faig, etc) i coníferes (pins i avets) davant dels episodis de sequera és molt diferent perquè normalment els planifolis responen molt de pressa (assequen les seves fulles i les deixen caure), mentre que les coníferes aguanten més temps, fins que ja no poden més i moren sobtadament.

Per això, aquest 2023 també ha estat un any excepcional pels pins de Catalunya. Aquestes espècies, que sempre havien registrat valors de superfície afectada molt baixos, tenen aquest 2023 una superfície afectada que supera la majoria dels valors de la sèrie de planifolis, 15.600 hectàrees en total. Les afectacions en pinedes de pi roig han fet augmentar notablement l’afectació total de coníferes aquesta campanya. D’altra banda, la superfície de planifolis afectada aquest 2023 és de 40.800 hectàrees sumant la superfície nova i l’antiga, amb l’alzina i l’alzina surera com les espècies amb més superfície afectada.

L’estudi que ha elaborat el CREAF compta amb dades que recullen els Agents Rurals al llarg de tot l’any, però amb una mostra més exhaustiva durant el mes de setembre. Al llarg de l’any, es van detectar zones amb clapes d’arbres morts o afectats per la sequera. A partir d’aquí, es fa un mostreig més exhaustiu al setembre arreu de tot el país. I a partir d’aquestes dades es calcula l’estat de salut de la massa forestal catalana.

Per intentar evitar que aquesta massa forestal pugui servir de combustible pels incendis forestals, el Departament d’Acció Climàtica ha obert una línia d’ajudes de 5,2 MEUR. Aquesta línia està destinada a propietaris privats de boscos que tinguin una afectació d’un mínim del 15% per la sequera. Les zones més afectades per la sequera seran les que tindran prioritat a l’hora de demanar les ajudes. Caldrà que hi hagi una superfície de 3 hectàrees perquè tingui efecte en la prevenció d’incendis. Els propietaris podran rebre un màxim de 2.500 euros per hectàrea netejada.