La Policia Nacional va detenir a cinc integrants d’un grup criminal dedicat al cultiu i producció de marihuana en tres domicilis particulars de la comarca del Baix Empordà, concretament a Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro. Els detinguts cultivaven la droga en els domicilis particulars, enganxant-se a la llum del subministrament elèctric de manera il·legal.
Dos dels detinguts són de nacionalitat espanyola i la resta de nacionalitat francesa i holandesa. Els agents van intervenir 90 kg de marihuana i 53 de cocaïna, a més d’una balança de precisió i bosses d’envasatge, i 350 euros fraccionats, quatre vehicles i una motocicleta. Segons el cos policial, van arribar a defraudar més de 75.000 euros en energia elèctrica.
La Policia Nacional ha detallat que el ‘modus operandi’ del grup consistia a cultivar marihuana a l’interior de tres domicilis particulars, els quals tenien espais perfectament habilitats amb el material necessari per al cultiu de marihuana (làmpades, transformadors, humidificadors, filtres d’aire, condensadors, termòstats, fertilitzants, sistemes de reg. automàtic, etc.), i material dedicat a accelerar el creixement i augmentar el percentatge de THC a les plantes de marihuana. Una infraestructura dedicada al cultiu i producció de marihuana preparada per a la comercialització.
Per les investigacions realitzades, els agents van poder comprovar com les cinc persones detingudes als tres domicilis estaven relacionades entre si, agrupant-se ciutadans de diferents nacionalitats i formant una organització criminal estructurada.
Els detinguts van ser posats a disposició judicial com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública i un delicte de defraudació elèctrica. A un d’ells li constava una ordre de recerca, detenció i ingrés a presó acordada pel jutjat penal de Mataró. El jutge va decretar l’ingrés a presó provisional per dos dels detinguts, i els altres tres han quedat en llibertat amb mesures cautelars.
Els Premis Carles Rahola de la comunicació local han escollit la ficció sonora, «Ui, si aixequés el cap«, de Ràdio Capital, com a finalista als Premis Carles Rahola de la comunicació local, que atorga la delegació de Girona del Col·legi de Periodistes i en la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio (Premi Miquel Diumé).
El jurat ha valorat que el projecte «recupera uns personatges referents i populars de la nostra cultura, i que té un gran plantejament de guió, un gran treball de locució i un gran treball sonor al darrere«.
«Ui, si aixequés el cap» és una ficció sonora que “ressuscita” sis il·lustres empordanesos per reivindicar el seu valor històric i el seu origen, alhora que dona a conèixer la seva vida, obra i pensament a les generacions més joves.
Per fer-ho, l’autor dels guions, l’escriptor Adrià Pujol Cruells, suma la seva capacitat d’escriure des de la ironia i el llenguatge proper de l’Empordà amb el coneixement profund de cadascun dels personatges.
Els capítols, que duren poc més de mitja hora cadascun, comencen sempre amb el personatge de Virgili, una encarnació de l’esperit de l’Empordà, que s’encarrega de guiar el personatge protagonista en el seu retorn a la vida.
Els altres finalistes de la categoria
En la mateixa categoria s’han nomenat Anna Prat Blanch, David Planella Fontàs, Laia Bosch Oliver, Laia Terricabras Castells i Laura Comamala Almazán, per Univers Integra, Emma Granyer i Burrassó, Clara Julià López i Clara Vicenç i Romaguera, per Faldilles alineades, de Girona FM i Josep Plazas i Josep Guardiola, per I aquesta veu?, un programa que s’emet a diverses emissores locals.
El nom dels guanyadors, i també dels membres del jurat, es farà públic durant l’acte de lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, que tindrà lloc el dijous 29 de febrer, a les 8 del vespre, a l’Auditori de Girona.
Els Rahola estimen Ràdio Capital
No és la primera vegada que el col·legi de periodistes reconeix la feina de Ràdio Capital i el seu equip. L’any 2022 la periodista Anna Salvadó va rebre el premi a millor informació digital per la sèrie de reportatges “1001 nits de festa al Baix Empordà”. Els Rahola també van premiar Ràdio Capital per l’emissió del programa “Sopem a la presó”, emès des de l’aparcament de la presó del Puig de les Basses, de Figueres, amb motiu de l’empresonament de Dolors Bassa i encara un altre Premi Rahola per la cobertura especial de les eleccions municipals del 2015, a més de diverses nominacions com a finalistes de diferents categories.
El Bisbal Bàsquet torna a jugar fora de casa, i com la setmana passada, en una pista complicada com la del Valls.
El Valls Òptiques Teixidó és tercer, amb quatre victòries menys que els bisbalencs, però els de Carles Rofes hauran de sortir amb el mateix esperit que a la pista del Cuarte de Huerva si volen aconseguir un nou triomf.
Aquesta jornada 20 de la Lliga EBA pot ser cabdal per al Bisbal Bàsquet, ja que el seu immediat perseguidor (el Mollet) juga a casa contra el Santa Eulàlia, i és probable que no falli.
Naut Aran i Calella de Palafrugell han iniciat una acció conjunta per atraure més turisme a totes dues destinacions en els moments en què l’activitat turística està en marxa però el flux de visitants sol ser més fluix, com sol ser la primavera. La campanya té doncs com a objectiu compartir els visitants d’ambdues destinacions, ja que per temporalitat i per perfil, combinen a la perfecció.
Visitar Calella de Palafrugell, Llafranc o Tamariu durant els mesos d’abril i maig permet gaudir dels paisatges sense gaires aglomeracions i amb un clima primaveral. A més, hi podem trobar cales salvatges, camins de ronda, història, patrimoni, gastronomia, festivals, entre altres.
Segons explica el regidor de Turisme i Promoció Econòmica de Palafrugell, Marc Piferrer, “com que a finals de març l’activitat turística a Naut Aran posa el fre, i el seu visitant és un client potencial per a la nostra destinació, hem cregut adient fer aquesta campanya per atraure nou públic especialment de les zones de Madrid, País Basc i resta de Catalunya perquè ens visiti a la primavera, que és quan més falta fa al sector turístic de Palafrugell”.
La col·laboració entre aquests dos municipis neix gràcies a l’Agència Catalana de Turisme (ACT) i el seu segell de pobles amb encant, al qual pertanyen 14 municipis de Catalunya. És dins aquest marc que l’ACT col·labora amb aquesta campanya de comunicació, oferint el suport en format de banners publicitaris dirigits al públic objectiu d’aquestes dues destinacions turístiques, tan oposades i alhora tan complementàries.
Les tres empreses que conformaran el parc eòlic marí experimental al golf de Roses (Alt Empordà) confien que la plataforma estigui en marxa el 2026. Així ho han indicat els responsables de les tres companyies -Sener, X1 Wind i Esteyco- en un acte al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, on han coincidit l’endemà de publicar-se els projectes que formaran part de la plataforma d’assaig coneguda com a Plemcat. Els enginyers han assegurat que és un «repte» que tot estigui operatiu d’aquí a dos anys perquè els objectius són «molt ambiciosos» i han alertat que si les administracions allarguen els terminis de les subhastes i les licitacions, els inversors poden perdre l’interès en el desenvolupament de l’eòlica marina.
La plataforma Plemcat ha d’estar construïda abans del desembre del 2025. Ara bé, això no implica que a partir d’aleshores pugui començar a funcionar perquè calen els permisos de diferents administracions. El responsable d’eòlica de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i director tècnic del Plemcat, Jose Luis Domínguez, ha detallat que mentre que la Generalitat és qui gestiona la plataforma, els permisos relacionats amb els recursos marins corresponen a l’Estat.
En relació amb els terminis administratius, han recordat que el govern espanyol va publicar a finals del 2021 el full de ruta sobre el desplegament de l’eòlica marina, però encara resta pendent concretar algunes qüestions que permetin la posada en marxa real d’aquesta tecnologia. En qualsevol cas, el Plemcat serà una plataforma d’assaig, una mena de laboratori de proves del que seran els futurs parcs eòlics marins, segons han remarcat els enginyers i tal com explica el director de l’eòlica marina de Sener, Sergi Ametller.
Amb el Plemcat com a punt de partida, els enginyers han aprofitat per ressaltar el potencial que té l’eòlica marina i han assegurat que el seu creixement és «molt esperançador». Així mateix, han explicat que la majoria dels parcs eòlics que actualment funcionen al món s’ubiquen al nord d’Europa per qüestions tècniques relacionades amb la profunditat del fons marí.
A Catalunya, el Plemcat compta amb una inversió de 80 milions d’euros, que seran tots públics -30 milions provinents de l’Estat i els 50 restants per part de la Generalitat-. El director tècnic de la plataforma ha plantejat la possibilitat que un cop la infraestructura sigui una realitat, l’energia que se n’obtingui la gestioni l’Energètica, la companyia pública de la Generalitat, i ha assegurat que el projecte s’està duent a terme «parlant amb el territori».
Privat: Palamós se suma a la campanya “No el deixis caure en el pou del suïcidi”
La comarca del Baix Empordà va activar el Codi Risc Suïcidi (CRS) en 41 casos durant el 2023. Això es troba entre els 257 casos de la Regió Sanitària de Girona on es va activar el CRS, un 40% més que les activacions que es van registrar el 2019. En comparació amb el 2022, la xifra també ha augmentat en un 23%, havent-se activat en 209 ocasions. Les dades inclouen els territoris de la xarxa de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària. Les activacions durant el 2023 del Codi Risc Suïcidi representen una taxa de 3,3 casos per cada 10.000 habitants, una xifra que baixa fins els 2,9 casos per cada 10.000 habitants a la comarca.
La presentació d’aquestes dades, que es va fer la setmana passada, va anar acompanyada amb la presentació de la campanya de prevenció de suïcidi del Department de Salut a la Regió Sanitària de Girona. L’acció es basa en la instal·lació temporal d’uns vinils que mostren un punt negre que simbolitza allà on es poden trobar les persones amb ideació suïcida i s’emmarca en la campanya «No et deixis caure en el pou del suïcidi». A la Regió Sanitària de Girona s’ha estès a 17 ciutats amb 19 vinils, quatre d’elles localitzades a la comarca: La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Palamós.
Els vinils estaran presents a les ciutats adherides durant un mes. Amb la instal·lació, Salut vol posar èmfasi en la detecció de senyals d’alerta i en la prevenció per part de l’entorn de les conductes que atempten contra la pròpia vida i, també en demanar ajuda, si cal, trucant al telèfon 061.
El psiquiatre i cap del sector de Salut Mental del Baix Empordà, José Luis Sagredo, explica que és molt important que des de l’administració pública s’impulsin eines com el Codi Risc Suïcidi per prevenir i evitar els intents de suïcidi i poder tractar els pacients afectats. El Codi Risc Suïcidi es va implantar a la Regió l’any 2015 i defineix el circuit i el procediment d’actuació a seguir davant la detecció d’un cas amb risc de suïcidi alt, amb l’objectiu de reduir la mortalitat per aquesta causa i evitar el risc de noves conductes suïcides.
Trucar al 061
José Luis Sagredo explica que amb el telèfon 061 es pot buscar la prevenció del suïcidi de manera més senzilla i accessible. «Només es necessita una trucada al 061 perquè s’activin totes les alarmes», admet el cap del sector de Salut Mental al Baix Empordà. A més, recorda que no només cal fer una detecció de conductes de risc de suïcidi, sinó que també s’han de tractar aquest tipus de conductes.
El pacient amb una alienació suïcida, tal com explica Sagredo, «normalment ho verbalitza o va deixant anar senyals que podria intentar-ho». A més, afegeix que «en un percentatge molt alt darrere d’aquestes conductes hi sol haver una patologia psiquiàtrica, i el més freqüent sol ser el quadre depressiu».
Per això, el telèfon 061 està disponible per a persones afectades i, també, per familiars o persones de l’entorn que detecten aquest tipus de conductes. En aquest telèfon estableixen el primer nivell d’assistència davant un possible cas de conducta suïcida. A partir de llavors, es porta el pacient, normalment, a l’Hospital Santa Caterina de Girona perquè un psiquiatre faci la valoració del cas. Si no fa falta l’internament de la persona afectada, es deriva a una atenció ambulatòria que s’inicia, com a molt tard, deu dies després de l’episodi. Així, s’activa el Codi Risc Suïcidi.
Llavors els pacients assisteixen al Centre de Salut Mental – IAS, i un d’ells es troba a Platja d’Aro. A partir de l’activació del Codi Risc Suïcidi, els pacients assisteixen al Centre de Salut Mental per valorar si la conducta de risc suïcida ha remès i si existeix algun problema psiquiàtric. Llavors se’ls fa un seguiment fins al moment en què no hi ha un risc i es tanca el Codi Risc Suïcidi. En el cas d’una recaiguda, tal com apunta José Luis Sagredo, es pot tornar a activar aquest Codi.
Sagredo explica que l’acompanyament de la família i l’entorn és bàsic per poder cercar la recuperació. «Els psicòlegs i psiquiatres valoren la feina que ha de fer l’entorn per acompanyar al pacient», apunta Sagredo.
