L’atur ha crescut un 2,7% a les comarques gironines durant aquest octubre i la demarcació ha perdut gairebé 7.800 llocs de treball. Percentualment, Girona és el territori de Catalunya on més ha crescut la xifra de desocupats. Durant el darrer mes, hi ha hagut 797 persones que s’han apuntat a llistes, i gairebé nou de cada deu treballaven al sector serveis (on hi ha hostaleria i turisme). És un reflex de la dependència que té l’economia gironina del turisme, i de com la fi de l’estiu, i també de la temporada alta, continuen deixant-se notar al mercat laboral gironí. Perquè en paral·lel, també baixa l’afiliació a la Seguretat Social i el mes es tanca amb 360.867 afiliats. Ara, a la demarcació hi ha 30.274 persones que busquen feina.
Allò que ja s’anticipava al setembre, durant l’octubre s’ha fet evident. Com una roda que cíclicament es va repetint, la fi de la temporada alta impacta de ple damunt l’economia gironina. Perquè no tan sols augmenta l’atur, sinó que també es destrueix ocupació (sobretot, al sector serveis).
Segons les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, aquest octubre l’atur ha crescut un 2,7% a les comarques gironines. Percentualment, és l’increment més alt que s’ha registrat a tota Catalunya (on de mitjana, la desocupació ha pujat un 0,88%). A Barcelona, el mes es tanca amb un 0,34% més de desocupats; a Lleida, amb un 1,92%, i a Tarragona, amb un 2,48%.
Si el percentatge es trasllada en xifres, les comarques gironines han sumat 797 desocupats més a l’octubre. La gran majoria, al sector terciari (símptoma de la dependència que l’economia gironina té del turisme). Perquè gairebé nou de cada deu persones que s’han apuntat a llistes -en concret, 691- provenen de l’hostaleria, el comerç o bé han fet temporada en hotels i càmpings.
Si es passa la lupa per la resta de sectors, i ja a molta més distància, als serveis el segueixen l’agricultura (que aquest octubre suma 40 aturats més) i la indústria (que tanca el mes amb 28 desocupats més). Per contra, tot i que de manera molt minsa, la construcció redueix aturats (però tan sols 16) i, per últim, hi ha 54 persones sense cap ocupació anterior que s’han apuntat a llistes.
Més de 30.000 aturats
En global, a les comarques gironines, aquest octubre s’ha tornat a superar la barrera dels 30.000 desocupats. En concret, a la demarcació ara hi ha 30.274 persones que busquen feina. Són, això sí, 135 menys que l’any passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 0,44%).
De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.998). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.485 desocupats), la construcció (2.676) i l’agricultura (678). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.437 aturats a qui no els consten feines anteriors.
Més de la meitat dels aturats -en concret, el 56%- són dones (17.169). L’estadística del Ministeri també recull que, de tots els qui busquen feina a comarques gironines, hi ha 2.588 desocupats que tenen menys de 25 anys.
Més destrucció d’ocupació
En paral·lel a l’augment de l’atur, l’entrada en temporada baixa també porta aparellada la pèrdua de llocs de treball. I en aquest cas, les dades que ho reflexin són les d’afiliació a la Seguretat Social. Perquè com recull l’estadística del Ministeri d’Inclusió, durant aquest octubre a les comarques gironines s’han destruït 7.979 llocs de treball (que s’afegeixen als més de 16.000 que ja es van perdre al setembre).
En concret, a la demarcació, el mes d’octubre s’ha tancat amb 360.867 afiliats a la Seguretat Social). Són un 2,16% menys dels que hi havia a finals de setembre (quan la xifra va situar-se en 368.846)
En comparació amb l’octubre del 2023, però, encara s’està per sobre de les xifres que hi havia aleshores. Perquè llavors, a les comarques gironines, el mes es va tancar amb 351.204 afiliats a la Seguretat Social.
I per contradictori que pugui semblar, tot i que l’atur puja i es continuen perdent llocs de treball, l’octubre es tanca amb més contractes signats. Al llarg del mes, a la demarcació se n’han rubricat 24.553. Això suposa un increment de l’11,04% en comparació amb els que es van signar al setembre. En concret, aquest octubre se n’han signat 2.441 més (dels quals pràcticament la meitat, 11.227, han estat indefinits).
Aquest episodi de temps tapat, humit i plujós continuarà present al llarg d’aquesta setmana.
Repassem les quantitats de pluja d’ahir dilluns, força mal repartits, amb els 29 litres a l’Estartit, els 16 a la Bisbal o els 15 litres a Torroella de Montgrí.
La Gota Freda ja és història, ja s’ha dissipat, però la inestabilitat no farà net durant aquest dimarts. Així doncs, durant el matí esperem alguna ullada de sol, però continuarem amb risc de ruixats i xàfecs a partir de la tarda i vespre, viatjant de nord cap al sud.
Una certesa: un desastre natural, una gestió nefasta i la mort de centenars de persones.
Més enllà d’això, aquests dies, estem vivint una situació d’allò més inversemblant. Què vull dir exactament amb això? Doncs que en els últims 4 dies, la societat, pot sentir la descripció d’un mateix fenomen des de múltiples perspectives, i totes elles diferents.
Si obres el telenotícies d’una televisió et descriuen els fets des d’una perspectiva, si esculls un mitjà digital t’explica una realitat diferent, i si ho mires per xarxes socials, doncs bé, l’únic que hi trobes en comú és que tothom hi determina un culpable diferent.
Soc molt conscient que en els meus darrers comentaris, el meu focus s’ha tornat monotemàtic, però no puc deixar de subratllar la necessitat d’entendre com fins i tot d’un desastre natural i humanitari, l’extrema dreta en treu una nova oportunitat per a propagar les seves idees. En una societat en la que les xarxes socials cada vegada més semblen un dispositiu millorat del que Plató explicava en el seu mite de la caverna. En un context de crisi com la que trobem al País Valencià, l’extrema dreta utilitza les xarxes socials i l’algoritme del senyor Elon Musk per a construir un imaginari col·lectiu i un relat d’antipolítica sobre el que està passant. Es nega el canvi climàtic, es determina la fallida de l’estat, s’aprofita la ràbia per a seguir assenyalant col·lectius de migrants, i finalment, fins i tot, s’instrumentalitzen codis de l’esquerra, com: sols el poble salva el poble.
Que tota l’extrema dreta hagi respost en massa a aquest episodi, no és casualitat. Que els moviments d’extrema dreta hagin mobilitzat a tota la seva massa social al País Valencia i concretament a la zona afectada, no és fruit de l’atzar. Se’n diu estratègia. I en moments de ràbia, si no en som conscients, i posem perspectiva crítica, és molt senzill, acabar donant ales a posicions i discursos d’extrema dreta.
Evidentment sols el poble salva el poble, però des de l’auto-organització, l’antifeixisme i la solidaritat.
Josep Mas-Pla: "Les pluges intenses seran més freqüents i hem de preparar-nos"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
El catedràtic d’Hidrogeologia de la Universitat de Girona i investigador a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, Josep Mas-Pla, adverteix que el canvi climàtic provocarà un increment de les pluges intenses a la zona del Mediterrani. En va parlar en una entrevista al Supermatí.
Segons l’expert, l’augment de temperatures i els desequilibris atmosfèrics estan propiciant aquests episodis de pluges torrencials, que es produiran amb més freqüència en els pròxims anys. “Aquests esdeveniments no seran anuals, però sí més recurrents”, explica Mas-Pla, recordant que s’han de considerar una amenaça greu per a zones ja vulnerables com el litoral valencià o el litoral català.
Per minimitzar els danys, Mas-Pla assenyala la necessitat d’una planificació més detallada i d’un augment de les mesures de prevenció, tant per part de les administracions com dels ciutadans. Mentre que en regions com els Estats Units els avisos davant huracans es produeixen amb dies d’antelació, a Catalunya sovint falten els mecanismes per advertir amb prou temps i preparar la població. “L’efecte de la falta de coordinació pot traduir-se en un augment massiu de víctimes”, destaca Mas-Pla, qui considera que la gestió ràpida i la previsió poden ser determinants per evitar conseqüències greus. Tot i això, admet que el temps de preparació davant aquests esdeveniments de temps extrem sol ser menor a la conca Mediterrania, però tal com ha passat a la Comunitat Valenciana.
A nivell local, l’expert en hidrogeologia destaca que els residents de zones com l’Empordanet han d’estar més preparats i conscients dels riscos en èpoques de pluja intensa. “No es pot aparcar a prop de la llera del Daró a l’estiu perquè el riu pot passar d’estar sec a tenir un cabal important en minuts”, exemplifica.
Mas-Pla subratlla la necessitat que la percepció de risc estigui més arrelada entre els ciutadans i els gestors de cada zona. Aquesta consciència és fonamental per garantir una resposta efectiva davant d’emergències sobtades, ja que les accions de preparació poden ser determinants per salvar vides.
D’altra banda, l’Agència Catalana de l’Aigua posa a disposició de la població una eina clau per a la prevenció i la planificació: un mapa de zones inundables consultable per Internet. Això, és fonamental perquè municipis com la Bisbal o Torroella de Montgrí disposin de plans d’emergència adaptats i coordinats. Tot i així, Mas-Pla recorda que no només és responsabilitat de les administracions conèixer el territori, sinó també dels ciutadans, que han de conèixer els riscos del territori on viuen.
L’expert també destaca que alguns municipis catalans, especialment aquells situats en zones de risc com el Baix Empordà, ja tenen protocols de prevenció d’inundacions, però insisteix que aquests plans han de ser coneguts per tothom. “Els protocols d’alerta han d’estar clars, els ciutadans han de saber què fer en cas de pluja intensa i les autoritats han d’actuar amb rapidesa per evitar el trànsit en zones inundables o desviar les persones cap a rutes segures”, conclou.
Maria Verdum: "Fomentem la sostenibilitat al sector amb el reciclatge dels taps de suro"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Palafrugell i Cassà de la Selva seran la seu de la prova pilot que posarà a prova el sistema de recollida de taps de suro per reciclar. La prova pilot es desplegarà a partir d’aquets novembre i es podrà trobar en una cinquantena de supermercats, hotels, botigues especialitzades o comerços d’aquests dos municipis, on els ciutadans podran deixar els taps de suro utilitzats en els contenidors identificatius. Per parlar-ne ens ha visitat la investigadora i coordinadora del projecte FUTURECORK de l’Institut Català del Suro, Maria Verdum.
Els dos municipis han estat escollits com a punts de partida per ser llocs neuràlgics en la producció de suro. La prova pilot, però, permetrà estudiar dos municipis on la fluctuació de població al llarg de l’any és diferent. Maria Verdum explica que Palafrugell incrementa molt més el seu nombre de població a l’estiu i, en canvi, Cassà de la Selva compta amb un nombre de població més regular al llarg de l’any.
Els taps recollits seran processats pel Centre Ocupacional Tramuntana, on es trituraran per ser destinats a diverses aplicacions sostenibles. Entre els possibles usos, es preveu que els taps es converteixin en paviments per a parcs infantils o escocells per a arbres, contribuint així a donar-los una segona vida útil dins del mateix territori.
Si la prova es considera reeixida, el projecte té la voluntat d’expandir-se a altres municipis catalans i establir un pla integral de recollida de taps de suro, similar al que ja existeix per a les piles o els medicaments. La voluntat és identificar els possibles punts de recollida selectiva de taps.
La iniciativa FUTURECORK, que forma part del programa de la Fundació Biodiversitat per a la recuperació ecològica i la lluita contra el canvi climàtic, continuarà explorant noves aplicacions per al suro reciclat i promovent jornades d’emprenedoria sobre aquest recurs sostenible.
L’habitatge cooperatiu és encara molt incipient a Catalunya, però poc a poc es va fent un lloc entre els que busquen un model alternatiu i més assequible al tensionat mercat tradicional. Amb preus mensuals d’entre 500 i 600 euros de mitjana, el sector pronostica que en tres anys s’assoliran per primer cop el miler de llars i els 2.000 residents. Això sí, les dades catalanes són lluny de les europees, especialment de les de països com Dinamarca o Àustria, on fins a un terç dels habitatges són en mans de cooperatives. “És obvi que l’habitatge cooperatiu no resoldrà el problema de l’habitatge a Catalunya però sí que podem ajudar les administracions públiques a augmentar el parc d’habitatge protegit”, diu a l’ACN José Téllez, de Sostre Cívic.
Segons dades de l’Observatori de l’habitatge cooperatiu Llargavista, 564 persones ja viuen en aquest règim en 404 habitatges sorgits de 29 projectes en una vintena de municipis. A més, 38 projectes més estan en fase d’impuls o de construcció, i incorporaran 786 habitatges i un miler de persones més, amb la previsió d’apropar-se a les 2.000 en tres anys. Els seus impulsors destaquen que el model cooperatiu és “molt més assequible” que el tradicional i impulsa també nous models de vida.
D’acord amb els plans actuals de construcció, s’espera que en un futur se superi el miler de llars i de residents en habitatges cooperatius en 67 projectes, una vintena dels quals a la ciutat de Barcelona i més de la meitat a l’àrea metropolitana.
La resta d’àmbits territorials del país en tenen algun ja en funcionament o en procés. L’única zona on no n’hi ha, per ara, són les Terres de l’Ebre.
Sostre Cívic i Sotrac
Sostre Cívic és una de les entitats més actives en l’impuls de l’habitatge cooperatiu a Catalunya. El seu responsable de Comunicació, José Téllez, defineix aquesta pràctica com “una alternativa a la compra i el lloguer on tu no tens la propietat dels habitatges a nivell individual, sinó que és de la cooperativa, però on tens un contracte que et dona dret a l’ús d’aquest habitatge durant tota la seva vida útil”.
Algunes cooperatives es dissolen quan hi entren a viure els residents, que passen a ser propietaris. A d’altres, però, com la que Téllez representa, la cooperativa “no es dissol mai” i roman com la titular dels habitatges, així que participa en la iniciativa des de la concepció del projecte, construcció o rehabilitació, fins l’assignació de residents i la gestió de les quotes, el manteniment de l’edifici o la convivència un cop ja hi estan vivint.
Una altra de les cooperatives en marxa a Catalunya és Sotrac. Sotrac va sorgir arran d’un grup de socis expectants de La Borda, un dels primers projectes de cooperativa en cessió d’ús de Barcelona, situat a Can Batlló des de 2018. Una de les seves integrants, Ariadna Artigas, considera que “les cooperatives d’habitatge aporten una nova manera d’accedir a l’habitatge” davant el tradicional escenari de compra o lloguer, i amb una aposta per la sostenibilitat. “És una altra alternativa”, ressalta. A més, Artigas assenyala que permet “augmentar el parc públic” i també “mobilitzar sòl”, tant públic com privat.
A diferència de Sostre Cívic, que gestiona diversos projectes arreu del país, Sotrac està construint el seu edifici al carrer Constitució de Barcelona, després que al juliol de 2020 guanyés un concurs de l’Ajuntament. Una construcció en fusta, de sis plantes, per on es repartiran 38 famílies i que realçarà la vida col·lectiva.
“Té molts més espais comunitaris que un edifici convencional”, detalla la integrant de la cooperativa, Ariadna Artigas. Entre altres elements, disposarà d’una zona de bugaderia, cosa que “permet optimitzar superfície i recursos econòmics” i una “cuina-menjador que propicien totes aquestes trobades en comunitat”, explica Artigas.
La membre de Sotrac també apunta que aquest tipus de projectes “permeten models diferents a l’hora d’habitar” i que, en el cas de Sotrac, es traduirà a la tercera planta amb una tipologia clúster. “Consisteix en reduir, encara més, la part privada” dels pisos i aquesta superfície la guanyen “espais comunitaris dins la mateixa planta per tenir un grau més de convivència”, precisa la cooperativista.
D’altra banda, una altra de les “particularitats” de l’edifici seran les habitacions satèl·lits, “unes peces-habitació que la majoria tenen bany complet i que permeten agregar o disgregar els habitatges”. D’aquesta manera, segons concreta Artigas, es “permet ampliar o reduir” el pis en funció “de les necessitats amb el pas del temps”. Alhora, sosté que “dona molt de joc a nivell d’ús”, ja que pot ser un espai de treball, “per a persones grans que tinguin certa dependència familiar, però vulguin tenir certa autonomia i, a la vegada, també un espai per a adolescents amb el mateix concepte”.
En la mateixa línia, des de Sostre Cívic Téllez explica que quan poden dissenyar de zero els edificis els conceben amb “espais que es puguin utilitzar col·lectivament”, cosa que redueix tant despeses com espai. “Tenim comprat que en edificis de 30 habitatges on viuen entre 40 i 50 persones, amb tres o quatre rentadores n’hi ha suficient”, explica, una lògica que fa extensiva a menjadors per a fer trobades grans, o a vehicles elèctrics com ara cotxes o bicicletes.
Un model tardà a casa nostra
Téllez explica que aquest model d’habitatge cooperatiu “ha arribat més tard” a Catalunya que a altres territoris perquè aquí les polítiques públiques s’han enfocat a la propietat individual dels habitatges, “i, per tant, a l’especulació urbanística, al dret que tothom sigui un especulador”. Un fet, segons ell, “quasi excepcional” arreu del món.
Segons Téllez, “és ridícul fer la comparativa” entre les dades catalanes i les d’altres zones d’Europa, com ara Copenhaguen i Viena, on “una tercera part del parc total d’habitatges és en règim cooperatiu, sense ànim de lucre”. A ciutats com les capitals de Dinamarca i d’Àustria, el fet que hi hagi una proporció tan gran de preu controlat per la pròpia comunitat fa que el lloguer privat hagi de “mantenir els preus baixos per poder competir amb el parc públic i cooperatiu”. Així, el sistema té un “autocontrol” al qual les iniciatives en aquest sentit a Catalunya aspiren.
“És obvi que l’habitatge cooperatiu no resoldrà el problema de l’habitatge a Catalunya”, rebla Téllez, “però sí que podem ajudar les administracions públiques, que són les autèntiques responsables de promoure polítiques públiques basades en el dret a l’habitatge i no en el dret a especular, que és el que s’ha fet fins ara; podem ajudar a augmentar el parc d’habitatge protegit.”
Segons Téllez, l’habitatge cooperatiu és “molt més assequible” que els preus de mercat, ja que es compra “a preu de cost” i els involucrats en el model “no tenen ànim de lucre”. Els residents “aporten entre el 20% i el 30% dels diners”, un percentatge similar a l’entrada d’una hipoteca, i la resta del finançament és a través de la banca ètica, de la pròpia cooperativa o de finançament públic com l’Institut Català de Finances o l’Institut de Crèdit Oficial. Aquests crèdits s’han de tornar amb quotes que, a Barcelona, ronden els 500 o 600 euros, en paraules del cap de Comunicació de Sostre Cívic.
Pel que fa al sòl, en alguns casos són cessions de solars dels ajuntaments que van dels 75 als 99 anys –un fet que estalvia al consistori la gestió del sòl–, o altres fórmules com la compra de patrimoni privat ja construït que es rehabilita. Aproximadament un 60% dels terrenys que gestiona Sostre Cívic són públics.
Pel que fa als criteris per accedir a un immoble cooperatiu, Téllez explica que si té suport públic, els interessats han d’estar inscrits al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. A més, diu que a Sostre Cívic es prioritza l’antiguitat del soci i la idoneïtat del candidat al projecte. En aquest sentit, emfatitza la importància d’assegurar que la convivència sigui bona, ja que “la gent que està vivint a l’edifici ho farà per a tota la vida” amb la resta de veïns.
Cooperativa ‘sènior’
Un altre cas innovador d’habitatge cooperatiu és el que hi ha a Sant Feliu de Guíxols. És el que tira endavant la cooperativa Walden XXI, fundada fa vuit anys i que després de passar per “moltes dificultats” veu com en un any i mig el seu projecte serà una realitat. Es tracta de la primera comunitat sènior que viurà en un habitatge cooperatiu.
La idea va sorgir fa prop d’una dècada quan diverses persones van decidir viure en comunitat. A partir d’aquell moment van començar la recerca d’un edifici que fos prou gran com per encabir almenys una trentena d’habitatges. A més, volien que fos cèntric i en una localitat prou gran i amb serveis.
Va ser aleshores quan van trobar un antic hotel situat al centre de Sant Feliu, a tocar de la platja i de tots els serveis necessaris, com Centres d’Atenció Primària, estació de bus o el mercat municipal. La cooperativa va comprar per dos milions d’euros l’edifici i han fet una hipoteca de sis milions més que pagaran un cop estiguin llestos els 31 habitatges que es construeixen.
En Joan Garcia és el membre fundador de Walden XXI i explica que el més complicat ha estat “fer entendre” tant a les administracions com als bancs que es tracta d’una “manera diferent d’habitatge”. Després de moltes vicissituds, han pogut engegar les obres que, si tot va segons el previst, estaran llestes a mitjans de 2026.
“Volem fugir de l’especulació. Tenim clar que volem viure aquí i morir aquí pagant una hipoteca que no augmentarà i que quan algú ja no hi sigui, qui entri pagarà el mateix, ni més ni menys”, assenyala Garcia. Cal tenir en compte, que per poder optar a un dels apartaments de la cooperativa, cal tenir almenys 68 anys.
Els 31 apartaments s’han construït a partir de la segona planta de l’edifici, ja que la primera s’ha reservat exclusivament a zones comunes i a les que hi haurà una gran cuina i menjador per fer àpats en comunitat, a més d’espais diàfans que cediran a entitats del poble i on també hi faran activitats de tot tipus.
El projecte compta amb una subvenció de diverses administracions per un import de 900.000 euros i té “el paraigües” de la cooperativa Sostre Cívic. De fet, Garcia, destaca que sense l’entitat “hauria estat impossible”. “Entre les dificultats d’explicar la iniciativa, el Covid i la incertesa de demanar una hipoteca quan ets una persona que afronta la vellesa, sort n’hem tingut de Sostre Cívic”, conclou Garcia.
