Llegeixo un magnífic reportatge de la Carla Saló a aquesta nostra emissora sobre la situació de la salut mental a la sanitat pública del Baix Empordà. Amb només 12 psicòlegs a la sanitat pública a la nostra comarca, no els faig cap spoiler si els dic que no està l’assumpte per llençar coets. La salut mental sempre ha sigut el gran tabú de les nostres societats i, en conseqüència, del nostre sistema de salut pública. Potser perquè fins fa relativament poc només hem volgut associar salut mental amb els casos més greus i ostentosos que afecten el principal òrgan del nostre cos, el cervell. I aquests trastorns severs, siguin en la forma que siguin, sempre han provocat por, quan no rebuig, en les nostres societats. D’aquí a que tradicionalment els sanatoris mentals s’assemblessin més a una presó que a un centre de cures.
Per sort, la percepció sobre salut mental està canviant entre nosaltres. Ara sabem que qualsevol persona és vulnerable i que és molt probable que en algun moment de la nostra existència passem per davallades mentals de la mateixa manera que ens baixen les defenses quan ens constipem. I que, quan arribi el cas, només tindrem a 12 professionals en el sistema públic per atendre’ns. Per això, aquí, salut mental és gairebé sinònim de salut privada.
Però aquesta nova percepció social sobre la salut mental avança en paral·lel a una onada reaccionària també creixent a l’interior de les nostres societats, una onada que magnifica l’egoisme individualista en nom de la llibertat mentre es carrega qualsevol sistema públic que garanteixi el bé comú i el repartiment més equitatiu de la riquesa entesa en la seva globalitat, de la qual la salut també en forma part. És evident que un bon sistema de salut mental requereix una inversió pública molt elevada. I aleshores ens toparem amb la oposició tant dels que defensen el turbocapitalisme en nom de la llibertat com dels que diuen Catalunya pels catalans, Espanya pel espanyols i Alemanya… Bé, ja sabem de qui estem parlant.
El problema és que la salut mental és com gestionar una DANA. Més val que t’enxampi amb un bon sistema públic ben engreixat que no amb governs de xarlatans il·luminats que fan molta gràcia quan diuen que et baixaran els impostos i que eliminaran “xiringuitos” i parlen tot el dia de “llibertat”. Perquè no hi ha presó més fosca que la dels nostres caps.
