L'actor torroellenc Carles Xuriguera

Penjat d’un fil s’hi està tan bé, un fil tiré, cauré, cauré diu una de les cançons de Carles Sanjosé (Sanjosex), músic, arquitecte i amic. Una cançó que ens va deixar a un altre amic, en Fel Faixedas,  i a mi mateix per obrir la peça teatral que representàvem anomenada No som res escrita per Francesc Serés, possiblement el millor escriptor viu que tenen les lletres catalanes. I amic.

Tenim amics que ho són gairebé des de el moment que vam néixer. Fa poc voltava sol pel Montgrí i finalment vaig anar a espetegar al Molinet –raconada infinita davant de les illes Medes, sota el penya segat que cau al mar, amb aquella punxa carregada d’escanyagos apuntant al cel – i amb qui primer vaig pensar va ser amb els meus amics. Ens hi banyàvem sovint al Molinet. Uns amics que ho vam ser durant la infància, la joventut i que encara ho som ara.

Fem nous amics canviant d’escola, de barri, de poble. A l’estiu apareixen amistats noves. A l’institut ens venen amics d’altres pobles. A la universitat, a la feina, la parella ens porta nous amics. En viatges… en projectes… un amic ens presenta algú que acaba sent amic…

No vull filosofar sobre l’amistat, tot i que em sembla apassionant. Només vull dir que l’altre, aquell, l’estrany el fem amic perquè el descobrim com una part de nosaltres mateixos. Deixa de ser altre per ser amb mi. Alguns cauen, perquè en el fons, no eren amb-mi. Un fantasma és un ésser sense amics o amb amics falsos. Compadiu-los però no els vulgueu a la vostra vida.

Mai he aclarit ben bé, ni amb en Sanjo, ni amb ningú què és un fil tiré. Però em quedo amb la definició de l’àvia del músic: és el fil que, per exemple, lliga i aguanta penjades del sostre d’aquella habitació-rebost les tomates de guardar. Habitació plena de bons aliments i saviesa ancestral. Tomates en un fil tiré, possiblement una de les escultures tradicionals més belles que m’apareixen. Juntament, és clar, amb les cabeces d’alls i les capses de blat de moro. Artística pagesa.

Doncs bé, a mi m’agrada pensar la vida com un fil tiré plena d’amistats – no d’èxits ni reconeixements – sinó d’amistats que ens defineixen i que ens mostren qui som.