Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.
El 2015, el Tribunal Suprem va tancar el litigi sobre les Illes Formigues. La sentència va confirmar que l’arxipèlag s’havia de repartir entre Palafrugell i Palamós, i va donar validesa definitiva a la delimitació aprovada per la Generalitat el 2009. Aquella resolució posava fi a una disputa administrativa i judicial que havia convertit un petit conjunt d’illots en una qüestió de límits municipals, història i identitat local.
Les Formigues tenen una dimensió física reduïda, però un pes simbòlic molt gran. Durant molt temps, però, la pertinença territorial de les Formigues no havia generat gaire debat. El document històric clau és la Concòrdia de 1717, signada entre Palafrugell i Palamós per delimitar els seus termes. En aquell text, les Illes Formigues apareixien com a comunes entre Palamós i el seu comtat, i Palafrugell i el seu terme.
La situació administrativa dels municipis de l’entorn va canviar amb el temps. El 1799, Vall-llobrega es va separar de la batllia de Palamós. El 1858, Mont-ras es va segregar de Palafrugell i va incorporar cales com Font Morisca, el Crit i el Vedell. Més tard, el 1942, Sant Joan va ser annexat per Palamós. Aquestes transformacions territorials van afegir complexitat a una qüestió que, durant segles, havia quedat gairebé adormida.
El conflicte recent va començar quan Palamós i Mont-ras van acordar que els illots de cap de Planes quedaven per a Mont-ras i les Formigues per a Palamós. Palafrugell va considerar que aquell acord perjudicava els drets que li reconeixia la Concòrdia de 1717 i va iniciar la reclamació per via administrativa.
L’any 2009, la Generalitat va decretar la partició de les Formigues. Palamós quedava amb l’Illa Gran i els illots numerats de l’1 al 5, amb una superfície de 1.488 metres quadrats. Palafrugell quedava amb Sa Planassa, Sa Corba, l’escull Llagoster i els illots de fora, del 6 al 16, amb 1.627 metres quadrats.
Palamós va recórrer la decisió perquè reclamava la plena jurisdicció sobre l’arxipèlag. Defensava la seva posició a partir d’una sentència arbitral de 1410, que situava a Cap Roig la fita entre el comtat de Palamós i el castell de Palafrugell. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar aquest argument perquè en aquella sentència no hi apareixien les Illes Formigues, i va confirmar la decisió de la Generalitat.
El cas va arribar al Tribunal Suprem. El 20 de febrer de 2015, l’alt tribunal va denegar el recurs de cassació de l’Ajuntament de Palamós i va ratificar el repartiment. La decisió deixava fixada la pertinença compartida de l’arxipèlag entre Palafrugell i Palamós.
Fotografia: Paco Dalmau
Bibliografia i fonts
Revista de Palafrugell, La darrera batalla de Les Formigues, Evarist Puig, abril de 2015, p. 12. Arxiu Municipal de Palafrugell.
El País. Palamós i Palafrugell es reparteixen les Formigues, 20 de febrer de 2015.
URL: https://elpais.com/cat/2015/02/20/catalunya/1424449674_073804.html
Palamós Comunicació. El Suprem diu que les illes Formigues són de Palamós i Palafrugell, 20 de febrer de 2015.
URL: https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500002243/el-suprem-diu-que-les-illes-formigues-son-de-palamos-i-palafrugell/0
Gerió Digital. El Suprem diu que les illes Formigues s’han de distribuir entre els termes de Palamós i Palafrugell, 20 de febrer de 2015.
URL: https://www.gerio.cat/noticia/202369/les-illes-formigues-shan-de-distribuir-entre-els-termes-de-palamos-i-palafrugell
