L’1 d’octubre de 2017, Palafrugell va viure el referèndum en un clima de tensió política, mobilització ciutadana i incertesa. El relat local havia començat setmanes abans, quan l’alcalde Josep Piferrer va quedar situat al centre de la pressió judicial sobre els ajuntaments que donaven suport a la votació.
El 16 de setembre, Ràdio Capital va informar que Piferrer havia rebut la citació de la Fiscalia de Girona per declarar com a investigat per haver mostrat suport al referèndum. Era el primer alcalde del Baix Empordà citat per aquesta causa. La Fiscalia el convocava per al 20 de setembre i li atribuïa presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació.
Aquell mateix dia, Piferrer havia participat a Barcelona en l’acte de suport als alcaldes investigats, amb altres batlles del Baix Empordà. Ràdio Capital situava Palafrugell dins el moviment municipalista que defensava poder votar, al costat d’altres municipis com Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Torroella de Montgrí, la Bisbal, Calonge, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Begur, Mont-ras, Pals o Vall-llobrega.
El 20 de setembre, centenars de persones es van concentrar a la plaça del Vi de Girona per acompanyar l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i Josep Piferrer fins al Palau de Justícia. Davant del fiscal, Piferrer es va acollir al dret a no declarar i va lliurar un informe elaborat pel seu advocat.
La campanya havia començat formalment el 15 de setembre, amb les primeres enganxades de cartells. A Palafrugell, Esquerra Republicana, Partit Demòcrata, Candidatura d’Unitat Popular, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van fer campanya pel sí. El 24 de setembre, es va fer davant l’Ajuntament l’acte Marató per la Democràcia, amb centenars de veïns concentrats contra la persecució judicial del referèndum.
El dia de la votació, els col·legis electorals de Palafrugell van obrir sense incidències destacades. Hi havia veïns mobilitzats des de primera hora per protegir els punts de votació. La Revista de Palafrugell cita espais com el Barceló i Matas, el Garbí, el Frederic Martí Carreras i el Prats de la Carrera. Al Barceló i Matas ja hi havia persones a la porta poc després de les cinc de la matinada.
La jornada va estar marcada pels problemes informàtics amb el sistema de validació del cens, pel funcionament del cens universal i pels rumors constants sobre possibles intervencions policials. En alguns punts es van preparar mesures per protegir urnes i col·legis. La revista parla d’urnes amagades en alguns casos, d’espais reconvertits momentàniament en auditoris i d’un tractor aparcat davant d’un col·legi. Els col·legis van tancar a l’hora prevista i, cap a dos quarts de deu de la nit, es van anunciar els resultats davant de l’Ajuntament.
A Palafrugell no hi va haver càrregues policials ni assalts als col·legis. Ràdio Capital, en la seva reconstrucció comarcal de l’1 d’Octubre, explica que la càrrega més greu al Baix Empordà es va produir a la Tallada d’Empordà. A la resta de municipis de la comarca, la jornada va transcórrer amb relativa normalitat, tot i les alarmes constants sobre possibles arribades de la Guàrdia Civil als punts de votació.
Les xifres de Palafrugell es poden resumir així: van votar unes 6.800 persones, al voltant del 47% del cens. El sí va superar els 6.200 vots, amb un percentatge situat entorn del 92% dels vots emesos. El no es va situar al voltant dels 400 vots, amb una presència menor de vots en blanc i nuls.
La resposta ciutadana va continuar el 3 d’octubre, amb l’aturada general convocada per la Taula per la Democràcia. Al matí, un grup de veïns va fer talls intermitents de trànsit a la rotonda de connexió de la C-31 i la C-66, a la sortida cap a Llofriu, i també es va fer una marxa lenta amb clàxons passant per supermercats i establiments oberts.
Aquell mateix 3 d’octubre, unes 5.000 persones van sortir al carrer a Palafrugell. La manifestació va sortir de plaça del Mil·lenari, va recórrer el carrer de Torres Jonama i va arribar a la plaça de Joan Miquel Avellí, a Can Mario, on es va llegir un manifest. L’encapçalaven tractors i una pancarta unitària de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Partit Demòcrata, Esquerra Republicana i Candidatura d’Unitat Popular. La tancaven les carrosses de la Tustarrada i Els 4 Arreplegats. La cloenda va anar a càrrec de les corals Nit de Juny i Mestre Sirés.
L’1 d’Octubre a Palafrugell va quedar definit per tres moments: la citació de Josep Piferrer, la votació sense assalts policials als col·legis locals i la mobilització massiva del 3 d’octubre. Ràdio Capital en va donar el marc comarcal, amb el Baix Empordà pendent de les urnes, dels rumors i de la càrrega a la Tallada. Les fonts locals hi afegeixen la concreció palafrugellenca: col·legis protegits, resultats anunciats davant l’Ajuntament, aturada general i una manifestació que va omplir el centre de la vila.
Aquell octubre va quedar fixat com un dels moments polítics i ciutadans més intensos que ha viscut Palafrugell en les últimes dècades.
Bibliografia i fonts
Ràdio Capital. L’alcalde de Palafrugell rep la citació de la Fiscalia per l’1-O, 16 de setembre de 2017.
URL: https://www.radiocapital.cat/lalcalde-de-palafrugell-rep-la-citacio-de-la-fiscalia-per-l1-o/
Ràdio Capital. 1-O: Cronologia d’un dia que durarà anys, 1 d’octubre de 2018.
URL: https://www.radiocapital.cat/1-o-cronologia-dun-dia-que-durara-anys/
Revista de Palafrugell, núm. 288, octubre de 2017, dossier Referèndum 1-O, p. 3, 5 i 7. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Crònica d’un any 2017, 31 de desembre de 2017, p. 117. Arxiu Municipal de Palafrugell.
