No és estrany veure pobles d’arreu del Principat amb cartells penjats on posa: «viure en un poble: un campanar que toca cada quart, galls que canten, ramats que pasturen prop del poble i alguns pagesos que treballen per fer-te el menjar; si ho respecteu, trobareu un poble que sempre ha estat d’acollida, i si no és així, has arribat al lloc equivocat«.
Fa anys que les campanes s’han tornat un tema de disputa a molts indrets de Catalunya. A l’Empordà, també. Hi ha diferents casos on veïns i veïnes, molts vinguts de ciutat, han demanat que les campanes toquin més fluix o directament deixin de tocar aludint temes de descans o de fressa massa forta durant les hores nocturnes. Aquest és o ha sigut el cas dels pobles de la Tallada d’Empordà, Calonge, Sant Sadurní de l’Heura, Begur, Sant Mori i Mont-ras.
«Hi ha gent que creu que es pot fer els pobles a mida»
«Les queixes pel so de les campanes no és un tema nou, cueja des de fa temps» assegura Mar Camps, periodista i professora, autora de l’assaig No vingueu al poble a reposar (Edicions de la Ela Geminada, 2026). En el llibre, Camps parla de com la zona de l’Empordà i les Gavarres s’han convertit en llocs de repòs per la gent de ciutat. A l’assaig, la periodista parla de les campanes, de les segones residències, de la idealització del món rural i defensa que els pobles empordanesos són comunitats amb vida i identitat pròpia.
Així mateix, Camps assegura que hi ha molts ajuntaments que s’han trobat amb la problemàtica de la queixa de les campanes, però que no ha transcendit als mitjans. La periodista considera que el toc de campanes no és una fressa qualsevol, si no que hi ha una vinculació emocional:
Mar Camps destaca que hi ha persones amb un cert poder que «creuen que es poden fer els pobles a la seva mida». A part de les queixes pel so de les campanes, l’autora de No vingueu al poble a reposar, també parla de gent que privatitza espais públics, fa retirar bancs de places o fa talar arbres.
La Tallada d’Empordà: «volen les coses de ciutat a poble i això no pot ser»
L’any 2022, a la Tallada, van arribar-hi uns veïns que van comprar una casa molt a prop del campanar. Expliquen fonts municipals que, des del primer dia, van queixar-se del toc de campanes i van començar a posar queixes, que van acabar elevant-se a la Sindicatura de Greuges. Abans que la queixa arribés al Síndic de Greuges, però, l’Ajuntament va organitzar una consulta perquè les veïnes i veïns poguessin donar la seva opinió i escollir si les campanes havien de deixar de tocar en determinats moments del dia. A la consulta, la gran majoria dels habitants de la Tallada es van oposar al fet que deixessin de tocar.
Davant el resultat de la consulta, les campanes van continuar sonant, però malgrat la votació, els veïns crítics amb el toc de campanes van continuar enviant peticions per silenciar el campanar de Santa Maria de la Tallada. La queixa es va elevar a la Sindicatura de Greuges que va fer comprovar a l’Ajuntament si les campanes superaven els límits sonors previstos per la normativa. A causa de la petició del Síndic, el consistori de la Tallada va encarregar un estudi acústic que va concloure que el nivell sonor del toc era lleugerament superor al límit permès durant la nit.
Després de l’estudi i el seu resultat, l’Ajuntament va introduir diverses modificacions com un martell diferent perquè les campanes sonessin amb menys intensitat a la nit. També van incorporar una protecció de cautxú amb el risc que es produeixin desperfectes en els martells. Aquestes actuacions per reduir la fressa del toc de campanes van ser avalades per la Sindicatura de Greuges, tot i això, fonts asseguen que els veïns que van iniciar les reclamacions continuen enviant queixes perquè les campanes deixin de sonar durant la nit. De fet, les mateixes fonts, temen que la queixa acabi arribant a estaments més alts. Així mateix, des del consistori asseguren que «hi ha gent que vol les coses de ciutat al poble sense respectar els costums i les maneres de fer de la gent d’aquí».
Fonts de l’Ajuntament asseguren que amb la modificació del martell i la protecció del cautxú s’ha intentat trobar un equilibri entre la tradició i el descans dels habitants.
Mont-ras: quan l’arquitecte Ricard Bofill va demanar que no toquessin tant aviat
El cas de Mont-ras va ser un dels primers a l’Empordà. Ricard Bofill, arquitecte barceloní va recòrrer a l’Ajuntament i al rector per reclamar que no hi hagués toc de campanes tant aviat perquè li molestaven. Bofill considerava que el so de les campanes era massa intens i va fer la petició a l’aleshores alcalde, Manel Montalbán, i al mossèn d’aquell moment, Miquel Batlle. Els dos es van oposar a que deixés de sonar el toc de campanes.
La petició de l’arquitecte de Barcelona va arribar al pregó de la Festa Major on l’alcalde Montalbán va defensar que les campanes formaven part de la identitat de Mont-ras i va afirmar que «les campanes no poden restar mudes» perquè «són l’ànima del poble». A la vegada, també va recordar que el toc de campanes feia poc que s’havia recuperar per iniciativa d’un grup de ciutadans mont-rasencs.
Sant Mori: un conflicte que va acabar al TSJC
A Sant Mori, a l’Alt Empordà, el conflicte de les campanes es va arrossegar durant molt temps. La polèmica es remunta a l’any 2003 quan el propietari del castell de Sant Mori, convertit en allotjament turístic, va demanar que deixessin de tocar les campanes perquè molestava a la seva clientela. En un primer moment, l’Ajuntament s’hi va negar argumentant l’alt valor patrimonial del toc de campanes. A causa d’aquesta negativa, el propietari del castell va decidir presentar un recurs i el cas va arribar als jutjats.
En un primer moment, el jutjat de Girona va donar la raó al consistori i va considerar que el toc de campanes és part del patrimoni cultural. Després de la decisió del jutjat, el propietari de l’hotel va recòrrer la decisió i el conflicte va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va dictar que tot i que eren un element patrimonial, traspassaven el límit de soroll permès fixat per la normativa de contaminació acústica.
Amb la sentència favorable al propietari del castell, l’Ajuntament es va veure obligat a aturar el toc de campanes durant la nit, entre les 00:00 i les 08:00.
Begur: campanes en silenci a petició dels turistes
El 2014, el rector de Begur, Joan Pujol, va escoltar les crítiques d’alguns turistes i va acceptar limitar el toc de campanes durant la nit per «evitar desavinences». A causa d’aquest fet, diferents veïns i veïnes s’hi van oposar, però durant diferents mesos, les campanes van limitar el seu so entre les 23:00 de la nit i les 07:00 del matí.
A principis de 2015, un grup de veïns i veïnes de Begur van recollir més de 20 firmes perquè les campanes tornèssin a tocar. La iniciativa va ser impulsada pel forner Pere Carreras, que defensava que el toc de les campanes formava part de la identitat i de les tradicions del poble. Els impulsors de la campanya van traslladar la petició a l’Ajuntament, però el consistori va recordar que la regulació del funcionament de les campanes corresponia a la parròquia. Des de la rectoria, mossèn Joan Pujol va assegurar que a la nit «el repic pot fer més nosa que servei.
Sant Sadurní de l’Heura: campanes automatitzades massa sorolloses
L’any 2013, a Sant Sadurní de l’Heura, després d’automatitzar el sistema que accionava les campanes de l’església, el volum dels repics va augmentar i diversos veïns van començar a denunciar que els impedia descansar, especialment durant la nit.
Davant les queixes, l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura va decidir suspendre els tocs nocturns entre les 22:00 de la nit i les 07:00 del matí mentre es buscava una solució tècnica per reduir-ne la intensitat. El consistori va explicar que, amb l’antic mecanisme, mai no s’havien registrat problemes de convivència.
La decisió no va ser fàcil, ja que el municipi es va dividir entre els qui reclamaven el dret al descans i els qui defensaven que les campanes continuessin marcant les hores com havien fet tradicionalment. Finalment, l’Ajuntament va optar per una mesura provisional mentre demanava a l’empresa responsable del sistema que trobés una manera de disminuir el volum sense renunciar als tocs del campanar.
Calonge: superar el límit per 5 decibels
A Calonge, el conflicte de les campanes es remunta al 2008 i va començar quan una veïna va presentar diverses queixes a l’Ajuntament assegurant que els tocs nocturns li impedien poder dormir. Després de les diferents reclamacions, el consistori va mesurar el nivell de fressa i va constatar que una de les campanes superava per 5 decibels el límit permès establert.
A causa d’aquesta campana, durant uns dies no es va sentir el toc nocturn mentre l’Ajuntament i la rectoria intentaven buscar una solució. Finalment, tant la parròquia com el consistori van decidir restablir el toc de campanes nocturnes assegurant que es tractava d’un so puntual i que no era continuat. A més, també van defensar les campanes com una part del patrimoni i identitat del municipi.
Queixes a altres municipis de Catalunya
El toc de campanes ha estat motiu de disputa a molts llocs de Catalunya. L’any 2016, la Sindicatura de Greuges va demanar a diferents municipis la regulació de la fressa de les campanes. Entre els municipis hi havia Torroella de Fluvià, Palafolls, Rabós, Tordera, Arenys de Mar o Falset.
També va ser molt controvertida la polèmica que va haver-hi a Girona l’any 2016 i que es va allargar fins al 2018. El 2016, un hotel va interposar una queixa per la fressa de les campanes de la catedral alegants el compliment de la normativa de sorolls. Davant aquesta queixa, el govern local va decidir demanar al Bisbat que les campanes deixessin de tocar durant les hores nocturnes, fet que va provocar una gran indignació entre les veïnes i veïns del Barri Vell que defensaven les campanes com un element patrimonial. A causa de les queixes del veïnat del Barri Vell, l’aleshores govern de Girona va permetre que toquessin les campanes durant la nit emparant-se en la llei que reconeix la singularitat dels centres de culte.
Que el toc de campanes continués sonant va fer que l’hotel presentés un contenciós. Abans d’arribar als jutjats, l’Ajuntament de Girona va proposar un preacord perquè el toc fos menys sorollós durant les hores nocturnes. Finament, aquest preacord es va validar i les campanes van continuar sonant durant la nit, però abaixant el volum del toc.
