15 C
Pals
Dilluns, 17 maig 2021
- Publicitat -

Els promotors del parc eòlic marí engegaran la tramitació a l’estiu i asseguren que oferiran compensacions al territori

Insisteixen que l'impacte serà "mínim" i que l'equipament es convertirà en un centre de referència a nivell mundial

El més llegit

Temps de lectura: 5 minuts
- Publicitat -spot_img

Els promotors del parc eòlic marí Tramuntana, projectat al golf de Roses (Alt Empordà), començaran a tramitar el projecte aquest estiu perquè sigui una realitat el 2026 i poder optar als fons europeus Next Generation. El membre de l’equip directiu, Sergi Ametller, diu que, de moment, només s’ha presentat un document inicial de consulta a l’Estat i que tot apunta que “veuen bé” el projecte. En relació a la forta oposició que hi ha al territori, Ametller assegura que continuaran buscant el consens i oferiran compensacions a diversos sectors. Entre elles, bonificacions en les factures de la llum, una línia d’ajuts als negocis per generar energia fotovoltaica o “compensar” els pescadors en cas de descens de les captures.

El impulsors del projecte han ofert aquest dijous al matí una roda informativa per desgranar les novetats del projecte i també “desmuntar” alguns dels principals motius que al·leguen els opositors.

Ametller ha recordat que el parc eòlic projectat a 14 quilòmetres del cap de Creus –quatre més dels previstos inicialment- tindrà 35 aerogeneradors amb una potència de 500 MW, que cobriria el 45% del consum energètic actual a “tota la demarcació”. En aquest sentit, ha dit que la iniciativa s’emmarca en els objectius de sostenibilitat energètica de la Generalitat i de la Unió Europea d’aconseguir que l’any 2030 el 50% del consum energètic de Catalunya procedeixi de fonts renovables.

Per defensar la viabilitat del projecte, Ametller ha comptat amb la participació del director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), Joan Ramon Morante. Morante ha defensat la iniciativa i ha assegurat que si es porta a terme es podria convertir en un centre de referència mundial, a més de contribuir a assolir els objectius en matèria de renovables i d’emissions de CO2. En aquest sentit, ha dit que tot i que hi ha altres projectes a Canàries o a Cantàbria, aquesta “seria una de les primeres plataformes d’eòlica flotants del Mediterrani”.

En relació a això, tant Morante com Ametller han insistit que el projecte generaria l’oportunitat de generar llocs de treball no només vinculats a la investigació sinó també al seu manteniment. Ametller ha afirmat que calculen que serien unes 200 persones.

Amb tot, Ametller ha insistit en què l’impacte del projecte no serà de les dimensions que alguns asseguren i que, per mostrar-ho a la ciutadania, properament penjaran al seu web recreacions amb fotografies reals de com es veuran els molins des dels diversos punts del territori.

Però no només això. En la recerca d’un complicat “consens” amb el territori, els promotors del projecte han recordat que encara no s’ha començat la tramitació del projecte. De moment, només s’ha presentat el document previ de consulta al Ministeri de Transició Ecològica, que sembla que el veuria bé i que, a més, es podria plantejar incloure l’Alt Empordà “com a zona de desenvolupament prioritari” al mapa que està elaborant.

A partir d’ara, tenen almenys dos mesos de coll per preparar l’estudi d’impacte ambiental i intentar sumar suports. La previsió és lliurar-lo al juliol per tal que des d’aleshores fins al 2023 es puguin resoldre tots els tràmits, entre ells les diferents fases d’exposició pública i al•legacions. La intenció és executar el projecte entre el 2023 i el 2026, quan podria entrar en funcionament. Aquests terminis són bàsics per aconseguir que el projecte pugui optar als fons Next Generation.

Els fons europeus, imprescindibles

De moment no n’han concretat el cost total, però es calcula que s’hi hauran d’invertir milions d’euros i Ametller ja avança que aquesta tecnologia innovadora no pot tirar endavant sense aquestes ajudes. Per això, diu, el consens és “imprescindible” per evitar que els tràmits s’endarrereixin i obliguin a aturar-lo.

L’Empordà, un espai “únic”

Ametller també ha explicat que s’ha escollit l’Empordà perquè és l’únic indret que reuneix les característiques necessàries i que es projecta dins el mar perquè l’aprofitament de la tramuntana és superior i l’impacte sobre el paisatge, menor. En aquest sentit, ha remarcat que quan s’acabi la seva vida útil –d’aquí a 30 anys- es desmantellarà completament i es restaurarà l’espai tal i com era.

A més, es plantegen soterrar tota o pràcticament tota la línia d’evacuació que ha d’arribar fins a la subestació de Santa Llogaia. En relació a això, Ametller ha explicat que la idea és que la línia surti a l’exterior al terme de Sant Pere Pescador i, des d’allà i durant uns 15 quilòmetres, discorri en paral•lel a la C-31. Per intentar minimitzar-ne l’impacte, ha dit, estan en converses amb l’Ajuntament i el Parc Natural dels Aiguamolls, per on discorre part del recorregut.

Estudis sobre l’impacte

A banda de la presentació del primer document, els impulsors del projecte estan duent a terme diverses investigacions sobre el terreny per elaborar l’estudi d’impacte ambiental. Entre ells, un d’ornitològic per avaluar el possible impacte del parc en les rutes de les aus, malgrat estar projectat “fora de la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA). També se n’ha fet un dels cetacis i s’ha avaluat l’impacte sobre les praderies marines. En relació a això, es plantegen construir un “microtúnel” per passar per sota i evitar cap tipus d’afectació.

D’altra banda, Ametller ha remarcat que els molins tenen dispositius que allunyen les aus i que, fins i tot, en cas que hi hagués un grup nombrós a punt d’impactar, compten amb un mecanisme que els aturaria.

El responsable del projecte insisteix que l’impacte serà “mínim”, que des d’alguns punts els molins pràcticament no seran visibles i que no tindrà efectes sobre la pesca o el turisme. Tot i això, els promotors han anunciat compensacions per a diversos sectors. Per una banda, per als residents de Roses plantegen bonificacions en les tarifes elèctriques i, fins i tot, bonificacions del 100% per a col•lectius vulnerables de la zona. A més, proposen que les comunitats locals d’energia que es projecten al municipi participin en la gestió d’alguns dels aerogeneradors.

En relació al sector hoteler, plantegen una línia de subvencions per a la implantació de plaques fotovoltaiques en les seves instal•lacions i proposen que els ajuntaments hi participin amb un sistema de “cogestió”.

Compensacions a la pesca

Pel que fa a la pesca, la previsió és que el parc s’instal•li en una zona de veda. En aquest sentit, Ametller ha assegurat que és l’espai que “menys dolent” per als pescadors perquè no afectaria la captura d’espècies d’especial interès a la zona, com el lluç, l’escamarlà o la gamba vermella. Malgrat això, ha dit que es plantegen actuacions per “afavorir la biodiversitat” a la zona afectada i fer un conveni de col•laboració amb la confraria de pescadors de Roses. La idea és garantir “compensacions” en cas que, “tot i implantar totes aquestes mesures, les captures baixessin”. “Això és el que es fa a Europa”, ha remarcat Ametller.

“No és un megaparc”

Sobre un possible impacte sobre el turisme, ha dit que s’està recopilant informació sobre les experiències que hi ha en altres països però que, a priori, no s’espera que tingui un efecte negatiu i que, fins i tot, en alguns llocs han generat un “efecte tractor”. També ha negat que es tracti d’un “megaparc”. En aquest sentit, ha admès que es tracta d’una instal•lació “estàndar” però que, en aquests moments, al món hi ha 100 projectes operatius i que d’aquests, 10 tenen potències superiors.

Forta oposició al territori

A hores d’ara, però, l’oposició al territori és ferma i, fins i tot, s’ha constituït una plataforma en contra ‘Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord’. La darrera acció que han impulsat és un vídeo on denuncien l’impacte del projecte i han endegat una campanya de recollida de firmes al Change.org per aconseguir aturar-lo. La plataforma, impulsada per l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus, aplega entitats de diversos àmbits, institucions, empreses, partits politics i diferents personalitats.

El PDeCAT demana a la ministra per la Transició Ecològica el “capteniment” pel parc eòlic marí de Roses
El diputat gironí Sergi Miquel destaca que “té un impacte claríssim sobre una part molt delicada del litoral gironí”. Sergi Miquel, ha demanat aquest dijous una compareixença de la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per tal que expliqui el “capteniment” del ministeri sobre el projecte del parc eòlic marí a la badia de Roses . Miquel ha recordat que si el projecte tira endavant dependrà “en bona mesura” del posicionament que tingui Ribera sobre aquesta infraestructura. Per això vol que expliqui “amb llums i taquígrafs” els detalls del projecte en seu parlamentària. El diputat gironí ha recordat que el projecte “té un impacte claríssim sobre una part molt delicada del litoral gironí”. A més, Sergi Miquel també ha registrat una bateria de preguntes sobre el projecte.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Últimes notícies

Joaquim Nadal presenta llibre a la Vitel·la: “En els personatges es reconeix la meva personalitat”

L'escriptor, historiador i polític Joaquim Nadal ha presentat aquest diumenge a la llibreria Vitel·la Espai Fòrum de Palafrugell
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -