Vídeo: L’ofrena floral a la tomba del president Irla recorda les víctimes de la pandèmia i els “presos polítics i exiliats”

Els diferents representants de les institucions fan una crida a la unitat "per tenir un país millor"

La tradicional ofrena floral a la tomba del president Josep Irla al cementiri de Sant Feliu de Guíxols ha servit per recordar les víctimes que ha deixat la pandèmia, però també els “presos polítics i exiliats”. Com és habitual, en l’acte que es fa cada Onze de Setembre hi han estat presents la Generalitat, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Baix Empordà (CCBE), l’Ajuntament de Sant Feliu i diferents partits polítics. Tots els representants de les institucions han apostat per la unitat i la responsabilitat “per tal de superar la pandèmia i tenir un país millor”. Tot plegat, en acte breu de mitja hora marcat per les mesures de seguretat necessàries per prevenir els contagis.
El tret de sortida de la Diada a comarques gironines el dona l’ofrena floral que cada any es fa al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on descansen les despulles de l’expresident de la Generalitat a l’exili Josep Irla. L’acte, solemne, ha estat marcat pel coronavirus. Això ha fet que tots els assistents portessin mascareta i que s’haguessin de mantenir les distàncies de seguretat en un esdeveniment on s’hi han agrupat una quarantena de persones entre autoritats i membres de partits polítics.

Els representants de les diferents institucions (Generalitat, Diputació de Girona, Consell Comarcal del Baix Empordà i Ajuntament) han aprofitat l’homenatge per recordar les víctimes que ha deixat la pandèmia i han fet una crida a la “unitat” per superar-la conjuntament. “Ens queda molt per recórrer, es tracta d’una marató que no podem deixar de córrer”, ha assenyalat l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas.

El delegat de Govern a les comarques gironines, Pere Vila, ha lamentat que es tracta d’una Diada “diferent i dolorosa” per les causes que l’han marcat, mentre ha apel·lat a la “responsabilitat” dels ciutadans per seguir les recomanacions en els actes d’aquest Onze de Setembre per tal d’evitar els contagis.

El delegat ha posat d’exemple Irla, que tot i l’afusellament de Companys va “persistir” i va continuar representant Catalunya des de l’exili. Per aquest motiu, ha reclamat tenir “confiança” per construir un país “més just i resilient”:

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, també ha elogiat la figura d’Irla com a exemple per reivindicar els drets i les llibertats de Catalunya “malgrat les dificultats” en les que ho va haver de fer. Noguer també ha recordat els 80 anys de l’afusellament de Companys i ha assenyalat que “cal persistir” en la voluntat de “fer un país just i per a tothom”.

El president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Loureiro, ha estat el més

Pla mitjà de Joan Loureiro, president del CCBE, fent l’ofrena floral a la tomba de Josep Irla aquest divendres 11 de setembre de 2020. (Horitzontal)

contundent i ha titllat l’estat espanyol “d’opressor” malgrat que han passat 80 anys. “Han canviat les armes però la repressió continua”. Loureiro ha instat a “no defallir” i no sucumbir al “desànim”. “No podem rendir-nos, i no ho farem”, ha dit.

Record als “presos polítics i exiliats”

Vila, Noguer, Loureiro i Motas han coincidit en recordar que “encara segueixen havent-hi companys a la presó i a l’exili”. “Aquesta és una taca ben negra que no podem oblidar” ha assenyalat el delegat del Govern a Girona.

El cant dels ocells ha acompanyat l’ofrena floral que han fet individualment els quatre representants de les institucions. L’acte s’ha tancat amb la interpretació del cant dels Segadors per part d’un quintet de corda. Just després ha estat el torn de les entitats i els partits polítics que han fet la seva ofrena floral a la tomba del 124è president de la Generalitat.

La figura d’Irla

Josep Irla i Bosch va néixer en una família d’hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l’Assemblea de la Mancomunitat. Amb l’adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.

El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l’afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat, enguany fa 75 anys. Va organitzar el govern a l’exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França). El 1981 les seves despulles van ser inhumades i traslladades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials