L'escriptor begurenc Miquel Martin
L'escriptor empordanès Miquel Martín i Serra

Avui enceto les meves col·laboracions a Ràdio Capital.

I m’hauria agradat començar aquesta nova etapa parlant-vos del que més conec i més m’apassiona: la literatura. M’hauria agradat recordar-vos, per exemple, que celebrem l’any Bertrana i convidar-vos a llegir tant l’obra de Prudenci Bertrana com la de la seva filla Aurora. M’hauria agradat acostar-vos els poemes, profundament reveladors i vitals, de Joan Vinyoli, que durant vint-i-cinc anys va estiuejar a Begur i es va nodrir del nostre paisatge per transformar-lo –com deia ell mateix– en matèria lírica. O potser us hauria parlat de Foix o de Sagarra, que també van quedar captivats per aquesta mar i per aquesta natura feréstega. I, per descomptat, hauríem recorregut junts algunes pàgines de tres immensos prosistes empordanesos: Víctor Català, Gaziel i Josep Pla.

Però avui el nostre país pateix un assetjament vergonyós per part del govern de l’estat espanyol. Un govern –no ho oblidem– corrupte, retrògrad, repressiu i hereu de la dictadura. I la meva obligació moral, i em sembla que la de qualsevol persona que cregui en els drets civils i democràtics, és denunciar-ho amb fermesa.

Però no se’n sortiran. No se’n sortiran perquè la seva arrogància i la seva prepotència són el signe més clar de la seva debilitat. D’alguna manera, ja han perdut. D’alguna manera, ja no tenen cap autoritat moral sobre nosaltres.

I aviat, creieu-me, ben aviat, podrem tornar a parlar de literatura.