La Càtedra d’Estudis del Suro convoca l’edició d’enguany dels premis a la recerca Santiago Zapata

privat:-la-catedra-d’estudis-del-suro-convoca-els-premis-a-la-recerca-“santiago-zapata”-2024
Privat: La Càtedra d’Estudis del Suro convoca els premis a la recerca “Santiago Zapata” 2024

La Càtedra d’Estudis del Suro ha obert la convocatòria per presentar-se als premis a la recerca Santiago Zapata d’enguany. El període d’inscripció als premis de recerca estarà oberta fins a l’1 de juliol de 2024. Els premis a la recerca Santiago Zapata volen promoure de la recerca aplicada a l’àmbit temàtic del suro en els camps de les humanitats, les ciències socials, les ciències naturals i la tecnologia.

Els premis inclouen dues modalitats. La primera és un premi amb una dotació de 1.000 euros adreçat a estudiants de grau o de màster, a investigadors novells, o a recerques d’àmbit local, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol. El segon és un premi amb una dotació de 2.000 euros adreçat a doctorands i investigadors sèniors de l’àmbit nacional i internacional.

En les dues modalitats, els premis s’atorgaran al millor treball de recerca inèdit o publicat amb una antiguitat màxima d’un any en els camps de les humanitats i de les ciències socials (història, economia, geografia, antropologia, literatura, didàctica, sociologia…) i de les ciències naturals i la tecnologia (biologia, biotecnologia, química, enginyeria química, ecologia, gestió forestal, enginyeria, disseny industrial…) que faci referència a l’àmbit temàtic concret del suro. Els treballs es podran presentar en català, castellà, anglès, francès o portuguès.

Els guardons porten el nom de Santiago Zapata en reconeixement a l’impuls decisiu que el catedràtic extremeny va donar a la recerca sobre el suro des d’una perspectiva pluridisciplinària.

Stop Macro Parc Eòlic denuncia manca de transparència en la tramitació del Plemcat

parc eòlic

La plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí ha expressat la seva preocupació per la falta de transparència en el procés de desenvolupament de la plataforma d’assaig Plemcat, exigint detalls sobre la selecció de les empreses participants i els criteris ambientals del projecte. En una comunicació dirigida a l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), la plataforma ha sol·licitat informació sobre diversos aspectes del procés, incloent els procediments de selecció d’empreses, la destinació del finançament, així com si el projecte es sotmetrà a una avaluació ambiental pública. Han expressat inquietud especialment per la selecció de tres empreses per desenvolupar prototips al Plemcat, destacant que una filial del grup promotor del Parc Tramuntana ha rebut la millor puntuació.

La plataforma ha demostrat un interès continuat en qualsevol desenvolupament relacionat amb l’energia eòlica al golf de Roses, insistint en la seva participació com a part interessada en els processos de tramitació del projecte. Han demanat també detalls sobre els fons assignats per l’IREC al Plemcat, els permisos necessaris per avançar amb el projecte, i el procés contractual per a l’extracció de mostres marines prop de Sant Pere Pescador.

La selecció de les tres empreses per instal·lar prototips al Plemcat, incloent-hi la companyia basca Sener, la catalana X1 Wind i l’empresa canària Esteyco, ha estat confirmada per l’Institut d’Investigació en Energia de Catalunya, amb altres tres empreses en llista d’espera. Amb un pressupost de 80 milions d’euros, el projecte Plemcat té com a objectiu estar operatiu abans de desembre del 2025, amb l’inici dels treballs de prospecció marina ja en marxa. Stop Macro Parc Eòlic Marí manté la seva postura crítica davant la manca de transparència en aquestes iniciatives, sol·licitant una major inclusió i informació en els processos de decisió.

El pagès desaparegut a Calonge segueix sense aparèixer, set dies després

Joan rosselló pagès desparegut

Una intensa operació de cerca que va involucrar equips d’emergència, voluntaris i gossos durant el dissabte i diumenge en una extensa àrea de camps i boscos prop de les Gavarres no va aconseguir trobar cap indici de Joan Rosselló, un viticultor de Calonge desaparegut.

Rosselló, de 43 anys, va ser vist per última vegada el dissabte 30 de març, sortint de casa seva, el Mas Fonalleras a Calonge, cap al seu vinyet, on tenen un dipòsit amb varietats de vinyes i una cabana utilitzada com a refugi. Segons explica la periodista Tura Soler a El punt avui, es calcula un temps de trajecte de trenta minuts des de la seva casa fins al dipòsit, i trenta minuts després de la seva sortida, el seu telèfon es va apagar i no va tornar a establir contacte amb la seva família, amics o col·legues.

La seva esposa, també part del grup dedicat a la recuperació de vinyes i al vi tradicional local, no es va alarmar quan Rosselló no va tornar aquella nit, ja que de vegades passava la nit a la cabana. No obstant això, la seva absència va continuar el diumenge sense que ningú el veiés o respongués al seu telèfon.

Finalment, la seva esposa i un company, després de verificar que Rosselló no estava a la cabana del dipòsit, van denunciar la seva desaparició als Mossos d’Esquadra, qui van iniciar una investigació i van activar els equips de cerca. Al llarg de la setmana es van realitzar batudes en cerca de pistes, començant per la zona més propera al lloc de partida. Els gossos de rastreig van seguir un rastre per un quilòmetre, però el van perdre a l’àrea de Mas Gil, en un encreuament de camins. La cerca es va ampliar i es va crear un grup de WhatsApp per alertar a aquells que freqüenten el massís de les Gavarres, advertint sobre coves i pous de gel abandonats que podrien ser perillosos. Aquest cap de setmana, es va organitzar una cerca especial amb l’ajuda de caçadors, grups de motoristes amb permís especial per recórrer els camins i gossos entrenats, però els equips de cerca, amb base al cementiri de Calonge, es van retirar diumenge a la tarda sense trobar cap rastre. Els Mossos estan intentant obtenir les dades de geolocalització del telèfon mòbil de Rosselló per acotar la zona de la seva última senyal i així redirigir la cerca.

Rosselló va realitzar activitats normals el dia de la seva desaparició. Al matí, va estar al mercat de Palamós venent productes del seu hort i vi de producció pròpia. A la tarda, va visitar el mercat medieval de Calonge amb els seus dos fills d’una relació anterior. Cap al vespre, va informar a la seva esposa que sortiria a caminar, i des de llavors, no se n’ha tornat a saber res. Els Mossos van publicar divendres a les xarxes socials un avís de la seva desaparició, detallant que portava pantalons texans, un jersei gris amb taques negres i una jaqueta gris.

Calonge i Sant Antoni impulsa la construcció d’una via verda al marge de la riera de Calonge

Calonge obres

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha començat a construir una via verda al marge dret de la riera de Calonge. Les obres condicionaran l’àmbit que connecta el Parc d’Activitats Econòmiques de Calonge amb Torre Valentina, per tal de crear un pas segregat al trànsit de vehicles motoritzats.

Actualment, hi ha un camí que necessita un tractament per permetre l’estabilitat del paviment per al seu ús per a vianants i ciclistes, així com uns elements físics que el delimitin. També presenta alguns trams amb un excés de vegetació que l’envaeix. El condicionament del camí, que tindrà aproximadament tres metres d’amplada, s’anirà complementant amb la creació de zones d’estada amb bancs i papereres.

La licitació es va fer per 84.897,42 euros, però es van adjudicar per 75.983,18 euros. Està previst que acabin a mitjan juny, just abans que comenci la temporada d’estiu. Mentre duri l’obra, no es podrà transitar per aquesta zona.

El projecte de via verda és la proposta guanyadora dels Pressupostos Participatius 2023, un procés obert als majors de setze anys empadronats al municipi i titulars i cotitulars de segones residències. Sumant totes les fases dels Pressupostos Participatius 2023 (recollida de propostes, primera volta de votació i votació final), hi va haver un total de 1.751 participacions. L’habilitació d’un espai de passeig natural que ara s’està construint va aconseguir 380 vots a la fase final.

Mala visibilitat amb boires i pols en suspensió

La setmana comença seguint la tònica dels darrers dies: boira i cel amb aspecte calitjós o brut, tapat per núvols estratiformes i abundant presència de pols en suspensió. La qualitat de l’aire serà regular a causa d’aquesta intrusió de pols i és recomanable moderar el temps d’exposició a l’aire lliure.

La temperatura es mourà en un rang d’entre els 11 ºC de mínima i fins als 22-25 ºC de màxima. A partir de la propera matinada arriba una línia frontal que portarà més inestabilitat i pluja per a demà. Serà més probable que plogui entre demà al matí i migdia, i demà també baixarà la temperatura. El pas del front contribuirà a netejar l’aire i endur-se la pols en suspensió, deixant un cel més blau de cara a dimecres.

Assassins!

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Assassins!
Loading
/

Gairebé no passa cap setmana sense que els mitjans de comunicació ens portin la notícia d’algun episodi de violència masclista en qualsevol de les seves monstruoses representacions. N’hi ha tants, de casos, i passen per tot arreu, que és inevitable pensar amb consternació i gairebé resignació davant de cada notícia similar: un altre, ens diem, quina merda. Però el d’aquesta setmana a Bellcaire d’Empordà m’ha tocat de prop, perquè conec a part de la família de les víctimes i perquè, segons em vaig assabentar després, el presumpte agressor també és conegut en cercles en els que em moc. Aleshores, tot aquest horror anònim i gairebé quotidià passa a tenir noms i cognoms i tota la violència exercida t’esquitxa i et xopa fins amarar-te. Com és possible? Com ho ha pogut fer? Per què? És inimaginable. Assassinar a una criatura és el pitjor de tots els crims, fer-li al teu propi fill amb la intenció de fer mal a la mare és una monstruositat difícilment equiparable. No hi ha consol, no hi ha perdó, no n’hi pot haver, perquè no hi haurà rehabilitació per la criatura de cinc anys que ha deixat de ser-ho, ni per la mare a qui l’assassí va donar per morta. Mai.

La violència és el fonament del poder, de qualsevol poder, des dels estats fins a l’últim individu miserable, com és el cas de la violència masclista. Els humans som una espècie d’assassins. No tots n’exercim, és clar, però tots ho som en potència, ho portem a l’ADN. Des d’assassinar impunement a milers de persones, criatures incloses, com fa l’estat d’Israel, o la Rússia de Putin, o l’OTAN de la que formem part, fins a aquests homenets patètics i miserables que assassinen dones i filles, tots ho fan per poder. Per obtenir beneficis, els primers, o per sentir-se millors i per sobre de l’altre aquests últims. És una qüestió d’escala. Però quan la violència s’exerceix en el graó més baix, el de l’individu insignificant que ja només li queda un ganivet o una pistola per sentir-se superior a la persona que té al costat i que suposadament ha estimat alguna vegada, la violència se’ns mostra en la seva total, aberrant i descarnada nuesa, i ens espanta perquè la violència és un mirall que ens reflecteix a nosaltres.

La violència masclista és estructural a la nostra i en totes les societats basades en el poder patriarcal, que considera que els mascles som una categoria biològicament superior a les femelles. Que aquest concepte cada dia es demostri més ridícul no fa sinó reafirmar els desitjos de demostrar la seva validesa a mascles inútils a través de l’únic argument que els dona la raó: el de la violència, el de la llei del més fort, la més primitiva de les lleis humanes. I la que, desgraciadament, ens segueix definint com a espècie. Una espècie lamentable.