Núvols lenticulars des de la Bisbal d'Empordà. Foto: Marc Vilà
Aquesta setmana continuarem amb la nova tònica d’aquest inici de març, que de moment ja ens ha deixat les primeres pluges amb quantitats d’entre 15 i més de 20 mm al Baix Empordà durant la matinada de dissabte a diumenge passat. Arribant a gairebé 25 mm a la Tallada d’Empordà i 23 mm a Verges.
I és que la dinàmica atmosfèrica per les propers setmanes serà més favorable a noves precipitacions a causa d’un bloqueig anticiclònic als països nòrdics que obligarà a les depressions i sistemes frontals a circular per latituds més baixes.
De moment aquest dilluns comença amb un matí fred al Baix Empordà i temperatura mínima entre 0 i 3 ºC amb algunes gelades en zones enclotades i de l’interior de la comarca. El temps al matí serà majoritàriament assolellat. Cap al migdia i tarda el cel anirà quedant parcialment ennuvolat i la temperatura màxima assolirà els 17 ºC.
Demà jornada més inestable amb variabilitat al cel i pluja en general de caràcter feble i de distribució irregular, que pot aparèixer en qualsevol moment entre migdia i tarda. L’ambient diürn serà més fred i la temperatura màxima quedarà més baixa al voltant dels 14 ºC.
Resta de setmana amb variabilitat al cel, intercalarem dies amb més estones de sol, però també ens visitaran nous ruixats que de moment semblen més probables entre divendres i dissabte.
Aquest dissabte passat vaig tenir el plaer de participar a la conversa entorn a la presentació del llibre “Ensenya’m la llengua” del Dr. Antoni Beltran, a la llibreria Nollegiu, de Palafrugell.
Es presentava la segona edició, revisada i ampliada, del llibre del Dr. Beltran. Una feina tenaç i ingent per recuperar el lèxic d’àmbit mèdic d’arreu de Catalunya. A la taula vam comptar també amb la Maria Bruguera coautora del llibre “Coses sentides. El parlar de Palafrugell”, on es documenten les paraules i expressions més genuïnes del municipi amb l’objectiu de preservar el patrimoni i la riquesa oral.
La llengua és un entitat viva que experimenta una evolució constant, i és comprensible que admeti la incorporació de neologismes mentre que altres paraules que descriuen conceptes obsolets acabin quedant en l’oblit. Malgrat això, el que hauria de preocupar-nos a tots com a parlants és la preservació de les paraules que representen conceptes quotidians, aquelles que tracten sobre les relacions entre persones i el món que ens envolta.
Trobar gent jove de família catalana i escolaritzada en català que té menys capacitat d’expressió que els seus avis fa feredat. El Doctor ens explicava, que veu com als seus pacients més joves els manca vocabulari per expressar què els passa (com se senten, on els fa mal, quin tipus de dolor tenen).
En aquest context, estem fent referència a una disminució del vocabulari, a un empobriment lèxic. Això implica la simplificació de la llengua, és a dir, la reducció del repertori de paraules utilitzades per un parlant, en benefici de l’ús de «paraules comodí». On la gent més gran, per exemple distingeix entre granissada (grans grossos, com favasses) i borradura (allò imperceptible, tenir la pell vellutada) els joves diuen directament “sarpullit”. Ho diuen a la castellana, i d’aquí poc segurament ho acabaran dient a l’anglesa, perdent l’ús de les paraules que ens són pròpies però també perdent el matís en la conversa.
I el tema dels matisos també és important des de la perspectiva dels metges. Ells primer han d’entendre al malalt i després saber explicar-li el diagnòstic amb un llenguatge planer. Si vas al metge perquè tens vertigen i et diu que tens una “labirintitis”, pots arribar a pensar que tens un mal dolent, però si et diu que tens un “cap rodo” et queda clar que tens una cosa que ja has sentit que tenia un familiar o un veí.
Tots som conscients del retrocés gradual que ha experimentat el català en els darrers 20 anys. Però no te perquè ser un procés irreversible. La llengua s’aprèn per osmosi, i des de les famílies, les aules o des dels mitjans de comunicació es pot fer molta feina. Fem-la!
St. Feliu de Guíxols, conjunt monumental del Monestir, Arc de St. Benet, Porta Ferrada
Un petit terratrèmol de magnitud 2,4 a l’escala de Richter s’ha registrat aquest diumenge al migdia al Baix Empordà i sense provocar danys, segons l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). El sisme s’ha produït a les 12.17 hores, a una profunditat de 2 quilòmetres i l’epicentre s’ha localitzat a tocar de Sant Feliu de Guíxols. Segons l’ICGC, el terratrèmol ha estat lleugerament percebut al voltant de la zona epicentral (Sant Feliu de Guíxols, urbanització de Canyet i Tossa de Mar). L’últim sisme s’havia produït el 26 de febrer, va tenir una magnitud de 3,3 amb epicentre a Osca i es va percebre a la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. El fenomen, que no va causar danys, també es va notar a la Franja de Ponent.
L’entitat ecologista Salvem la Platja de Pals denuncia el que considera que són «tales abusives» d’arbrat a les pinedes sobre duna ubicades a la zona de Rodors de la localitat, on s’han fet treballs de prevenció d’incendis. En concret, consideren que s’han excedit els límits de separació entre arbres i s’han deixat en peu els exemplars més dèbils que, lamenten, «poden caure per si sols». Els ecologistes estan convençuts que s’aprofiten aquestes tales per «desforestar zones amb la intenció que s’hi pugui edificar després». I recorden que aquestes pinedes sobre duna són Hàbitat d’Interès Comunitari Prioritari i que els treballs provoquen «conseqüències irreversibles i greus afectacions».
La normativa vigent estableix que, periòdicament i com a mesura de seguretat contra possibles incendis forestals, s’hagin de fer tales d’arbrat a les franges perimetrals de les parcel·les de bosc a tocar d’urbanitzacions. Una mesura que des de Salvem la Platja de Pals consideren que s’ha aprofitat a la zona de Rodors de la localitat per aplicar-hi «tales abusives».
En aquest sentit, els ecologistes denuncien que els treballs efectuats en aquesta pineda sobre duna de Pals (Baix Empordà) no han respectat la separació entre exemplars perquè «s’ha deixat més distància entre pins dels sis metres que marca la normativa», així com tampoc els pins més vells. «S’han talat arbres de més de 50 anys i s’han deixat espècimens amb troncs de menys de 15 centímetres de diàmetre, que no podrien ser considerats com un arbre adult segons els termes que estableix el reglament vigent», ressalta Lluís Sanz, membre de Salvem la Platja de Pals.
Tot això, en un moment de sequera que des de Salvem la Platja de Pals lamenten que impossibilita tornar a plantar els pins que s’han talat, perquè aquesta tasca requeriria molta aigua i és un recurs del que actualment no es disposa. «Ara, amb la falta d’aigua, és inviable poder restaurar aquestes zones», insisteix Lluís Sanz.
Voluntat d’edificar-hi
Des de la plataforma estan convençuts que aquestes tales responen a «la voluntat extractiva de fusta de qualitat», a més de servir per desforestar una zona perquè s’hi pugui construir més endavant. «Amb aquests treballs les parcel·les poden haver perdut una part important del seu valor mediambiental», critica Sanz, que afegeix que «acreditar que tenen poc valor, podria utilitzar-se per recuperar edificabilitat a les franges».
De fet, el també membre de Salvem la Platja de Pals, Narcís Subirana, detalla que a Rodors «hi havia un projecte per urbanitzar-ho, que va quedar aturat quan el Pla Director de la Costa Brava ho va desclassificar». Tanmateix, Subirana insisteix a dir que aquestes tales «seran una excusa per dir que les parcel·les no tenen interès natural i recuperar els permisos per poder construir-hi».
Insten a inspeccionar els treballs
Aquesta és una pràctica que s’estaria estenent a altres poblacions de la comarca com Palamós, Palafrugell o Begur (Baix Empordà), on Salvem la Platja de Pals assegura que també «s’hi estan fent tales més importants del que marca la normativa vigent» en aquestes franges perimetrals -que representen els 25 metres primers de cada secció de bosc a tocar de les urbanitzacions-.
Per revertir la situació, el membre de Salvem la Platja de Pals, Lluís Sanz, demana als Ajuntaments que inspeccionin els treballs de tala d’arbrat a les franges de baixa combustió, per evitar que cap empresa subcontractada per fer aquesta tasca incompleixi la normativa. «Demanem la inspecció d’aquests treballs d’acord amb els contractes signats», afirma Sanz, que insisteix a dir que tenen la sensació que «s’estan produint incompliments que podrien ser sancionables».
Persones passejant per Sant Feliu de Guíxols davant d'un edifici de l'herència dels germans Anlló que es vol destinar a habitatge cooperatiu
Data de publicació: dijous 18 de maig del 2023, 07:00
Localització: Palamós / Calonge / Sant Feliu de Guíxols / Torroella de Montgrí
Autor: Ariadna Reche / Gerard Vilà
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha aprovat en sessió de ple un paquet de mesures per fer front a l’augment del preu de lloguer en habitatges del municipi. En concret, s’ha acordat obrir un punt d’assessorament sobre la nova normativa que regula el lloguer i limita els preus, difondre-la i fer-ne seguiment per garantir que es compleixi.
A més, el paquet inclou estudiar possibles modificacions del planejament urbà per incorporar mesures que afavoreixin el lloguer, així com redactar un pla d’inspecció d’habitatges desocupats de grans tenidors susceptibles d’expropiació temporal per destinar-los a lloguer.
